dimecres, 29 d’agost del 2012

Setembre: farem alguna cursa?

Començo aquesta habitual entrada de la previsió de curses per al següent mes amb un interrogant, i del tot intencionat. I és que no tinc gaire clar que en pugui fer alguna arran les molèsties que continuo arrossegant al tendó d'Aquíl·les del peu dret. No hi ha manera que desapareguin i a les darrers setmanes, després de les poques sortides que he fet -i molt senzilles- he hagut d'estar aturat uns quants dies. I és clar, ja se'm comença a pujar la mosca al nas. Tinc previst una visita al traumatòleg aquesta mateixa setmana i estic a l'expectativa del que em dirà, tant quant al diagnòstic com a la teràpia a seguir, tot i que no les tinc totes i com a qualsevol persona normal, a ningú li agrada sentir males notícies. Malgrat això, i per si de cas, per poc que pugui no descarto poder participar en alguna que altra cursa i per això us n'apunto algunes que de cara a aquest setembre, m'han semblat bastant interessants. Això sí, encara que em pugui sentir molt valent -que no és ben bé el cas- ja us dic per endavant que amb un parell faré i això sí, descansant força entre una i altra.

D'altra banda, veureu que aquesta entrada segueix un esquema un pèl diferent de les altres d'aquest mateix tipus ja que en comptes de dir les curses que faré i les que descartaré, m'hauré de limitar a indicar les que, més aviat, m'agradaria fer. Tot plegat, la meva selecció per aquest setembre queda com segueix:
  • Curses que m'agradaria fer: per al primer dia del mes tenim la Punk Trail de Calaf de la qual us n'he parlat fa poc en l'entrada sobre noves curses a la Catalunya Central. Té dues distàncies a escollir (jo faria el curt, per descomptat), segueix el mateix esperit de les anteriors Punk Trails de Sallent i Fonollosa i com en aquestes, és gratuïta. En temps de crisi això ja és un criteri a tenir molt en compte. I la segona cursa és el darrer dia del mes (ja veieu que deixo bastant temps en mig per poder descansar, no fos el cas); es refereix a la primera edició de la Trail Senders del municipi de Les Cabanyes del Penedès. També en parlo a l'entrada a què feia esment abans i la web ens la descriu com una cursa de gairebé 13 km. (també hi ha un segon recorregut més curt), ideal per aquella gent que vulgui començar a endinsar-se en el món del trail. Aquesta no és gratuïta (11 o 12€ segons si es té xip groc) però si estic bé m'agradarà fer-la per allò de córrer envoltat de camps de vinya.
  • Curses que descartaré: aquí n'apunto unes quantes que gairebé totes conec però que no he cregut convenient fer-les enguany, d'igual manera que espero no haver d'incloure les anteriors. Per començar, el diumenge 2 tenim els 10 km. de Cervera que ara ha canviat el seu recorregut i serà totalment urbana i d'asfalt (crec que aquí ha perdut atractiu, però). Per al diumenge 11 tenim la cursa de muntanya de Calders, de 12 km. i a la qual se n'hi ha afegit una segona opció de 21 km per aquella gent més agosadara. Si us sentiu molt catalanistes per a la Diada de Catalunya teniu l'opció de la Transenyera de Castellbell i el Vilar, una de muntanya de 13 km. Per al diumenge 16 podeu acostar-vos a Calldetenes per fer la seva cursa dels molins, molt popular, molt bé de preu i que no arriba als 10 km. I per finalitzar, dues "perles" que coincideixen en dia, el diumenge 23: la cursa dels volcans d'Olot i la Cursa de Vallhonesta de Sant Vicenç de Castellet que pel que he vist, canvia de recorregut per fer-lo una mica més curt però potser igual de dur que les anteriors edicions.
En definitiva, que no us podreu queixar de la tria de curses que us ofereixo perquè en teniu unes quantes. Espero coincidir amb vosaltres en alguna o altra però això ja ho anirem veient en els propers dies. Per acabar, si us interessen i sabeu buscar una mica pel bloc, podreu trobar les cròniques de les meves curses a Cervera, Calders, Calldetenes, Olot i Sant Vicenç; no poso els enllaços perquè en són uns quants.

dilluns, 20 d’agost del 2012

Cursa Verntallat - El Mallol: bona opció

A manca de curses (per part meva, s'entén) durant aquest agost anem a recomanar-ne una per tota aquella gent que tingui el cuc dins seu i no vulgui desconnectar-hi. Això sí, ho faré d'una que conec, tot i que només hi he participat un cop, però que crec val la pena per mantenir una mica el to abans que comenci de nou la temporada d'aquí poques setmanes. Es tracta de la Cursa Popular Verntallat - El Mallol, que es fa a Les Preses (just al costat d'Olot), en ple cor de la Vall d'en Bas. La d'enguany n'és la segona edició i forma part del Circuit de Curses Populars per Muntanya de la Garrotxa, amb 7 més de les quals jo ja n'he "tastat" dues (la de la Fageda d'en Jordà del passat abril i la dels Volcans d'Olot en dues ocasions). Doncs bé, en el meu intent de seguir vinculat d'aquest món, he fet una ullada al calendari de curses i sent conscient que l'agost no és gaire propici per triar entre moltes opcions i a més a més, atractives, he trobat aquesta de la qual us en detallo ara alguns dels seus principals trets:
  • Com he dit abans, forma part d'un circuit de curses de muntanya la qual cosa vol dir que aquella gent que fugi dels desnivells l'hauria d'evitar tant sí com no. De totes formes, no cal estar en un nivell de forma extraordinari per poder-la acabar bé. Si fins i tot jo l'he feta, imagineu-vos ...
  • Si no busqueu una actuació excel·lent, aquesta és una bona opció per córrer mentre es gaudeix d'un magnífic entorn paisatgístic. No em cansaré mai de dir-ho, oimés tractant-se de la Vall d'en Bas en particular i la Garrotxa en general. Ja ho tenen això aquestes contrades.
  • Si la cosa no canvia gaire respecte l'any passat, no espereu molta gent -alguns ja ho busquem això- i crec que fa honor al seu qualificatiu de "popular": no gaires corredors, curses infantils, logística bàsica però la justa i necessària, ambient familiar, etc.
  • Per distància (uns 9 km.) i desnivell crec que és una bona oportunitat per a aquella gent que rumiï la idea d'endinsar-se en el segment de les curses de muntanya. No és que sigui molt còmoda però tampoc és molt dura. És un bon tast per a altres de més llargues i exigents. I no parlo de curses d'alta muntanya i proves d'aquesta mena que ja estan pensades per a gent d'una altra pasta (ni millor ni pitjor que la resta, però).
  • És una de les curses més barates que podeu fer avui dia, malgrat que l'any passat era gratuïta. Segons he vist al fulletó informatiu la inscripció val ara 2€ (o 3€ si es fa el mateix dia). És a dir, que fins i tot el "càstig" per esperar el darrer moment a inscriure-s'hi tampoc és mol dur.
  • Aquesta zona és bastant propera a l'àrea metropolitana i les comarques centrals per la qual cosa la distància i/o durada del viatge no ha de ser un impediment per deixar d'anar-hi. Per exemple, des de Manresa i sense prémer gaire l'accelerador del cotxe, s'hi arriba en menys d'una hora passant pels túnels de Bracons. Ho dic per aquella gent que encara tingui una certa recança a moure's de les comarques barcelonines i que com ja he dit altres vegades, més enllà d'aquestes hi ha un fantàstic món de curses per descobrir.
  • I si voleu un motiu encara de més pes anar-hi, i si el temps acompanya, després podeu tenir la resta del dia per passar-lo amb família, passejant per Olot o fent una excursió per la Fageda o per alguns dels racons que té aquesta part de la comarca. Altrament dit, la cursa és el pretext perfecte per sortir de casa i muntar una excursió. I si m'apureu i "passeu" de la crisi, per estar-s'hi el cap de setmana.
Pel que fa a mi, no tinc previst fer-la i el més segur és que descansi de cara a la cursa del següent cap de setmana (la Punk Trail de Calaf, més llarga i dura) però tenint en compte que com deia abans, es poden fer inscripcions el mateix dia per un preu molt contingut, qui sap si a casa el dissabte ens ho rumiem i acabem anant-hi. Tot plegat, aviam si encara ens hi trobarem.

Per acabar, us deixo alguns enllaços que us poden ser d'interès:
  • Vídeo de la cursa del 2011 (gentilesa d'"Elgarrotxi.cat").
  • Recorregut i perfil de la cursa del 2011 (gentilesa d'en Furmiruns).
  • Crònica de la cursa de Verntallat - El Mallol del 2011.
  • Crònica de la Cursa de la Fageda.
  • Cròniques de la cursa dels volcans (edicions del 20092010).
I ja posats us poso de nou la foto de la meva arribada amb l'Stanis a collibè. Ja farà un any d'això i us ben asseguro que ara ell és ben capaç de creuar la meta per si sol i tan ràpid que jo seria del tot incapaç d'enxampar-lo.


divendres, 17 d’agost del 2012

Catalunya Central: més curses noves

Com en algunes entrades anteriors, dedico aquesta a detallar unes quantes curses noves que han aparegut en el calendari i que són previstes que es facin (de fet, una ja s'ha celebrat) aquest agost i el setembre. Això deriva de la cerca que he fet de possibles opcions a escollir a les properes setmanes per les pàgines web que acostumo a consultar. Altrament dit, tot i que no estic recuperat de la lesió al peu (i disculpeu-me si em faig repetitiu amb això), sí crec que estic recuperant les ganes per participar de nou en més proves. I això és bo perquè per molt bé que un se senti físicament, si falla la motivació no val la pena ni calçar-se les vambes; i si en canvi un no està gaire fi però manté viva aquesta flama (això m'ha sortit una mica pedant, ho reconec), potser una cosa compensa l'altra. Tot plegat, aquí teniu el detall de quatre curses noves que he trobat i que es fan per comarques de la Cataluya Central. Per tant, absteniu-vos les persones que no vulgueu moure's per aquestes contrades.
  • La Cursa de Festa Major de Prats de Rei (Anoia): de fet, aquesta ja s'ha celebrat (el passat dissabte) i pel que he pogut veure al seu Facebook, ve a substituir la duatló que es feia també amb motiu de la festa. Per tant, dedueixo que la d'enguany ha estat la primera edició de la prova. Si voleu dades, circuit més o menys planer, d'uns 11 km. i hi van córrer un total de 71 persones. De ben segur que la calor que feia aquell dia devia espantar a unes quantes més (jo entre elles) i potser també el fet que si no tinc mal entès, el mateix dia i una mica abans i no gaire lluny es feia també el Cros de les Coromines. Us poso l'enllaç d'un vídeo per gentilesa del company Albert Comaposada (en el món dels bloggers, en Malfieten). Per cert, és gratuïta i ja només per això cal tenir-la en compte per al proper any (llàstima que l'agost no convidi gaire a córrer).
  • La Punk Trail de Calaf (Anoia): al darrera està el company Malfieten i ve a continuar amb l'esperit de les anteriors curses Punk de Sallent i Fonollosa. Això vol dir, entre altres coses, participar-hi sense cap ànim competitiu, obligació de passar-s'ho bé i ganes de suar una mica la cansalada acumulada a l'estiu. I tot això a un preu de 0€: què més es pot demanar! Això sí, si voleu podeu ajudar fent una aportació en forma de productes per al banc d'aliments del poble. Pel que he pogut veure al fòrum dels Corredors.cat, les inscripcions ja fa uns dies que s'han exaurit. Per aquella gent més valenta hi ha preparat un recorregut de 25 km. i per als que van més de "tranquis" un altre de 12 km. Jo ja hi estic inscrit i per descomptat haureu deduït que he triat aquesta segona opció. Com he llegit ara no record ben bé on, les punk trail are an attitude. Per cert, se celebra el primer dia de setembre (dissabte), coincidint també amb un dia de mercat així que no hi ha excusa perquè no us hi deixeu caure, per un motiu o altre.
  • La I Cursa dels Vigatans (Vic, Osona): pel que he vist es tracta d'una prova organitzada per un gimnàs i no crec que tingui gaire més història que la que pretén l'organització: un itinerari urbà de 6 km. per un preu de 8€. M'ha cridat l'atenció tant el nom de la cursa -suposo que a Vic se'n fan més, de curses- així com el mapa del recorregut, traçat a ma sobre un plànol de carrers, i el mateix recorregut -fixeu-vos-hi que quan transcorre pel nucli anti és bastant sinuós. Tot plegat, una cursa més en el calendari però que no crec que passi als annals de la història, ep!! sense voler ofendre ningú. Si us hi animeu, estigueu allà el diumenge 2 de setembre.
  • I per últim, la Trail senders del Penedès (Les Cabanyes, Alt Penedès): no és que aquesta comarca pertanyi estrictament al que sempre s'ha entès per "Catalunya central" però amb la nova carretera (l'Eix Diagonal) que comunica Manresa amb aquestes contrades i la costa del Garraf, anar-hi ara és un moment. Com es diu al web de presentació és una prova molt suau d’iniciació en el món de les curses de muntanya, però molt atractiva ja que transcorre per senders envoltats de vinyes i zona boscosa. Hi ha dues distàncies, 12,7 km. i 5,5 km. amb desnivells bastant suaus. Es farà el darrer dia de setembre i a un preu de 12€ (11 si es disposa de xip groc). Com fa mesos que no me'l puc posar, potser que ho aprofiti. És a dir, si el peu em respecta aquesta té moltes butlletes de ser la segona cursa que faci al setembre.




Primera meitat d'any: força discret

El que portem del 2012 està sent bastant discret (per no dir desolador) pel que fa al balanç de les curses que he fet, tant pel nombre total com pels resultats obtinguts. No és per comparar-lo amb el balanç d'ara fa un any però les xifres són prou il·lustratives de la meva davallada; si a la primera meitat del 2011 (de gener a juliol) havia participat en 13 curses, enguany (i comptant la darrera a principis d'agost) ho he fet en 8 (i no incloc la Transèquia), gairebé les mateixes que al mateix període del 2010 (és clar que aleshores vaig fer la marató de Barcelona i aquesta per si sola podríem dir que acumula punts extres). També és cert que he estat aturat els mesos de juny i juliol per les raons que ja vaig dir però sigui com sigui, si féssim una mitjana en surt a raó d'una cursa per mes, que és menys del que voldria (sempre he pensat que dues és una bona xifra) però és la que és i no cal posar-se pedres al fetge. Si han de venir, haurem d'esperar amb paciència temps millors i no em puc plantejar (ni vull fer-ho) cap objectiu concret de cara als mesos que resten per canviar d'any; si de cas, tan sols que les molèsties del tendó del peu vagin a menys o -i si no es demanar massa- que desapareguin d'una vegada per totes.

Dit això, i com en entrades anteriors, tot seguit us ofereixo unes quantes dades a mode de curiositat, totes elles extretes o calculades a partir de la taula que, com sempre, podeu consultar al menú de l'esquerra de la pantalla.
  • Pel que fa a la distància, llevat de les de Puigverd i Bagà, la resta superen els 10 km incloent-hi la mitja marató de Tàrrega. Suposo que això és el que té haver prioritzat les curses de muntanya per sobre de les altres a què estava més acostumat.
  • Quant al perfil, llevat de les tres citades abans, la resta les podríem considerar de muntanya de totes totes. I fins i tot les de Puigverd i Bagà no eren del tot planes.
  • En termes geogràfics, m'he repartit per les comarques de Barcelona (4) i Lleida (3), amb una incursió per Girona (Garrotxa). Noteu que potser començo ara a prioritzar més aquelles curses que requereixin fer menys qms. per desplaçar-s'hi, tant per comoditat com per cost -cada cop més car- de la benzina.
  • Quant als resultats, sens dubte que aquesta està sent una temporada bastant discreta, potser més del que m'havia imaginat abans de començar. Si fem una ullada a les classificacions tenim que les millors han estat Puigverd de Lleida, Olot i Castellar de la Ribera, en què amb uns quants llocs de més o de menys, m'he classificat per la meitat. Per contra, les pitjors han estat les de muntanya més dures (Súria i Castelltallat) i destacaria també la MM de Tàrrega per haver "punxat".
  • I com anem de gentada? doncs en aquests mesos he compartit patiments amb poc més de 1.400 persones que repartits entre les 7 curses (no compto la de Sallent ja que no hi ha llistat) tenim una mitja d'unes 200. És clar que això amaga una dada també significativa: només entre les Puigverd de Lleida, Tàrrega i Olot ja van aplegar uns 1.030 corredors. Pel cantó contrari tenim els 27 participants a Castellar de la Ribera (a la cursa en què vaig participar però hi havia una segona distància) i els 72 de Bagà (sense comptar tampoc els corredors de les altres distàncies).
  • Aquestes 13 curses m'han suposat una despesa de 75 EUR i un preu mitjà d'inscripció de 9,4 EUR. És clar que en una (Sallent) era gratuïta però tal com està el panorama actual de crisi i retallades per totes bandes, potser que prioritzem aquelles que siguin gratuïtes o ens haguem de gratar poc la butxaca. I a canvi, m'he fet amb unes quantes samarretes, motxilles i poca cosa més.
Per acabar, us deixo els dos enllaços de sengles entrades relacionades amb motiu del que va ser el meu tercer any com a corredor popular (el 2011). Recordeu que aquest és el quart.
  • Balanç de la primera meitat del 2011.
  • Balanç de la segona meitat del 2011.
I com a cartògraf que sóc, no puc deixar d'incloure-hi també l'enllaç a un Google Map amb la relació i dades de les curses.


View Curses Gener-agost 2012 in a larger map

dilluns, 13 d’agost del 2012

Bagà: definitivament, no estic fi

Ja fa dies que vaig fer la primera i suposo que última cursa d'aquest agost però com esteu veient, vaig amb bastant de retard a l'hora de publicar les cròniques corresponents. I aquest cas respon tan sols a haver estat fora uns quants dies al llarg de la setmana passada, no pas per manca de ganes. Aviam, el passat dissabte 4 (per tant, fa nou dies) vaig participar, un cop més, a la Cursa Popular de Bagà i això confirma que aquesta vila de l'Alt Berguedà em continua agradant, després d'haver-hi estat el 2009 i 2010 (i també el 2011 però amb motiu d'una altra prova). No va ser pas un acte premeditat ja que la vaig incloure al llistat de possibles opcions a tenir en compte aquest mes d'agost però tampoc les tenia totes pels motius que ja he exposat més d'un cop: lesió al tendó del peu dret que no acaba de desaparèixer i, sobretot, una més que preocupant manca de ganes i motivació per continuar corrent. Tan sols volia comprovar com em sentiria, deixant de banda la més que segura discreta actuació des del punt de vista estrictament esportiu i encara que sembli una mica "pedant", tornar a reviure l'ambient i el caliu d'una cursa genuïnament popular.

Doncs bé, amb tot això m'hi presento amb l'Octavi, el meu nebot "putatiu" i amb qui ja he compartit alguna altra cursa (Castelltallat) i que sembla que s'hi està "enganxant" (deixeu-me dir que fa poc s'ha comprat unes molt bones vambes de córrer per muntanya). Potser ja he trobat el meu substitut! La fem petar durant una estona, comentem altres possibles curses que ell (no pas jo) pot fer properament (adoneu-vos que m'estic apropiant de la figura de "manager" no sigui el cas que sense saber-ho estiguem parlant d'una futura estrella) i sense gaire més dilació prenem la sortida. Com és d'esperar, ell surt cames ajudeu-lo i jo trotant com si estigués fent un exercici olímpic de doma a cavall o més barroerament, trepitjant el terra com si estigués ple de closques d'ou. Em sento les cames garratibades i el peu adolorit (un cop més el peu ...). No em serveix de res que sàpiga de memòria el recorregut de la cursa i que dels seus 8,5 km. només un parell i poc més siguin de pujada. Però tant se val, jo vaig fent i l'únic que espero és no haver de retirar-me lesionat abans d'hora. A mida que van passant els qms. el peu se'm va escalfant i gairebé deixo de notar-me'l però tot i així, com no estic gens en forma no hi ha manera de tibar i agafar un ritme una mica més ràpid. Això fa que em deixi caure als darrers llocs del grup de corredors i prendre-m'ho amb calma.


Arribem al tram més dur de la cursa -la pujada per la carretera que ens ha de portar a l'ermita de Sant Joan de l'Avellanet- i ens topem amb els primers corredors que estan de tornada. Quina sana enveja! Si el tram previ m'ho he agafat amb paciència, aquest encara amb més raó. M'enganxo a un grupet que va una mica millor que jo perquè m'ajudin en el meu ascens; en arribar a l'ermita, comença la part millor de la prova: la baixada. Com el peu ja no em fa mal decideixo prémer el gas i arriba el meu millor moment: començo a recuperar posicions (i sensacions) i és quan em sento més còmode. La tornada se'm fa més costa avall (mai millor dit) i al final creuo la meta amb, encara, una certa "dignitat" que no amaga, però, una actuació més que discreta en termes de classificació. Veieu-me en aquesta segona foto amb la bona patxoca que faic. Òbviament aquesta tercera meva participació ha estat la pitjor de les tres ja que de moure'm al voltant dels 41-42 minuts, he passat a fer-ho en 44':30". Com veieu, cap meravella. I el que és pitjor però no cap novetat: després vaig estar coix la resta del cap de setmana. De totes formes, i malgrat la coixesa, crec que va valdre la pena participar-hi per viure de nou l'ambient d'una cursa després de dos mesos de no poder-ho fer. Per la seva banda, l'Octavi va creuar la meta en una meritòria 23ª posició i guanyant experiència per a propers reptes.


En definitiva, que ni molt menys estic fi, com diu el títol de l'entrada, però tot i així per poc que pugui i em deixi el peu, continuaré apareixent de tant en tant en alguna que altra cursa (de fet, ja estic pensant en un parell de cara al setembre). I per finalitzar, us deixo els enllaços de les altres meves curses a Bagà:

dimecres, 1 d’agost del 2012

Agost: reprendrem l'activitat?

Després de la meva última entrada de fa uns dies encetem aquest agost amb unes certes expectatives que no diré d'entrada que siguin molt bones però tampoc absolutament dolentes. En una propera entrada us explicaré el que ha estat la darrera setmana de juliol (tot el contrari a allò que no havia fet en un mes i mig, gairebé) i és això el que em permet tenir un cert optimisme, ni molt menys per recuperar el meu millor nivell de fa temps (que tampoc era res d'extraordinari) però sí per com a mínim, tornar-me a posar les sabatilles i participar en una cursa. Sóc conscient que aquest mes no és el més propici per fer-ho -vacances, calor, ganes de desconnectar, etc.- però com sóc del tot incoherent ... doncs aquí em teniu de nou. Per això us detallo un breu llistat d'alguna (en singular) de les curses que se m'ha passat pel cap de fer i, a més, amb l'agradable afegitó que algunes són gratuïtes -cosa de molt bon valorar en els actuals temps. Això sí, si no sou de les contrades de la Catalunya Central, potser haureu d'agafar el cotxe per venir. Tot plegat, són aquestes:
  • La XXI Cursa Popular de Bagà: de 8,5 km. i a un preu de 6€. Ja la conec per haver-la fet un parell de cops i per això sé que el seu recorregut no és gaire dur, crec que fins i tot per a una persona que com jo, estigui baix de forma. I si el seu nom diu "popular" és que ho és del tot. Creieu-me! Per cert, és en dissabte (4 d'agost) al matí.
  • La Cursa de Festa Major de Prats de Rei: de 10 km. i gratuïta. Crec que n'és la seva primera edició i com aquesta vila anoienca no està gaire lluny de Manresa, potser m'hi podré acostar per fer-ne una "exploració". També és en dissabte (11 d'agost) però a la tarda.
  • El Cros de les Coromines d'Aguilar de Segarra: de 5 km. i també gratuïta. Si voleu fer una cosa més curta i per la mateixa zona que l'anterior, aquesta també pot ser una bona opció ja que les dues curses es fan el mateix dia i ambdós municipis estan a tocar. De fet, en acabar una cursa podríeu empalmar amb l'altra perquè comencen a les 6 i 7 de la tarda. Dues al preu d'una!
  • I per últim, una que de ben segur no faré perquè m'agafa molt lluny de casa però que pot ser una molt bona alternativa per si voleu passar-hi un cap de setmana: la Transllena de la Pobla de Cérvoles (Les Garrigues), en la seva 5ª edició. De muntanya, amb dues distàncies a triar tot i que no és justament molt barata (si un no és federat). Al seu moment me la vaig plantejar de fer aprofitant-la com un pretext per fer una sortida amb la família però suposo que haurà de ser en un altre any.
Tot plegat, potser estic fent volar coloms i no n'acabaré cap però reconec que el simple fet de pensar en fer-ne alguna m'ajuda a motivar-me. De totes formes, si en faig alguna espero que sigueu comprensius i benèvols amb mi per la més que previsible discreta actuació. I ara més que mai.