tag:blogger.com,1999:blog-7304185276416606645.post1523629764166915271..comments2023-05-31T10:29:41.215+02:00Comments on Marathon man: Esport, salut i dopatgeJoan Carles Llurdés i Coithttp://www.blogger.com/profile/13154737487968279280noreply@blogger.comBlogger2125tag:blogger.com,1999:blog-7304185276416606645.post-43997494045038300442011-01-22T08:12:02.961+01:002011-01-22T08:12:02.961+01:00Molt bona l'opinió i molt ben exposada (ara m&...Molt bona l'opinió i molt ben exposada (ara m'ha sortit la meva vena de professor!). Estic amb tu quan dius que els pares aboquen en els fills els desitjos perquè siguin allò que ells no han pogut ser, quan moltes vegades potser als fills no els ve d'aquí i l'únic que busquen és divertir-se. Les frustracions d'uns acaben sent també.les dels altres.<br /><br />Al cap i a la fi, de cracks de l'esport no n'hi ha gaires i per tant, de vegades, quan més esforços aboquem més possibilitats tenim de no arribar allà on voldríem.<br /><br />Gràcies i no al dopatge (llevat del cafè amb llet abans d'una cursa).Joan Carles Llurdés i Coithttps://www.blogger.com/profile/13154737487968279280noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7304185276416606645.post-34442211192054865172011-01-21T12:02:30.631+01:002011-01-21T12:02:30.631+01:00Ahir vaig mirar una estona el programa Banda Ampla...Ahir vaig mirar una estona el programa Banda Ampla, fins que em vaig quedar dormida, jeje.<br />La meva petita opinió, és que el fi no justifica els medis, i menys quan s’està competint. Tal i com van dir, un esportista ha de saber que pot haver algú millor i per tant, no sempre es guanya. En aquests casos, una retirada a temps és una victòria!<br /> D’altra banda estic d’acord amb el que es va dir ref. als nens que comencen a fer esport. Moltes vegades son els pares els que volen que els seus fills siguin allò que ells no han aconseguit. Soc vocal d’extraescolars en el col•legi dels meus fills i es vergonyós veure alguns pares en els partits, cridant, be per dir al seu fill què ha de fer, "senyor! una mica de respecte al entrenador!", o malauradament cridant a l’àrbitre, donant exemple de civisme i comportament. <br />No m’estranya que alguns nens es comportin violentament quan juguen, i altres, que tenen actituds per fer esport , acabin cremant-se. <br />L’esport hauria de començar com un joc, la resta caurà pel propi pes.<br />Aupa!<br />No al dopatge!!Conchynoreply@blogger.com