Stand by o game over?

Hola a tothom, després de molt de temps. Els que en encara m'esteu seguint haureu comprovat que el mes de juny ha estat de sequera literària gairebé absoluta i que aquest juliol està seguint el mateix camí, malauradament. El motiu és ben senzill d'explicar, i té molt a veure amb el títol d'aquesta entrada que, si sabeu una mica d'anglès, ja sabreu què significa. D'ençà la meva darrera cursa, a Castelltallat, a finals de maig, no he tornat a fer-ne cap més i crec que passarà un temps indefinit abans que hi participi a cap altra. I és que potser estic assistint al final de Marathon Man tot i que encara em resisteixo a reconèixer-ho. O potser és aquesta una mala època i per un motiu o altra, tinc aquesta sensació. Confesso que no ho sé del cert, que no vull llençar la tovallola definitivament però tampoc faig cap esforç per guardar-la a l'armari. I tot seguit us explico el que crec que m'està passant que, tot plegat, no deixa de ser un cúmul de circumstàncies que, esperem-ho, siguin passatgeres.

El juny i el que portem de juliol han estat mesos de molta feina per mi (des del punt de vista laboral, i encara sort que puc dir això, veient com està el panorama nacional): acabament de classes, un munt de correccions a fer en pocs dies, tasques vàries de gestió, haver de lliurar informes que saps que després ningú es llegirà d'un dia per a l'altre, etc. Això ha fet que tingués molt poc temps disponible per sortir a córrer i, sobretot, per coincidir amb els col·legues per fer-ho. Això d'un costat però és que de l'altre hi ha el fet que estic travessant una època de mandra i desgana per tot allò que tingui a veure amb el córrer i les curses. És com si el meu xip s'hagués desconnectat sine die i el que em sap més greu, sense saber quan es tornarà a connectar, si és que ho torna a fer. És com si allò que m'ha estat motivant durant els darrers 3 anys i mig que porto participant en curses populars s'hagués esvaït, gairebé en un instant. Potser és justament això, que porto un cert temps (no sé si molt o poc) i ara el meu cos necessita altres estímuls (potser ben lògics si pensem que va ser el 2006 quan vaig començar a córrer). I si voleu un tercer motiu més que definitiu, aquí el teniu: d'ençà unes setmanes observo que els problemes amb el meu tendó d'Aquil·les del peu dret no desapareixen, més aviat el contrari. Fa gairebé dues setmanes que vaig fer una prova per mirar d'intentar recuperar les ganes, res de l'altre món, córrer seguint un itinerari de poc més de 7 km. i sense cap dificultat que el fa qualsevol principiant i tot i que no em vaig sentir pas gens malament, després vaig continuar tenint molèsties al tendó durant uns quants dies. I aquestes hi han continuat: fins i tot quan em llevo al matí em fa mal i no és fins després d'unes quantes hores de fer l'activitat normal diària que ja no m'ho noto. Però és clar, hem de reconèixer que no és normal. Ja m'ho va dir la fisioterapeuta l'últim cop que la vaig visitar -aquestes molèsties no són noves-, que tot indicava un desgast i que això era de difícil marxa enrere.

Potser aquest darrer motiu és l'excusa "perfecta" a què m'agafo per deixar de córrer vés a saber fins quan i que el que realment em passa no respon més que una pèrdua total de motivació. Qui pensi això potser no va mal encaminat i com deia abans, tot plegat respon a una barreja de motius que m'ha portat a aquesta situació: la qüestió és que ara per ara no tinc ganes de reprendre les curses -també és cert que l'estiu no és el millor moment per fer el contrari- i que fins que això del tendó no hagi desaparegut, no crec que m'ho torni a plantejar. Fins i tot al seu moment ja havia previst de participar a les curses de la Campana de Vacarisses i també la de muntanya de Bagà de finals de juny. Però com haureu deduït, ni una ni l'altra han caigut al sac (i això que a la primera em vaig inscriure amb molt temps d'antelació preveient que aviat s'exhauririen els dorsals). També em vaig plantejar participar a la cursa de muntanya de Torrelavit (juliol) -que haurà d'esperar un altre any- i ara em rumio de si tornar a Bagà per participar a la cursa popular de principis d'agost. Però hores d'ara no ho tinc gens clar.

I perquè veieu que aquesta desconnexió del running és total, aquesta també s'ha traduït al món dels blocs ja que amb prou feines hi he entrat en aquest i no he seguit gaire les peripècies d'altres col·legues a qui fins fa poc anava seguint (en Raúl, l'Ernest, el Jordi, el David, etc.). Prego que em disculpeu per aquesta absència i reconec també que aquesta entrada de semi-comiat havia previst d'escriure-la fa temps. Però és que fins i tot he tingut mandra per ficar-m'hi. No us vull dir "adéu" sinó "fins aviat" i espero tornar a retrobar-vos, bé personalment, bé virtualment. He tornat a tafanejar el calendari de curses i a l'agost, aprofitant que és un mes farcit de festes majors, n'he vist alguna que fa goig. Però no vull avançar res per no desil·lusionar-me. I és que no voldria deixar de viure l'ambient de les curses populars -és el que més m'agrada- però també és cert que hi vull tornar a formar-ne part amb ganes i motivació. Dit en altres paraules, allò que va començar com una afició a l'estiu del 2006 ho ha de seguir sent al 2011 i de cap de les maneres em vull prendre una cursa com si fos una obligació. Crec que seria el pitjor que un pot fer.

En definitiva, esperen que Marathon man no hagi de dir allò de game over sinó que tan sols es troba en una fase d'stand by. I que no s'allargui gaire. De moment, i per seguir amb la tradició, intenta no perdre la poca forma que té anant al gimnàs i traient la pols de la seva bicicleta de muntanya. Així doncs, fins aviat?