divendres, 29 d’octubre del 2010

La cursa "maleïda" del Pont de Vilomara

Aquest diumenge, darrer dia de mes, se celebra a les nostres contrades (em refereixo al Bages) una de les curses que sembla tenir més èxit en el poc temps que porta en el calendari català. Es tracta de la cursa del Pont de Vilomara (i Rocafort) que farà enguany la seva 5ª edició. Ja he dit més d'un cop que per mi es tracta d'una cursa "maleïda" ja que per un motiu o altre no l'he pogut fer i de moment, la cosa romandrà de la mateixa manera. Després de la mitja marató de Mollerussa vaig decidir descansar unes quantes setmanes i de moment, i encara que sembli mentida, m'estic fent cas de mi mateix!! Això no vol dir que no faci absolutament res però això ja ho explicaré en un altre post. Centrem-nos ara i aquí, en aquesta cursa en concret i parlem-ne de diverses qüestions que com veureu tot seguit, tenen una perspectiva positiva:
  • Primera, dir que el fil obert per parlar-ne al fòrum dels Corredors.cat deu ser dels que més entrades té en aquest moment, la qual cosa ja ens pot donar una idea força fiable de la bona acceptació de la cursa entre la gent.
  • Segona, tot i no haver-hi anat a cap de les 4 anteriors curses, les referències que en tinc i de diferents fonts coincideixen en la bona organització i en la satisfacció general que hi ha entre els corredors, tant de la logística prèvia, del recorregut de la cursa, com també dels serveis posteriors. En aquest sentit, en destaca un que no compto sigui gaire habitual de trobar en altres curses i és el servei de ludoteca o guarderia (i que suposo aviat hauré de començar a mirar).
  • Tercera, també hi ha curses de promoció per nens i nenes la qual cosa de ben segur ha de contribuir a donar un caliu més familiar i popular. Per tant, si els pares no saben què fer dels seus fills, tenen dues opcions: o bé a la ludoteca o bé posar-los a córrer.
  • Quarta, de vegades he estat una mica crític amb el preu de la inscripció a certes curses, per considerar-lo car, bé d'entrada (p. ex. si es tracta d'una cursa novella) o bé per si després hi trobes que la relació qualitat-preu no és bona. En aquest cas diria que 14€ (11,5 si es té xip propi) és un pèl massa però potser no seria ben bé així si tornes cap a casa amb l'obsequi d'unes malles llargues (a l'hivern sempre van bé) i sabent també que 2€ de cada inscripció van destinats a un projecte de l'Associació d'Amics de la Unesco de Manresa. Hauràs suat la cansalada i de retruc també hauràs estat una mica més solidari.
  • Cinquena, des del punt de vista tècnic, cal dir que el circuit té una mica de tot en combinar asfalt i pista, que potser no és el més idoni per fer millor marca en aquesta distància (no ho havia dit però la cursa és de 10 km.) i que tret d'algun tram curt de forta pujada la resta sembla que no presenta gaires dificultats afegides. Suposo que per alguns els hi pot semblar una mica "trenca-cames" (jo m'hi inclouria) però si s'està una mica en forma deu ser molt semblant a altres curses.
  • Sisena, potser l'únic aspecte negatiu que trobo -com ja vaig dir quan parlava del tractament de la cartografia- és la manca d'informació del recorregut de la cursa i el seu perfil. Després de buscar-la no he estat capaç de trobar-la enlloc. Per tant, ens quedarem amb les ganes però això no treu que recomani a l'organització que tingui en compte aquest aspecte que, a més de no ser gens complicat de resoldre, afegiria un plus més de qualitat. I d'altra banda, com se suposa que el recorregut no ha de canviar del tot (o res) d'un any per a l'altre, encara més fàcil.
  • Setena, sigui com sigui la cursa té tanta acceptació que les inscripcions (600) s'han cobert i no hi ha possibilitat d'inscriure's el mateix dia. Per tant, amb més raó per a mi de deixar-la per a l'any vinent. Perquè us en feu una idea del salt que ha fet, dir que al 2006 (1ª edició) hi van córrer 200 atletes i l'any següent la xifra ja es va doblar, mentre que l'any passat van creuar la meta 449. A més, a la d'enguany s'espera la presència d'atletes d'una certa volada com la Txell Calduch, Benito Ojeda, Xavi Llobet o el darrer guanyador, en Mohamed ben Aissa.
  • Vuitena, pocs anys que té de vida aquesta cursa i això no ha evitat que el seu breu historial sigui un pèl "accidentat"; així, l'any 2007 es va haver d'endarrerir un mes i mig per la mort de qui aleshores era l'alcalde del poble (Evaristo de la Torre) i d'aquí el nom de la cursa, mentre que l'any següent es va haver d'escurçar el recorregut a 7,5 km. per les condicions climatològiques (de fet, hi van participar "només" 258 corredors). I a veure si aquest diumenge plou perquè sembla que les previsions també hi apuntin.
  • Novena, pel que fa al "Team", no em consta que cap dels seus quatre membres hi participin, bé per absència o bé per descans. Al seu moment se n'hi va parlar -el Frans era qui en tenia més ganes per allò de les curses infantils- però suposo que al final ho ha descartat. Per tant, no és per dir-ho però sense nosaltres aquesta cursa haurà perdut una mica (:D). Per cert, si mai acabem organitzant la que vam anomenar "Cursa de les Tines" (pels voltants de Rocafort) ja podeu donar per fet que començarà el declivi d'aquesta altra.
  • I per últim, qui vagi que no es despisti perquè la nit del dissabte al diumenge hi ha canvi d'hora ja que a les 3:00 seran les 2:00. Però en el pitjor dels casos el que li pot passar a qui no se n'assabenti és que hagi d'esperar més estona per començar a córrer. Altrament dit, que podrà dormir una hora més. A aprofitar-ho!
Per cert, fixeu-vos que sense buscar-ho m'ha sortit un decàleg. Per acabar, i ja que l'he citada, potser us interessaria llegir aquesta entrada sobre la hipotètica Cursa de les Tines.

dimecres, 27 d’octubre del 2010

Novembre: reprendrem la bici?

A les acaballes de mes ja tinc molt clar que no faré cap més cursa fins el novembre i descarto, per tant, córrer al Pont de Vilomara, tot i que em faria gràcia suar-hi la cansalada tenint en compte les bones referències que m'han arribat. Deu ser una d'aquelles curses "maleïdes" per a mi, bo i més quan la tinc en el meu punt de mira a les darreres edicions però per un motiu o altre no ha caigut, encara, al sarró. Tant se val, procurarem l'any vinent no faltar-hi. Dit això, i després de mirar les opcions que se'ns presenten, així com també les nostres preferències, val a dir que si a l'octubre n'hi havia per triar i remenar i el problema era, més aviat, decidir-nos per una o altra, en aquest proper mes sembla que la cosa s'hagi "refredat" atès que no hi ha gaires curses que ens interessin de fer tant sí com no. Així doncs, potser ara és el moment de intensificar les sortides en BTT ja que com veureu tot seguit n'hi ha un parell que val la pena mirar.

Després de repassar uns quants calendaris de curses, les opcions que més ens han cridat l'atenció són les següents:
  • La VIII Duatló de Puig-reig (31 km.). Es fa el primer diumenge (7 de novembre) i de fet per aquest cap de setmana cap altra opció sembla gaire interessant. Ja sabeu que no sóc gaire partidari d'aquestes proves però per iniciar-nos-hi ... potser aquesta sembla adient.
  • La cursa Córrer per córrer de Manlleu (10 km.). Es fa el diumenge 14 i ja coneixem Manlleu per haver-hi fet la cursa de la Policia el passat maig. Aquesta no sembla que tingui gaires més intencions que només la de córrer (suposo que d'aquí el seu nom) i té de bo que és gratuïta, cosa que avui dia no és gaire habitual. A més, és veterana doncs aquesta en serà la seva 19ª edició.
  • La II Volta a l'estany d'Ivars d'Urgell (10,3 km.). Programada per al diumenge 21, seria la nostra segona participació després de la de l'any passat. I com l'experiència va ser molt bona i la impressió que en vam treure també, doncs qui sap si hi tornarem. A més, per a mi té el valor afegit que és un bon pretext per muntar una sortida familiar i per rematar la jornada, fer un bon àpat en algun dels bons restaurants que hi ha per aquestes terres.
Ja veieu que la tria no és gaire lluïda. De totes formes hi ha altres alternatives que també val la pena estudiar. Així, per al diumenge 14 una part del "Team" té ganes d'agafar la BTT i no penseu que sigui per fer una passejada sinó ni més ni menys que la travessa Berga-Santpedor (55 km.). Confesso que no n'estic del tot convençut però tenint en compte que l'entorn pressiona (és a dir, 3/4 parts del "Team") suposo que acabaré claudicant i que sigui el que Déu vulgui. Per al següent diumenge (coincidint amb la d'Ivars) hi ha la II Cursa popular de Navarcles (10 km.) que com es fa al costat de casa ja té una part de guanyada. L'inconvenient, però, és que té un perfil que tot i no ser gaire exigent s'allunya del que pretenc fer d'ara endavant. I per al darrer diumenge de mes, hi ha la 19ª Mitja Marató de Tarragona però després de l'experiència de Mollerussa millor esperar-ne a una altra (potser la de Salou al desembre).

Com veieu, té pinta que aquest mes aparcarem les sabatilles de córrer i les substituirem per la BTT, que també ens convé. I ja que l'he esmentada, potser us interessaria llegir el que vaig dir de la cursa d'Ivars d'Urgell.

dimarts, 26 d’octubre del 2010

Cursa de Manresa: un gran èxit!

Matinal del diumenge reservada per a la cursa dels 10 km. urbans de Manresa i de la qual ja en vaig parlar fa uns dies en una mena de pre-crònica, en què fins i tot publicava el recorregut tenint en compte la mancança observada en aquest sentit per part de l'organització i que, pel que he vist després, crec haver-lo encertat de ple. La veritat és que veure els toros des de la barrera té també el seu interès, no tant si un fa de simple espectador a l'espera que vagin arribant els corredors (doncs pot ser una mica avorrit) sinó, i sobretot, si es pot fer un cert seguiment de la cursa. Així, amb la intenció de fer un modest reportatge fotogràfic (sóc conscient que això sona una mica presumptuós per dir només "fer unes quantes fotografies") vaig seguir la cursa damunt la bicicleta per diferents punts de la ciutat, sent conscient que em seria impossible fer-la al complet.

Anem per parts i expliquem breument com ha anat tot plegat: abans de les 9:30h em planto davant la plaça de l'església de Crist Rei (on estava col.locada la meta) i ja em trobo un nodrit grup de corredors guarnits tots i totes elles amb una samarreta que palesa clarament la presència d'un dels patrocinadors principals: la nova Catalunya Caixa, el resultat d'una de les darreres fusions d'entitats financeres. A part d'això, no hi ha gaire més moviment perquè els corredors s'han d'adreçar a l'altre extrem del Passeig Pere III per recollir el dorsal i la samarreta. Recordeu que a l'escrit anterior deia que no trobava gaire eficaç aquest detall, bo i més si després a l'arribada et donen la bossa del corredor, però suposo que deu haver-hi algun motiu. Tant se val, aquest no és ara el tema. Mentre espero que arribi el moment de la sortida vaig passeig amunt i avall per copsar l'ambient i continuar fent fotos. I reconec que sento una certa enveja sana dels corredors per no poder estar amb ells (m'imposo un descans que no m'ha de venir malament del tot) però les cames ja se'm van soles de les ganes que tenen de participar a la cursa.

Pocs minuts abans de la sortida veig en un grupet de corredors que encara s'estan canviant i penso que aquests arribaran amb el temps molt just i sense haver escalfat. Després m'hi fixo més i ... carai, són ni més ni menys els dos primers classificats masculins (José Ríos i Pol Guillen) i la primera fèmina (Rosa Morató). Així que no m'ho rumio dues vegades i fent de "paparazzi" els fotografio una mica d'amagatotis. No sé si en el seu cas deu ser habitual començar una cursa sense l'escalfament previ de rigor però pel que es va veure després, diria que ni ho van notar, si es té en compte els seus respectius temps. Doncs bé, ja els tenim tots col.locats i a les 10:30h es dóna la sortida; els primers comencen a desmarcar-se de la resta i es veu ben bé que cadascú va al seu "rotllo". Decideixo que un cop iniciada la cursa el primer punt del recorregut on fer fotos sigui a la Bonavista, després que els corredors passin pel km. 2 i hagin pujat el Passeig de punta a punta; arriba el primer grupet de 3 corredors que de fet, al final seran els tres primers classificats i queda molt clar que la cursa serà un duel entre José Ríos i Pol Guillen. Per cert, van com fletxes!

Sense gaire temps per fer més fotos (un parell més dels perseguidors) em dirigeixo al segon punt que es troba al voltant del km. 5, a la Plaça de la Creu. Sembla que la cursa s'està decidint perquè en José Riós s'ha desempallegat dels altres dos i passa destacat. I segueixen anant com fletxes! M'enfilo de nou a la bicicleta per anar ara a la cruïlla dels carrers Barcelona amb l'Alcalde Armengol, al voltant del km. 6 ja que és un punt on sempre s'aplega molta gent animant els corredors. Com els primers se m'han "escapat" em dedico a fotografiar la resta de corredors i ja te n'adones que els primers ho són perquè s'hi dediquen d'allò més i els altres, amb més o menys fortuna, anem fent. En altres paraules, passat l'equador de la prova les cames ja pesen més i és on cal començar a prémer els dents, si és que es pot. Aquestes altres fletxes ja van més a poc a poc. Com ho tinc molt a prop, decideixo enfilar cap a Crist Rei, al tram final de la cursa, per si encara puc veure els primers corredors passant pel km. 9. Però no hi sóc a temps i amb prou feines arribo just per fotografiar el moment de l'arribada. De fet, la cursa ha estat tan ràpida que el guanyador -en Ríos- ha batut el rècord que, justament, tenia el segon classificat -en Pol Guillen. El temps final ha estat de 29':44" o dit amb altres paraules, un ritme de pas inferior als 3'/km. Si ja ho deia que anaven "fletxats" (classificació).

I que dir de la resta? doncs d'una banda els dos representants del "Team" han fet un paper més que digne ja que el Frans ha baixat dels 44' i el Xavi dels 46', per sota de la meitat de classificats que al final, han estat un total de 869 participants. I de l'altra, destacar que els darrers llocs han estat copats per corredors de la Catalunya Caixa. No sé què pensar d'això ... Si la fusió ha d'anar igual de malament que la cursa ja puc retirar els pocs estalvis que hi tinc. Bé, després de tanta xarrameca, aquí teniu les meves fotos (també podríeu veure'n de més a altres Webs -p. ex. a la del Koala's Team o del diari Regió 7- però ja us dic jo que aquestes són millors. Com es nota que ja no tinc cap iaia! Les podeu veure en aquest enllaç del Picassa o amb aquesta presentació amb alguns breus textos introductoris.

Per acabar, potser us interessaria llegir les cròniques de les meves dues presències en aquesta cursa:
  • La cursa de Manresa del 2009.
  • La cursa de Manresa del 2007.

dissabte, 23 d’octubre del 2010

Pensar i córrer alhora: uf!!

Una de les moltes coses bones que ha portat l'Stanis sota el braç ha estat una subscripció al diari "La Vanguardia" per dos mesos, mercès a una canastreta també gratuïta, per gentilesa de Caprabo. Doncs bé, ara cada dia estic llegint el diari i per això, de tant en tant trobo algun article interessant des del punt de vista de la naturalesa d'aquest bloc. En concret, parlo d'un de publicat el passat dimecres 20 a la secció d'opinió i que ve firmat per la Joana Bonet, filòloga i periodista. De fet, si el voleu llegir no teniu més que accedir al seu bloc i buscar l'entrada del mateix dia i amb el títol "Correr, pensar". Comença l'escrit parlant del mític corredor de fons txec Emil Zatopek (a qui li deien la "locomotora humana"), segueix després amb una referència a Haruki Murakami (el del llibre "De qué hablo cuando hablo de correr") i la darrera part ja parla de com el córrer és, avui dia, un dels més poderosos calmants existencials, un ritual sagrat, barat i exemplar, una manera que té l'individu de marcar-se un objectiu, una meta i arribar-hi.

Jo, que acostumo a no ser tan filòsof i tocar més de peus a terra, no sé si per mi sortir a córrer és un remei imprescindible per a la meva pròpia existència però sí reconec que si fa uns quants dies que no ho faig, estic més neguitós. I ara, que després de la mitja marató de Mollerussa he decidit descansar per recuperar-me millor de la lesió, ja començo a estar-ho una mica. Potser la Joana, demostrant que sap fer anar molt bé les paraules, ens vol dir que quan estem habituats a una certa rutina esportiva (aquesta o qualsevol altra) i l'hem d'aparcar un temps, ja comencem a enfilar-nos per les parets, a estar més irritables que mai, a no voler saber res més del que sigui etc. Li'n dono tota la raó. També és cert, si més no en la meva més modesta opinió, que després d'un temps, i si som persones més o menys normals, ens comencem a agafar les coses amb més calma, restem transcendència a allò que abans ens semblava vital, si no fem ara una cosa no passa res de greu doncs ja la farem més tard, etc. Contràriament a la dita, no m'amoïna gaire deixar per l'endemà allò que podria fer avui. El dia té 24 hores i la setmana set dies i això dóna per al que dóna i per a res més.

Si trasllado aquests pensaments a l'àmbit que ens ocupa podríem dir que si demà no faig la cursa de Manresa suposo que avui dormiré igual de tranquil que ahir nit, quan abans m'hagués sentit, potser, un pèl emprenyat. I si després m'he d'esperar fins a mitjans de novembre per trobar una cursa que m'atregui d'allò més, doncs ho faig i mentrestant em dedico a altres activitats. En altres paraules, de la mateixa manera que se m'ha passat l'època de la "marquitis", que qui més qui menys tot corredor popular té, també la dèria (potser és una paraula un pèl exagera) de participar en curses se m'ha atenuat força. No és que abans m'apuntés a qualsevol "bombardeig" però sí que ara intento ser més selectiu i busco només aquelles que responen a uns trets molt concrets (per distància, perfil, preu, llunyania des de casa, possibilitats de fer després alguna activitat amb la família, etc.). No tanco totes les portes sinó que n'obro d'altres.

Si reprenc el fil d'aquesta entrada també és molt certa una de les coses que afirma la Joana quan diu que córrer és una activitat individual que fa que el corredor es refugiï en si mateix, amb la seva respiració, suor, música -si en porta- i utilitza un concepte que, reconec, no havia sentit mai (i això que em considero culte): es tracta de "solipsisme" i que es definiria com "doctrina filosòfica segons la qual el jo individual de qui la professa és l’única realitat existent o l’única realitat de què es pot afirmar amb seguretat l’existència". Com més estona estàs corrent més temps tens per pensar en ... el que sigui. Us en faríeu creus de les coses tan peregrines que se m'han passat pel cap quan participo en alguna cursa, sobretot si ja sé que m'hi d'estar una bona estona (com és el cas de les mitges maratons). Si la cursa va més o menys bé començo a rumiar la crònica que escriuré al bloc, les possibles imatges que inclouré, etc. però si no va com estava previst i en el pitjor dels casos, el fantasma d'alguna lesió se t'apareix de nou, el primer pensament que em ve és el del nombre de quilòmetres que falten per a l'arribada. I vosaltres direu: doncs sí que anem bé! I jo us en donaré tota la raó però ... què voleu que us digui? Suposo que els que acaben triomfant en esports durs és perquè estan fets d'una altra pasta i mentalment són molt forts. Però jo sóc només un dels milers i milers de corredors destinats a engruixir les files de l'anonimat a les curses popular que es fan per les nostres contrades. Això sí, sense nosaltres moltes d'aquestes no es farien. Per tant, alguna cosa bona he(m) de tenir.

Perdoneu, però tenim una altra bona qualitat que és córrer i pensar. I això desmenteix aquella creença popular -sovint el pal de paller de moltes crítiques feministes- que els homes no sabem fer dues coses alhora. Potser en aquest cas hauria de ser a l'inrevés, si tenim en compte que el nombre de dones que corren és, percentualment, molt inferior al dels homes. De fet, mentre veig que de tant en tant s'organitzen curses només per a dones, no he vist per enlloc curses per a homes (encara serien titllades de masclistes). Bé, però això ja seria una altra qüestió. Potser la Joana Bonet ens en podria parlar en un altre dels seus bons articles.

I ja posats a filosofar, potser us interessaria llegir aquestes altres tres entrades sobre el sacrifici de córrer i els motius per fer-ho o per quedar-se a casa fent "soffing":

dimecres, 20 d’octubre del 2010

Cursa de Manresa: d'espectador

Aquest proper diumenge se celebrarà a Manresa la que diuen és una de les curses més ràpides del circuit català i de fet l'atleta Pol Guillen té una millor marca de 29':59" que, si feu comptes, surt un ritme de 3'/km. Uff!! Mentre a molta gent encara li'n restaria la meitat, ell ja hauria creuat la meta. Bé, deixant de banda aquesta qüestió, la finalitat d'aquesta entrada és anunciar que enguany no la correré i que faré d'espectador o com es diu de vegades, veure els toros des de la barrera. Havíem comentat entre els membres del "Team" anar-hi en un plan tranquil, sense estressar-nos gaire, aprofitant que tots 4 estem tocats d'una cosa o altra (fins i tot el Jordi que semblava una roca) però després de l'experiència recent de la mitja de Mollerussa, crec que és millor que descansi unes quantes setmanes i donar temps que el bessó es recuperi. Amb això també descarto l'opció de córrer al Pont de Vilomara a final de mes, amb la qual cosa em quedaré un any més sense fer-la. Deu ser una d'aquelles coses del destí.

Serà per a mi una experiència nova donat que tinc la intenció de ser-hi present en diferents punts de la ciutat (a veure si m'ho puc manegar per desplaçar-m'hi en bici) i fer una mena de reportatge fotogràfic per després oferir-vos-lo en aquest mateix bloc. Ja que no puc córrer, com a mínim que hi participi d'una manera més passiva. Per tant, deixarem que sigui un altre que ocupi el meu lloc a la classificació final (segurament del 400 en amunt) i se'n porti els honors. Ara bé, si se us ha passat pel cap d'inscriure-vos ja ho podeu deixar estar perquè des del diumenge que s'han cobert totes les places previstes per l'organització. I estem parlant de 1.000, que aviat és dit, comptant també amb les reservades (unes 150) per a una cursa de promoció de menor distància (700 m.). Torna a ser aquest un exemple més del que ja hem comentat altres vegades del gran ressò que està tenint avui dia l'atletisme popular. I en aquest cas concret de Manresa, i al pas que va, d'aquí poc acabarà consolidant-se -si és que no ho està ja- com una de les curses més importants i multitudinàries de Catalunya. Pensem que la del diumenge serà només la seva 7ª edició, és a dir, que és una cursa relativament jove.

Per aquella gent que no la conegui ha de saber vàries coses de caire pràctic: si no ha canviat la forma de procedir dels darrers anys, en el moment de recollir el dorsal i xip també es dóna la samarreta tècnica d'obsequi (no em consta que canviï enguany però la informació disponible no és gaire detallada en qüestions com aquesta), la qual cosa no deixa de ser una mica empipador per no saber què fer-ne després, on deixar-la o guardar-la. Això ja ho he vist en altres curses (p. ex. a Santpedor l'any passat) i la veritat és que no he entès encara perquè no es pot donar al final, inclosa a la bossa del corredor que, crec, és molt més habitual. Sóc conscient que per a molts corredors això és el de menys però ja posats ... Un altre aspecte a tenir en compte si voleu marxar després nets i polits és que les dutxes es troben una mica lluny de la meta, més o menys a 1,5 km. i en concret a l'estadi municipal d'atletisme, a la zona esportiva de El Congost. És el que té afavorir que la cursa transcorri pels carrers de la ciutat -com ha de ser- i acabi i comenci al centre, que després et trobes que a la vora no hi ha instal.lacions on dutxar-se (bé, menteixo, podríem pensar en el pavelló del Pujolet, que està molt més a prop). Per suposat, si la cursa és urbana ja podeu deduir que tot el seu recorregut és per asfalt, res de pista, corriols i altres opcions d'aquesta mena. Per tant, si no us va aquest fer potser que us n'abstingueu pensant en la bona salut de les vostres articulacions però d'altra banda, suposo també que això afavoreix que sigui una cursa ràpida.

Per acabar, dues qüestions més de caire, però, molt diferent: la primera té a veure amb una de les recents entrades al bloc, sobre el tractament de la informació cartogràfica en la promoció i difusió de les curses. En aquest sentit, és estrany veure com malgrat la volada que està agafant aquesta no hi ha disponible enlloc -que jo sàpiga- cap mapa o imatge aèria que il.lustri el recorregut, quan ja es va dir que això no ha de suposar cap inconvenient tenint en compte la facilitat de les eines informàtiques disponibles per fer-ho possible. Tot i això, en el fil obert al web de l'associació Corredors.cat hi ha una entrada que el descriu perfectament i que, casualitats de la vida, és per gentilesa d'un corredor que va quedar segon a la mitja marató de Mollerussa. Mentre ell lluitava per guanyar la cursa jo ho feia per no deixar enrere la llebre de l'1h:45'. I ja que parlem del tema cartogràfic, podeu consultar aquí mateix el recorregut, d'acord amb el que s'ha fet en anys anteriors. Suposo que això no ha canviat però com en el tema dels obsequis, la informació del Web del Club Atlètic Manresa és ... nul.la. Així, i si no m'he equivocat respecte l'edició del 2008 (l'any passat va variar una mica per les obres que es feien al carrer de la Muralla de Sant Francesc), el recorregut és aquest; s'hi indica també on comencen els trams de pujada i de baixada (i les dutxes) i espero que qui el consulti li faci servei.


Mostra Manresa 10 km urbans en un mapa més gran

I la segona qüestió a què abans feia referència és que a l'edició digital d'avui del diari "Regió 7" he llegit la notícia que la manca d'efectius de la Polícia local ha pogut posar en entredit la celebració de la cursa. Tot deriva perquè aquests no volen fer hores extres pel conflicte que mantenen amb l'Ajuntament a causa de la retallada dels seus sous (d'un 15%). De fet, això mateix va passar no fa gaires setmanes en la celebració d'un certamen ciclista pels carrers de la ciutat, en què veies més mossos d'esquadra que no pas policies locals. Al final, sembla que la cosa no ha sortit de mare i entre uns i altres, més voluntaris de l'entitat organitzadora, no hi haurà cap problema.

Per acabar, potser us interessarà llegir aquestes altres tres entrades sobre curses a Manresa. Que vagi bé:

dilluns, 18 d’octubre del 2010

Mollerussa: la mitja pot amb mi!

Doncs sí, és dur d'acceptar-ho però tal i com estic en aquests moments aquesta ja és una distància que se m'ennuega, tant pel que fa al meu estat de forma com de la recuperació de la lesió del bessó, i de la qual després en parlaré amb més detall. Si seguiu el bloc i esteu al cas de les darreres mitges que he fet (Olot i Tàrrega) podreu comprovar com no van ser gaire lluïdes (al voltant 1h:45') i la d'ahir no ha estat una excepció, tot i tenir un bri d'esperança en marcar un temps final una mica inferior (sobre l'1:40h). Ja veieu, doncs, com en un toc de realisme he hagut d'abaixar el llistó (bé, més aviat pujar-lo) i no fer-me il.lusions de millorar temps passats que, dit de passada, no crec que els recuperi mai més. No és qüestió de ser pessimista sinó més aviat de tocar de peus a terra ja que capficar-me en el contrari i amb les circumstàncies actuals, crec que em faria més mal que bé i tampoc ajudaria gens a les meves neurones, que poques que conservo encara estan bé.

Aquesta introducció és per confessar que no vaig sortir gens satisfet de la meva cursa d'ahir perquè al final la vaig acabar més aviat per orgull que no pas per cap altra cosa. I passo a explicar breument la crònica: prenem la sortida i al qm. 2 ja sento una mena de fiblada al bessó "tocat" però tot i així no faig gaire cas pensant que de mica en mica, i a mida que estigués més escalfat, no em tornaria a passar. I durant uns quant quilòmetres va ser realment així, de tal manera que fins el qm. 11-12 mantinc un ritme de cursa relativament còmode com per en cas de mantenir-lo marcar un temps final sobre l'1h:40'. Vaig fent però no passa gaire més estona que començo a notar com el bessó està a punt d'"atacar-me" de nou i decideixo afluixar el ritme. A l'alçada del segon pas pel poble de El Poal (qm. 14) m'enxampa la llebre de l'1h:40' i veig que per molt que m'esforci no la puc seguir; és en aquest moment quan m'adono que no serà possible mantenir aquest pas i em preparo per al que ha de ser el darrer tram que, intueixo, no serà fàcil. La cama no em respon i el meu ritme davalla d'allò més.

L'estocada arriba quan fins i tot la llebre de l'1h:45' em supera tot just arribar al poble del Palau d'Anglesola, és a dir, a poc més de 3 km. de l'arribada. Faig el cor fort i intento no perdre-la de vista tot i que em costa cada cop més doncs el bessó el tinc en el màxim nivell d'alarma (allò que a les pel.lícules de guerra nuclear dirien Def-Con 1). Fins i tot se'm passa pel cap de parar i acabar la cursa caminant per no tensar més la situació i trencar-me del tot i per tot arreu. En altres paraules, no vaig fer gaire cas de l'escriptor japonès Haruki Murakami quan en el seu llibre De què parlo quan parlo de córrer es va fer ressò d'una frase que va sentir dir a un corredor sobre el que suposava fer una marató: "el dolor és inevitable, el patiment opcional". En el meu cas, de dolor en vaig sentir, i molt, i reconec que en aquest darrer tram estava frisós per creuar la meta i deixar-ho estar. I com les desgràcies no venen mai soles, per acabar d'adobar la jornada en arribar a la catifa del punt intermedi de la cursa -allà on feies el gir, al poble de Bellvís- me n'adono que no duc el xip. És el que passa quan arribes amb poc marge de temps per escalfar, fer la visita de rigor al WC, i reculls el dorsal però sense pensar en fer el mateix amb el xip que l'has de recollir en una altra taula. Per resumir-ho en una frase lapidària, trencat, cap cot i sense que consti enlloc el meu nom. Per això si feu una ullada a la classificació no m'hi trobareu però si sóc mereixedor de la vostra confiança m'hauríeu de buscar al lloc 399 (d'un total de 556) amb un temps d'1h:45':32". Ja veieu, doncs, que no és per penjar-me medalles i encara sort que no em va enxampar la llebre de l'1h:50'.

Amb el cap més fred, arribo a la conclusió que tal i com tinc ara mateix la cama no estic en la millor situació per afrontar de nou aquesta distància. A la cursa dels volcans d'Olot vaig tenir una sensació més o menys semblant i en aquell moment ho vaig atribuir més aviat al fet que el seu perfil no era el més idoni per deixar enrere la lesió; a la d'ahir, però, vaig pensar que no em tornaria a passar tractant-se d'una cursa que tot i ser més llarga, és gairebé plana, bo i més tenint encara al cap el record d'Agramunt en què vaig sortir bastant satisfet. Però com he explicat, no ha estat així i com tinc molt clar que no vull que la meva afició esdevingui un patiment, crec que a partir d'ara em dedicaré a curses de 10 km. i planes, que no tinguin gaires complicacions. I si d'aquí un temps veig que m'he recuperat del tot ho tornaré a provar. Al cap i a la fi, pel que he vist a les darreres setmanes el bessó no em comença a fer la murga fins passats uns quants quilòmetres (més o menys la desena) amb la qual cosa no donaríem temps a que reapareguin aquests "fantasmes".

D'altra banda, estic molt gratament sorprès del nivell organitzatiu d'aquesta cursa. La seva logística m'ha semblat molt adient per atendre tanta gentada, bé sigui a l'hora de recollir dorsal i xip (tot i despistats com jo), de diferenciar el recorregut de les dues curses paral.leles (de 7 i 21 km.) com també de tenir constància en tot moment de per quin quilòmetre vas passant ja que he trobat que tots estaven marcats. I si després hi ha uns serveis post-cursa com massatge i crioteràpia i t'obsequien amb una dessuadora i una ampolla de vi, doncs bé, no deixa de ser un bon consol per a tant d'esforç. En definitiva, una mitja que no m'estranya que estigui del tot consolidada en el calendari de les curses populars de tan ben muntada que està i que recomano de totes totes si teniu al cap fer-ne una per aquestes contrades de Ponent, i també si encara conserveu l'empenta per voler millorar la vostra marca personal en aquesta distància. Per part meva ja podeu deduir que no és ben bé així. La meva més sincera enhorabona a l'entitat Xafatolls per la seva bona feina en l'organització i ja veurem si l'any vinent m'hauré de conformar amb la cursa de 7 km. Temps al temps.

A les dues fotos que acompanyen l'escrit em podeu veure abans (tot cofoi i sense saber què m'hi trobaria) i després (derrotat però com a mínim envoltat d'ampolles de vi). I us en poso unes quantes més de la logística de la cursa. Per suposat, si accediu al seu Web en trobareu moltes més (fins i tot una on surto jo quan encara tenia bona cara). A veure si m'hi trobeu.

Per acabar, i ja que he fet referència, potser us interessaria llegir les cròniques d'aquestes dues altres curses recents:

dissabte, 16 d’octubre del 2010

Curses i cartografia: una mica de tot

Suposo que deu ser un defecte professional, per ser geògraf de formació i vocació i dedicar-me a la docència de Cartografia des de fa molt temps a la Universitat Autònoma de Barcelona. Dic això perquè un dels aspectes en què més m'hi fixo quan busco informació d'una cursa que m'interessa és el del tractament de la informació cartogràfica, entesa en un sentit ampli. Parteixo de la idea que una bona promoció d'una cursa no s'ha de limitar tan sols a publicar-ne les quatre dades bàsiques (data, preu, distància, desnivell, serveis, etc.) que poden trobar-se en Webs de llistats de curses del tipus Ropits.com o Atletisme.com que, sigui dit de passada, són prou bones perquè posen a la disposició dels interessats el calendari de curses amb un ampli ventall on triar i remenar. Ja dono per fet que aquestes dues Webs (i altres que pogueu trobar per la xarxa) només actuen de canal de transmissió de la informació de les curses i que al capdavall, qui n'és el responsable de les seves dades (i de la seva veracitat) són les mateixes organitzacions. Per tant, si del que escric aquí se'n pot desprendre una petita crítica vers algun cas o altre, que sapigueu que només s'ha d'atribuir a aquestes darreres.

Una altra qüestió que crec s'ha de tenir també en compte és el fet que avui dia, al segle XXI, les tecnologies d'informació han avançat i guanyat tant en comprensió i facilitat de maneig (allò que diuen user friendly), que estic convençut que qualsevol marrec es veu amb cor de fer-les servir sense por a fer cap disbarat. Així doncs, des d'aquest punt de vista penso que no ha de ser res forassenyat demanar que la informació d'una cursa inclogui, per defecte, un apartat cartogràfic bàsic. Altrament dit, una imatge aèria o del fragment de mapa corresponent amb el recorregut de la cursa dibuixat i, per suposat, un perfil que indiqui el desnivell de la cursa si aquesta és de muntanya o presenta una certa duresa en aquest sentit. I si després es considera convenient afegir-hi altra mena d'informació, sempre es pot "guarnir" aquest apartat informatiu amb una projecció aèria o en 3D del recorregut. Tot plegat, podria quedar molt "chupiguai".

D'altra banda, també dono per fet que cap persona interessada deixarà de participar en una cursa perquè aquesta qüestió estigui "maltractada" o, simplement, obviada. Si és prou hàbil i vol tenir-ne més informació, ja la trobarà perquè de fòrums de curses on fer la consulta n'hi ha uns quants i com els corredors populars ens acostumem a ajudar entre nosaltres, de ben segur que algú o altre li sabrà respondre. Però com hi ha gent per a tot, no deixo de manifestar una certa estranyesa quan comprovo que algunes curses que se suposa són prestigioses i veteranes passen per alt aquesta qüestió i, en canvi, moltes altres de més anònimes i minoritàries en tenen molta cura i veus que al darrera hi ha un veritable interès perquè la gent disposi de tota informació necessària i acabi per decidir-s'hi. Dit això, m'he pres la llibertat de fer un senzill anàlisi del tractament cartogràfic que hom pot trobar en el món de les curses populars. Ni molt menys pretenc demostrar res ja que la mostra en què m'he basat no és gaire exhaustiva (bo i tenint en compte que de curses n'hi ha un fotimer) i només m'he fixat en aquelles que, o bé he fet o bé hi he estat interessat en algun moment. Per tant, des del punt de vista quantitatiu això n'exclou un elevat nombre i també qualitativament parlant, donat que ja sabeu la meva preferència per unes i no unes altres. En definitiva, és només una breu pinzellada amb la qual no deixo de voler reivindicar també que es presti més atenció a la informació cartogràfica d'una cursa popular.

La taula que segueix a continuació conté 30 curses des de l'octubre al passat mes de maig i les variables incloses són la distància, nombre de l'edició i el rovell de l'ou d'aquesta entrada, la informació cartogràfica i l'eina o format amb què s'ha representat. Al respecte, s'especifica si inclou la possibilitat de veure el recorregut amb:
  • Google Maps (o Wikiloc) i visualitzar-lo, per tant, en forma d'imatge satèl.lit o mapa dinàmic (que permet fer-hi zooms i augmentar-ne o disminuir l'escala).
  • Google Earth.
  • En algun cas més "sofisticat", la informació inclou un recorregut virtual en 3D.
  • Imatge estàtica aèria o del mapa (no permet variar l'escala).
  • Perfil de desnivell.
De la taula podeu comprovar com el panorama és molt divers i que a més del fet que en alguns casos la informació no hi és present, en altres potser millor que no hi fos, tenint en compte la seva qualitat, per a mi francament millorable (perfils i/o mapes molt poc precisos, sense gaire detall). Per cert, aquesta és la primera vegada que provo el programa SlideShare. Espero que me n'hagi sortit prou bé!

Mollerussa: a saldar comptes!

Demà, si no hi ha cap imprevist de darrera hora, faré la mitja marató de Mollerussa. I dic "faré" perquè no estaré acompanyat per la resta del "Team" ja que en aquests moments està més mort que viu i qui no té un all té una ceba. I ja sabeu que jo tampoc estic per llençar coets malgrat que les molèsties al bessó i tendó que he arrossegat les darreres setmanes sembla que van a menys. Tot i així, no estaré sol davant del perill perquè les 600 places fixades s'han cobert i entre aquesta i la cursa paral.lela de 7 km. s'espera aplegar al voltant de 800 persones. Això vol dir que quan al setembre vaig fer la previsió de les curses a fer aquest mes, no anava equivocat en tenir aquesta en el meu punt de mira. Les referències que en tinc són molt bones i deixant de banda la meva més que coneguda preferència vers les curses de Ponent, ja tinc ganes d'afrontar aquesta distància i veure com em responen les cames més enllà del qm. 10 (tingueu present que des de la passada mitja de Tàrrega del maig que no n'he fet cap altra). A més, si ens hem de refiar del seu perfil, no es pot trobar una cursa més plana que aquesta.

D'altra banda, ja va sent hora que faci una cursa a la capital del Pla d'Urgell tenint en compte que si no em vaig equivocar a l'hora de fer el recompte (amb motiu d'una entrada del mes de juliol), se n'hi fan fins a 7 (la mitja, una de 10 km. i 5 més de menor distància). I d'aquestes un parell de ben curioses, com una de marxa enrere i una altra de córrer despullats. És ben bé que deuen tenir una afició atlètica molt arrelada i una visió de les curses populars d'allò més divertida Per tant, com fa temps que m'havia plantejat córrer a Mollerussa, demà no tindré excusa per no anar-hi. I si a això li sumem que la previsió meteorològica apunta sol i no gaire calor i que després ens espera un bon àpat a casa d'un cosí que viu a la vora, ja tenim la jornada organitzada i l'agenda ben ocupada. És a dir, que la cursa -com darrerament és costum- serà el de menys. Malgrat això últim, no estaria de més intentar fer un temps una mica més ambiciós -però alhora tocant de peus a terra- i suposo que m'enganxaré com una lapa a una de les 4 llebres que l'organització posarà a disposició dels corredors; descartant les dues primeres, que han fixat el seu objectiu en un crono d'1h:24’ i 1h:30’, suposo que la meva haurà de ser la de l'1:40’ i intentar que no m'atrapi la de l'1h:50’.

Finalment, esmentar que l’Associació Atlètica Xafatolls -l'organitzadora de la cursa- celebra enguany el seu 25è aniversari i per això ha organitzat per avui dissabte dia 16 a les 8 del vespre, una taula rodona sobre el passat, el present i el futur de les curses atlètiques amb la participació de Bep Solé (director de la Marató BCN), Artur Peguera (periodista de TV3 i també corredor), Domingo Catalán (atleta campió d’Espanya dels 100 km.) i Ascensió Ibáñez (entrenadora nacional d’atletisme). I si hi passeu una estona abans, podreu veure una exposició sobre aquests 25 anys de l’entitat. Jo no hi podré assistir però de ben segur que serà interessant.

Per si us interessa, us convido a llegir aquestes altres entrades sobre curses a Ponent i a Mollerussa. Que us vagi de gust:

dilluns, 11 d’octubre del 2010

Agramunt: 10, 10, 10 i ... 11

M'inspiro en la darrera entrada al bloc del mediàtic corredor popular Xavier Bonastre, amb motiu de la seva darrera cursa (a Sant Andreu de la Barca), per titular aquesta altra de la meva cursa d'ahir a la vila urgellenca d'Agramunt. A l'escrit previ ja anunciava que havia renunciat a córrer a les Pinedes de Castellnou, bàsicament per la temença que la pluja la fes impracticable, tenint en compte que m'imagino que una bona part del recorregut deu transcórrer per corriols i caminets. En el moment d'escriure aquesta entrada no sé com els hi deu haver anat perquè no he trobat cap referència per enlloc i així doncs, em centraré en la crònica de la meva cursa que, ja avenço, no va ser per llençar coets sinó més aviat, en la mateixa línia de les darreres. Mire-m'ho doncs, pel cantó positiu, donant per fet que m'he estancat, sembla que ja no vaig a menys ... de moment.

Casualitats del calendari, la cursa ha coincidit amb el dia 10 del mes 10 (octubre) de l'any 2010 (després de Crist) i malgrat que la distància oficial era de 10 km. al final ha estat més llarga, tot i que hores d'ara no sé del cert quant més. Abans de començar ja anunciaven per megafonia que a causa de la pluja de la nit anterior s'havien vist obligats a variar una mica el recorregut, i que derivat d'això feia uns 300 m. més. Però després hem vist que no ha estat ben bé així ja que parlant amb corredors que duien GPS coincidien a dir que la cursa feia, aproximadament, 1 km. més. I davant l'estranyesa d'algun corredor, la mateixa organització ha reconegut que la distància era més llarga. Suposo que en haver de modificar el recorregut a algú se li ha anat la ma una mica més del compte. No és aquesta una qüestió per la qual ens haguem de trencar la closca, ni molt menys i de fet, durant la cursa ja hem vist que alguna cosa no acabava de quadrar del tot.

En el meu cas concret, el ritme que duia no ha estat, ni molt menys, per haver fet aquests 50' finals de la classificació oficial per a una cursa de 10 km. ja que sense ser "estratosfèric", tampoc era tan dolent. Durant els 3 primers qms. he mantingut un ritme de pas de 4':30" i a partir d'aquí ha començat l'embolic ja que veia que els següents quilòmetres no arribaven i el temps anava passant. Perquè us en feu una idea, la referència teòrica del 5è qm. l'he marcada en 25' la qual cosa voldria dir que en el dos anteriors el meu ritme hauria baixat molt, cosa que no ha estat així. I de fet, després ha vingut 6è qm. més ràpid que els anteriors. A partir d'aquest moment és quan més còmode m'he sentit i si bé això no m'ha servit per prémer més l'accelerador sí ha afavorit que la segona meitat de la cursa l'hagi feta més còmodament. Fins i tot m'he permès el luxe d'avançar uns quants corredors durant els 2 darrers quilòmetres. Tot plegat, que he quedat en el núm. 127 d'un total de 278 arribats, per sota de la meitat que d'acord amb les meves modestes possibilitats, no crec que pugui demanar gaire més. Si comparo amb la cursa de l'any passat, diria que si fa o no fa, la cosa no ha variat gaire, tant quant a l'ordre ponderat en la classificació com al temps final (tenint en compte aquest decalatge de més en la cursa d'enguany).

De totes formes, però, em reafirmo en la impressió més que demostrada que no estic en el mateix nivell de forma que fa un temps i que ja no puc aspirar a fer millors temps que aquests. En una cursa com aquesta i de 10 km. crec que hauria marcat uns 45', i això que és força idònia per aquella gent que aspiri a fer un millor crono ja que el seu perfil és força pla i només hi ha una una zona (al nucli de Les Puelles) amb una pujada que t'havies d'agafar amb calma. La resta, tant abans com després, força còmoda. Lamentant-ho molt, no us puc reproduir el recorregut perquè de ben segur que en algun o altre punt em confondria de si agafar un camí o altre; és el que té organitzar una cursa amb un fort component rural però no publicar després cap referència de caire cartogràfic. Sobre aquesta qüestió, avenço que una de les properes entrades al bloc serà sobre el tractament de la informació cartogràfica en la publicitació de les curses populars, doncs en aquest sentit es poden trobar coses molt diverses.

Tot plegat, que si voleu gaudir d'una cursa ben organitzada -malgrat petits defectes sense gaire més importància-, amb un ambient molt popular i familiar i gaudir després de bons torrons i xocolates vàries, no us podeu perdre aquesta (compte que l'any vinent ja en faran la 22ª edició). Llàstima que ahir la pluja no feia gaire agradable passejar-se després pels carrers de la ciutat. Això sí, durant la cursa no ens va ploure gairebé gens fins passats uns 45' d'haver començat i per tant, suposo que els darrers van arribar una mica mullats. Ara a esperar que a poques setmanes de l'octubre del 2011 rebi per correu el diploma acreditatiu d'haver participat enguany. Benvingut serà i qui sap si aquest detallet em farà inclinar, de nou, per aquesta cursa. De fet, si repasseu el meu historial veureu que Agramunt (i també Olot) ja l'hem visitada tres cops (si bé és cert que a la duatló vaig ser substituït per un altre col.lega doncs encara arrossegava molèsties de la marató de BCN).

Per acabar, us convido a llegir aquesta recent entrada de la cursa agramuntina:
  • El detall del certificat de la cursa del 2009.

dissabte, 9 d’octubre del 2010

Agramunt 2 - 0 Pinedes de Castellnou

Com si fos un resultat de futbol! Anuncio que demà diumenge no faré la cursa 2.0 de les Pinedes de Castellnou i al seu lloc, ens deixarem caure a Agramunt amb motiu de la Fira del Torró i Xocolata a la Pedra i de pas, fer la seva cursa. Fa unes setmanes que tenia al cap l'opció de Castellnou tenint en compte que enguany n'és la primera edició i que es fa molt a prop de casa. A més, malgrat que el seu recorregut no és planer, si ens hem de refiar de la informació del tríptic, no és tampoc de les més dures, tant per distància com per desnivell. Per entendre'ns, he fet curses d'aquesta mateixa mena (p. ex. Torà, Vallhonesta, etc.) i he arribat al final prou sencer. És clar que això era abans, en un període del meu recent passat atlètic que ja he dit per activa i per passiva, l'he deixat enrere. De totes formes, era una possibilitat bastant ferma i òbviament, no la descarto per a més endavant (hem de fer comarca!).

Si he canviat de cursa es deu sobretot a la meteorologia. Es ve anunciant d'ençà uns dies que aquest cap de setmana (amb pont inclòs) serà passat per aigua i la darrera previsió de TV3 (fins i tot amb mapa especial de les 10 de la nit d'avui a les 10 del matí de demà diumenge) apunta que plourà a gots i barrals a gairebé tota la geografia catalana. Això vol dir que tant si faig una cursa com l'altra tinc molts números que corri (més que cantar) sota la pluja. El que passa és que tal i com tinc les cames no crec que el circuit de Castellnou sigui el més adient doncs tot i no haver-lo fet sencer (sí una part en BTT), m'imagino que si ha plogut (o ho fa a la cursa) estarà enfangat, serà relliscós, etc. Diguem-ho clarament: no em vull arriscar a agreujar les molèsties del tendó i bessó per una cursa que tot i tenir el seu interès, no em ve d'aquí. Així que vaig rumiar-me fins el darrer moment de si inscriure-m'hi o no depenent del que diguessin a la darrera previsió. Però això mateix que a mi m'ho ha fet repensar no ha estat obstacle perquè gairebé 220 ben aventurats sí ho hagin fet. Els hi desitjo, doncs, que s'ho passin bé i a l'organització que la cursa sigui un èxit (deixant de banda la possible pluja).

De totes formes, deixeu-me confessar també un altre factor que m'ha fet desdir, i és el preu. Amb més d'un any i mig participant en curses crec tenir la suficient perspectiva com per afirmar que fer pagar 15€ (o 20€ si és fora de termini) per una primera edició d'una cursa de 10 km. és car (no entro a dir si ho és molt o només una mica). A més, de la informació disponible se'n desprèn que els corredors no podran ni dutxar-se un cop l'acabin (suposo que això és un bon indicatiu que la cursa està adreçada, més aviat, a corredors locals i resta de la comarca). Ja m'avenço a dir que afortunadament la meva economia familiar em permetria pagar-los sense que ni ho notés al final de mes, però entre això i el factor pluja no m'ha vingut de gust acoquinar, en el meu cas, 20€. Ara bé, ha de quedar molt clar que no voldria que s'entengués això com una crítica negativa sinó més aviat constructiva (o si ho preferiu, una reflexió en veu alta). No sé què suposa haver d'organitzar una cursa i desconec tot el que hi ha al darrera, entre bastidors, malgrat que amb el Frans hem parlat més d'un cop de muntar-ne una per la zona de Rocafort, però diria que cal estar molt amatent a aquesta qüestió pecuniària. Si es tracta d'abaratir costos, eliminem el xip i el regal i posem més l'accent en altres aspectes. Però tant se val, no és aquest el primer escrit en què critico els preus però tampoc s'ha de convertir en el meu cavall de batalla ni ha de desmerèixer la vàlua d'una cursa, sigui aquesta o qualsevol altra. Per això, i des d'aquesta modesta plataforma, encoratjo a continuar amb la iniciativa que, si surt bé en aquesta primera edició, per a les posteriors que vinguin suposo que ja ni me'n recordaré.

Com deia al principi, descarto fer la cursa de Castellnou de Bages i opto per la d'Agramunt. A part que d'entrada sigui més barata, té l'avantatge que fins ahir a la tarda encara vaig poder fer la inscripció (10€) i també que el circuit -que suposo deu ser el mateix de l'any passat- és més planer i malgrat hagi plogut (o plogui durant la cursa) no crec que ens el trobem gaire "pesat" perquè combina una mica d'asfalt amb camins rurals ben amples i de ferm ben compactat. D'altra banda, la cursa té el valor afegit d'oferir l'oportunitat de visitar la Fira del Torró i la Xocolata a la Pedra. L'any passat ja hi vam anar per primer cop (us recordeu de la "torroexperiència"?) i la jornada va sortir molt rodona (també és cert que la meteorologia ens va acompanyar). I com he dit en anteriors escrits, la cursa acaba sent un bon pretext per després allargar la jornada fent alguna altra activitat. Qui sap si abans de dinar (potser cargols?) ja haurem fet les postres! Així doncs, repetirem Agramunt i Castellnou es quedarà, de moment, amb el marcador buit. Sisplau, no us prengueu malament.

Per acabar, us convido a llegir les dues entrades de la cursa de l'any passat:

dimecres, 6 d’octubre del 2010

Marató de BCN: ja escalfen motors!

Aprofitant que l'organització deu tenir els correus electrònics dels participants a l'edició del 2010, ahir vaig rebre un primer missatge (no crec que sigui el darrer) de la Marató de Barcelona, quan encara resten cinc mesos. Això és el que diríem fer bullir l'olla amb molt temps d'antelació (no dic pas abans d'hora). De totes formes, ja anuncio amb aquesta mateixa anticipació que per al març del 2011 procuraré buscar-me altres curses i per tant, que molt haurien de canviar les coses per fer de nou aquesta. És ben cert que a aquestes mateixes alçades de l'any passat no crec que haguéssim parlat encara de la marató -o com a mínim la meva memòria no arriba a tant- però sí recordo com vam planificar (potser és una manera de dir-ho un pèl "pretensiosa") algunes sortides llargues (d'entre 20 i 30 km.), seguint el que tothom ens havia recomanat. A més, i el més important, havia aquella predisposició i ganes per fer realitat aquell "repte". En canvi, i per motius varis, ara no ho veig de la mateixa manera i de fet, el Jordi és l'únic dels quatre membres del "Team" que té aquesta distància al cap perquè si no canvia d'idea, té previst fer la marató de Donòstia. Fins i tot, un altre antic company d'estudis i que també participa en curses, ens va comentar la possibilitat de fer la de Castelló (ell ja hi està inscrit) que, si ens hi poséssim ara a preparar-la, potser encara seríem a temps d'arribar-hi amb un bon punt de forma ja que es fa el desembre. De totes formes, la veritat és que ni n'hem parlat i això vol dir només una cosa: no crec que fem cap altra marató si més no en un període de temps perllongat.

Parlant del tema amb els col.legues he arribat a la conclusió que en el nostre cas hi ha hagut un abans i un després de la marató de Barcelona, en el sentit que des del passat mes de març hem entrat en un estadi de declivi del qual sembla que és cada cop més complicat sortir-se'n. Potser aquesta coincidència entre una cosa i altra és només una casualitat (que si som un pèl més vells, que si ara patim lesions abans desconegudes, etc.) però si per un moment penso amb el cap, diria que no és ben bé així. Potser l'esforç que vam haver de fer abans i durant la cursa ens està passant encara factura i el nostre cos, tot i haver passat ja uns quants mesos, l'està pagant amb escreix. Ara que estan en plena vigència els temes econòmics per la crisi que patim, és com si haguéssim demanat un préstec i encara l'estiguéssim pagant i amb uns interessos cada cop més alts. Mentre al final no ens hagin d'embargar per impagament! Les lesions comencen a aparèixer -a alguns no els hi acaben de desaparèixer mai del tot-, el temps per córrer és cada cop més car i buscat (el dissabte passat vam poder fer uns 16 km. i ja ens va semblar una cosa molt fora de l'habitual), les poques ganes per sortir (o la mandra de fer-ho) és un enemic difícil de batre, etc. Tot plegat, que si fa un any vèiem això de la marató com un repte assumible d'acord amb les nostres possibilitats del moment, ara no ho seria en absolut. Així doncs, el març del 2011 m'abstindré de córrer la marató de BCN i fins aleshores continuaré fent les meves altres curses de 10 km. i alguna que altra mitja marató. En altres paraules, hores d'ara el cos no em demana emular en Filípides i sí en canvi afrontar altres distàncies més còmodes i segures.

De totes formes, a part d'aquesta reflexió personal sobre la marató, el missatge rebut -i que ha estat el pretext d'aquesta entrada- incloïa algunes dades que fan pensar que la cursa serà, de nou, un èxit i que se superaran els 12.211 participants d'aquest any. I encara que el ritme de les inscripcions tendeix a baixar a mesura que s'acosta el dia de la cursa, a data de 30 de setembre ja hi havia 1.555 inscrits, un 33,8% més que l'última edició per aquesta mateixa data. D'altra banda, sembla ser que ha guanyat més interès entre els corredors espanyols atès que el seu nombre s'ha quasi duplicat (de 223 a 439), fent amb això que Espanya sigui el primer país de procedència dels inscrits (quan l'any passat era Anglaterra). Tenim una altra mostra, al meu parer, del que s'ha dit en altres entrades d'aquest mateix bloc, sobre l'enorme èxit de les curses populars i també de com més repte sembla que suposi, la gent hi té més tirada (i això mateix es pot aplicar a qualsevol cursa de muntanya extremadament dura). Al final arribo a pensar que els populars som una colla, com més va més nombrosa, de bojos i que ens va no només el dolor sinó també el patiment. Això sí, a alguns més que a d'altres.

Ara bé, el que m'ha cridat més l'atenció són els preus doncs si es fa la inscripció en un primer termini s'ha d'acoquinar 50€ (després 60 i fins a 70) o el que és el mateix, 5€ més que fa un any. Mirat així en números absoluts podríeu dir que no és gaire però en termes percentuals suposa un increment superior a l'11%. Es veu que l'organització no deu saber res sobre conceptes econòmics con inflació, cost de la vida, etc. i pensa que qui vol fer la cursa, tant sí com no, no hi renunciarà per aquest increment. Suposo també que d'això se'n deuen aprofitar però és clar, si anem aplicant aquests 5€ de més any rere any, d'aquí poc córrer aquesta marató acabarà sent un luxe només a l'abast de poca gent. Al respecte, he fet una ullada superficial dels preus d'algunes altres maratons que es fan per Espanya (les més conegudes i concorregudes) i diria que si no és la més cara, poc li deu faltar. A veure si no acabarem matant la gallina dels ous d'or. Recordem que quan s'ha de tocar el preu d'un producte o servei, és més fàcil d'acceptar una pujada (per part de qui l'ofereix) que no després haver-lo de baixar. De totes formes, sempre he pensat que el preu és un excel.lent filtre socialment discriminador, i qui vulgui fer aquesta marató de forma ineludible pagarà el que se li demani i qui no li vingui d'aquesta, en buscarà una altra per fer (i més barata).

Per part meva, si no estic gens motivat per córrer de nou la marató barcelonina no em demaneu a sobre, que pagui aquestes tarifes. Per 55€ (o més) puc inscriure'm a 3 mitges maratons i encara me'n sobraria per al cafè amb llet previ. De totes formes, amb cinc mesos d'antelació, encoratjo tota aquella gent que la tingui al cap que la faci perquè com a experiència, segueixo pensant que és única i que tot popular, tard o d'hora, l'ha de fer (català, espanyol o d'on sigui).

Per últim, potser us interessen llegir les meves diverses cròniques sobre la meva experiència personal a la marató de Barcelona (2010):

dilluns, 4 d’octubre del 2010

Què m'he perdut? Què he guanyat?

Ja sabeu que després de la cursa dels volcans d'Olot vaig prendre la decisió de deixar enrere aquest tipus de curses, atès que exigeixen una dosi de "sacrifici" que el meu cos (i cap) ja no està disposat a oferir. És per això que ara intentaré ser més selectiu en les curses que faci i si convé estar-se aturat un o dos caps de setmana i esperar al següent, doncs no passa res. Abans de "cremar-me" fent curses que m'acabaran fent més mal que bé, prefereixo córrer menys. Òbviament en això hi té molt a veure el fet que estic en un baix nivell de forma i que encara arrossego les seqüeles de la lesió al bessó i per això, algú podria pensar -i amb bon criteri- que no diria el mateix si aquestes dues circumstàncies canviessin, o no hi fossin presents. Doncs bé, crec que en això s'equivocaria perquè encara que estigués molt millor que ara -i no costaria gaire- estic convençut que seguiria pensant el mateix. Ja no em ve tant de gust fer certes curses si han d'implicar un esforç extra que ni em va ni em ve. Com diria aquell, en una cursa el dolor és inevitable però el patiment és opcional. En altres paraules, que si he de prémer els dents prefereixo fer-ho per intentar córrer una mica més ràpid en una cursa més còmoda (ergo, més planera) que no haver-ho de fer res més sentir el tret de sortida perquè aquesta ja s'enfili a les primeres de canvi.

Tot això ho dic a mode de reflexió perquè de tant en tant va bé recordar-ho -sobretot a mi mateix que sóc un pèl imprevisible- però també per deixar constància de què deixo de fer amb la intenció de reservar-me per altres "reptes". Per començar, ahir diumenge es va fer la Mitja Marató de Sant Cugat del Vallès, una cursa força consolidada en el calendari català i de la qual, per un cantó i per altre, m'havien arribat bones referències. És ben cert que aquesta no la tenia programada en el meu calendari particular de curses per al mes d'octubre però també ho és que tinc aquesta distància al cap i que sí tinc previst fer la mitja de Mollerussa, d'aquí dues setmanes. Més que res perquè malgrat no estigui gaire en forma crec que encara és una distància assumible per a les meves més que modestes possibilitats. En altres paraules, no puc fer el salt cap a la marató (vés a saber si en faré cap altra) però de vegades penso que les curses de 10 km. no és que se m'hagin quedat petites però potser ja no m'atreuen tant. Diguem que com ja he perdut aquella "espurna" de velocitat que crec es necessita més en distàncies curtes, opto ara per altres de més llargues en què molts corredors populars apostem per la tranquil.litat i serenor i no tant per si aconseguim rebaixar el temps en no sé quants minuts. Traduït en termes numèrics, que descarto del tot fer una mitja marató al voltant de l'1:35h (minut més minut menys) i ara si aturo el cronòmetre en l'1:40h ja em donaré per molt satisfet. Fixeu-vos com van canviar els objectius en funció de factors com l'edat, estat de forma, anímic, etc. Tot i això, no descarto ni molt menys participar en curses de 10 km. (p. ex. aquest proper diumenge). La qüestió segueix sent la de passar-s'ho bé i no amargar-se per foteses com aquesta.

Parlant de curses de 10 km. no fetes, aquest cap de setmana m'he perdut la de la Penya Blaugrana de Santpedor (vila natal d'en Pep Guardiola), que té molta acceptació i que aquest dissabte va aplegar més de 500 persones. La vaig fer l'any passat i no vaig sortir gaire content, tant pel que fa a la meva actuació personal com per alguns aspectes organitzatius que, crec, eren millorables. I de fet, l'edició d'enguany ha introduït alguns canvis rellevants que van en aquesta línia, com és un circuit millor mesurat (fa un any no va arribar als 10 km.) i un control del temps amb xip. Això ja està més en consonància amb el preu de la inscripció i amb el que et trobes en altres curses semblants. De totes formes, malgrat que la tinc a tocar de casa, aquest cop no hi he participat però tot i així, el dissabte al matí jo i el Frans vam fer una sortida i aprofitant que disposàvem d'una mica de temps (els nens n'absorbeixen molt), ens hi vam acostar i com qui no vol la cosa, vam acabar fent un recorregut de gairebé 16 km. Diguem que un bon entrenament de cara a una mitja marató però això sí, molt tranquil. Per a què enganyar-nos!

Per contra, l'avantatge d'haver descansat aquest diumenge és que m'ha permès visitar la vila bagenca d'Artés i gaudir, a més d'un bon dia, d'uns quants tasts de vins amb motiu de la 15ª edició de la seva Fira de la Verema. No deixa de ser una festa més de les que es fan i es desfan per la geografia catalana però entre que també és molt a prop de casa i que de tant en tant cal posar combustible al cos (llegeixi's "mam"), doncs val la pena deixar-s'hi caure. A més, tenia l'al.licient que hi eren representats els 11 cellers que integren la D.O. Pla de Bages. No és que sigui molt extensa ni molt potent com altres de catalanes però val a dir que està creixent i que com diu la dita, al pot petit hi ha la bona confitura. I aprofitant que esmento Artés, és estrany que no facin coincidir amb aquesta Fira el Cros de l'1 de maig, més que res perquè estic segur que atrauria més participants (i no és que n'atregui pocs). Penseu que quan es tracta de moure's de festa en festa, les relacionades amb la gastronomia en general són les que acaben atraient més gent (es veu que això d'engrapar ens va molt). Però potser, justament per això, els organitzadors del cros no volen captar més gent i prefereixen mantenir-se en un nivell més modest. Que així sigui, molt sovint aquesta mena de curses són les millors.

En definitiva, que aquest cap de setmana m'he perdut (voluntàriament) la cursa de Santpedor (o la mitja de Sant Cugat) però en canvi he donat una alegria al meu cos amb una dosi de descans i regalimat amb unes quantes copes de vi. I us ben asseguro que no canvio una cosa per l'altra.

Per acabar potser us interessaria llegir aquestes dues entrades relacionades amb la cursa de Santpedor del 2009:

dissabte, 2 d’octubre del 2010

And the winner is ...

Blaugranes en cadires de rodes, aquest va ser el bloc guanyador de la tercera edició dels Premis Blocs Catalunya 2010 en la categoria d'esports que es van lliurar ahir a l'edifici TecnoCampus de Mataró-Maresme. Abans de fer una petita crítica del que em va semblar tot plegat, deixeu-me que en faci una breu crònica de com va anar tot plegat. Ens hi presentem puntuals i veiem que la zona on es troba el complex encara està en obres -de fet, l'alcalde diria després durant el seu missatge de benvinguda que encara estava per inaugurar i que les butaques de l'auditori estaven precintades poques hores abans. L'acte comença a les 20:10h i és conduït pel periodista de TV3 Martí Gironell, que el podeu veure al programa matinal d'en Josep Cuní i que conrea també la literatura (p. ex. seves són les novel.les "El pont dels jueus" i "La venjança del bandoler"). Després d'un parell de parlaments s'inicia el que tothom espera com és l'entrega dels premis. Per a cadascuna de les categories presenten molt breument els blocs finalistes amb una imatge fugaç projectada en una gran pantalla. Pel que fa a la nostra categoria, ens haurem d'esperar fins el final doncs és la darrera a ser presentada, tot i que feia una estona que sabíem que Marathon man no s'enduria el premi.

Durant l'acte veiem també que alguns finalistes han portat la seva pròpia claca i que gairebé tothom està amb els seus mòbils, Ipods i portàtils connectats en alguna xarxa social que ara estan tan de moda. Ens adonem, doncs, que no estem al dia, que ens quedat ancorats al segle XX. Fins i tot jo tampoc resisteixo la temptació i amb el meu Ipod (que fins ara només el feia servir per escoltar música) faig una piulada al Twitter i em connecto també al Facebook. Pocs minuts després de les 21:30h s'anuncia el premi del bloc d'esports i l'assumpte, per mi, ja s'ha acabat. Després d'escoltar les paraules de cloenda del Sr. Benach (no sabem si va venir amb el seu cotxe oficial tunnejat) i que, curiosament, no es va fer llarg per ser un polític, anem a ofegar la pena amb el fantàstic piscolabis que s'ha organitzat després. Ens trobem una antiga estudiant meva de Geografia a la UAB que ha vingut amb el seu company -també finalista en la categoria de "Personal"- i amb qui compartim canapès i impressions de la jornada.

Dit això, la meva més sincera enhorabona als guanyadors -que suposo s'ho han merescut- així com també als altres 90 blocs finalistes, d'entre els quals, i després de tafanejar-ne uns quants, crec que n'hi ha un munt de molt bons. Ara bé, això no treu que m'hagi d'estar de fer una petita crítica als Premis o si ho preferiu, unes quantes reflexions en veu alta:
  • En primer lloc, pensàvem que els guanyadors no es farien públic fins la mateixa entrega dels premis i que això volia dir que els afortunats tampoc ho sabrien. Però amb l'entrega del quart premi ja vam veure que no era així, que ells ja n'estaven al corrent i per tant, la resta de finalistes que no vam rebre abans cap avís ja podíem deixar enrere tota esperança. I si encara hi havia algun dubte ja se'ns va dissipar del tot amb el premi que va rebre el monstre -o la nova "diva" del periodisme català- n'Antoni Bassas, recollit pel seu col.lega Toni Cruanyes, que va agrair el guardó en una videoconferència (gravada, of course). Diguem-ne que en aquest sentit potser vam ser una mica ingenus i sospitem que tampoc vam ser els únics.
  • Crida una mica l'atenció que 8 dels 10 blocs premiats fossin també els més votats a les seves categories. Per tant, potser sí que al final el nombre de vots recollits ha estat un factor bastant decisiu perquè el jurat els triés, malgrat que tot apuntava que aquesta seria una qüestió secundària (només per decidir els finalistes). Evidentment el bloc més votat no té perquè no ser el més bo però després de veure uns i altres, confesso que en alguns casos crec que no s'ha tingut gaire en compte allò dels criteris de disseny, estructura, continguts, etc.
  • Si pareu compte veureu que uns quants dels blocs premiats pertanyen a persones que d'una manera o altra estan sota l'aixopluc de la CCMA (Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals). És el cas del bloc de política, tecnologia i un dels tres premis especials (i diria que també un quart però com no n'estic segur em callo, no sigui que em trobi després una querella).
  • Per últim, i en relació a la categoria d'esports en què Marathon man ha participat, crec que el bloc guanyador hauria d'haver estat un altre doncs penso que n'hi ha uns quants de millors, si ens atenem als criteris citats abans. No ho dic per aquest en concret -i creieu-me, no és una mostra de falsa modèstia- sinó per altres (Ironpanic, els perduts de Begur o Espai de futbol). Estic convençut que tant pel contingut del veredicte del jurat com per les mateixes paraules de la persona que va recollir el guardó, el bloc Blaugranes en cadires de rodes va ser premiat més aviat per donar suport a les seves reivindicacions, com un acte de sensibilització social en favor d'un col.lectiu que, tradicionalment, ja sabem que en aquest país ho ha tingut sempre una mica cru. I si us plau, no em mal interpreteu: si amb aquest premi la seva situació ha de millorar, digueu-me on he de firmar i ho faig amb els ulls tancats.
  • Per últim, i derivat de l'anterior, crec que aquest bloc en concret hauria d'haver estat en una altra categoria (potser la de corporatius) ja que per la naturalesa de les seves entrades, el tema de l'esport (en sentit estricte i si deixem de banda l'omnipresent futbol) potser no és l'objectiu principal dels seus creadors. En altres paraules, no estaria de més que per a les properes edicions, els organitzadors d'aquests premis rumiessin -si és que no ho han fet- la possibilitat d'introduir una categoria de blocs solidaris, reivindicatius, o en aquesta línia.
Apa, que com deia abans, enhorabona als guanyadors (a la foto els podeu veure tot cofois), finalistes i a l'Associació Stic.Cat per l'organització dels Premis. Hores d'ara no sé si em presentaré a la quarta edició ja que, us confesso, és molt laboriós fer campanya electoral per recollir vots. I per acabar l'entrada, un parell més relacionades amb el tema:

divendres, 1 d’octubre del 2010

Manresa: cursa Barraques de Vinya

El diumenge 17 d'octubre tindrà lloc al nucli rural de Viladordis (municipi de Manresa) la sortida de la III Cursa de Muntanya Barraques de Vinya. Òbviament, i si aneu seguint més o menys aquest bloc ja podreu deduir que només pel simple fet que aparegui el qualificatiu de "muntanya" ja em descarto per participar-hi, bo i més sabent que la distància a cobrir és de 22 km. i que el desnivell positiu s'enfila als 800 m. Si bé encara em veuria amb cor de no atemorir-me per la primera dada -sempre i quan fos en pla- per la la segona ja em baixo els pantalons, i sense que ningú m'ho demani. I si bé dono per fet que aquest desnivell ha de ser quelcom assumible per a la gent que més o menys estigui habituada a aquesta mena de curses, això ja no és per mi. Amb la recent cursa dels Volcans d'Olot ja vaig dir prou i crec poder mantenir la meva pròpia paraula durant molt de temps. Si no ho és pel cap, tranquils que el cos ja m'ho anirà recordant de tant en tant.

Aleshores, potser us estareu demanant perquè redimonis en parlo; doncs molt senzill, per fer-ne una mica de difusió, encara que sigui des d'aquest modest bloc atès que m'ha semblat una molt bona, i encara jove, iniciativa i a més a més, perquè si feu una ullada i teniu la sort de conèixer una mica la zona, crec que l'entorn ja s'ho val. Si finalment decidiu córrer la cursa i engruixir les files de corredors populars amants o embogits per fer patir el seu cos, aquí se us presenta una bona oportunitat. Durant 22 quilòmetres per corriols i pistes (gairebé us podeu anar oblidant de l'asfalt) baixareu i pujareu seguint, en part, el recorregut sinuós del riu Llobregat i la riera de Mura, us acostareu a la urbanització de Les Brucardes (per cert, amb un molt bon restaurant) però passareu de llarg -llàstima- per una de les "joies de la corona" d'aquestes contrades i diria també, que de tota la comarca: el monestir de Sant Benet de Bages i el complex culinari, gastronòmic i hoteler que s'hi ha muntat al seu voltant. De barraques de vinya no sé ben bé si en veureu moltes (potser unes 7), tot i que les més conegudes d'aquesta part de la comarca estiguin una mica a l'est, a la Vall del Flequer, com ja es va destacar fa un temps en aquest mateix bloc, després d'una sortida en BTT. I si pel que sigui no us acaba de convèncer fer tanta distància, sempre podeu optar per la caminada paral.lela de 15 km. que es fa, i que serà la setena edició.

Tant se val, potser a la gent no li atreu tant veure en concret aquest element de l'arquitectura rural en franc perill de desaparèixer -si no hi posem abans remei- i en canvi, li vagi més el fet que sigui una cursa de muntanya, la seva duresa i altres "intangibles". A més, el seu preu crec que és força ajustat (15€) i potser altres curses de menor distància però amb més pretensiós haurien de prendre exemple. A més, encara no és una cursa molt massificada ja que a la seva primera edició (2008) la van acabar 85 corredors i 132 a la segona (no tinc dades del total d'inscrits). És a dir, que sospito que són d'aquelles on es viu un veritable "caliu" popular i esperem que el més que probable èxit no se'ls pugi al cap.

Doncs bé, resten dues setmanes perquè us hi animeu. Si hi sou a temps sapigueu que aquest capvespre es farà la presentació de la cursa en un dels restaurants que han obert darrerament al nucli antic de Manresa (l'Sprit de vi de la Plaça del Carme), a les 20:30h. Hi ha previst passar una projecció del recorregut en 3D, comentar una mica de les novetats de la prova i prendre una copa de cava. I si voleu un darrer al.licient per anar-hi, sapigueu que aquest any els corredors podran ... dutxar-se i no a qualsevol lloc, no us penseu, sinó al gimnàs Cube (molt a prop de Viladordis) i que ha estat el darrer en obrir a la capital del Bages.

Per acabar, potser us interessaria llegir aquestes altres entrades: