Aquest proper diumenge toca fer la "I Volta a l'Estany" al municipi d'Ivars d'Urgell, a la comarca del Pla d'Urgell. Ja vaig dir en l'escrit corresponent a la previsió de curses d'aquest mes de novembre que vés a saber per quin motiu, des que la vaig veure anunciada li vaig posar l'ull a sobre i fins ara no l'hi he tret. Què voleu que us digui? Em deuen tibar les curses primerenques, ser partícip de la seva gènesi o una cosa per l'estil. I suposo que no dec ser l'únic en pensar d'aquesta manera donat que a dos dies de finalitzar el període de tancament d'inscripcions, ja s'ha arribat al topall posat per l'organització que és de 400 dorsals. Segurament que en això també hi té molt a veure el que s'ha comentat més d'una vegada sobre la popularització de les curses d'aquesta distància (10 km.). A més, m'imagino que per l'ambient que es deurà viure, serà una cursa amb un caràcter eminentment familiar, rural, etc. semblant a d'altres que en què ja hi hem participat (Torà, Vilanova de Bellpuig, Bellcaire d'Urgell i alguna altra). En l'escrit posterior que faci de la seva crònica ja explicaré amb més detall aquests i altres aspectes però ja anuncio que si no hi ha cap daltabaix, tornarem a ser el trident! és a dir, jo, en Frans i en Xavi. Que tremolin la resta d'equips perquè no tindran res a pelar!!
Deixeu-me que ara m'estengui una mica més en explicar breument perquè valdria la pena fer una escapada a aquestes contrades, més enllà de participar a la cursa, encara que sospito -i no voldria ofendre ningú- que la cosa no dóna per gaire. De fet, després de fer una cerca pel Web i altres fonts no digitals arribo a la conclusió que l'element més interessant de la zona és, justament, el que dóna nom a la cursa, és a dir, l'estany. Per tant, anem a donar quatre dades d'interès i uns quants enllaços on trobar més informació detallada. Per començar, sapigueu que originàriament l’antic estany era una petita conca o llacuna endorreica, amb aigües originàries per l'acumulació de les migrades pluges i l'escassa circulació i drenatge natural. A més, les condicions climàtiques de l'indret, d'una forta evaporació, feia que de vegades s'arribés a assecar i es donés una concentració en superfície de les sals que pujaven del sòl. El panorama, però, començà a canviar a partir de la construcció del canal d'Urgell (1861). La transformació en regadiu de bona part de la plana d'aquestes contrades va suposar un canvi progressiu en l'agricultura de secà, així com també un augment de la superfície de l'estany en esdevenir una conca receptora de les aigües sobrants del reg, i alhora la seva dulcificació. Amb el temps, l'indret va aconseguir ser un punt de concentració de caçadors i pescadors, lloc de celebracions socials de les poblacions veïnes i en definitiva, un dels elements més identificadors de l'Urgell.
La conjuntura política i econòmica de l’època, però, va fer que se’n projectés i aprovés la seva desaparició, malgrat l'oposició de la gent. La dessecació de llacunes, maresmes i terrenys pantanosos va ser durant molt de temps una pràctica freqüent que tenia l'objectiu d’augmentar la superfície de conreu. Finalment, entre els anys 1948 i 1951 es van executar les obres i treballs del seu assecament i amb això, passava a la història la que va ser una de les principals zones humides de l’interior de Catalunya. Afortunadament, i també afavorit pel declivi de l'activitat agrícola arreu, el 2003 es comencen els primers treballs per recuperar l'estany i el 2005 s'inicia el seu reompliment, tot i que les primeres propostes de recuperació es remunten a l'any 1976. En aquest enllaç podeu trobar informació molt més detallada de diferents aspectes, actuals i passats, de l'estany.
De la resta de la comarca, no hi ha gaires elements més a destacar que mereixi la pena una visita aprofundida. De fet, segurament el seu millor atractiu és més "difús", és a dir el paisatge suau i ple de verdor i el terreny pla, que possibiliten la combinació de llargues caminades amb rutes en bicicleta, per exemple, resseguint alguns dels canals i sèquies que travessen la comarca (enllaç a l'Espai Cultural dels Canals d'Urgell). Si us va el tema "ocellaire", sempre podreu gaudir d'una ruta ornitològica al voltant del mateix estany d'Ivars i si voleu canviar de registre potser us sorprendrà saber que algunes localitats de la comarca tenen amagats uns quants monuments d'estil renaixentista, en concret a Mollerussa, el Palau d'Anglesola i Linyola (tot i que de ben segur aquesta darrera és molt més coneguda per ser el bressol del futbolista del Barça Bojan Krkic). I si voleu tastar unes fantàstiques pomes, no us perdeu la Festa que la localitat de Barbens li dedica cada any la primera quinzena d'octubre (recordeu que estem en terra de fruita, fruita i més fruita).
Per últim, cal esmentar el famós Concurs Nacional de Vestits de Paper de Mollerussa, que se celebra des de l'any 1963 i que a base de moda i imaginació amb aquesta matèria primera, ha esdevingut un esdeveniment únic en el seu gènere. Perquè us en feu una idea de la rellevància que ha assolit, potser no sabíeu que per a l'edició d'enguany (la 44ª) hi participarà un vestit del traspassat dissenyador català Armand Basi. Si hi esteu interessats, ja us podeu reservar a l'agenda la nit del proper 12 de desembre i per fer ambient, visiteu abans el Museu dels Vestits de Paper on s'exhibeixen els vestits guanyadors. Per cert, això de guarnir-se amb paper deu ser una cosa més estesa del que pensem ja que remenant pel Web he trobat informació d'un altre concurs semblant, en concret a Amposta, i també amb molta tradició doncs aquest agost va celebrar la seva 39ª edició. Ja ho sabeu, a partir d'ara a reciclar paper i altres residus domèstics i no caldrà que ens deixem la paga a les botigues de roba. No, si al final resultarà que els extravagants models de la modista (¡!) Agata Ruíz de la Prada no van desencaminats! Paper per al vestit, bosses de plàstic per a la roba interior i un envàs per barret.
La conjuntura política i econòmica de l’època, però, va fer que se’n projectés i aprovés la seva desaparició, malgrat l'oposició de la gent. La dessecació de llacunes, maresmes i terrenys pantanosos va ser durant molt de temps una pràctica freqüent que tenia l'objectiu d’augmentar la superfície de conreu. Finalment, entre els anys 1948 i 1951 es van executar les obres i treballs del seu assecament i amb això, passava a la història la que va ser una de les principals zones humides de l’interior de Catalunya. Afortunadament, i també afavorit pel declivi de l'activitat agrícola arreu, el 2003 es comencen els primers treballs per recuperar l'estany i el 2005 s'inicia el seu reompliment, tot i que les primeres propostes de recuperació es remunten a l'any 1976. En aquest enllaç podeu trobar informació molt més detallada de diferents aspectes, actuals i passats, de l'estany.
De la resta de la comarca, no hi ha gaires elements més a destacar que mereixi la pena una visita aprofundida. De fet, segurament el seu millor atractiu és més "difús", és a dir el paisatge suau i ple de verdor i el terreny pla, que possibiliten la combinació de llargues caminades amb rutes en bicicleta, per exemple, resseguint alguns dels canals i sèquies que travessen la comarca (enllaç a l'Espai Cultural dels Canals d'Urgell). Si us va el tema "ocellaire", sempre podreu gaudir d'una ruta ornitològica al voltant del mateix estany d'Ivars i si voleu canviar de registre potser us sorprendrà saber que algunes localitats de la comarca tenen amagats uns quants monuments d'estil renaixentista, en concret a Mollerussa, el Palau d'Anglesola i Linyola (tot i que de ben segur aquesta darrera és molt més coneguda per ser el bressol del futbolista del Barça Bojan Krkic). I si voleu tastar unes fantàstiques pomes, no us perdeu la Festa que la localitat de Barbens li dedica cada any la primera quinzena d'octubre (recordeu que estem en terra de fruita, fruita i més fruita).
Per últim, cal esmentar el famós Concurs Nacional de Vestits de Paper de Mollerussa, que se celebra des de l'any 1963 i que a base de moda i imaginació amb aquesta matèria primera, ha esdevingut un esdeveniment únic en el seu gènere. Perquè us en feu una idea de la rellevància que ha assolit, potser no sabíeu que per a l'edició d'enguany (la 44ª) hi participarà un vestit del traspassat dissenyador català Armand Basi. Si hi esteu interessats, ja us podeu reservar a l'agenda la nit del proper 12 de desembre i per fer ambient, visiteu abans el Museu dels Vestits de Paper on s'exhibeixen els vestits guanyadors. Per cert, això de guarnir-se amb paper deu ser una cosa més estesa del que pensem ja que remenant pel Web he trobat informació d'un altre concurs semblant, en concret a Amposta, i també amb molta tradició doncs aquest agost va celebrar la seva 39ª edició. Ja ho sabeu, a partir d'ara a reciclar paper i altres residus domèstics i no caldrà que ens deixem la paga a les botigues de roba. No, si al final resultarà que els extravagants models de la modista (¡!) Agata Ruíz de la Prada no van desencaminats! Paper per al vestit, bosses de plàstic per a la roba interior i un envàs per barret.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada