dimecres, 27 de febrer de 2013

Eix Diagonal: també uneix?

Fa unes quantes setmanes vaig publicar una entrada en què reflexionava sobre la possibilitat que la inauguració del desdoblament de la carretera de l'Eix Transversal (la unió de la C-15 i la C-37)  facilités l'aparició i/o consolidació de noves curses en el calendari, pel fet que suposava una millora substancial de l'accés a determinades contrades per als veïns de les comarques implicades. Doncs bé, en aquesta present entrada voldria reflexionar sobre el mateix però al voltant d'una altra carretera que també no fa gaire temps va entrar en funcionament. I és que bé sigui en direcció est-oest, bé en nord-sud, el Bages en general i Manresa en particular poden estar d'enhorabona: a finals del 2011 es va inaugurar la carretera C-15, altrament dit Eix Diagonal, i que uneix Manresa amb la capital del Garraf -Vilanova i la Geltrú- passant per Igualada (Anoia) i Vilafranca del Penedès (Alt Penedès). Deixant de banda certes polèmiques (el cost que suposa per a l'Administració el pagament d'un peatge a l'ombra, que no sigui una via de doble carril per cada sentit, etc.) no hi ha dubte que per als residents a la Catalunya Central suposa una millora en comoditat, temps i costos quan decideixen desplaçar-se a la costa del sud de Barcelona. I per descomptat, també per als veïns d'aquesta franja del litoral si, per qualsevol motiu insospitat, trien d'endinsar-se vers l'interior. Personalment sóc bastant dubitatiu que aquesta comunicació en un sentit i altre sigui de la mateixa incidència -més aviat crec que serà desequilibrada- i si de cas, pot funcionar bastant bé per potenciar la connexió entre les comarques veïnes del Bages i Anoia, tot i que potser no anirà més enllà.

Sigui com sigui, personalment aquesta carretera em va com anell al dit, bé sigui per anar a la platja -de tant en tant ens escapem a Sitges o Vilanova, tot i que qui em conegui ja sap que sóc una persona heliòfoba- bé per donar-me la possibilitat de rumiar seriosament participar en altres curses que abans ni m'ho hagués plantejat. I ho he pogut comprovar a la Cursa dels Colls de Vilanova i la Geltrú d'aquest passat diumenge atès que un dels motius pels quals em vaig decidir per aquesta prova va ser, justament, aquest, la millora de la comunicació vers el Garraf: respectant els límits legals de velocitat vaig trigar poc més de 50' d'un pàrquing a un altre. I de retorn cap a casa, després d'un bon àpat a la vila vilanovina, vaig estar pensant en el contingut d'aquesta entrada a mida que anava veient els cartells indicadors de les diverses localitats, algunes de les quals em consta que organitzen bones curses. Així doncs, us vull detallar tot seguit algunes de les que us podeu trobar si seguíssiu de nord a sud aquest nou Eix Diagonal. Vagi per endavant que m'estalvio citar les que s'organitzen a Manresa perquè serien unes quantes i ja les podeu trobar al llistat de curses del Bages, que hi ha en una de les opcions del menú de l'esquerra de la pantalla. I per descomptat, sóc conscient que de ben segur alguna o altra em deixaré de citar ja que no les tinc totes al cap, i tampoc tinc gaire temps per dedicar-me a aquesta tasca "detectivesca". Faltaria més!! No em paguen per això.


Mostra Curses Eix Diagonal en un mapa més gran

Com veieu, deixant de banda les que m'hagi pogut deixar, em surten al voltant d'una trentena i n'hi ha per a tots els gustos, modalitats, distàncies, perfils, algunes de gratuïtes i altres que no ho són, hivernals i estiuenques, etc. De ben segur que alguna que altra caurà al sac als propers mesos. I sinó, temps al temps. Per tant, els que vivim pel centre de Catalunya, bé sigui mitjançant l'Eix Transversal, bé amb aquest altre de Diagonal, ens podem sentir d'enhorabona perquè el nostre ventall de curses es pot haver vist ampliat de forma més còmoda.

dissabte, 23 de febrer de 2013

La dificultat de valorar una cursa: més reflexions

Fa un parell d'entrades em vaig entretenir amb unes primeres reflexions sobre la dificultat que suposa valorar una cursa, més enllà de dir si a un li ha agradat o no, i oferir-ne una puntuació a partir d'uns determinats ítems o criteris més o menys objectius. Vagi per endavant que res més de lluny de la meva intenció d'erigir-me en un cronista crític de les curses en què participi i que la gent em cregui al peu de la lletra, com si fos un nou Messies (per a això ja hi ha un altre, de "Messi"). Més aviat la meva intenció és la d'afinar una mica més en les meves pròpies valoracions de les curses i proporcionar una puntuació -amb tots els matisos que després hi vulgueu afegir- que pugui servir de referència a altres corredors quan busquin informació i, casualment, topin amb aquest bloc. Per descomptat, i com deia en l'altra valoració, no es poden posar en el mateix sac totes les curses del calendari, des del moment que no totes compten amb els mateixos recursos -humans, econòmics, etc- ni tampoc tenen els mateixos objectius ni estan dirigides a tothom. En aquest sentit, i per posar un exemple, no és el mateix una cursa d'asfalt que admeti a uns quants milers de corredors (i pel cap i casal de Catalunya i rodalies n'hi ha un fotimer) que una altra amb un límit de corredors molt més reduït i que es faci a qualsevol vila perduda (d'aquelles que abans has de mirar el Google maps per saber per on cau), i on una cursa pot ser un esdeveniment que atregui tanta o més gent de fora que la que regularment hi viu (ara em ve al cap la cursa de muntanya d'Ossera com un molt bon exemple però us en podria dir unes quantes més).

D'altra banda, abans de posar-nos a avaluar una cursa caldria decidir si atorguem el mateix pes a tots els ítems que considerem o en fem una ponderació, és a dir, si a l'hora de donar la nota final donem més importància a uns o a altres. Així per exemple, podem considerar més important que la cursa disposi de dutxes i vestuaris i deixar en un segon lloc la senyalització dels diferents punts quilomètrics; o també donar més pes a la informació del recorregut disponible en web i no tant a la del reglament. I a tot això, també haurem de decidir quina escala de puntuació aplicarem, si més àmplia (p. ex. de 0 a 10) o més restringida (p. ex. de 0 a 5). En el primer supòsit podrem ser més "laxes" en el moment d'assignar una puntuació concreta (entre un 7 i un 8 no hi ha grans diferències), mentre que en el segon caldrà "afinar-la" una mica més (entre un 2 i un 3, d'un màxim de 5 punts, aquesta diferència pot "picar" més). I si volem reblar el clau encara una mica més, podem triar de puntuar sense decimals (a l'estil de 2, 3, 4 ...), amb un decimal (2'2, 3'3, 4'4 ...) o fer-ho per quartils (3'25, 5'50, 7'75 ...). Si decidíssim per una escala de puntuació més ampla podríem prescindir dels decimals i dels quartils, però si fos més limitada, potser sí que seria convenient aplicar-hi un cert "refinament" (decimals, quartils, etc.). Jo, personalment, sóc més partidari d'aquesta segona opció i de fet, sovint és la que aplico a les meves avaluacions als estudiants. Però tant en un cas com en l'altre, us confesso que si es vol fer una bona (objectiva) avaluació, és ben complicat.

Per no anar-me'n més per les branques, us detallo tot seguit la continuació dels criteris que us detallava a l'entrada anterior. I n'hi ha uns quants més:
  • Marcatge (cintes, senyals dels km, valises): cruïlles entre camins amb reforç de senyalització, marques fluorescents nocturnes, punts quilomètrics visibles i col·locats als llocs correctes, desviacions del recorregut assenyalades amb antelació, avisos previs d'arribada a punts de control i avituallaments.
  • Regulació/tall del trànsit rodat: voluntaris amb armilles reflectores, policia, valisament amb cons i tanques, mesures per a garantir la seguretat del corredor en cursa.
  • Ubicació i freqüència dels avituallaments: coherent a la distància i desnivell.
  • Contingut dels avituallaments: varietat d'aliments i beguda; gels i barretes energètiques, fruita tallada, fruits secs, entrepanets, galetes, dolços, xocolata, aigua, isotònica, refrescs, sucs, caldo … També que els avituallaments siguin complets, tant per al primer com per al darrer corredor.
  • Implicació-comportament del personal de l'organització: col·laboradors amb il·lusió i implicació, que animin i facilitin el pas dels corredors, ajudin a la resolució d'imprevistos, amb un tracte afable.
  • Nombre de participants d'acord amb el recorregut (evitant taps i sortides lentes): distància, instal·lacions, logística, aparcament, personal de l'organització disponible.
  • Assistència de públic: aconseguida via cartells, anuncis, xarxes socials, etc. Oferiment de reclams (xocolatada, tallers, concurs fotogràfic ...).
  • Cronometratge per trams (parcials) i classificacions amb temps parcials de pas.
  • Recorregut: agraït, interessant, que ajudi a la descoberta d'indrets, eviti trams monòtons o pesats, que hagi un recorregut alternatiu davant climatologia adversa o carrers tallats accidentalment.
  • Premis: per als atletes millor classificats (en metàl·lic o en forma d'obsequi), igualtat entre sexes, per categories, atletes locals, rècords de la prova, per equips, per les diferents modalitats de cursa. Agilitat en la seva entrega i puntualitat en el compliment de l'horari anunciat.
  • Classificacions: agilitat en la publicació dels resultats, penjar físicament fulls a l'arribada, de fàcil cerca on-line, resultats consultables d'altres edicions, amb estadístiques.
  • Presència de corredors d'elit: bàsicament pel tema de generar expectació i reconeixement vers la cursa. No són, però, necessaris per tal que una cursa sigui excel·lent
  • Horaris de tall o sense horaris de tall: si n'hi ha que estiguin pensats amb sentit comú perquè una gran majoria de corredors puguin realitzar la cursa en un temps prudent.
  • Facilitats per al retorn o evacuació de corredors retirats: servei propi de mobilitat que faciliti el seu retorn a l'arribada.
  • Desqualificacions i corredors no inscrits: aplicació amb rigurositat del reglament que eviti polèmiques i greuges comparatius.
  • Extres: sorteig de material, llebres, fotos-video, curses infantils, servei de cangur, diploma, ofertes de restauració, descomptes en botigues, entrega de paravent a l'arribada en cas de pluja ...
  • Sensibilització ambiental i social: restauració del recorregut un cop acabada la cursa (retirada dels senyals, estructures, deixalles), reciclatge d'envasos, ús de vehicles sostenibles per a la mobilització de l'organització, limitació en l'ús de bosses de plàstic, minimització de l'ús de material imprès, evitar desplaçaments fent una entrega unificada dels dorsals el mateix dia de la cursa, implicació i col·laboració de/amb col·lectius en risc d'exclusió social, destinació de part de la inscripció a causes solidàries, descomptes per a col·lectius amb risc d'exclusió social ...
  • Atenció i resolució de queixes: per telèfon i correu electrònic, atenció ràpida, formulari de suggeriments, fulls de reclamació ...

Apa doncs, aquí us deixo la segona bateria de criteris i ja us les compondreu vosaltres si mai els voleu aplicar a una cursa. Per part meva, ja us avenço que en la mesura de les meves possibilitats intentaré fer-ho per primer cop a la cursa de demà, la dels Colls, a Vilanova i la Geltrú. Per il·lustrar aquesta entrada, dues fotos que reflecteixen alguns d'aquests ítems: la de l'esquerra, el seguiment fotogràfic de la cursa del circuit ARCS-Anbaso d'Aguilar de Segarra, mentre que a la dreta correspon a la recollida del dorsal a la darrera edició de la prova "Córrer per córrer" de Manlleu.

dijous, 21 de febrer de 2013

Cursa dels Colls: passarem fred!

Esperant que comenci un mes de març que com deia, es mostra ple d'incerteses, acabaré aquest febrer amb la Cursa dels Colls de Vilanova i la Geltrú. Després de dues curses en el que portem d'any que per mi han estat dures (Sant Joan de Vilatorrada i Matadepera) no està de més alternar-ho amb una altra que, a priori, ha de ser més suau. Si més no, si comparem el recorregut i el desnivell acumulat això sembla i el que és ben segur, és que serà més curta: poc més de 10 km. Si feu una ullada a la descripció del web, és diu el següent: "Un trail de nivell fàcil en una zona natural molt popular entre els habitants de Vilanova i la Geltrú, Sitges, Ribes i Les Roquetes. Totes dues modalitats -també s'hi fa un canicroos- comparteixen un mateix recorregut de 10 kms i uns 200 metres de desnivell positiu. Els corredors passaran per camins i senders entre les vinyes i el mar, en un paisatge mediterrani per poder gaudir no només de l’esport, sinó també de la natura". Per tant, si ens hem de creure això tocarà córrer amb un ritme més viu del que ho he estat fent darrerament -perquè el recorregut ho ha de permetre- però sense perdre de vista el meu objectiu bàsic: gaudir de la cursa i córrer per uns paratges que poden ser realment atractius des del punt de vista paisatgístic. I el mateix deuen pensar altra gent perquè a dia d'avui, les inscripcions ja estan tancades; i estem parlant de 300 per a la cursa de muntanya i 150 per als que corren amb gos. Aquí us adjunto una imatge del recorregut:


Si regireu pel web podreu veure com la cursa comença i acaba a la platja de Sant Cristòfol (al costat del port) i se'ns farà anar cap a Sitges, en concret al seu extrem oest, vorejant el camp de golf Terramar. Abans haurem de pujar a un parell de turons de poc més de 100 m. tots dos amb el topònim de Miralpeix (en un encara hi haurà l'oportunitat de veure les restes d'un antic castell). Després, a partir del quilòmetre 6 el recorregut passa més a prop de la costa i vés a saber si des de l'alçada, veurem l'onatge del mar a les cales dels Gegants, la Xica  del Barco. Sens dubte que, en principi, això ja pot ser un gran al·licient i per un cop canviarem la muntanya de les contrades de l'interior per uns quants turons del litoral. Així doncs, tot apunta a una cursa interessant en què hem de trobar tots els ingredients perquè després en poguem fer una bona valoració. Potser aquesta serà la primera en què em decideixi a donar una puntuació a partir dels criteris que ja us vaig publicar fa uns dies (i d'uns quants més que publicaré properament).

D'altra banda, ja sabeu que per mi fa temps que la qüestió de la durada que esmerci en una cursa ha deixat de ser una qüestió prioritària (si és que algun cop ho ha estat), i més que res perquè en les curses en què darrerament he participat, no té cap sentit capficar-s'hi. En aquesta altra, potser la cosa no és ben bé així tot i que tampoc goso de fer un pronòstic quant al cronòmetre. Posats a comparar, per distància i desnivell, potser ho podríem fer amb la Cursa de la Navarclina o la Sant Silvestre d'Avinyó i per tant tot el que sigui moure's al voltant dels 50'-55' ja em semblarà bé. Ara bé, una cosa a tenir en compte: el terreny serà pedregós, típic de la costa del Garraf, i en el recorregut ens trobarem diversos canvis de desnivell, pujades i baixades d’una intensitat variada. I si d'entrada no em sento gaire bé i vaig més lent, estigueu tranquils que el fred que farà em donarà un bon impuls per no badar gaire. I és que les previsions meteorològiques apunten a això, fred, fred i més fred. I qui sap si encara haurem de córrer entre alguna bolva de neu. Una llàstima: un cop que ens acostem al Garraf i planifiquem de passar-hi el dia, i aquest potser se'ns gira en contra. Ja ho anirem veient. Encara sort que no em vaig decidir per córrer a Sant Ramon (a la cursa de Sant Runmon) perquè trobant-se on es troba, allà sí que en farà, de fred!

diumenge, 17 de febrer de 2013

Març: ple d'incerteses

Ja fa unes setmanes que tinc clar que no sé encara en ferm quines curses faré aquest mes de març. Potser aquest és el primer cop que em trobo en aquesta situació ja que generalment sempre he manifestat la meva certesa en participar en una cursa (o dues) i deixava després un marge de temps per acabar de decidir-ne alguna altra. En canvi, ara em trobo que hi ha unes quantes opcions, totes elles interessants, i que per un motiu o altre em fan dubtar de quina (o quines) acabaré fent. Això sí, tinc bastant més clar aquelles que d'entrada descarto però que també les incloc en aquesta entrada perquè crec que són curses que val la pena tenir-les en compte per a més endavant, quan els altres cartutxos ja els haguem gastat. Hi trobem algunes de noves i la resta que no ho són però que tampoc tenen molts anys d'experiència.

Tot plegat, aquí teniu la tria que he fet (un total de 6) amb la seguretat que alguna cursa caurà al sac i la resta quedaran per a un altre any (o potser mai). Fixeu-vos com en la línia del que he dit aquesta entrada ja comença de forma diferent a les habituals, ja que no indico cap cursa que faré amb total seguretat:
  • Curses que em rumiaré: potser la que té més butlletes és la Cursa Salta Marrades de Santa Maria d'Oló (diumenge 10), de poc més de 12 km. però amb pinta de ser un pèl trenca-cames. A més, del seu vídeo promocional penjat al web no sé si pensar que és massa tècnica per mi i el meu masegat peu. Té l'al·licient de ser la d'enguany la primera edició i sempre és bo ser present al "bateig" d'una cursa. En segon lloc incloc la Cursa Atlètica Rural de Torà (diumenge 24) en què recordeu que ja hi vaig ser al 2009 i 2011. L'any passat no es va organitzar i ara hi torna i és d'aquelles -com moltes més- de les que de ben segur sempre se'n guardarà un bon record. A més, no és gaire exigent, amb una distància de 10 km. i un desnivell que encara em puc "permetre". I tercer, incloc la segona edició de la Punk Trail de Sallent, bastant més dura que l'anterior, amb dues distàncies (15 km. i 23 km.) però alhora amb un ambient i caliu que difícilment es troba a altres curses. A més, segueix sent gratuïta (si es vol es pot col·laborar amb 5€ a canvi d'un tubular per al coll) i té també un component solidari amb el banc d'aliments de Sallent. La llàstima és que es fa el mateix dia que la cursa de Torà i això pot ser, per mi, un obstacle des del moment que no podré fer les dues alhora.
  • Curses que no faré: en aquesta categoria n'incloc tres més; en primer lloc, la Cursa de Muntanya d'Ullastrell (diumenge 17), que l'any passat ja la vaig tenir en el punt de mira i que tot i ser la d'ara la segona edició, ja va arrancar amb molt bon peu. És d'uns 10 km. i el seu preu és raonable (10€) i per això estic convençut que faran ple. Al mateix diumenge, a Cardona, tenim el seu Tercer Cros Competitiu, amb dues distàncies (10,3 km. i 18,5 km.). I per últim, el mateix diumenge que Sallent i Torà tenim la tradicional Cursa de muntanya de Manresa (6ª edició). L'edició d'enguany és més curta (14,7 km) i, pel que recordo, diria que també un pèl més barata. Tot i que m'hi podria acostar caminant des de casa meva, el fet de córrer per una zona que en part ja vaig trepitjar amb motiu de la passada ARCS de Sant Joan de Vilatorrada (del gener) i on podria fer-ho en qualsevol altre moment, fa que la descarti.

Tot plegat, un mar de dubtes: no sé si incloure alguna cursa de les dures (p. ex. Sallent) o optar per  altres nivell de dificultats a priori, més assequibles (Santa Maria d'Oló, Torà i qui sap si no hauríem de descartar del tot l'opció d'Ullastrell). I per acabar, ja que les he citades i per si us interessen, us deixo les cròniques de les participacions en algunes d'aquestes curses i altres de relacionades:
  • Curses de Torà (2009 i 2011).
  • Punk Trail de Sallent (2012).
  • ARCS-Anbaso de Sant Joan de Vilatorrada (2013).
  • Escrit sobre el naixement de la cursa de Cardona (2011).
  • Escrit en què ja feia referència a la cursa d'Ullastrell (2012).
  • Reconeixement del recorregut de la cursa de muntanya de Manresa (2012).

dissabte, 16 de febrer de 2013

La dificultat de valorar una cursa: primeres reflexions

Fa molt de temps que volia fer una entrada com aquesta però entre que en si mateixa no és quelcom urgent (el tema que tracta pot ser recurrent sempre que es parla d'una cursa), i que el poc temps de que disposo m'estimo més destinar-lo a fer les cròniques de les curses que faig, doncs la cosa s'ha anat allargant en el temps. Qui em conegui i/o em segueixi ja sabrà que sóc professor i que per tant, una de les meves funcions és l'avaluació dels estudiants que tinc al meu càrrec. I a més, com tinc la sort que aquest feina m'agrada (per pedant que pugui semblar, en el meu cas té un fort component vocacional) intento que les meves avaluacions siguin el més justes i objectives possibles, alhora que els estudiants no es "juguin" l'assignatura a una única nota. És per això que aplico una avaluació continuada, amb notes parcials per a diferents tipus d'exercicis i mirant que hagi una progressió positiva des de l'inici fins el final. Òbviament, no sempre ho aconsegueixo ja que pot entrar en joc variables que jo no controli com, per exemple, una aula inadequada, alteració del calendari docent per imprevistos varis, manca de feeling amb el grup, etc. Dic tot això perquè si avaluar un grup d'estudiants no deixa de ser una tasca d'una certa dificultat (si un se l'agafa amb la seriositat que es mereix), passaria el mateix amb la valoració que poguem fer d'una cursa (òbviament havent-hi participat).

Tinc el costum de dedicar un espai de les meves cròniques de les curses en què hi participo a fer-ne la corresponent valoració, de vegades més detallada i altres un pèl més sumària però mai -que jo recordi- m'he atrevit a donar una puntuació. I al cap i a la fi, moltes vegades, agradi o no, avaluar implica atorgar un número dins una escala limitada per un valor mínim i un altre de màxim. És cert que si no es vol ser massa "quantitatiu" queda el recurs de fer-ho també amb lletres (A, B, C, D ...) o altres etiquetes (del tipus "Molt bona", "bona", "regular", "fluixa", "pèssima" ...) però no deixa de ser el mateix: assignar una o altra dins d'aquesta escala o barem. I confesso que pot resultar igual de complicat avaluar un grup d'estudiant que una cursa i pel que fa aquestes, darrerament he fet una troballa: un magnífic bloc que he afegit a la meva llista de preferits anomenat "Blogmaldito Running Pub" que a més d'estar redactat amb un estil que dóna gust de llegir, en alguns casos el seu autor -un tal David- s'atreveix a puntuar les curses on participa en funció de la seva relació qualitat-preu, deixant ben clar també que dita puntuació és del tot subjectiva. Si voleu fer una ullada a algunes de les seves cròniques, busqueu per l'etiqueta "A examen". Doncs bé, seguint el fil d'aquesta reflexió m'agradaria aportar el meu modest granet de sorra tot i que no és original meu: més aviat és un escrit que fa temps vaig trobar a la web dels Corredors.cat en referència a un congrés on-line organitzat pel portal Corremont.cat sobre el boom de les curses de muntanya i com aconseguir la seva excel·lència en l'organització.

D'entrada ja ens diu que el més habitual quan ens inscrivim en una cursa és no fixar-nos en qui hi ha al seu darrera -l'organització-, i que el que ens interessa més són aspectes com la distància, desnivell, nombre de corredors, recorregut, preu i no gaire res més mentre la cursa surti bé i compleixi les nostres expectatives. D'altra banda, els objectius d'organitzar un acte com aquest poden ser econòmics, foment de l'esport, promoció d'una marca, producte o territori, solidaritat vers algun col·lectiu o persona, etc. Ara bé, malgrat les innegables diferències que hi ha entre organitzar una cursa popular de poble -amb molta dosi de voluntarietat per part dels veïns- i una altra de molt més "professional" (p. ex. la marató de Barcelona), no deixa de ser aquest un curiós contrast si tenim amb compte que en ambdós casos parlem del mateix: de curses populars, més modestes, minoritàries o ambicioses i multitudinàries. I després d'una obligada introducció (això que us acabo de transcriure és només un tast), inclou un llarg llistat d'ítems que es podrien tenir en compte a l'hora de valorar l'organització d'una cursa i del qual no me'n puc deixar de fer ressò perquè us ben asseguro que és ben explícit, fins i tot en alguns aspectes que se'ns poden passar per alt. Ara bé, per la bona salut dels lectors potser que no el detalli sencer en una única entrada sinó que el divideixi en dues. Penseu que en un document word, amb un interlineat senzill i una mida de lletra normal, ocupa un mínim de dues pàgines i mitja.

Així doncs, els primers ítems (després en vindran més) a valorar per a una avaluació global d'una cursa serien els següents:
  • Difusió: curses que es promocionen arreu, anunciades en calendaris on-line, ús de xarxes socials, anuncis, fulletons repartits en altres curses, blocs, premsa. També articles i notícies anteriors i posteriors a l'esdeveniment amb informació dels resultats, atletes destacats, novetats, etc.
  • Preu i inscripció: preu reduït respecte la mitjana, amb un procés fàcil d'inscripció i de pagament, possibilitat de fer canvi de dorsal el mateix dia, que es retornin els diners als inscrits sempre i quan es comuniqui la baixa amb antelació.
  • Pàgina web: ben dissenyada, informació detallada, resolució ràpida de dubtes, llistat d'inscrits, enllaç al track, seguiment on-line, ofertes d'allotjament, articles relacionats.
  • Entrega de dorsals: sense cues, llistat publicat de dorsals (al web i allà mateix), recepció prèvia d'un missatge de correu electrònic amb les dades, facilitació d'imperdibles.
  • Obsequi: l'esperat o proporcional al preu de inscripció, original i de qualitat, que es pugui recollir o enviar posteriorment si no es pot assistir el dia de la cursa.
  • Infraestructura de la zona arribada i sortida: senyalització d'accessos i pàrquings, proximitat d'equipaments i serveis, WC portàtils (també durant el recorregut), facilitat d'aparcament, arribada amb transport públic.
  • Reglament: de fàcil consulta, públic, clar i detallat fil per randa.
  • Organització i puntualitat de la sortida: calaixos endreçats, tanca de separació, arcs de sortida proporcionals a l'amplada de carrer, puntualitat.
  • Guarda-roba: possibilitat de deixar objectes personals (p. ex. claus) i agilitat en el servei.
  • Servei de massatgista o recuperació després de finalitzar la prova, amb un nombre de lliteres proporcional al de corredors, que no generi molta cua.
  • Servei medicalitzat: ambulàncies a disposició de l'organització i repartides pel recorregut, com a mínim una d'elles medicalitzada per agilitzar qualsevol atenció urgent.
  • Dutxes-vestuaris-WC: proporcionals al nombre de corredors, amb aigua calenta, paper higiènic que no s'acabi massa ràpid, sense cues d'espera, ben senyalitzats.
  • Agilitat en la resolució d'imprevistos: comunicació fluïda entre i amb l'organització que permeti una resolució ràpida i amb recursos coherents
Bé, de moment teniu aquesta primera bateria d'ítems a considerar quan haguem de valorar una cursa. En una segona part us publicaré la resta -i ja us avenço que en són uns quants més- així com també caldrà parlar de la que és, potser, la part més complicada d'aquesta qüestió: on posem els límits mínims i màxims de la nostra escala de puntuació? Val a dir també, per obvi que pugui semblar, que no es pot mesurar amb els mateixos criteris dues curses que d'entrada són molt diferents, el sol i la lluna i per tant, també haurem de tenir en compte el context. Per posar un exemple: d'un costat demà se celebra a Barcelona la seva mitja marató i de l'altra, també una cursa tan entranyable -per mi- com la de Carnestoltes de Puigverd de Lleida. Per descomptat que no es poden posar ambdues al mateix sac però això no vol es puguin valorar fent servir uns ítems més o menys comuns.


Per acabar, dues fotos de la passada cursa d'Aguilar de Segarra (que jo no vaig fer) del circuit ARCS-Anbaso que il·lustren dos d'aquests ítems: facilitat d'aparcament i al mateix costat de la sortida i l'interior del pavelló que concentrava els serveis, refrigeri inclòs. 

divendres, 8 de febrer de 2013

Mont-rodon: una cursa "rodona"

Ho reconec: un altre cop vaig amb retard en la publicació de la crònica de la meva darrera cursa però què hi farem! altres compromisos, bàsicament laborals, m'han impedit fer-la abans. De totes formes, mai és tard si el que s'ha d'explicar és positiu. I efectivament, i com diu el títol, la de Mont-rodon d'aquest passat diumenge m'ha semblat una molt bona prova i que m'ha confirmat les referències que ja en tenia, amb la qual cosa les meves expectatives en aquest sentit, es van veure satisfetes. I si a més afegim que feia un sol espaterrant, una zona paisatgísticament digna de ser gaudida i, potser contràriament al que molta gent esperava, molt poc vent, aleshores ja tenim una matinal rodona. Deu ser que el meu olfacte per continuar "trobant" bones curses encara segueix ben viu, més que no pas les meves cames, com explicaré en breu.


A tot això, ens presentem jo i la família que aquest cop ha decidit acompanyar-me i penso que després d'unes quantes curses sense que hagués estat possible, per fi podré creuar la meta amb l'Stanis corrent al meu costat. Però ... què en vaig ser d'il·lús! La prova la tindreu a la darrera foto. Ara bé, deixem això per a quan toqui i anem ara a concretar qüestions: primera, venint des de Manresa ha estat aquest el primer cop que he tingut el pretext d'agafar el que deu ser l'únic tram de la polèmica carretera B-40 (o quart cinturó) que està finalitzat, el que fa de ronda de Terrassa per la banda nord. Gairebé hi anem sols un diumenge a aquella hora del matí (poc més de les 9:15h). Sigui com sigui, la comunicació és ràpida i l'accés còmode. Això sí, ha estat arribar a Matadepera i tenir problemes per trobar aparcament "legal": i és que quan no es coneix l'eficàcia del servei de la grua municipal val més no jugar-se-la i no trobar-se després una papereta al parabrises (les arques municipals arreu estan tan eixutes que es mira de recaptar calè d'on i com sigui). Fent unes quantes voltes pels carrers ja ens adonem que serà una cursa amb un volum de gent relativament important, i mirant només la vestimenta d'alguns, hom ja s'adona que també és d'aquelles que atreu un cert perfil de corredors (les de muntanya acostumen a ser curses més especialitzades). Confesso que en algun cop jo mateix m'he demanat què redimonis hi faig!


No ens afanyem gaire perquè com ja vaig dir a la crònica prèvia, m'hi presento sense haver pagat el dorsal -recordeu que això ja es contemplava al reglament- i per tant no he de fer cua per mirar quin tinc i recollir-lo després. Deixo les dues bosses de menjar que portem destinat a Caritas i no ens queda gaire temps per fer-la petar. Em dirigeixo a la sortida i em poso al final del nombrós grup de corredors, amb l'ànim de no molestar gaire i arrancar fent la meva. Se'ns dóna el senyal d'inici i apa, comencem a fer gambades. Potser és aquest tram inicial que passa pels carrers de la vila la part que menys en fa el pes perquè entre gent i cotxes aparcats a banda i banda, la cosa s'estreny una mica. A mi no és que em molesti gaire però si un vol sortir cames ajudeu-lo val més que ho sàpiga i es situï d'entrada al capdavant del grup. Fins el 2n km. no deixem l'asfalt ni de pujar i després agafem la pista i continuem pujant, gairebé sense parar fins coronar el cim dl Mont rodó, al km. 4,4 i un cop superat un primer desnivell dels que fan pupa. Aquí hi ha un primer control i m'aturo una estona per gaudir de les vistes i beure una mica d'aigua (ep, de la que portava jo mateix). De fet, ja en aquest tram de forta pujada es forma la típica filera de corredors que, ara caminant, ara corrent, anem un rere l'altre: en poc més d'1 km haurem superat un desnivell d'uns 150 m. Després d'un tram més o menys planer arribem al 6è km. i comencem a pujar fins el punt més alt del recorregut -Coll de Grua, a uns 750 m. Com ja vinc "calent" de l'anterior aquest no m'agafa de sorpresa i m'ho prenc amb calma, esperant que en arribar al cim tingui de nou la recompensa de més bones vistes. Salvem un pendent si fa o no fa igual que l'anterior i superem també l'equador de la cursa. Això no vol dir, però, que la resta hagi de ser de pa sucat amb oli.

Seguim alternant trams de pista i de corriol (en pujada i en baixada). Pugem de nou a un altre cim el nom del qual no és que no em vulgui recordar sinó que no el sé perquè al perfil del web no s'indica, i ens toca ara un tram de baixada per pista ampla (aquests no han estat gaire nombrosos), fins arribar a l'inici de la darrera pujada -el cim del Pujol- amb uns 60 m. de desnivell en poc més de 300 m. Era, com a mínim curiós, veure uns a baix de tot i els que anaven per davant nostre a dalt de tot, mig amagats, mig sortint entre els arbres. I per mi, després de tres pujades fortes, aquesta no és que em matés però vaja, reconec que encara hi penso. Sort que els darrers quilòmetres són de baixada i aquí tens temps de recuperar forces i si el ferm ho permet, fins i tot de volar. Curiosament el que se'm va fer més pesat va ser el darrer, ja dins de Matadepera, perquè com se'ns feia passar per carrers que eren tots iguals -és el que té d'habitual un nucli residencial- no veies per enlloc l'arribada. I us ben asseguro que quan s'està una mica cansat, veure-la des de lluny dóna una mica d'aire. Ara bé, el més bo encara estava per venir: enfilo el carrer de la meta i em topo amb la Sílvia i l'Stanis; li demano que m'acompanyi corrent però com veig que no les té totes, decideixo anar-me'n. La qüestió és que jo devia entendre'l malament perquè tot i plorant, em va seguir. I ximple de mi, com duia posats als auriculars de la música, no el sentia. I la gent trencant-se de riure.


Al final, inverteixo poc més d'1h:32' en una cursa que m'ha semblat tota ella, molt ben organitzada. No puc opinar sobre determinats aspectes logístics previs (p. ex. el que deia abans de la recollida del dorsal) ni tampoc em posaré a criticar-ne altres que no conec (vestuaris, dutxes, avituallaments, etc.). Ara bé, pel que he vist jo li donaria una puntuació molt alta. Fins i tot, en aquells trams de baixada que suposaven un cert risc (pel pendent i el ferm) ja hi trobaves abans un senyal de precaució indicant "pedregar". És un d'aquells detalls (en aquest cas, un més) que en moltes altres curses no hi són presents, que tampoc és que sigui una catàstrofe que no hi siguin, però que si hi són, donen un cert valor afegit. D'altra banda, el recorregut ha estat en tot moment molt ben senyalitzat i era impossible sortir-se'n per estar badant. I no penseu que no vulgui criticar perquè sent una mica coherent, tampoc tindria legitimitat per fer-ho sense haver pagat el dorsal; simplement que m'ha semblat una excel·lent cursa, d'aquelles que si a un no li importa repetir, aquesta val molt la pena per la seva molt bona relació qualitat-preu. Altrament dit, a diferència d'alguna altra, en aquesta no m'importaria pagar la inscripció per a una propera vegada. I estic convençut que els prop de 500 classificats i pel que tinc entès, un centenar més de corredors, opinarien com jo. I això que el mateix dia, a pocs quilòmetres es feia la celebèrrima mitja marató de Granollers. Doncs què voleu que us digui, i sense voler ofendre ningú: després de veure aquesta de Matadepera, l'altra ni regalada! 

dimecres, 6 de febrer de 2013

L'Eix uneix: "nova" carretera, més curses?

Els que residim al Bages podem estar d'enhorabona per la recent inauguració del desdoblament de l'Eix transversal que, per si no sabeu, és la carretera que uneix les comarques centrals (Segarra, Anoia, Bages, Osona) i ajuda a connectar la Costa Brava amb les contrades interiors de la Terra Ferma, a través de l'A-2 i l'AP-7. I el que és novetat en aquest país, més que res per no estar gaire acostumats, gratuït (o més ben dit, finançat a través de l'anomenat "peatge a l'ombra"). Una obra que al seu moment va ser llargament reivindicada (si no recordo malament ja es va pensar en algun exercici de planificació territorial de la dècada dels anys trenta), que va entrar en funcionament el 1997 i que ja tothom va dir de bon principi que naixia coixa perquè va demostrar que era incapaç d'absorbir el volum de trànsit que hi circularia. I així ha estat, durant anys hem hagut de patir, tant en un sentit com altre (cap a l'oest i cap a l'est) la circulació de molts camions de mercaderies, que afegit al fet que els trams de doble carril d'avançament eren ben escassos, feia molt feixuga la dels vehicles privats, a més de perillosa. Recordo ara mateix com el darrer cop que vaig agafar el tram en direcció Girona -amb motiu de la Cursa de la Fageda d'Olot i prèvia visita a la capital gironina- vaig prometre'm a mi mateix que no hi tornaria mai més fins que les obres del desdoblament no estiguessin enllestides.


No és objectiu d'aquesta entrada parlar d'aquesta infraestructura en si mateixa -aquest no és l'espai més adient per fer-ho- si no és perquè com deia abans, permet una millor i més còmoda comunicació i accessibilitat entre les comarques implicades. Dic això perquè per als residents moure'ns ara d'un cantó a l'altre ens resultarà més fàcil la qual cosa pot obrir les portes a la possibilitat de noves curses en aquestes contrades. No sé si hi ha una relació de causa i efecte o, simplement, es tracta d'una simple casualitat però sí és cert que en aquests propers dos mesos (febrer i març) s'incorporaran al calendari de curses populars dues de noves. De la primera ja en vaig fer esment a la meva previsió de curses per aquest mes present, i es tracta de la cursa de muntanya de Sant Runmon, a la vila de Sant Ramon (adoneu-vos del joc de paraules), a tocar de Cervera (capital de la Segarra). Les seves dades més bàsiques són les següents: la data es el diumenge 24 de febrer, amb una distància de 20 km., uns 425 m. de desnivell positiu i un preu d'inscripció de 15€ o 17€ depenent de quan es faci. Per a qui no conegui aquesta vila, i com moltes altres d'aquesta comarca, tampoc és que destaqui gaire per cap altra cosa, si no és que es vulgui visitar una de les joies arquitectòniques de la Catalunya Central, com és el seu monestir (també anomenat l'Escorial de la Segarra). No m'estendré ara per parlar-ne i aquí us deixo un enllaç per si esteu encuriosits. Per part meva ja vaig anunciar que no entrava als meus plans perquè se m'escapa a les meves possibilitats físiques, i a més coincideix en data amb una altra que potser sí que acabaré fent (a Vilanova i la Geltrú).

Per la seva banda, de la segona cursa me'n vaig assabentar casualment, doncs encara no n'he vist gaire promoció (potser perquè és previst que es faci a mitjans de març). Es tracta de la I Cursa Popular de Muntanya Salta Marrades que es farà a la vila bagenca de Santa Maria d'Olò, i amb les següents dades: la data és el diumenge 10 de març, té una distància de 12,2 km., uns 460 m. de desnivell positiu i un preu d'inscripció de 13€ o 18€ depenent de quan es faci. Si mireu el seu perfil té tota la pinta de ser un veritable trenca-cames però tot i això, té també el seu atractiu. L'inconvenient, per mi i pel que he vist, és que el març és un mes que comença a fer goig quant a la tria de curses, com al seu moment ja us detallaré quan faci la previsió corresponent. Però és clar, no voldria fer més de dues no sigui que després acabi trencat per totes bandes. Per tant, la competència que tindrà aquesta en concret serà dura.


I per acabar, i com les altres dues, aquest també pot ser una casualitat: sembla que es recupera la Cursa de Torà, a la qual ja hi vaig ser els anys 2009 i 2011 i que l'any passat no es va celebrar (en desconec els motius). Aquesta també és una molt bona opció si es busca suar una mica la cansalada però tampoc gaire: no és tan llarga ni dura en desnivell com les altres dues i és d'aquelles amb un bon caliu popular i familiar. Està anunciada per al diumenge 24 i si us demaneu el perquè surt aquí és ben senzill: Torà es troba molt a prop de Calaf i per tant, molt a prop del "nou" Eix Transversal. Sigui com sigui, els residents de Manresa i rodalies podem estar molt satisfets per les facilitats que ens han donat per poder participar en vàries curses, a banda i banda. Ara el problema serà triar perquè al final potser hi haurà més llonganisses que dies.

Abans que se m'oblidi, i ja que les he citades, us deixo els enllaços a algunes d'aquestes curses:

  • Crònica de la cursa de La Fageda (2012).
  • Cròniques de les meves curses a Torà (2009 i 2011).