dissabte, 16 de febrer de 2013

La dificultat de valorar una cursa: primeres reflexions

Fa molt de temps que volia fer una entrada com aquesta però entre que en si mateixa no és quelcom urgent (el tema que tracta pot ser recurrent sempre que es parla d'una cursa), i que el poc temps de que disposo m'estimo més destinar-lo a fer les cròniques de les curses que faig, doncs la cosa s'ha anat allargant en el temps. Qui em conegui i/o em segueixi ja sabrà que sóc professor i que per tant, una de les meves funcions és l'avaluació dels estudiants que tinc al meu càrrec. I a més, com tinc la sort que aquest feina m'agrada (per pedant que pugui semblar, en el meu cas té un fort component vocacional) intento que les meves avaluacions siguin el més justes i objectives possibles, alhora que els estudiants no es "juguin" l'assignatura a una única nota. És per això que aplico una avaluació continuada, amb notes parcials per a diferents tipus d'exercicis i mirant que hagi una progressió positiva des de l'inici fins el final. Òbviament, no sempre ho aconsegueixo ja que pot entrar en joc variables que jo no controli com, per exemple, una aula inadequada, alteració del calendari docent per imprevistos varis, manca de feeling amb el grup, etc. Dic tot això perquè si avaluar un grup d'estudiants no deixa de ser una tasca d'una certa dificultat (si un se l'agafa amb la seriositat que es mereix), passaria el mateix amb la valoració que poguem fer d'una cursa (òbviament havent-hi participat).

Tinc el costum de dedicar un espai de les meves cròniques de les curses en què hi participo a fer-ne la corresponent valoració, de vegades més detallada i altres un pèl més sumària però mai -que jo recordi- m'he atrevit a donar una puntuació. I al cap i a la fi, moltes vegades, agradi o no, avaluar implica atorgar un número dins una escala limitada per un valor mínim i un altre de màxim. És cert que si no es vol ser massa "quantitatiu" queda el recurs de fer-ho també amb lletres (A, B, C, D ...) o altres etiquetes (del tipus "Molt bona", "bona", "regular", "fluixa", "pèssima" ...) però no deixa de ser el mateix: assignar una o altra dins d'aquesta escala o barem. I confesso que pot resultar igual de complicat avaluar un grup d'estudiant que una cursa i pel que fa aquestes, darrerament he fet una troballa: un magnífic bloc que he afegit a la meva llista de preferits anomenat "Blogmaldito Running Pub" que a més d'estar redactat amb un estil que dóna gust de llegir, en alguns casos el seu autor -un tal David- s'atreveix a puntuar les curses on participa en funció de la seva relació qualitat-preu, deixant ben clar també que dita puntuació és del tot subjectiva. Si voleu fer una ullada a algunes de les seves cròniques, busqueu per l'etiqueta "A examen". Doncs bé, seguint el fil d'aquesta reflexió m'agradaria aportar el meu modest granet de sorra tot i que no és original meu: més aviat és un escrit que fa temps vaig trobar a la web dels Corredors.cat en referència a un congrés on-line organitzat pel portal Corremont.cat sobre el boom de les curses de muntanya i com aconseguir la seva excel·lència en l'organització.

D'entrada ja ens diu que el més habitual quan ens inscrivim en una cursa és no fixar-nos en qui hi ha al seu darrera -l'organització-, i que el que ens interessa més són aspectes com la distància, desnivell, nombre de corredors, recorregut, preu i no gaire res més mentre la cursa surti bé i compleixi les nostres expectatives. D'altra banda, els objectius d'organitzar un acte com aquest poden ser econòmics, foment de l'esport, promoció d'una marca, producte o territori, solidaritat vers algun col·lectiu o persona, etc. Ara bé, malgrat les innegables diferències que hi ha entre organitzar una cursa popular de poble -amb molta dosi de voluntarietat per part dels veïns- i una altra de molt més "professional" (p. ex. la marató de Barcelona), no deixa de ser aquest un curiós contrast si tenim amb compte que en ambdós casos parlem del mateix: de curses populars, més modestes, minoritàries o ambicioses i multitudinàries. I després d'una obligada introducció (això que us acabo de transcriure és només un tast), inclou un llarg llistat d'ítems que es podrien tenir en compte a l'hora de valorar l'organització d'una cursa i del qual no me'n puc deixar de fer ressò perquè us ben asseguro que és ben explícit, fins i tot en alguns aspectes que se'ns poden passar per alt. Ara bé, per la bona salut dels lectors potser que no el detalli sencer en una única entrada sinó que el divideixi en dues. Penseu que en un document word, amb un interlineat senzill i una mida de lletra normal, ocupa un mínim de dues pàgines i mitja.

Així doncs, els primers ítems (després en vindran més) a valorar per a una avaluació global d'una cursa serien els següents:
  • Difusió: curses que es promocionen arreu, anunciades en calendaris on-line, ús de xarxes socials, anuncis, fulletons repartits en altres curses, blocs, premsa. També articles i notícies anteriors i posteriors a l'esdeveniment amb informació dels resultats, atletes destacats, novetats, etc.
  • Preu i inscripció: preu reduït respecte la mitjana, amb un procés fàcil d'inscripció i de pagament, possibilitat de fer canvi de dorsal el mateix dia, que es retornin els diners als inscrits sempre i quan es comuniqui la baixa amb antelació.
  • Pàgina web: ben dissenyada, informació detallada, resolució ràpida de dubtes, llistat d'inscrits, enllaç al track, seguiment on-line, ofertes d'allotjament, articles relacionats.
  • Entrega de dorsals: sense cues, llistat publicat de dorsals (al web i allà mateix), recepció prèvia d'un missatge de correu electrònic amb les dades, facilitació d'imperdibles.
  • Obsequi: l'esperat o proporcional al preu de inscripció, original i de qualitat, que es pugui recollir o enviar posteriorment si no es pot assistir el dia de la cursa.
  • Infraestructura de la zona arribada i sortida: senyalització d'accessos i pàrquings, proximitat d'equipaments i serveis, WC portàtils (també durant el recorregut), facilitat d'aparcament, arribada amb transport públic.
  • Reglament: de fàcil consulta, públic, clar i detallat fil per randa.
  • Organització i puntualitat de la sortida: calaixos endreçats, tanca de separació, arcs de sortida proporcionals a l'amplada de carrer, puntualitat.
  • Guarda-roba: possibilitat de deixar objectes personals (p. ex. claus) i agilitat en el servei.
  • Servei de massatgista o recuperació després de finalitzar la prova, amb un nombre de lliteres proporcional al de corredors, que no generi molta cua.
  • Servei medicalitzat: ambulàncies a disposició de l'organització i repartides pel recorregut, com a mínim una d'elles medicalitzada per agilitzar qualsevol atenció urgent.
  • Dutxes-vestuaris-WC: proporcionals al nombre de corredors, amb aigua calenta, paper higiènic que no s'acabi massa ràpid, sense cues d'espera, ben senyalitzats.
  • Agilitat en la resolució d'imprevistos: comunicació fluïda entre i amb l'organització que permeti una resolució ràpida i amb recursos coherents
Bé, de moment teniu aquesta primera bateria d'ítems a considerar quan haguem de valorar una cursa. En una segona part us publicaré la resta -i ja us avenço que en són uns quants més- així com també caldrà parlar de la que és, potser, la part més complicada d'aquesta qüestió: on posem els límits mínims i màxims de la nostra escala de puntuació? Val a dir també, per obvi que pugui semblar, que no es pot mesurar amb els mateixos criteris dues curses que d'entrada són molt diferents, el sol i la lluna i per tant, també haurem de tenir en compte el context. Per posar un exemple: d'un costat demà se celebra a Barcelona la seva mitja marató i de l'altra, també una cursa tan entranyable -per mi- com la de Carnestoltes de Puigverd de Lleida. Per descomptat que no es poden posar ambdues al mateix sac però això no vol es puguin valorar fent servir uns ítems més o menys comuns.


Per acabar, dues fotos de la passada cursa d'Aguilar de Segarra (que jo no vaig fer) del circuit ARCS-Anbaso que il·lustren dos d'aquests ítems: facilitat d'aparcament i al mateix costat de la sortida i l'interior del pavelló que concentrava els serveis, refrigeri inclòs. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada