Cursa Bell Race: content i satisfet

Aquest passat diumenge vaig fer la cursa Bell Race de Navarcles per segon cop i en la seva segona edició, és a dir, que podríem dir que no me n'he perdut cap. I si la cosa segueix com ara crec que no serà la darrera doncs l'experiencia ha estat bona tot i que com de ben segur ja deduireu, la meva actuació no va passar de ser més que discreta. Però com a mínim, m'ho vaig passar bé i per tant, qui no es consola és perquè no vol. Ja sabia d'entrada que aquesta no era la "meva" cursa (de fet, no sé si n'hi ha alguna que ho sigui) pel seu perfil, oimés si com explicaré després el recorregut ha canviat respecte el de l'any passat per ser una mica més dur i a més a més, vaig córrer una mica minvat de facultats pel fort refredat que encara arrossego (per sort, ja va a menys). Ep! no voldria que això últim semblés una excusa però si no heu corregut mai amb el nas tapat, feu-ne la prova; diguem que un no se n'adona del que té fins que deixa de tenir-lo, en aquest cas una cosa tan simple i quotidiana com que l'oxigen entri pel nas. Però com ja comptava amb aquest handicap això no em va fer enrere: faig fer honor a la meva "catalanitat" i tenint en compte que havia pagat la inscripció, no estan els temps com per llençar els diners.

A tot això, em presento al pavelló d'esports per recollir el dorsal i ja s'intueix de bon principi l'ambient típic d'aquesta mena de curses: no gaire gent però tampoc érem pocs (quasi uns 300) i com en altres de semblants, veig cares conegudes i per suposat, les dels més que probables guanyadors (i no és que em veiés reflectit en cap mirall!!). Després de la visita de rigor al lavabo -un hàbit que no es perdrà mai- xerro amb un i altre que em trobo i conec personalment la Judit Cinca -resulta que tenim una amiga en comú que també ha caigut al costat fosc de les curses- i que va tenir una bona actuació. En aquestes, es dóna el tret o, literalment, la "traca" de sortida (foto) i apa, ja hi som; baixem pels carrers del poble i poc després en sortim i deixem l'asfalt que no tornarem a reprendre fins el final de la cursa. Com que ja sabia que el recorregut havia canviat -tal i com s'havia anunciat al Facebook de l'organització- tampoc m'havia amoinat gaire en fer-li una ullada però ja ens topem amb una primera "sorpresa": un tram tan empinat que provoca un embús de gent i que val a dir que no serà el darrer.

Continuem corrent gairebé en fila índia perquè el corriol és tan estret que és impossible avançar els de davant i qui més qui menys, tothom va a un mateix ritme. Poc després ens trobem amb la segona sorpresa: un altre tram en què per pujar-lo calen cordes. Com és lògic, això fa alentir molt el ritme de tothom i suposo que la gent és conscient que aquesta no és cap cursa on buscar-hi fer una marca personal, doncs no té cap sentit (per part meva, ja fa estona que no miro el rellotge i no em capfico gaire pel temps que pugui fer). La pujada continua per corriols i giravolts malparits fins que arribem al punt que dóna nom a la cursa: el de tocar la campana. Enguany no se m'escapa de fer-ho perquè entre altres motius, aquesta es veu prou bé. A partir d'aquí, el perfil de la cursa es suavitza -amb alguns tobogans, però- i ja sabem que els darrers qms. són de baixada, primer sense abandonar els corriols i després per una pista molt més ampla. Aquí aprofito per anar avançant gent i millorar unes quantes posicions fins la mateixa entrada al poble i d'aquí a la meta.

Amb la satisfacció d'haver fet una cursa certament, "divertida", parlo amb un parell de membres de l'organització que m'han reconegut pel Facebook (una de les coses positives -potser l'única- que té això de les xarxes socials). Els comento la meva impressió i els en felicito per la bona feina feta, de ben segur millor que la meva, doncs al final he fet un temps de gairebé 1 hora i ocupant la posició núm. 196 d'un total de 288 corredors. Ja veieu, doncs, que encara em queda molt per guanyar una cursa, ja, ja!! I com sempre, valorem breument la cursa:

• Aspectes que m'han agradat: tot i que no és dels meus favorits, aquest recorregut ha millorat respecte el de l'any passat. Per alguns els trams de pujada costeruda i amb corda poden ser un impediment per fer una cursa ràpida però crec que l'objectiu no ha de ser aquest. Més aviat, això fa que sigui una mica "diferent" d'altres, entretinguda i si voleu, afegeixen un plus de diversió. Sempre i quan aquests siguin uns quants i a mode d'excepció, crec que fan la cursa més atractiva. També m'ha agradat que a través del Facebook s'hagi demanat l'opinió dels interessats a l'hora de definir el recorregut final; fins i tot recordo haver rebut un missatge de l'organització en què se'm deia que tindrien en compte els meus comentaris de l'any passat, respecte una deficient senyalització en alguns trams, i que vaig veure que aquest cop l'assumpte havia millorat. I com en altres curses en nuclis petits i que apleguen un nombre no gaire elevat de gent, les qüestions logístiques s'han resolt bastant bé: fàcil aparcament i molt a prop, recollida de dorsal sense cua, etc.
• Aspectes que poden millorar: com acabo de comentar, la d'enguany crec que ha millorat respecte l'any pasat i no hi ha gaire marge de millora. Es podria fer esment del control del temps amb xip però tampoc compto que en aquesta mena de curses sigui quelcom bàsic. I si això volgués dir un increment del preu d'inscripció, aleshores valdria més deixar-ho estar. Al meu parer, ja està bé com ara i la prova és que d'un any per l'altra el nombre de participants s'ha més que duplicat. Apuntar a fites més altes quant a voler augmentar aquest volum seria, per mi, erroni amb el risc de perdre nivell de qualitat.

Tot plegat, una cursa d'aquelles que hi has d'anar amb una altra mentalitat, sense ànims de voler fer un bon temps (pots guardar-te el rellotge per altres de més ràpides) sinó més aviat de passar una estona agradable, amb un recorregut entretingut i alhora no exempt d'un cert grau de duresa que, en cap cas, ha de fer espantar la gent que pensi que no estigui en forma. Això últim ho dic per mi mateix ja que a manca de temps entre setmana per entrenar regularment, m'agafo aquestes curses com un entrenament que en podríem dir, de qualitat. Per acabar tot aquest rotllo, us deixo la foto que prova que, aquest cop sí, vaig tocar la campana de la cursa. Felicitats a l'organització i companys de l'OUTCAT. Per cert, la samarreta d'obsequi molt maca però l'he hagut d'encolomar a un altre col.lega perquè la talla escollida no era la meva. Què hi farem!!