Nadal i s'acaba l'any!

S'acosta Nadal i amb això les curses que s'acostumen a celebrar per aquestes dates fins el darrer dia de l'any, siguin realment de Sant Silvestre o bé de "falses", és a dir, que tenen aquesta etiqueta però que realment es fan el dia de Sant Esteve. Potser com em deia el col.lega blocaire i alhora un crack com a corredor popular, en Rául Muñoz, és una simple qüestió de marca i les curses celebrades sota la benedicció del primer sant són més popular i tenen més acceptació que les del segon. Sigui com sigui, aquesta entrada no és per parlar d'aquesta qüestió i generar una polèmica sense gaire sentit en dates tan assenyalades com aquestes. Més aviat, només pretén anunciar a l'audiència que em segueix -i també a la que no ho fa- els meus plans per al que resta del 2011. En principi es podria afirmar que ja he satisfet els "objectius" del mes (perdoneu per aquest to tan pedant!) com eren el d'acabar fent dues curses (la Bell Race de Navarcles i la Pujada a la Seu Vella de Lleida), diferents pel que fa al seu recorregut, perfil, tipus de ferm, nombre de participants, etc. i, sobretot, passar-m'ho bé a totes dues. I així ha estat. Per tant, acomiadaríem l'any amb la cara ben alta per haver fet els deures (una altra cosa han estat els resultats obtinguts).

Ara bé, a l'escrit que feia a finals de novembre sobre les curses a fer aquest mes parlava d'un parell més com a possibilitats de caure també al sac. D'una banda, la Cursa de l'Indiot que es celebra per Sant Esteve a la capital del Pla d'Urgell, Mollerussa (sí, sí, la "maleïda" per mi per haver-hi fet dues mitges maratons, una dolenta i l'altra pitjor). Deia que em feia gràcia participar-hi, tot i que reconeixia també que no sabia ben bé elm motiu ja que no es tracta d'una cursa amb cap atractiu que estigui molt fora de l'habitual: un circuit gairebé urbà de 4 km. per acabar fent dues voltes (total de 8 km.), plana i poca cosa més. Potser el que crida més l'atenció és el premi per als guanyadors que pel nom de la cursa, m'imagino serà algun animalot de corral. Però com no hi ha manera que guanyi, aleshores això tampoc va amb mi. De totes formes, no era aquesta una opció tancada de totes totes ja que justament el dia 26 seré a Lleida (dinar en família) i per tant, bastant a prop de Mollerussa. El que passa és que per motius logístics, dubto que pugui ser puntual (la cursa comença a les 10.30h), a més del fet que ara pagaria la inscripció més cara (12€), i això si queden places lliures. Per tant, crec que ho hauré de deixar per a un altre any.

De totes formes, en previsió d'això em vaig guardar un as a la màniga: la Sant Silvestre d'Avinyó, que organitzen els anomenats "Esquerdabocs". Quan s'acosti el moment ja faré la pertinent crònica prèvia però aprofito el moment per dir-vos que ja hi estic inscrit i que si no hi ha cap imprevist, serem jo i el Frans, igual que l'any passat. Ara bé, no asseguro ni de bon tros que poguem fer el mateix paper que, sense ser res de l'altre món tampoc va ser dolent del tot. I és que per a ell serà la primera cursa després d'uns quants mesos d'estar gairebé aturat i alhora lesionat, i pel que fa a mi, ja sabeu que tampoc és que estigui en el meu millor moment de forma, més aviat vaig cap avall. Ara em ve a la memòria aquella pel.lícula del Gene Wilder i Richard Pryor titulada "No me chilles que no te veo", en què un feia de sord i l'altre de cec i que es veuen embolicats sense voler-ho, en una trama d'assassinats i persecucions.

No sé, ja ho anirem veient. Passi el que passi, serà una bona i saludable manera d'acomiadar l'any. I ja que n'he parlat, aquí us deixo un enllaç a una entrada de fa un any sobre la qüestió de les curses de Sant Silvestre i les de Sant Esteve.