dimecres, 30 de novembre de 2011

Desembre: 2 o 3 curses?

Hores d'ara ja tinc clar que tancaré l'any amb cap més mitja marató, després de la de Mollerussa. Aquest desembre el calendari n'ofereix unes quantes d'interessants però com he dit més d'un cop, no crec que estigui ara per ara, en les millors condicions per fer-ne una com realment a mi m'agradaria, i no haver de patir un altre defalliment com a la darrera. Així doncs, ja descarto d'entrada la de Mataró (de la qual en vam parlar en aquest mateix bloc) però també Vilanova i la Geltrú, Vic, Salou o l'Espirall (a Vilafranca del Penedès). Com es pot veure, sembla que el desembre sigui la millor època de l'any per a qui vulgui fer aquesta distància. Pel que fa a mi, em centraré en proves de menor distància i que de fet, ja us avenço que el tema està bastant decidit i l'únic dubte que mantinc és si acabaré fent una Sant Silvestre o no, amb la qual cosa estaríem entre dues o tres curses.

Per centrar-nos una mica més, aquí teniu la relació de curses que més m'atreuen per al darrer mes de l'any:
  • Curses que faré: n'incloc dues que són la Bell Race de Navarcles (diumenge 11) i per al següent (18) la Pujada a la Seu Vella de Lleida. Són de similar distància (10 km.) però bastant diferents quan al tipus i perfil: la primera podríem dir que és de muntanya (però tampoc gaire dura) mentre la segona és urbana amb l'al.licient que comença i acaba al turó de la Seu Vella (d'aquí el seu nom), és a dir, primer es baixa, després es planeja pel carrers de la ciutat i després es tornar a pujar. La primera la vaig fer l'any passat i en guardo un bon record (podeu llegir-ne la crònica) mentre que la segona ja fa un temps que li tinc ficat l'ullet i enguany m'he decidit. A més, aprofitarem l'ocasió per visitar parents que fa temps no veiem i així matarem dos pardals d'un tret. De fet, en aquesta darrera ja estic inscrit (digueu-me previsor).
  • Curses que em rumiaré: hi incloc la Sant Silvestre d'Avinyó, que ja vaig fer l'any passat amb el Frans. Com es fa de tarda hi ha temps més que suficient perquè després la gent estigui llesta per a la festa de cap d'any. I pot ser aquesta l'única cursa en què tornem a coincidir jo i ell en un temps perquè està lesionat del menisc i segons diu ell, el recorregut d'aquesta cursa no el perjudicaria gaire. Vés a saber, jo no les tinc totes (per ell) i si al final hagués d'anar sol, potser em quedaré al sofà fent panxing.

  • Curses que no faré: a banda de les mitges maratons abans citades, no podré fer la Cursa del Gall de Sant Fruitós de Bages ni la segona del circuit ARCS - ANBASO a Aguilar de Segarra, doncs ambdues em coincideixen amb la de LLeida (per sort! sobretot la segona). I suposo que tampoc caurà enguany la Cursa de l'Indiot de Mollerussa, tot i que vés a saber perquè, des què la vaig "descobrir" m'ha cridat l'atenció. Però fent-se l'endemà del Nadal ... no sé jo si estarem per gaires històries. Si hi visqués a la vora encara m'hi animaria (total, només són 8 km. i plans) però no és el cas.

dimarts, 29 de novembre de 2011

Rajadell: Déu va ser benèvol!

Doncs sí, el títol d'aquesta entrada pretén continuar amb el de la crònica prèvia que vaig fer fa uns dies sobre aquesta primera cursa del circuit ARCS - ANBASO, a la vila de Rajadell. Recordeu que deia que Déu m'agafi confessat perquè la duresa de la prova era més que evidentment, abans fins i tot de començar. I malgrat el meu més que declarat ateisme, veig que Déu deu existir i potser és que en el fons tot respon tan sols a una manca d'enteniment entre jo i Ell. Bé, amb la intenció de fer dues curses al mes, ja deia també que vaig incloure aquesta en la meva agenda perquè a més de fer-se molt a prop de casa, tenia l'oportunitat de coincidir amb dos col.legues del "Team", la qual cosa sempre és d'agrair, tot i que com es veurà després només vam trobar-nos als moments previs a la sortida i després, un cop arribats tots tres, jo el darrer, òbviament. O que n'esperàveu? Ja sabeu per activa i per passiva que aquestes no són les meves curses preferides però també que de tant en tant, és bo variar de registre i no dedicar-se només a les curses de 10 km. i més planes. Al cap i a la fi, si ara puc sortir molt poc entre setmana a córrer, què millor que això per, com a mínim, variar una mica les sessions d'entrenament que poguem fer. I és que realment em vaig prendre aquesta cursa com un entrenament, dur, això sí, per a què negar-ho.

Ens presentem jo, el Xavi i el Jordi amb prou temps com per no anar després amb pressa en res i aquest és un aspecte que sempre s'ha de valorar en proves com aquesta, amb poc més de 200 persones i en què si fa o no fa, tothom es coneix d'haver coincidit en d'altres de similars a la comarca. Cap problema per deixar el cotxe, recollir el dorsal, fer-la petar amb un i altre, etc. no hi ha cues de cap mena i tampoc en cap moment la sensació d'estar atapeït, tot i que el lloc d'inici i arribada de la cursa tampoc és que sigui gaire gran -la plaça de l'església (foto). Parlem de quina pot ser la nostra actuació i com jo tinc clar les meves limitacions, no em vull posar unes expectatives massa altes i ja els dic que no comptin amb mi per a gaires proeses. Sense gaire dilació es dóna la primera sortida (per a les dones) i uns quants minuts després és la nostra. Sabedor que fins el km. 8,5 (el cim del Cogulló de Cal Torre i el punt més alt de la cursa) tot és una pujada contínua, m'ho agafo amb molta calma; la música de l'Ipod em relaxa i em fa distreure una mica de la duresa de la prova. Quan puc córrer sense gaire esforç ho faig i quan el terreny s'enfila més del compte, no tinc cap recança en deixar-ho estar i posar-me a caminar. De fet, hi ha trams on suposo que tothom ho ha de fer de tan costeruts, estrets i relliscosos que són.

Arribo al primer avituallament, poc abans d'assolir el cim de les Tres Creus, amb un temps de poc més de 50'. Suposo que devia mirar el rellotge més per hàbit que per res més doncs ja era conscient que el temps era dolent i per tant, el de menys. Això sí, la vista que teníem era tan bona que jo i un parell més de corredors ens aturem una estona per gaudir-ne, amb sol i boira a les fondalades de les valls. És el bo de no tenir cap opció de guanyar la cursa ni de fer un paper digne d'esment, que et pots esplaiar amb coses com aquestes que no s'ho poden permetre la resta de gent. Entre aquesta alegria visual, la musical i el gel que m'havia fotut, segueixo directe cap el Cogulló; com el recorregut segueix la carena es veu de lluny la corrua de gent amb samarretes de coloraines que grimpa dirigint-se cap el punt àlgid de la cursa. Hi arribo en 1h:11' i després de menjar una mica en el segon avituallament, situat al mateix cim, començo la que ha de ser per mi la part més divertida: el descens.

Són gairebé 6 kms. de baixada alternant amb alguns trams de tobogans i m'hi llanço. A diferència d'altres curses, encara tinc força esma per recuperar una mica de temps. No ens enganyem: tot i que el sentit autèntic de la cursa fa estona que ha deixat de tenir significat per mi, no deixa de ser això, una cursa, i per tant, encara mantinc viu un cert esperit competitiu. Començo a avançar uns quants corredors i fins i tot, podríem dir que jugant-me una mica el físic perquè hi ha trams en què baixar ràpid és, fins i tot, perillós, per molta tècnica que es tingui. Hi ha un moment que de poc no m'estimbo i m'hi deixo els pinyos al terra i encara sort d'un arbre que hi ha al marge al qual puc agafar-me per no caure (encara tinc el seu "record" al costellam). Però tot i això em sento valent i vaig tirant milles. Al tercer avituallament gairebé ni m'aturo, només per fer un glop i demanar què ens queda per fer. Em confirmen el perfil que tinc ficat al cap i apa, a seguir baixant. Avenço uns quants corredors més però ja no gaires doncs ens acostem al final de cursa i les distàncies amb els que tinc per davant meu ja són massa grans com per enxampar-los. Al final enfilo l'entrada al poble i creuo la meta amb la satisfacció d'una cursa dura, d'un resultat discret -com era d'esperar- però alhora, molt gratificant. Podríem dir que l'esforç ha valgut la pena i la classificació final és el de menys. I per acabar-ho d'adobar, un bon i merescut esmorzar. Val a dir que el Jordi és el que ha fet un més bon paper (1:30h), mentre que el Xavi manté el tipus (1:46h) i jo ja fa temps que no els puc seguir (1:56h). Què hi farem!!

Veient com ha anat aquesta cursa, com s'ha organitzat i la resta de les tres que resten d'aquest nou circuit, és probable que en faci alguna més; potser la que té més números és la darrera, a Súria, ja que per dates seria la més factible, a més de tenir un perfil semblant a aquesta de Rajadell (no tant trenca-cames com les altres dues). Per acabar, i com ve sent habitual, deixeu-me fer una breu crítica d'aquesta:
  • Aspectes que m'han agradat: com en altres curses d'aquest estil, l'ambient va ser molt popular, amé, agradable. És el que té el córrer amb no gaire gent, que tot és bastant més familiar. Encara que sembli mentida també m'han agradat uns quants trams de pujada ja que en haver-los de fer caminant permeten veure del paisatge, oimés si fa sol. Per què la qüestió és: per què patir corrent si pots gaudir caminant?
  • Aspectes que no m'han agradat: ja sé que una cursa de muntanya ha de tenir uns trets distintius d'altres curses més "normals" però tinc la sensació que de vegades els organitzadors deuen pensar que com més difícil, millor. Dic això perquè crec que alguns trams de baixada tenien -al meu parer- un cert risc, i enlloc de fer-nos passar per corriols per on de ben segur no passa ni la cabra més agosarada, s'haguessin pogut substituir per trams de pistes més franques. Potser sí que hi ha gent que s'ho passa molt bé jugant-se el físic però ja que se'ns fa patir pujant uns quants quilòmetres, aleshores per què no fer-nos gaudir després amb un bon descens? Però suposo que dec ser jo, que no estic acostumat a aquesta mena de curses.
Tot plegat, suposo que no serà aquesta la darrera cursa de muntanya que faci. No són les meves però com deia al principi, a Déu de vegades li dec caure simpàtic. Per cert, us he de dir que aviat hauré d'acomiadar-me de les meves vambes Mizumo. Sembla ser que no van resistir tant com jo la duresa de la prova i una se'm va foradar d'un costat. Esperaré al nou any a veure si cauen unes altres de noves.

diumenge, 27 de novembre de 2011

Llibre d'en Pere Pinós: breus reflexions

Feia temps que volia fer aquesta entrada però entre que vaig fatal d'hores lliures per atendre el bloc més del que voldria i que tampoc és que sigui molt urgent, és allò de si no la faig avui ja ho faré un altre dia. De què parlo? doncs que fa uns dies vaig acabar de llegir el llibre del qual ja us n'he parlat en unes quantes entrades anteriors, el d'en Pere Pinós, "Córrer enmig del paradís". Després d'haver trigat 20 dies (el vaig enllestir la setmana passada, coincidint amb les eleccions generals), ara estic en disposició de fer-ne una valoració. I no us penseu que sigui un llibre pesat i farragós sinó més aviat el contrari, són 160 pàgines de lectura ràpida, còmoda, entretinguda i el que és més important per a mi: de bona literatura. No sóc pas un crític literari -ni ganes de ser-ho- i per tant, no dec tenir base suficient per jutjar un escriptor però el que sí és cert -i us ho puc assegurar- és que no estem parlant d'un llibre de curses -de fet, no en fa referència a moltes- sinó de com es pot concebre la vida a través d'un esport com és el córrer. Altrament dit, està escrit per una persona que fa un munt d'anys que porta sent corredor popular i, sobretot, tinc la impressió que en el moment d'escriure'l estava pensant en molts de nosaltres.

Amb això últim vull dir que si us heu "enganxat" al món de les curses populars, o tot just comenceu a introduir-vos-hi, us sentireu plenament identificats, tant en les primeres fases del procés com si ja sou uns veterans d'allò més. Estic convençut que a cada capítol, en un moment o altre, haureu experimentat (o hi passareu) allò que estigueu llegint. Com es diu a la contraportada, al llibre hi trobareu els primers passos, entrenaments, els secrets i tècniques, l'ambient de les curses populars ... sobretot de les de Ponent i que com ja he dit més d'un cop, són les meves preferides (això últim no és estrany tenint en compte que l'autor és de Ponts, a la comarca de la Noguera). I si em permeteu, deixeu-me que destaqui tres paràgrafs -resumits-, dels molts que té de significatius. El primer està a la pàgina 104 i en referència a la preparació per a una marató, parla de la diferència entre corredors populars i els que no ho són tant i diu el següent: "Els que van de veritat volen la victòria, corren contra els altres i no contra ells mateixos, si els ho preguntes diuen la posició i no el temps (...). Guanya qui corre més de pressa. Els que no tenen l'obligació de guanyar són els anomentas populars (...). Córrer com un popular és un luxe. L'esforç, l'angoixa i tots els sentiments, també de glòria, dels populars són ben bé gratuïts i s'estintolen en l'excusa de la participació. És un privilegi. Uns paguen, i als altres, els paguen (...). Uns hi veuen competició i els altres participació.

El segon fragment tracta d'una estada a Londres que va fer l'autor i explica que mentre seguia un pla d'entrenament per a una marató, se'n va dur l'equip per entrenar. Doncs bé, a la pàgina 153 diu el següent: "On has viscut vols tornar-hi, sobretot per recordar el primer cop. Mentre no hi tornes, hi ha un record que la memòria desa en la lleix dels moments entranyables (...). Només ho sents tu i només ho pots recordar tu. Això també deu passar als altres corredors quan visiten un lloc nou. Als corredors us agraden córrer per les ciutats dels viatges, sou com els gossos, necessiteu deixar la vostra marca arreu. Quanta raó que té!! quantes vegades no hauré corregut jo per allà on he viatjat, sobretot en fer vacances i si feu una ullada pel bloc trobareu vàries entrades amb la descripció de les meves peripècies, aquí i allà.

I per acabar, el tercer paràgraf que voldria destacar crec que reflecteix molt bé el que li deu passar a molts altres corredors populars, que després d'un temps d'agafar-s'ho molt a pit, arriba un moment de calma, més pausat. I jo m'hi incloc. Així, a la pàgina 171 diu el següent: "Ara corres amb l'anar fent tediós de qui ja ho té tot vist. Que lluny queden els dies del descobriment, quan buscaves trossos de Món per fer-hi transcórrer la nova vida i t'agradava córrer perquè era el que t'agradava fer més. Fins i tot els entrenaments ja són al record, fa temps que no fas cap sèrie, ni cap distància, ni un trist canvi de ritme. Per no tenir, no tens ni pla ni objectiu, simplement, això sí, corres. El córrer, tanmateix, t'ha arrapat a la vida com un deix instintiu. Hi ha dies que et costa engegar i de seguida, al cap de pocs metres ja voldries acabar (...). Si antany cada dia tenies el desfici, ara cap dia no és igual. Però no és aquesta recança allò que et sap greu, perquè córrer algun dia s'havia de tornar així com és ara. Com he dit més d'un cop, i comença a ser un comentari més habitual del que voldria, abans entrenava per fer una cursa concreta i ara, deixant de banda els motius, participo en una cursa per entrenar de tant en tant.

Tot plegat, això és una petita mostra del que podreu llegir en aquest llibre. No sóc ningú per donar consells literaris però si en busqueu un de bo -per llegir o per regalar- relacionat amb les curses com un estil de vida, més que com un esport, aquest n'és un. Recordeu que s'acosta Nadal, una època de regals, tot i la maleïda crisi. I que consti en acta que no tinc cap comissió. I mentrestant, ell anar fent "bolos" amb la presentació del llibre: que si Manresa, Tàrrega, Artesa de Segre i l'últim que em consta és a la seva mateixa vila natal, a Ponts.

Gràcies Pere per aquesta bona estona que m'has fet passar llegint les teves reflexions.

dissabte, 26 de novembre de 2011

Rajadell: que Déu m'agafi confessat!!

En el moment de començar a escriure aquesta entrada, queden poc més de 24 hores perquè demà cometi un acte de bogeria personal; pensava que amb l'edat -i ja en tinc uns quants, d'anys- m'aniria asserenant i triant fer aquelles curses que per les seves característiques, millor s'ajustarien al meu perfil però es veu que de tant en tant, el cervell se'm deu capgirar i decideix anar a la seva bola i posar-me davant de situacions que mirades amb el cap fred, hagés passat de llarg sense ni tan sols ni mirar-me-les. Potser us estareu demanant per què us estic dient aquesta "parrafada"? doncs perquè si demà Déu no hi posa remei, participaré a la primera de les quatre proves del nou circuit de curses de muntanya ARCS - ANBASO, a Rajadell. La gent que em conegui sabrà que quan al nom d'una cursa apareix el qualificatiu de "muntanya", intento fer-me l'orni i mirar altres opcions més planeres, ergo, per mi més còmodes, i alhora d'una distància assequible. Doncs bé, aquesta de Rajadell no és, precisament, ni còmoda ni relativament curta i perquè en tingueu una idea, aquí teniu les seves dades tècniques:
  • Distància : 14.52km
  • Desnivell positiu : 696.45m
  • Desnivell negatiu : -666.98m
  • Altura mínima : 346.20m
  • Altura màxima : 875.40m
Traduït en poques paraules, sortirem de Rajadell en direcció Can Massana i sense ni perdre ni un instant -no sigui que la gent es relaxi massa- començarem a pujar en un no parar fins a enfilar-nos al Turó de les Tres Creus (792m) i seguidament al Cogulló de Can Torre (882m), el punt més alt de l'itinerari i que coincideix amb el qm. 8 de cursa. La "sort" que podem tenir els que, sens dubte, haguem de patir és que a partir d'aquí, i si encara ens queda esma per a res més, la resta del recorregut serà de baixada fins arribar de nou a Rajadell. És a dir, que tot i la seva duresa innegable per a gent com jo, el seu perfil no és, a priori, el típic "trenca-cames" com sol ser norma habitual en altres curses de muntanya. De fet, si feu una ullada a les altres tres proves d'aquest circuit, veureu que són un puja i baixa continu i per sort, per a la segona d'Aguilar de Segarra (18 de desembre) ja m'he buscat una altra opció més d'acord amb les meves modestes possibilitats (a Lleida). I per a les altres dues -Callús i Súria al gener- ja faré mans i mànigues per evitar-les (potser em coincidiran amb un congrés de feina al Nepal, Alaska o Tombuctú?).

Però de la de demà no ens escaparem pas. I compte, puc estar una mica sonat però no sóc un ximple: vull dir que ningú m'ha obligat a inscriure-m'hi i abans de fer-ho ja sabia tot això que estic dient. Però em feia gràcia córrer per Rajadell, prop de casa i retrobar-me de nou amb dues potes més del "Team", com són el Xavi i el Jordi (tenim el Frans lesionat i sembla que anirà per llarg en això de les curses). Però és clar, són les dues que, justament, es troben en millor forma, oimés en aquesta mena de curses, de tanta muntanya i travesses que fan i tenint també en compte que fa dies que jo no puc córrer per manca de temps. Podríem dir que abans entrenava per preparar-me una cursa concreta i ara seria a l'inrevés, corro de tant en tant perquè és l'únic moment que puc entrenar una mica. De totes formes, tampoc és que sigui un novell en aquesta mena de curses, doncs ja n'he fet alguna que se sembla bastant i en què amb més pena que glòria, me n'he acabat sortint (p. ex. la de Castelltallat de fa uns mesos). Però és clar, temps era temps! Per tant, és de fàcil deducció que demà tinc tots els números per fer el paper de la trista figura i a mode de consol, i com ja he dit altres cops en aquest bloc, qui fa el que pot no està obligat a res més. Tot plegat, convido la gent perquè quan creuï la meta reculli el poc que en quedi de mi!

Per cert, dues qüestions a mode de curiositat: primera, demà el "Team" anirà uniformat ja que tots tres ens posarem la samarreta de la duatló de Puig-reig de fa dues setmanes. Sí, ja ho sé, jo no la vaig fer (estava a Manlleu) però com tenia un parell d'"endolls" en aquesta prova me'n vaig fer amb una. I ja us dic per endavant que és prou bufona, amb un disseny atractiu i sense cap propaganda. Això sí, ens haurem de fer la foto abans perquè si els altres dos m'han d'esperar que jo arribi, potser se'ns farà fosc. I la segona, la web de la cursa diu que les dones sortiran 10 minuts abans que els homes. No em ficaré ara amb si això és just o no, discriminatori, etc. (tampoc sé com ho veuen les pròpies dones que demà hi corrin) però potser que em disfressi i surti amb elles. Total, al cap de poca estona bona part dels homes m'enxamparan!

Apa doncs, a dormir bé aquesta nit, a carregar la bateria de l'Ipod (la música em farà distreure del patiment) i ... alea jacta est. La foto que acompanya l'escrit és una de les vistes que es podrien veure demà des del cim del Cogulló, això si no ens el trobem emboirat.

dilluns, 21 de novembre de 2011

Guanyem la batalla a la RFEA

Faig aquesta breu entrada (espero!) per fer-me ressò de tres aportacions que altres co.legues del món de les curses populars han fet a través de les xarxes socials. Tenen a veure amb la polèmica comentada no fa gaire en aquest mateix bloc (enllaç) sobre la intenció que tenia la Real Federación Española de Atletismo de voler imposar una llicència d'un dia a tots aquells corredors que volguessin participar en les curses incloses al seu calendari, amb un preu que variava dels 3 a 5 €, depenent del tipus de de cursa. Òbviament, i malgrat els arguments de l'entitat "reial" (que si una assegurança, que si avantatges diverses, que si bla, bla, bla), tothom ha vist en aquesta iniciativa un afany estrictament recaptatori, oimés quan sembla que durant molt de temps la Federació ha passat "olímpicament" de les curses populars i ara, en veure que han crescut com l'escuma i que tothom s'apunta al bombardeig, ha vist una excel.lent oportunitat d'obtenir diners amb què omplir unes arques que deuen estar més buides que la caixa forta de La Moncloa (i no vull espantar ningú).

Doncs bé, darrerament també hem estat testimonis de com l'opinió popular ha fet sentir la seva veu (no diria que ha sortit al carrer perquè això més aviat ha tingut lloc dins l'esfera virtual), i pel que sembla amb un gran èxit. Primer va ser l'anomenat "Carnet del corredor" que ja és història (per carnet ja em faig el del Club Super Tres per a l'Stanis que segur n'obtindré més avantatges) i ara aquesta altra iniciativa que sembla que no ha anirà gaire més enllà (és com si s'hagués "autoliquidat" a l'estil James Bond, el de la llicència per matar). Tot plegat, que sembla ser que aquesta mena d'"impost revolucionari" té els dies comptats i que la Federació haurà de buscar altres mecanismes per eixugar el dèficit que arrossega i que, segons algunes fonts consultades, són més que remarcables, oimés en els actuals temps de crisi.

Per si us va més el tema, us poso els enllaços que he consultat:
  • Un article del diari ADN publicat amb data del 18 de novembre titulat "Una licencia antipopular" (compte que té dues parts).
  • Un article del diari Segre publicat també amb data del 18 del present titulat "Planten la Federació", i que reprodueixo del Facebook del Club 100x100 Fondistes de Tàrrega.
  • Aquesta entrada al bloc Corricolari amb data de l'11 de novembre. Fixeu-vos com en aquesta es citen algunes curses prestigioses que s'han negat a posar-se vaselina perquè la RFEA els doni per cul, com són les maratons de Barcelona i Sevilla, les clàssiques de Behovia-San Sebastián, Canillejas (Madrid) o la Cursa dels bombers de Barcelona. I en total es parla d'un 70% de les curses incloses al seu calendari.
  • I com a propina, un darrer enllaç que he trobat prou interessant del Grup d'Atletisme Lluïsos de Mataró on al final s'inclouen uns càlculs aproximats del que se'n podria embutxacar la Federació by the face i sense fer res amb una cursa estàndard, si s'apliqués la seva llicència. També inclou l'enllaç a la circular de la mateixa Federació amb el nom de "Reglamento para las competiciones de campo a través, marcha, ruta y reuniones de pista cubierta y aire libre". No sé perquè un nom tan llarg i pompós per una cosa que es por resumir amb una expressió molt més curta: "atracament a ma armada".
Per acabar, us poso aquesta altra entrada del bloc que es remunta al 7 d'abril del 2010, quan ja es parlava del carnet de corredor. Tot sigui per fer bullir l'olla i fer que la RFEA es dediqui al que sempre ha fet -i sovint malament- com és l'atletisme d'elit i ens deixi als populars al marge de les seves fastigoses maniobres per buidar-nos encara més les nostres migrades butxaques. Que els donin pel cul, i sense vaselina!

divendres, 18 de novembre de 2011

Ni Navarcles ni Ivars! BTT

Doncs sí, aquest proper diumenge el calendari ofereix el que per a mi són dues bones opcions de curses i a més, de les que més m'agraden. Però després de córrer ela setmana passada a Manlleu, he decidit fer un canvi en la meva previsió que vaig fer fa unes setmanes per aquest mes. Recordeu que deia que una de les que podia tenir unes quantes butlletes per fer-la era la que anomenen "La Navarclina" i que com el seu nom indica, té lloc a la vila de Navarcles, molt a prop de Manresa. Es tracta d'una cursa de 10 km. no plana sinó que té un cert desnivell (però res que no haguem fet altres vegades) i que transcorre una bona part per camins i corriols. La d'enguany serà la 3ª edició i pel que veieu l'èxit que està assolint, el primer any (2009) va aplegar la modesta xifra de 69 corredors, l'any següent la cosa es va enfilar fins gairebé els 200 i enguany han tancat inscripcions amb una xifra de 350 corredors, que es diu ben aviat. I amb l'encert -per mi- de no admetre més inscripcions el mateix dia de la cursa. Com deia abans, aquesta no l'havia descartat del tot però ara sí que ho hauré de fer. Doncs bé, un altre any serà i esperem que aquesta edició sigui un èxit.

Però com sembla que aquesta vila s'està potenciant bastant en això de les curses populars, poques setmanes després es farà de nou la Cursa Bell-Race (ja hi vam ser l'any passat) i que com entra en les meves previsions de què fer el desembre, doncs potser substituirem una per l'altra. Oimés si veient com els itineraris d'ambdues són molt semblants i l'únic que els diferencia és la distància (i per no gaire). Per tant, no crec que tingui gaire sentit fer dues curses al mateix lloc en un interval de poc temps, i quan crec que les dues tenen el mateix preu (12€). A més, he vist la imatge de l'obsequi d'aquesta darrera i sembla prou atractiu -una samarreta tècnica de màniga llarga, que ja em fan falta, i amb un bon disseny. Tant per tant, com deia a l'escrit anterior sobre la polèmica de la mitja de Mataró, posats a escollir en igualtat de condicions entre una cursa i una altra, l'obsequi també pot ser un factor a tenir en compte. No creieu?

I per últim, i tal i com ja vaig avançar, confirmo que tampoc faré la Volta a l'Estany d'Ivars d'Urgell. Aquí ja hi vam ser fa dos anys i és d'aquelles que crec que val la pena fer-la algun cop, si us va córrer en entorns rurals, poc asfalt, recorregut bastant planer, un molt bon ambient i no gaire massificada. Comento aquesta perquè hi havia la possibilitat que m'hagués desdit i acabar anant-hi però al final s'ha imposat més el seny que la rauxa. A més, hi ha un altre motiu de pes per deixar-ho estar per a un altre any: l'èxit d'aquesta cursa és tal que han tancat inscripcions uns quants dies abans amb més de 500 corredors (suposo que també hi ha ajudat el fet que s'hi faci també una altra cursa de 5 km.). Fa dos anys hi vam ser uns 350 i l'any passat poc més de 400, amb la qual cosa ja us podeu imaginar que si s'ha arribat ara a la xifra del mig miler és perquè les coses s'han fet ben fetes i la gent no és ximple.

Total, que aquest diumenge no farem cap cursa però tampoc ens quedarem a casa, això sí, si el temps no ens fa la guitza ja que la cosa no pinta gaire bé. En ares de mantenir un cert to de nivell físic ja hem previst una sortida en BTT d'unes quantes horetes. Potser anirem a "explorar" (això sona molt heroic i a aventurer del segle XIX) per la zona de Rajadell, el Cogulló de Cal Torra, etc. perquè és possible que el darrer diumenge de mes faci la primera cursa del circuit ARCS de l'ANBASO i que sense haver vist encara gaire en detall el seu itinerari, ja us avenço que per a gent com jo, més de pla, serà durilla. A més, si finalment m'hi decideixo, podríem dir que aquesta vindria a substituir la de Navarcles, tot i que no són, crec jo, gaire comparables.

I com la història tendeix a repetir-se, aquí us deixo l'entrada de fa un any en què, si fa o no fa, comentava el mateix que ara. Apali doncs, ja us en donaré més detalls de tot plegat i a reflexionar per al 20-N (també quin dia per haver convocat eleccions generals).

dimecres, 16 de novembre de 2011

Sobre la Mitja Marató de Mataró

Us imagineu que heu d'agafar un tren a una determinada hora, arribeu una mica abans a l'estació i us diuen que ha sortit abans de l'hora fixada? Suposo que a banda d'agafar un emprenyament, posaríeu una cara de babaus perquè més aviat, en aquest país acostuma a passar a l'inrevés amb el tema del transport ferroviari. Doncs bé, això sembla ser que ha passat amb la mitja marató de Mataró (i no és cap joc de paraules), a celebrar-se el diumenge 4 de desembre. Tafanejant pel fòrum obert al web de Corredors.cat m'assabento que hi ha molta gent que s'ha quedat amb un pam de nassos perquè, a priori, han arribat tard a fer la inscripció quan si aneu al web de la cursa es diu, textualment, que "les inscripcions s’obriran el dia 15 de Novembre a 17 euros si disposeu de xip groc". Fins aquí, tot normal, podríem pensar que com és una cursa amb molt d'èxit i que s'omple molt ràpidament, cal estar al cas i no badar -com aquell qui diu, fer la inscripció en el mateix moment que s'obri l'aplicatiu informàtic.

Ara bé, què passa quan les inscripcions s'obren abans d'hora i tu no ho saps? Crec que un s'ha de refiar del reglament de la cursa i de la informació que d'aquesta en doni la web, i no té perquè estar al cas de les aportacions que facin en un o altre fòrum, altres corredors més experts en aquesta cursa en concret perquè potser ja s'han trobat altres vegades en la mateixa situació (com sembla que és el cas). Des d'aquest punt de vista, comparteixo una opinió que he llegit i que diu que si el reglament especifica que les inscripcions s'obriran el dia 15, és un gran error fer-ho unes hores abans; les coses s'han de complir, i més quan sembla que tanta gent vol participar en aquesta mitja i només hi ha disponibles 1.700 dorsals, pocs en comparació a d'altres més massificades. Posats a incomplir, aleshores per què no correm sense dorsal? per què no agafem una drecera i fem menys quilòmetres? Si l'organització no compleix les seves pròpies normes, aleshores per què ho haurien de fer els corredors que volien participar-hi i que s'han quedat, com deia abans, amb un pam de nassos, només pel simple fet de fer cas de la informació oficial?

Segons un comentari que he llegit en aquest mateix fòrum -desconec si és de part d'un membre de l'organització- es diu que les inscripcions s'han obert el dia 15 a les zero de la nit oficialment, però que els tècnics, per curar-se en salut i evitar un col.lapse del servidor, amb molt bon seny ho van avançar. Aixi que a partir de les nou dels vespre del dia 14 la gent ha estat entrant poc a poc, i no tots de cop a la mitjanit, amb el resultat que a les nou del mati d'ahir (15) les inscripcions ja s'havien exhaurit. De fet, recullo un altre comentari que deia que ahir (el 14) a les 21:35 encara no estaven obertes les inscripcions però a les 21:55 ja s'hi havien apuntat unes 300 persones. I jo em demano, si l'organització ja sap que les inscripcions volaran en un dit i no res, què més dóna esperar que arribi l'hora anunciada? si el problema és el risc que el servidor faci pufff!!, doncs ja es descol.lpasarà i les inscripcions s'aniran volant igualment, però més tard. Actuant d'aquesta manera penso que hi ha hagut un greuge comparatiu entre la gent que desconeixia que això es pogués produir i aquella altra que ja sabia que passaria per experiència d'altres edicions. I compte, això no és cap crítica per aquests darrers, ni molt menys (coneixien aquesta circumstància i l'han aprofitada). Més aviat critico el fet i que s'hagi permès: no sé si ha estat l'organització, l'empresa Champion Chip o vés a saber qui però per mi, s'hi ha lluït!

Algunes opinions diuen que això és útil per una mena d'efecte "neteja", és a dir, que la gent que està realment interessada en aquesta cursa és la que s'espavila més aviat per inscriure-s'hi, i que altres consideracions estan de més. Dic això perquè es veu que la seva bossa d'obsequis és molt esplèndida en productes de neteja personal i de la llar (el patrocinador és la multinacional del sector Procter & Gamble) i potser molta gent tindria la tendència de participar-hi només per això o si més no, aquest seria un factor molt a tenir en compte. I jo em torno a demanar: i què? què hi ha de dolent que un corredor triï una cursa i deixi de fer-ne una altra perquè el regal que s'acostuma a donar és més bo? No he llegit cap reglament de cap cursa que digui que mostrar aquest interès "extraesportiu" pot ser motiu per no ser acceptat. Per tant, té el mateix dret un corredor que vulgui fer la cursa per motius estrictament esportius (p. ex. millorar la marca personal) que un altre que corri pel simple plaer de córrer, sense amoïnar-se gens pel temps que pugui marcar. Al cap i a la fi, si a mi em fos indiferent una cursa o una altra, i en igualtat de condicions (recorregut, perfil, preu, distància per arribar-hi des de casa, etc.), suposo que acabaria triant aquella en què al final, l'obsequi m'atragués més.

El que es refereix a mi, confesso que aquesta mitja no acabava d'entrar en els meus plans (oimés si crec que ara no estic en les millors condicions per fer 21 km. amb una certa "dignitat"), però no l'havia descartat del tot, justament perquè entre els membres del "Team" n'havíem parlat. I ja sabíem que les inscripcions s'esgotaven ràpidament però no sospitàvem que seria gairebé abans que es donés el tret de sortida. Bé, tant se val, aquesta cursa no la faré enguany i suposo que no la inclouré als meus plans per anys següents, més que res perquè no vull perdre el temps davant de l'ordinador la nit abans que s'obrin "oficialment" les inscripcions i, sobretot, perquè per sort hi ha altres mitges a fer aquest desembre, si és que m'acabo decidint per una (Salou, Vilanova i la Geltrú, Vic o Vilafranca del Penedès, entre altres).

Així doncs, sort a la gent que podrà fer aquesta mitja, recordar-li també a aquella altra que volia ser-hi però que no ha estat admesa que hi ha més dies que llonganisses, i a l'organització de la cursa, doncs que s'ho faci mirar. No dubto que sigui una prova que té molta tirada però aspectes com aquest tampoc ajuden gaire a generar una bona imatge.

dimarts, 15 de novembre de 2011

Bona cursa a Manlleu: córrer per plaer

Aquest proppassat diumenge he pogut gaudir d'una molt bona cursa a la vila osonenca de Manlleu, malgrat que vaig ser l'únic membre del "Team" ja que la resta estava, o bé repartit o bé a caseta. En el cas que ens ocupa he de dir que aquesta cursa ja la vaig tenir en el meu punt de mira l'any passat però vés a saber ara per quin motiu aleshores no la vaig acabar fent. Enguany, però, i com les altres opcions per a aquest cap de setmana tampoc eren d'allò molt però que molt cridaneres, he optat per no deixar perdre aquesta oportunitat, oimés si com ja deia a l'escrit previ, es tracta d'una cursa gratuïta. Val a dir que aquesta és la quarta cursa en què participo a la comarca d'Osona, després de la Manlleu-Vic (la cursa de la Policia) i Calldetenes (ambdues al 2010), i la de Cantonigròs el passat mes de maig. Fet aquest preàmbul, anem a donar quatre detalls de la crònica de com va anar tot plegat.

Em presento a la zona esportiva de la localitat en un dia una mica emboirat, fet gens estrany en aquestes contrades, però això va bé perquè fa una temperatura ideal per córrer, ni massa fred ni tampoc una calor d'aquella que t'obligarà després a deixar-te roba pel camí. Sense haver de fer cap cua per a res, recullo el dorsal i faig la visita de rigor als lavabos del pavelló esportiu, que es troba allà mateix. I poc després em trobo a l'Esteve, amic i company de feina, que com és originari de la zona i de tant en tant participa també en alguna que altra cursa, s'hi ha animat. Ve acompanyat de la seva germana -la Núria- i tots dos ja em deixen ben clar de bon principi que pensen anar d'un altre pal, agafar-se al peu de la lletra el nom de la cursa, amb la qual cosa només ens tornarem a veure a l'arribada, fent l'esmorzar. Sense gaire més temps de fer-la petar, ens criden amb un xiulet perquè ens apleguem a la línia de sortida (aquí no hi un arc d'aquells inflables) i apali, ja hi som.

Com tenia el recorregut de la cursa del 2009 més o menys interioritzat al cap d'haver-lo vist en una pàgina web, i confiant que no hagués canviat, ja sabia que era bastant planera -de fet, no ens trobem en plena plana de Vic?- i que els únics trams de pujada vindrien així que deixéssim de resseguir el riu Ter. I no em vaig equivocar de gaire. Com sempre, d'entrada ja em situo a la cua del grup per "obligar-me" a mi mateix a començar amb un pas tranquil per després veure-les venir depenent de com em vagi trobant; de seguida veig que puc agafar un ritme sostingut i còmode relativament ràpid, aprofitant que els primers qms. són plans i agradables de fer, a la vora del riu. En arribar a la fàbrica de la colònia Rusiñol girem 180º i tornem cap a la zona esportiva que passem de llarg i a l'alçada de la seu del Museu Industrial del Ter (foto), deixem el passeig i sortim de Manlleu. Aquí trobem la primera pujada que ens porta als carrers de Sant Miquel de la Guàrdia i després, en baixada, cap al límit amb Roda de Ter, on fem mitja volta i tornem de nou cap a Manlleu. Ens situem més o menys al km. 6 i al cap de poc topem amb el segon tram de pujada però que ... per què enganyar-nos, no és gaire complicat de fer (com el primer).

Com ara ja estem de tornada sé què m'espera, un tram de baixada i els dos darrers qms. plans perquè de nou tindrem el riu al costat. El meu ritme és bo i com el puc seguir mantenint em proposo el "repte" de baixar dels 45'. La cosa va bé i ja entreveig la zona d'arribada (al camp de futbol que hi ha al costat del pavelló) però ... vés per on, quan pensava que assoliria l'objectiu ens fan fer una volta al camp de futbol, amb la qual cosa aquest queda en no res, tot i que per poc. Al final, un temps de 45':05" que sense ser cap meravella com fer volar coloms, valoro positivament per allò que ja hem dit altres vegades de les bones sensacions, doncs en tot moment em vaig sentir bé i còmode. Crec que per al poc que puc entrenar avui dia, encara mantinc un to com per afrontar curses d'aquesta distància amb una certa dignitat i correcció. Una altra cosa són les mitges maratons que, ja dic d'avançada, no sé quina serà la propera si no puc entrenar més sovint i més estona. Però com a mínim, el mal regust de boca de Mollerussa ja s'ha esvaït, tot i ser dues curses diferents. Per la seva banda, l'Esteve i la Núria -complint amb el promès- s'ho van prendre amb calma i van arribar per sota de l'hora però una mica més i es queden sense botifarra!

En definitiva, una cursa absolutament recomanable per a tota aquella gent que fugi de les grans multituds (tot i així, al final s'hi van aplegar quasi 400 persones, rècord de la prova), que no li importi el cronòmetre i valori molt mes un bon ambient, així com un entorn paisatgístic bastant agradable. I si afegim que tot això és a cost zero, què més es pot demanar? Arribats a aquest punt, i com altres entrades anteriors, fem-ne una breu valoració:
  • Què m'ha agradat? Potser començo a fer-me pesat en aquesta qüestió però com a moltes altres, m'ha agradat tot el que ha envoltat la cursa. La seva logística, senzilla però ajustada a les necessitats de la gent i sense cap sorpresa desagradable (recollida del dorsal, lavabos, dutxes, aparcament, etc.). El recorregut és maco -sobretot la part que segueix el riu Ter- i l'esmorzar amb què obsequien els corredors és d'allò més que saborós (botifarra, beguda, fruita, coca, cafè, etc.).
  • Què no m'ha agradat? Doncs pràcticament res però perquè no es digui que tot és perfecte i que la perfecció no existeix, posaré un semàfor una mica groc a un aspecte informatiu i al qual m'he referit altres cops: la manca d'informació cartogràfica al web de la cursa (recorregut i perfil). Però com tampoc sé qui hi ha al seu darrera i en aquest cas, el recorregut no tenia cap complicació, no parlaré gaire alt. A més, sent una cursa gratuïta ... no ens estarem amb aquestes "collonades".
Per acabar, agrair l'organització de la cursa -Club Olímpic Manlleu- per l'oportunitat que ens ha donat de gaudir d'una molt bona cursa i de la qual, moltes altres on fan pagar (i no poc) n'haurien de prendre bona nota. Dintre les modestes possibilitats d'aquest bloc, la recomanaré per a properes edicions. I com no hi ha foto de l'esdeveniment -la Sílvia es va quedar a casa- doncs us poso aquesta del dorsal. I és que no en tinc cap altra.


diumenge, 13 de novembre de 2011

Curses de muntanya: ¡más madera!

Mitjançant el Frans -que no se'n perd ni una- m'assabento que ha nascut un nou circuit de curses de muntanya a la comarca del Bages organitzat per l'Anbaso Club Esportiu. Val a dir que reconec que no sé d'on prové aquest nom una mica "curiós" ni a què fa referencia, i tampoc he trobat pel Web cap pàgina que ho expliqui. Ara bé, i segons tinc entès, es tracta d'una competició de curses de BTT que es fa per la Catalunya Central (Bages, Anoia i Solsonès) però tampoc m'he entretingut gaire a esbrinar quantes són i on es fan, doncs si ja em costa ser competitiu en curses a peu, encara més en BTT i per això, ni se m'ha passat en cap moment pel cap de fer-ne alguna ... de moment. De totes formes, i pel poc que sé, diguem que no són simples pedalades de pa sucat amb oli.

Doncs bé, aquest circuit de curses l'han anomenat "ARCS" i agrupa quatre proves en quatre pobles del Bages: Aguilar de Segarra, Rajadell, Callús i Súria i es duran a terme entre aquest novembre i el gener del 2012 (suposo que aquest nom ve de les inicials dels municipis, i per aquest mateix ordre). D'acord amb la informació que tinc les curses tenen característiques semblants tot i que com es diu a la web, la peculiaritat de cada un dels pobles donarà un toc especial a la cursa en qüestió. Però vaja ... no ens enganyem, còmoda no crec que ho sigui cap d'elles. L'organització les ha definides com a "curses de muntanya de petit format", que rondaran al voltant dels 10-15 km. i amb desnivells positius que en algun cas superarà els 500 m. (la previsió és que el corredor més ràpid s'hi estigui 1h:15'). I tot això en zones on es combinen els corriols, trams tècnics i altres de més trenca-cames. etc. Ergo, l'ideal per a mi!! En l'afany de captar "seguidors", l'entitat ja diu que aquesta és una bona opció per a tota aquella gent que vulgui fer el salt de les curses populars de 10 km. cap aquesta altra modalitat, i que no s'atreveixen (aquí m'incloc jo) amb les curses de muntanya de més volada, que acostumen a ser més llargues i dures. Altrament dit, el circuit ARCS té la mesura idònia per llençar-se a la piscina: recorreguts ideals, desnivells que no superen els 4 dígits, una certa duresa i diversió assegurada.

D'altra banda, com a curses que són també hem d'esperar un cert esperit competitiu i el que això comporta, és a dir, classificacions, puntuació, trofeus per als primers, etc. Darrera d'aquesta iniciativa hi ha, segons diu la web de l'entitat, l'objectiu d'ampliar l'oferta esportiva del territori -com si no n'hi hagués prou!!- i sembla ser que ja s'hi han posat doncs estan fent el salt de la BTT cap a altres activitats: curses d'orientació, raids, cros, caminades, etc. De totes formes, els meus fidels seguidors ja saben que quan en una cursa apareix el qualificatiu de "muntanya" intento esquivar-la sigui com sigui i triar altres opcions més planeres i per a mi, més còmodes doncs com ja he comentat altres vegades, tinc el llindar de patiment bastant baix i en aquesta vida ja patim, i ho farem encara més, per altres qüestions més importants.

Ara bé, pensant en les opcions d'aquí a final de mes, hi ha uns quants números perquè hi hagi un canvi: a l'entrada que vaig escriure de les possibles curses a fer aquest mes parlava de la "Navarclina" com una bona alternativa a tenir en compte. Però potser canviaré aquesta per la primera del circuit ARCS, a Rajadell, i fer una sortida en BTT aquest proper diumenge, coincidint amb la cursa de Navarcles. A més, resulta que poques setmanes després, i també en aquesta mateixa vila, es farà de nou la Cursa Bell-Race (ja hi vam ser l'any passat) i que com entra en les travesses de què fer el desembre, doncs potser substituirem una per l'altra (a més, si hi voleu perdre una estona i comparar els dos recorreguts, comprovareu que són molt semblants).

Tot plegat, que si algú em sotmet a una sessió d'hipnosi (com el fantàstic "Magí el mag d'en Mortadel.lo i Filemó), estic disposat a provar aquest nou circuit de curses de muntanya del Bages o com a mínim, d'iniciar-lo. Al cap i a la fi, tampoc és que sigui aquesta per a mi una disciplina del tot desconeguda ja que enguany ja n'he fet altres que, suposo, deuen ser semblants: Castelltallat, Bagà i la darrera a Calders. La llàstima, però, és que hores d'ara no hi ha encara informació detallada de cap de les quatre curses, sobretot quant a l'itinerari i perfil. Els hi donarem una mica de temps.

I per acabar, una mica de geografia: per als qui n'estigueu interessats però no sapigueu per on cau aquesta zona, aquí us deixo un mapa. Des de Manresa, i en direcció nord o oest, les quatre proves estan a un cop de pedra.


Mostra Circuit ARCS en un mapa més gran

dissabte, 12 de novembre de 2011

Córrer per córrer

Aquest és el nom de la cursa que fan demà a la vila osonenca de Manlleu i que com podeu deduir, no pretén ser cap altra cosa que un bon pretext per córrer, sense cap més intenció. Suposo que com a moltes altres, deu haver-hi gent que hi participarà amb un esperit més aviat competitiu però ja el nom amb què van batejar la cursa denota una altra intenció, la de calçar-se les sabatilles i córrer perquè sí, perquè a un li ve de gust. I ben mirat això entroncaria amb el que es diu sovint de la popularització de les curses als darrers anys, que la gent cada cop més surt a córrer quan abans això era una cosa de quatre eixelebrats, etc. motiu pel qual un podria pensar que ja tenim sobre la taula una altra cursa que s'aprofita ("de bones") d'aquest context positiu i tan favorable. Doncs res més lluny de la realitat, es veu que el club organitzador -Olímpic Manlleu- ja devia tenir prou vista temps enrere perquè la de demà serà la 20ª edició de la cursa, que aviat és dit (la del 1992 va ser la primera).

I per confirmar aquest esperit realment popular, cal dir que és una cursa gratuïta, on la inscripció es tan fàcil com fer una simple trucada telefònica o enviar un missatge electrònic i donar quatre dades. I tot i la seva gratuïtat, no hem de pensar que es tracta d'una cursa molt "precària" ja que disposarà de tots els serveis que es venen aplicant en altres curses, com els avituallaments, vestidors, circuit controlat, etc. i al final a gaudir d'un merescut esmorzar. Així doncs, deixarem els xips, les bosses d'obsequis i premis (en metàl.lic o trofeus) per a altres curses. Les opinions que he pogut llegir d'altres webs són unànimes en destacar l'esforç de l'organització perquè tothom gaudeixi d’una matinal de companyonia, en un ambient familiar i lúdic i tot plegat, un "sabor especial".

Pel que fa a dades més concretes de la cursa, no us en puc donar gaires perquè la web de l'entitat tampoc és que sigui gaire prolífica en aquest sentit (no li demanarem tampoc que ho sigui si ens dóna l'oportunitat de córrer gratis, faltaria més!). Però entre el que hi diu i el que he pogut trobar en d'altres Webs (alguns blocs i notícies de diaris), us puc dir que:
  • És una cursa de 10 km. (algunes fonts diuen que fa un pèl més), que transcorre per un circuit que voreja el riu Ter des de la zona esportiva fins a la colònia Rusinyol i també per part de Les Masies de Roda fins al Bac de Roda, i tornada amb final a les pistes d’atletisme de Manlleu, d'on crec que se surt.
  • El circuit té alguns desnivells i en bona part és asfaltat (carrers i camins agrícoles), no és plana del tot però tampoc presenta grans desnivells. Si el circuit és el mateix que el del 2009 i que reprodueixo a baix (gentilesa d'un tal Joan Mitjavila), l'altitud mínima és de 433 m. i la màxima 460. Alguna altra font diu que té dues bones pujadetes però és clar, vés a a saber això què vol dir. Ja ens ho trobarem.
  • La tradició marca que es faci sempre el segon diumenge de novembre i perquè veieu com ha anat creixent al llarg dels seus 20 anys, fins el 2001 amb prou feines havien passat del centenar de corredors en 4 edicions; a partir del 2002 la xifra de participants comença a créixer de manera destacada i ha estat a les dues darreres edicions que s'han superat els 300 (el 2010 amb rècord amb 368 corredors). Aquest any no sé com anirà -no sóc vident- però segons he llegit en una notícia, el president de l'entitat pensa que la coincidència amb altres curses de més prestigi els pot restar alguns participants. Bé, si és així, ells s'ho hauran perdut.
Tot plegat, demà a les 9:30 m'he de trobar amb l'Esteve Dot, un company de feina amb arrels osonenques i que de tant en tant, també fa alguna cursa. Per si no ho recordeu, amb ell vaig coincidir a la Cursa de la Policia Manlleu-Vic del 2010 (crònica), això sí, fent-li de llebre i a un ritme molt suau. Per si de cas, ja li he avisat que demà no penso sortir a passejar! I encara que no estic en la mateixa forma d'un temps enrere, espero, com a mínim, tornar a tenir bones sensacions i oblidar la "pájara" de Mollerussa. Al cap i a la fi, ja farà gairebé un mes sense que hagi fet cap més cursa. I si us demaneu per la resta del "Team", dos els tindrem fent una duatló a Puig-reig (opció que he descartat perquè aquesta mena de proves no em van gaire) i un altre descansant ja que té el menisc tocat (però encara no enfonsat!): la prova és que avui hem sortit a córrer i com aquell qui no ho busca, hem acabat fent gairebé 11 km.

Per acabar, us deixo el recorregut de la cursa del 2009 d'un tal Joan Mitjavila que he trobat via Wikiloc, i que no tinc el gust de conèixer. Gràcies.

dilluns, 7 de novembre de 2011

Estem parlant d'un futur best-seller?

En més d'una entrada m'he referit al llibre escrit per en Pere Pinós ("Córrer enmig del paradís"), corredor popular com molts de nosaltres, tant per donar la meva opinió com per fer una ressenya de la seva presentació a Manresa. Li'n vaig comprar un coincidint amb la passada Cursa del Cargol de Linyola i tot i que estigui fent honor al nom de la cursa pel que fa al meu ritme de lectura del llibre, ja us avenço que m'està agradant, i molt. Tot just vaig per la meitat -ja veieu que no tinc moltes estones "mortes" que dedicar-li- però de moment, us asseguro que detall més, detall menys, m'hi sento plenament identificat amb el que diu: els inicis en això del córrer, els primers itineraris i sensacions, la primera cursa, etc. Quan arribi al final i creuï la meta ja faré la meva pròpia ressenya però ja us avenço una de les meves conclusions: no només és un llibre escrit per un corredor i per a corredors sinó que és altament recomanable per tota aquella gent que encara no s'hagi iniciat en el món de l'atletisme popular, però que tingui intenció de fer-ho i vulgui saber, amb tota seguretat, què li pot passar.

I perquè veieu que no exagero ni un bri en la valoració, ni em deixo portar per una exagerada subjectivitat, ni tampoc per cap opinió esbiaixada perquè tingui alguna comissió (no sigueu mal pensats), heu de saber que el passat divendres va tenir lloc a Tàrrega una altra presentació d'aquest llibre, organitzada pel club dels Fondistes de Tàrrega. I com no podia ser d'una altra manera, la sala estava plena de gom a gom, amb més de mig centenar de persones, unes quantes més de les que van assistir a Manresa (aquí la cosa va flaquejar una mica, per a què negar-ho). Jo no hi vaig ser present però tot s'hi val per continuar fent promoció d'un bon llibre i per això us reprodueixo part de la crònica publicada ahir diumenge al web atletisme.com. Diu el següent:

"Divendres 4 de novembre, al vespre, al Centre d'Entitats de Tàrrega, organitzat pel Club d’Atletisme 100x100 Fondistes de Tàrrega, va tenir lloc la presentació del llibre "Córrer enmig del Paradís", editat per pagès Editors. L'autor, Pere Pinós, davant d'una bona munió de públic, va explicar, d'una manera distesa i agradable, els perquès d'aquest llibre que narra la peripècia vital d'un corredor de fons. La narració s'inspira i transcorre en les Terres del Ponent català, hi surten els camins, els monuments, la gent i els nostres fets més entranyables, botànica, geologia, cultura, antropologia i esport, tot això que s'arrela a la terra propera, als nostres llocs, al Paradís, en diu el llibre, Hi apareixen les curses d'atletisme que s'organitzen a les nostres contrades. Hi ha escenes que transcorren per Lleida, Agramunt, Mollerussa, Tàrrega, Balaguer, Les Borges Blanques, Maials, Ponts; s'hi pot trobar doncs, descripcions força acurades d'aquestes poblacions. A més, en la lectura hi suren valors ben reivindicables, que cada cop convé fer més ostensibles: l'esforç, la solidaritat, el concepte d'amistat, la superació personal, la cura per l'entorn, l'ecologia, les ànsies de descobrir el món, la sensibilitat davant la bellesa del paisatge. En definitiva: hi descobrireu un sentiment de catalanitat lletraferida i un oferiment de lectura distret i elaborat. També hi ha l'afany literari, és clar, i la retòrica de la senzillesa, tot plegat: una alenada optimista que fa esclatar l'alegria de viure. Per tot això, i perquè l'autor també és un enamorat de les Terres de Ponent, val molt la pena d'endinsar-se en les seves pàgines i fer-ne una lectura pausada i distesa, sense la pressa que s'ha de menester en les curses".

Ergo, a veure si ens estarem avançant a esdeveniments futurs i estem parlant ara d'un futur èxit de vendes a les llibreries. Per si això passa, jo ja m'apunto un dels primers granets de sorra, no pas en la redacció del llibre sinó com a part activa de la seva difusió; això sí, dins les modestes possibilitats d'aquest modest bloc. I torno a repetir, si voleu passar una bona estona de lectura amb un llibre que es llegeix ràpid i sense fer-se tediós en cap moment, aquesta és una bona opció (condició sine qua non: que us agradi llegir). Qui sap si per al proper Sant Jordi, tindrem el seu autor fent hores extres en una paradeta de tantes demandes de la gent per fer dedicatòries. A la foto el teniu tot cofoi acompanyat de ... umm ... crec que d'en Marc Rosselló, un dels membres de l'entitat targarina de corredors a qui encara no conec personalment (només via Facebook) però no descarto fer-ho en properes curses per Ponent. Ja sabeu que aquestes són les meves preferides.

Per acabar, us enllaço les dues entrades que he fet sobre el llibre en qüestió (n'hi ha una tercera que em salto), que no es digui que no n'hagi parlat. La primera és de quan en vaig tenir coneixement (a la passada cursa de Cervera de principis de setembre) i la segona és de la presentació que se'n va fer a Manresa fa unes setmanes.

dissabte, 5 de novembre de 2011

Diguem NO a la RFEA!!

A través del Facebook i del Twitter del que és un dels referents en el món de les curses populars a Catalunya, com és en Miquel Pucurull (organitzador de la cursa de Cantonigròs) m'assabento d'una notícia que pot afectar a molts corredors -jo inclòs- que ens agraden participar en curses sense cap més intenció que gaudir corrent. Es tracta de la iniciativa de la Real Federació Espanyola d'Atletisme (RFEA) de cobrar una "llicència de dia" de 3€ per cursa (i 5€ per una marató) a les proves que estiguin adscrites al seu calendari. El motiu argumentat és que els i les corredores que la tinguin gaudiran d'una assegurança la qual cosa no té gaire sentit perquè moltes vegades ja va inclosa amb la inscripció a les curses. És clar que veient el boom de l'atletisme popular tot fa pudor a un desig, únicament, recaptatori perquè pel que he pogut llegir aquesta llicència no té cap altra finalitat i els suposats avantatges que pugui tenir no són gens rellevants, tret que vulguis participar en una prova al costat de corredors d'elit i que amb molta sort els veuràs passar de llarg, i potser també després quan pugin al pòdium, si és que tu ja has arribat. A la imatge podeu llegir l'editorial del diari "El 9 esportiu" que en parla.

Davant d'això, d'aquesta mena d'"impost revolucionari", l'alternativa és que els organitzadors de les curses que es qualifiquin de "populars" es plantin i que no apliquin aquesta mesura. En el meu cas, però, i per ser sincers, no compto que m'afecti gaire -per no dir gens- ja que moltes de les curses que he fet no crec ni que hagin considerat mai l'opció d'entrar en aquest calendari "oficial" i si per casualitat, d'ara endavant topo amb alguna que me'l volen cobrar, la meva decisió és ben clara i rotunda: NO. Al cap i a la fi, si vull ser coherent amb mi mateix he de mantenir la tendència a buscar curses que siguin barates o que tinguin una relació qualitat-preu-distància bona, i si aquesta llicència no ha de fer més que encarir el preu de la inscripció, aleshores me'n busco una altra. Per sort, i ja ho hem dit també més d'un cop, l'oferta cada cop és més àmplia i variada. Seria molta mala llet que una que volgués fer tant sí com no hi apliqués aquest "impost".

Ara bé, si us va el rotllo de participar en curses d'un cert prestigi potser sí que sortireu "esquitxats", tret que aquestes tampoc vulguin passar per l'adreçador. I aquest ha estat el cas de proves tan prestigioses com la marató de Sevilla o la de Behobia-San Sebastián, que han decidit retirar-se. Per exemple, sobre aquesta darrera reprodueixo part del comunicat oficial de l'organització, que diu el següent: "El C.D. Fortuna siempre ha manifestado su interés en una participación de altura –aún sin dar premios en metálico‐, dejando clara a la vez la primacía del atleta popular, hacia el que siempre ha dedicado lo mejor de su esfuerzo organizativo. La decisión de la R.F.E.A. de imponer su licencia y el pago de 3 euros a los atletas populares, bajo pena de expulsión del calendario y pérdida consecuente de los atletas de elite, suscitó desde el primer momento nuestro rechazo y, pese a habernos reunido con la R.F.E.A. para buscar alternativas, no ha habido ningún cambio en la propuesta inicial. Hoy nuestra postura es y va a seguir siendo igual de firme. No vamos a imponer a los atletas populares ningún pago –menos aún a cambio de nada‐ solamente para que la Federación ingrese 65.000 euros valiéndose de su capacidad coactiva sobre unas personas a las que –a la vista está‐ controla a cambio de una beca con dinero público. Lamentamos sinceramente que esto pueda impedir la inscripción de atletas que pueden dar un magnífico espectáculo en cabeza de carrera y que siempre han demostrado un gran afecto por nuestra prueba. No perdemos la esperanza de que al menos Rafa Iglesias consiga su objetivo. El rechazo que ha provocado en las carreras populares esta imposición federativa está siendo muy notable y son muchas las pruebas importantes que se han salido del calendario. Los primeros perjudicados son los y las grandes atletas, que pueden quedarse “sin trabajo” y sin marcas en su palmarés, fuera de las competiciones oficiales, como consecuencia de esta arbitrariedad".

Per acabar aquesta breu entrada, us deixo una notícia del diari "Marca" que també se'n fa ressò. Tot plegat,i reproduint la tornada de la coneguda cançó d'en Raimon, "Diguem NO".

dimecres, 2 de novembre de 2011

Sobre la Cursa del Pont de Vilomara

Aquest passat diumenge va tenir lloc al municipi bagenc -ben bé a tocar de Manresa- la sisena edició de la Cursa del Pont de Vilomara i Rocafort (sí, ja ho sé, un nom de municipi massa llarg, mal que els pesi als veïns "rocafortins"). Es tracta d'una d'aquelles curses que en pocs anys ha pujat com l'escuma -de fet, igual que la de Manresa de fa uns quants dies- i això demostraria que les coses es fan ben fetes des de l'inici. Òbviament, no hauríem de descartar tampoc el que ja s'ha comentat més d'un cop en aquest bloc sobre el creixement i expansió de les curses populars arreu, amb la qual cosa el context també hi ajuda. Però el que està clar és que la gent no és ximple i no compto que hi anés a fer una cursa si sabés abans que les edicions anteriors no han estat ben organitzades -pel motiu que fos. Els fòrums per Internet en van plens i de ben segur que el boca-orella és la millor eina de promoció d'una cursa, la més eficient, barata, ràpida, etc. I tant sigui per parlar-ne bé com malament.

En el meu cas, però, si seguiu el bloc ja sabreu que aquesta cursa no em fa ni fred ni calor. I no em demaneu el motiu perquè, sincerament, no sabria què respondre. Potser és que d'entrada el poble en si mateix no m'atreu gens, tot i estar a tocar una zona que de tant en tant recorro amb la BTT quan m'endinso pel Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac; potser quan al seu moment em vaig plantejar de fer es va suspendre i va canviar de dia (i això que encara no havia començat a participar en curses populars); potser perquè en alguna altra ocasió no m'ha anat bé de ser-hi (suposo que algun compromís familiar); etc. I enguany el motiu és que com aquest passat més d'octubre ja havia fet dues curses abans vaig preferir descansar i canviar una mica el xip, oimés després de la decebedora actuació a Mollerussa. I això que ho tindria molt bé per participar-hi ja que si em sentís valent m'hi podria acostar des de casa com si fos una sessió d'entrenament (un pèl llarg, això sí). Sigui com sigui, aquesta cursa encara no forma part del meu historial però no descarto incloure-la en propers anys (espero que abans que se m'acabin les piles).

Si consulteu alguns fòrums per la Web, veureu que els comentaris són ben elogiosos i que els 12€ (amb xip propi) que valia la seva inscripció d'enguany (per mi un pèl cara) valen la pena. L'organització sembla que funciona molt bé, no es fan cues per a res -i això que aquest diumenge hi van córrer més de 600 persones- catifes a la sortida i a mitja cursa, servei de massatges i de guarderia per als nens i també val la pena destacar que als darrers anys s'han desmarcat de la típica samarreta de regal que al final, de tantes que en tenim no en sabem què fer; així, aquesta any tocava un paravent però ja abans havien regalat un rellotge i unes malles llargues. Com he pogut llegir en un comentari, al pas que van sembla que aquesta cursa esdevindrà un clàssic del calendari i que així que s'obri el període de les inscripcions, s'ompliran al cap de pocs dies. Temps al temps.

Per acabar, unes quantes dades de la participació que ha tingut en aquests sis anys: 203 (any 2006), 400 (2007), 258 (2008), 438 (2009), 534 (2010) i 628 (2011). Ja veurem el 2012 amb quants corredors han de tancar les inscripcions però esperem pel bé de la cursa que la cosa no surti de mare. Val a dir que al 2007 va canviar de dia per la mort de qui aleshores era l'alcalde de la vila -Evaristo de la Torre- fet pel qual l'any següent canvià de nom. I un aclariment: la baixada d'assistència del 2008 va ser perquè just aquell dia va ploure molt, tant que l'organització va haver de modificar el recorregut previst i escurçar-lo fins els 7,5 km.

I perquè veieu que encara que no hagi fet mai aquesta cursa, sempre la tinc present al meu cap, us deixo l'enllaç de l'any passat quan ja en parlava.