Bona cursa a Manlleu: córrer per plaer

Aquest proppassat diumenge he pogut gaudir d'una molt bona cursa a la vila osonenca de Manlleu, malgrat que vaig ser l'únic membre del "Team" ja que la resta estava, o bé repartit o bé a caseta. En el cas que ens ocupa he de dir que aquesta cursa ja la vaig tenir en el meu punt de mira l'any passat però vés a saber ara per quin motiu aleshores no la vaig acabar fent. Enguany, però, i com les altres opcions per a aquest cap de setmana tampoc eren d'allò molt però que molt cridaneres, he optat per no deixar perdre aquesta oportunitat, oimés si com ja deia a l'escrit previ, es tracta d'una cursa gratuïta. Val a dir que aquesta és la quarta cursa en què participo a la comarca d'Osona, després de la Manlleu-Vic (la cursa de la Policia) i Calldetenes (ambdues al 2010), i la de Cantonigròs el passat mes de maig. Fet aquest preàmbul, anem a donar quatre detalls de la crònica de com va anar tot plegat.

Em presento a la zona esportiva de la localitat en un dia una mica emboirat, fet gens estrany en aquestes contrades, però això va bé perquè fa una temperatura ideal per córrer, ni massa fred ni tampoc una calor d'aquella que t'obligarà després a deixar-te roba pel camí. Sense haver de fer cap cua per a res, recullo el dorsal i faig la visita de rigor als lavabos del pavelló esportiu, que es troba allà mateix. I poc després em trobo a l'Esteve, amic i company de feina, que com és originari de la zona i de tant en tant participa també en alguna que altra cursa, s'hi ha animat. Ve acompanyat de la seva germana -la Núria- i tots dos ja em deixen ben clar de bon principi que pensen anar d'un altre pal, agafar-se al peu de la lletra el nom de la cursa, amb la qual cosa només ens tornarem a veure a l'arribada, fent l'esmorzar. Sense gaire més temps de fer-la petar, ens criden amb un xiulet perquè ens apleguem a la línia de sortida (aquí no hi un arc d'aquells inflables) i apali, ja hi som.

Com tenia el recorregut de la cursa del 2009 més o menys interioritzat al cap d'haver-lo vist en una pàgina web, i confiant que no hagués canviat, ja sabia que era bastant planera -de fet, no ens trobem en plena plana de Vic?- i que els únics trams de pujada vindrien així que deixéssim de resseguir el riu Ter. I no em vaig equivocar de gaire. Com sempre, d'entrada ja em situo a la cua del grup per "obligar-me" a mi mateix a començar amb un pas tranquil per després veure-les venir depenent de com em vagi trobant; de seguida veig que puc agafar un ritme sostingut i còmode relativament ràpid, aprofitant que els primers qms. són plans i agradables de fer, a la vora del riu. En arribar a la fàbrica de la colònia Rusiñol girem 180º i tornem cap a la zona esportiva que passem de llarg i a l'alçada de la seu del Museu Industrial del Ter (foto), deixem el passeig i sortim de Manlleu. Aquí trobem la primera pujada que ens porta als carrers de Sant Miquel de la Guàrdia i després, en baixada, cap al límit amb Roda de Ter, on fem mitja volta i tornem de nou cap a Manlleu. Ens situem més o menys al km. 6 i al cap de poc topem amb el segon tram de pujada però que ... per què enganyar-nos, no és gaire complicat de fer (com el primer).

Com ara ja estem de tornada sé què m'espera, un tram de baixada i els dos darrers qms. plans perquè de nou tindrem el riu al costat. El meu ritme és bo i com el puc seguir mantenint em proposo el "repte" de baixar dels 45'. La cosa va bé i ja entreveig la zona d'arribada (al camp de futbol que hi ha al costat del pavelló) però ... vés per on, quan pensava que assoliria l'objectiu ens fan fer una volta al camp de futbol, amb la qual cosa aquest queda en no res, tot i que per poc. Al final, un temps de 45':05" que sense ser cap meravella com fer volar coloms, valoro positivament per allò que ja hem dit altres vegades de les bones sensacions, doncs en tot moment em vaig sentir bé i còmode. Crec que per al poc que puc entrenar avui dia, encara mantinc un to com per afrontar curses d'aquesta distància amb una certa dignitat i correcció. Una altra cosa són les mitges maratons que, ja dic d'avançada, no sé quina serà la propera si no puc entrenar més sovint i més estona. Però com a mínim, el mal regust de boca de Mollerussa ja s'ha esvaït, tot i ser dues curses diferents. Per la seva banda, l'Esteve i la Núria -complint amb el promès- s'ho van prendre amb calma i van arribar per sota de l'hora però una mica més i es queden sense botifarra!

En definitiva, una cursa absolutament recomanable per a tota aquella gent que fugi de les grans multituds (tot i així, al final s'hi van aplegar quasi 400 persones, rècord de la prova), que no li importi el cronòmetre i valori molt mes un bon ambient, així com un entorn paisatgístic bastant agradable. I si afegim que tot això és a cost zero, què més es pot demanar? Arribats a aquest punt, i com altres entrades anteriors, fem-ne una breu valoració:

• Què m'ha agradat? Potser començo a fer-me pesat en aquesta qüestió però com a moltes altres, m'ha agradat tot el que ha envoltat la cursa. La seva logística, senzilla però ajustada a les necessitats de la gent i sense cap sorpresa desagradable (recollida del dorsal, lavabos, dutxes, aparcament, etc.). El recorregut és maco -sobretot la part que segueix el riu Ter- i l'esmorzar amb què obsequien els corredors és d'allò més que saborós (botifarra, beguda, fruita, coca, cafè, etc.).
• Què no m'ha agradat? Doncs pràcticament res però perquè no es digui que tot és perfecte i que la perfecció no existeix, posaré un semàfor una mica groc a un aspecte informatiu i al qual m'he referit altres cops: la manca d'informació cartogràfica al web de la cursa (recorregut i perfil). Però com tampoc sé qui hi ha al seu darrera i en aquest cas, el recorregut no tenia cap complicació, no parlaré gaire alt. A més, sent una cursa gratuïta ... no ens estarem amb aquestes "collonades".
  

Per acabar, agrair l'organització de la cursa -Club Olímpic Manlleu- per l'oportunitat que ens ha donat de gaudir d'una molt bona cursa i de la qual, moltes altres on fan pagar (i no poc) n'haurien de prendre bona nota. Dintre les modestes possibilitats d'aquest bloc, la recomanaré per a properes edicions. I com no hi ha foto de l'esdeveniment -la Sílvia es va quedar a casa- doncs us poso aquesta del dorsal. I és que no en tinc cap altra.