Desembre: cloenda d'un any poc lluït

Eps! que el títol no us confongui ja que no és que el desembre no hagi una bona i interessant tria de curses sinó que serà el darrer mes d'un any que, des d'un punt de vista personal, ha estat poc lluït, si el comparem amb els anteriors. Però d'això ja hi haurà temps per parlar-ne més endavant quan toqui fer el balanç del 2013. Ara anem a pams i fem el pertinent llistat de curses per a d'aquí unes setmanes que com veureu tot seguit, és un pèl més curt que el de mesos enrere. I és que derivat del que deia al principi de la meva darrera entrada al bloc -a la crònica de la Punk Trail de Manresa- cada cop tinc més clar que em dedicaré a fer no gaires curses (tampoc m'atreveixo a dir cap xifra aproximada) però això sí, només aquelles que em vinguin mol de gust i que s'ajustin el màxim possible als meus criteris i preferències. I per començar demà no en faré cap de les que havia apuntat a la previsió de fa unes setmanes: ni la del Farell (a Caldes de Montbui), ni la Bell-Race (a Sallent), la primera perquè em faria mandra d'agafar el cotxe i anar-hi mentre que en el cas de la segona perquè la trobo un pèl cara pel que m'imagino com serà. Tot i això, sapigueu que no m'estaré al sofà sinó que tinc previst sortir a córrer pel meu compte, i de bon matí: igual de gratificant i més barat.

De les curses que us incloc (5) només en desconec una (Terrassa) mentre les altres ja sé de quin peu ballen, bé per haver-hi participat en alguna edició anterior (o més d'una) o bé indirectament. Dit això, aquí us les deixo i jutgeu vosaltres mateixos.

De les curses remarco la de Terrassa perquè és inèdita per mi i per les seves característiques crec que encara podria fer un paper una mica digne. En canvi, no compto que acabi fent cap de les dues ARCS, la d'Aguilar de Segarra perquè tot i que no l'he feta, les referències que en tinc és que potser seria un pèl massa dura per mi, mentre que a la de Sant Joan de Vilatorrada ja hi vaig participar l'any passat i a més, com suposo que transcorrerà en part pel Collbaix, aquesta zona ja la tinc més que trepitjada. D'altra banda, malgrat que incloc la Cursa del Gall, hores no tinc clar que se celebri atès que al web no hi ha res penjat hores d'ara. Si s'acabés fent potser la substituiria per la de Terrassa però ... I per últim, llisto la tradicional cursa de Sant Silvestre d'Avinyó però que enguany potser no repetiré. Així doncs, la de Terrassa és la que té més butlletes. En unes setmanes la cosa s'anirà clarificant.

I ja que les he citades, aquí us deixo els enllaços a les cròniques de les curses d'edicions passades, per si us avorrieu i encara us voleu avorrir una mica més:

• Crònica de la cursa del Gall (2012).
• Crònica de la cursa de St. Joan de Vilatorrada (2013).
• Crònica de la cursa d'Avinyó (2010, 2011 i 2012).
• Crònica de la cursa d'Aguilar de Segarra (2012), que no vaig fer.

Aguilar de Segarra: menys mal!!

Ahir al matí es va celebrar la segona prova del circuit de curses de muntanya ARCS - Anbaso, en concret la d'Aguilar de Segarra, i com bé diu el títol d'aquesta entrada, uff! menys mal que no hi he participat. Ja abans no les tenia totes ateses les seves característiques i les meves limitacions físiques i de nivell però no l'havia descartada del tot fins fa uns dies, tenint en compte el caràcter popular de la cursa, la seva proximitat a Manresa i la possibilitat de retrobar-me amb alguns coneguts. Ara bé, el fet que la setmana vinent faci una cursa, a priori més suau tot i que tampoc gaire còmoda, aconsellava reservar-me. I pel que m'han comentat uns quants corredors he fet bé de no participar-hi perquè encara que m'hagués agafat la cursa amb tranquil·litat, crec que hauria acabat una mica "fastiguejat" del patiment que de ben segur ningú m'hagués estalviat. D'entrada, la distància de 16 km. ja no convidava a ser gaire optimista però és que a més hem d'afegir el seu desnivell acumulat -que voreja el miler de metres- i, sobretot, el perfil: un veritable trenca-cames. Suposo que en aquest sentit, les dades penjades a la web no enganyaven ni s'han quedat curtes. Per tant, encert total en deixar-me portar pel meu seny -fent cas de l'anunci d'un banc que estan passant per la TV dia sí i dia també durant aquestes darreres setmanes- i mirar-me els braus des de l'altre costat de la barrera. Encara que sembli una mica egoista, en situacions com aquestes no hi ha res més agraït que veure en la cara dels altres el cansament que un mateix ha pogut evitar, tot fent un cafè al bar.

A tot això, com hi corria l'Octavi, qui ha de ser el meu successor -i en aquest sentit ho té molt fàcil- no puc deixar d'estar amb ell (i els seus pares), oimés si el temps acompanya relativament, amb fred però alhora sol. Segur que si un s'ha d'estar a l'exterior, millor córrer i com més ràpid millor (el fred pot ser un bon accelerador). Amb prou temps com per fer una mica el badoc ens hi arribem i de seguida se'ns confirma que en curses com aquestes hi ha un ambient veritablement popular, no exempt tampoc d'un cert grau de "professionalitat", és a dir, una prova on la gent que hi participa ja sap què hi va fer i de quin pal s'hi ha d'anar. Altrament dit, si no es té una certa experiència prèvia i el nombre de curses fetes abans no dóna per fer un historial un pèl llarg, és del tot aconsellable esperar una ocasió més propícia, tret que un estigui en un nivell de forma molt òptim. En els prolegòmens puc saludar amics i coneguts com la Judit (Cinca), els Alberts (en Prat i en Comaposada), el David (Masfret) i en Jordi (l'integrant del "Team" que més es manté en forma); és una de les bones coses que tenen curses com aquestes amb dimensions "humanes", que sempre acabes trobant cares conegudes amb qui fer-la petar una estona. Per part dels Runners and Walkers hi era en Maite (també d'espectadora) i en Pau (Alegre) però amb ell no hi vaig coincidir (i això que és alt com un Sant Pau).

Toquen les 10:00h i es dóna el tret de sortida als més de 200 corredors que s'hi han aplegat i de cop i volta, ens quedem gairebé sols. El fred ens aconsella recloure'ns al bar que m'imagino que pocs dies ha tingut tanta gent com el d'ahir (veies a les mestresses una mica atabalades) i sense ànims d'ofendre ningú, me n'adono que les de muntanya són curses bastant masculinitzades ja que són poques les dones que hi participen i més aviat el que acaben fent és acompanyar els homes i quedar-se amb la canalla. No és que vulgui pecar de masclista (que no ho sóc gens) ni obrir un debat amb el feminisme més radical, només cal fer una ullada a la llista d'inscrits i si tot i així hi ha algun dubte, aquí us deixo la prova fotogràfica que, si més no en el cas d'ahir, ho demostra: el bar del local social 10 minuts després de la sortida amb una majoria aclaparadora de dones. Això sí, em trec el barret davant el coratge que demostren tenir les poques que s'hi aventuren (com també davant els homes, per descomptat).

Bé, i després de la cursa, què? doncs molt bon ambient, tornar a saludar als que ja havia saludat abans però amb una cara un pèl diferent (més descomposta) i comentar una mica la cursa: dura, dura i dura és l'opinió més general que vas sentint entre taula i taula de piscolabis, alhora que molt maca quant a paisatge (tot i que em temo que la gent que va a competir no està per aquestes històries); per exemple, el recorregut incloïa pujar al turó (un d'uns quants més) on es troba el castell de Castellar, un dels punts emblemàtics del municipi i que es ben visible des de la carretera de l'Eix Transversal (més d'un cop m'he dit que hi he de pujar però sempre ho vaig deixant per a més endavant). De ben segur que des d'aquí les vistes deuen ser espectaculars. Per cert, dir que l'Octavi va creuar la meta en una molt meritòria posició núm. 82 (d'un total de 211 corredors). Ja us deia abans que no li seria gens difícil recollir el meu testimoni. Aquí a la foto el teniu atacant el tram final.

Per acabar, dos apunts: primer, us deixo un enllaç amb unes quantes fotos del lloc de trobada dels corredors, l'ambient, l'arribada d'alguns corredors i el lliurament dels premis als guanyadors: com es pot veure, tot en un ambient molt agradable, familiar, casolà i més "humà". I segon, vaig parlar amb l'Albert Prat, ex-estudiant meu (bastant bonet, per cert) i també molt bon corredor; és de Callús i està ficat en l'organització de la propera prova del circuit ARCS - Anbaso que es farà el 23 d'aquest mes, justament, en aquesta vila. Em va confirmar que la d'enguany serà més llarga que la de l'any passat i entre aquesta dada i que tampoc és gaire òptima per mi, potser que ho deixi estar. Suposo que amb els anys he recuperat el seny que havia perdut. Encara m'ho estic rumiant però vaja ... no us sorprengui si hi torno a anar d'espectador. La veritat és que és molt més còmode i descansat ... per què ens hem d'enganyar?

Agost: reprendrem l'activitat?

Després de la meva última entrada de fa uns dies encetem aquest agost amb unes certes expectatives que no diré d'entrada que siguin molt bones però tampoc absolutament dolentes. En una propera entrada us explicaré el que ha estat la darrera setmana de juliol (tot el contrari a allò que no havia fet en un mes i mig, gairebé) i és això el que em permet tenir un cert optimisme, ni molt menys per recuperar el meu millor nivell de fa temps (que tampoc era res d'extraordinari) però sí per com a mínim, tornar-me a posar les sabatilles i participar en una cursa. Sóc conscient que aquest mes no és el més propici per fer-ho -vacances, calor, ganes de desconnectar, etc.- però com sóc del tot incoherent ... doncs aquí em teniu de nou. Per això us detallo un breu llistat d'alguna (en singular) de les curses que se m'ha passat pel cap de fer i, a més, amb l'agradable afegitó que algunes són gratuïtes -cosa de molt bon valorar en els actuals temps. Això sí, si no sou de les contrades de la Catalunya Central, potser haureu d'agafar el cotxe per venir. Tot plegat, són aquestes:

• La XXI Cursa Popular de Bagà: de 8,5 km. i a un preu de 6€. Ja la conec per haver-la fet un parell de cops i per això sé que el seu recorregut no és gaire dur, crec que fins i tot per a una persona que com jo, estigui baix de forma. I si el seu nom diu "popular" és que ho és del tot. Creieu-me! Per cert, és en dissabte (4 d'agost) al matí.
• La Cursa de Festa Major de Prats de Rei: de 10 km. i gratuïta. Crec que n'és la seva primera edició i com aquesta vila anoienca no està gaire lluny de Manresa, potser m'hi podré acostar per fer-ne una "exploració". També és en dissabte (11 d'agost) però a la tarda.
• El Cros de les Coromines d'Aguilar de Segarra: de 5 km. i també gratuïta. Si voleu fer una cosa més curta i per la mateixa zona que l'anterior, aquesta també pot ser una bona opció ja que les dues curses es fan el mateix dia i ambdós municipis estan a tocar. De fet, en acabar una cursa podríeu empalmar amb l'altra perquè comencen a les 6 i 7 de la tarda. Dues al preu d'una!
• I per últim, una que de ben segur no faré perquè m'agafa molt lluny de casa però que pot ser una molt bona alternativa per si voleu passar-hi un cap de setmana: la Transllena de la Pobla de Cérvoles (Les Garrigues), en la seva 5ª edició. De muntanya, amb dues distàncies a triar tot i que no és justament molt barata (si un no és federat). Al seu moment me la vaig plantejar de fer aprofitant-la com un pretext per fer una sortida amb la família però suposo que haurà de ser en un altre any.

Tot plegat, potser estic fent volar coloms i no n'acabaré cap però reconec que el simple fet de pensar en fer-ne alguna m'ajuda a motivar-me. De totes formes, si en faig alguna espero que sigueu comprensius i benèvols amb mi per la més que previsible discreta actuació. I ara més que mai.