dilluns, 30 d’abril de 2012

Per l'1 de maig, a córrer!

Que quedi molt clar, d'entrada, que tot i el títol, jo no ho penso fer. Ja vaig córrer ahir diumenge i durant uns quants dies toca descansar, que ja tinc el cos prou masegat com per fer ximpleries i castigar les meves cames amb esforços que no condueixen a res. De totes formes, si abans d'anar a algun acte reivindicatiu amb motiu d'aquesta diada, voleu fer una mica d'esport i salut, i dóna la casualitat que us moveu per la Catalunya central, us proposo dues curses, una al Bages i la segona a l'Anoia, una no gaire dura i l'altra que ja "pica" una mica més. La primera és el Cros d'Artés, en la seva 12ª edició, d'una distància de 10,250 km. i que transcorre per pistes i corriols, sense gairebé trepitjar asfalt. El seu preu és de 12€ (amb xip propi) però ja us dic per endavant que les inscripcions s'han tancat i només resten uns quants dorsals per al mateix dia de la cursa, ergo, per demà. És aquesta una cursa que crec està bastant bé -pel que jo mateix vaig veure l'any passat, l'únic cop que hi he anat- si el que es busca és una prova amb no gaire gent (límit de 300 participants), un bon recorregut i un ambient bastant agradable, afavorit també pel fet que també hi ha curses infantils. Potser per al meu gust un pèl cara (si ens atenem a la relació de l'euro/km.) però vaja ... si al final l'experiència que un en treu és bona, aleshores aquesta és una qüestió que passa a un segon pla. I tampoc és que el preu s'enfili gaire més del que jo crec que hauria de valdre. Enguany, però, no entra als meus plans perquè farà dos dies després de la de Castellar de la Ribera i toca, doncs, descansar abans de la mitja marató d'aquest proper diumenge.


Per la seva banda, la segona cursa a què em vull referir és la Tuga Trail de Castellolí, una cursa de muntanya de gairebé 16 km. i d'uns 1.650 m. e desnivell acumulats ... quasi res! El preu s'enfila una mica més, fins els 18€ si no es compleixen certes condicions (ser federat de la FEEC, resident a Castellolí, etc.), és a dir, per a gent com jo. Per als "amants" d'aquesta mena de curses, té molt bona pinta i és encara bastant jove (la de demà serà tan sols la 4ª edició) i no trobareu tampoc massa gent ja que està limitada a 250 participants. Això sí, pel que sembla hi haurà un nivell certament destacat, si hem de fer cas del que es diu a la seva pàgina web sobre qui hi farà acte de presència: "En aquesta 4a edició de la Tuga Trail tindrem el privilegi de comptar entre els participants de corredors d’altíssim nivell com el campió català de curses de muntanya Just Sociats, fidel a la prova un any mes, el campió de França de curses de muntanya Michel Rabat, els components de l’equip campió de Catalunya de clubs “Callús Stadion“ amb en Josep Barrufet al capdavant i amb la presència d’alguns corredors de l’equip Mur i Castell Tuga, actuals campions de la Comunitat Valenciana amb la destacada corredora Silvia Miralles, campiona de curses verticals de València, així també com els components de l’equip francès HVA". Igual que abans, aquesta cursa tampoc entra en els meus plans, pel mateix motiu ja exposat i perquè per les seves característiques estic segur que se m'ennuegaria i no l'acabaria per gaudir. Estic comprovant que en traçats amb un cert desnivell, córrer més de 14-15 km. (o més d'1:30h) m'acaba per fer més mal que bé. I per mi, no val la pena. I encara que volgués tampoc podria inscriure'm perquè ja no hi arribaria a temps: com a la d'Artés, els dorsals s'han exhaurit.


Per cert, em vaig assabentar d'aquesta segona cursa mercès el company Albert Prat, excel.lent corredor de Callús i que si no estic mal informat, forma part també d'aquest club del Callús Stadion. Ja es veu que qui té fusta acaba formant part d'un bon equip: no m'imagino córrer al costat de dos corredors com en Sociats i en Barrufet i de fet, seria una quimera perquè només els veuria a l'arribada i potser després -si arribés a temps- en l'entrega de premis (dels seus, per suposat).

dissabte, 28 d’abril de 2012

Demà, Cursa de l'Obaga al Solsonès

Demà, en el moment d'escriure aquestes línies, suposo que farà poc que hauré creuat la meta de la cursa de muntanya de Castellar de la Ribera, al Solsonès. Serà la darrera del mes d'abril a l'espera d'encetar el maig a veure-les venir, com avançava en l'entrada d'ahir. D'aquesta en concret no us puc dir gaires coses perquè la informació que en tinc és ben escassa: serà la segona edició, és de mitja muntanya, amb dues distancies a triar (ja haureu deduït que jo en tindré prou amb la curta, de 12 km.) i a priori, un desnivell acumulat encara assumible per a les meves modestes capacitats. I a més, tot indica que l'ambient que ens hi trobarem serà molt familiar; de fet, acabo de repassar el llistat d'inscrits i entre les dues curses hi ha un total de 48 corredors. Suposo que demà hi haurà més gent que s'hi acabarà inscrivint però tot plegat, potser serà aquesta la segona cursa amb menys gent en què hauré participat, després de la de Bagà de l'estiu passat. En tot cas dubto que arribem al límit dels 150 participants. A efectes de la classificació final, però, no sé si això és bo o dolent perquè com la majoria de la gent sigui una mica més experta que jo en aquesta mena de proves, m'haureu de buscar als darrers llocs del llistat; o potser no, qui sap si me les hauré de veure amb corredors que tot just estan començant i això em doni peu a fer valdre la meva "veterania" per acabar fent un bon paper. Sigui com sigui, tan se val. Com altres vegades, i més darrerament, hi anirem per gaudir, més que córrer, del paisatge, l'ambient i ens ho agafarem com una breu escapa de cap de setmana.


La de demà és la primera d'un minicircuit de curses (2) de muntanya ja que el 3 de juny hi ha la segona, a Tiurana que, ara mateix, reconec que no sé ben bé per on cau, com també em va passar al seu moment amb la de Castellar. Després que hagués fet la inscripció vaig consultar el mapa del Solsonès i vaig veure que potser queia una mica més lluny del que m'havia imaginat però tot sigui per aprofitar la inscripció, fer una cursa més de les que em comencen a agradar i no ens enganyem, a aquestes alçades, ja no em vindrà d'uns quants quilòmetres de més en cotxe. Ara bé, no sé si després faré la de Tiurana! Per demà, i com ja ve sent habitual, no espereu grans proeses de mi: deixant de banda el que deia abans sobre si el nombre final de corredors em pot ajudar o no, tampoc les tinc totes. Fa setmanes que tinc molèsties als dos tendons d'Aquil.les -la fisioterapeuta ja em va dir que deu ser per desgast- i encara que quan em trobo en mig d'una cursa no me'ls noto, sí que em recordo d'ells després, i durant uns quants dies. Per tant, si ja la meva màquina corporal no dóna per a gaires i perllongats esforços, potser que m'ho prengui amb calma, no sigui que demà acabi de petar del tot i guardi d'aquesta cursa i de Castellar de la Ribera un record agre. Res més lluny de la meva intenció.

I el millor de tot és que si demà fa bon temps, ens hi acostarem a Cardona per visitar el seu castell, potser el seu parc miner i suposo que per l'hora que serà, ens hi quedarem a dinar. I apa, feina feta. Diumenge o dilluns, la crònica.


divendres, 27 d’abril de 2012

Maig: curses gairebé decidides

Ens acostem ja al maig, un mes que acostuma a estar farcit de curses i on la tria d'una o altra pot ser un pèl complicada de tantes i interessants opcions que hom pot trobar. I si a més a més, s'hi van afegint curses noves al calendari, com vaig dir a l'entrada anterior, doncs és lògic que puguin sortir dubtes de si la tria final ha estat encertada o no. Tot i així, crec que ja tinc bastant clar què faré jo a les properes setmanes, en la meva voluntat de seguir amb la transició cap a les curses de mitja muntanya i d'una distància i desnivell acumulats assumibles per mi, ergo, ni gaire llargues ni gaire dures. Que el cos no està com per anar-li fotent canya dia sí i dia també. És per això que ja tinc una cursa decidida i un parell més que me les estic rumiant, en el sentit d'una o altra perquè ambdues seguides no sé si les aguantaré amb una certa dignitat.

Fet aquest preàmbul, aquí teniu la meva relació de curses per al mes de maig que com altres escrits similars, l'he dividida entre les que segur que faré (tret d'imprevistos de darrera hora), les que tenen molts números i aquelles altres que m'han cridat l'atenció però que enguany no toquen, per un motiu o altre:
  • Cursa que faré: ho dic en singular perquè hores d'ara és la que tinc més clar i de fet, ja fa bastant temps que m'hi vaig inscriure, senyal que en guardo un bon record de les anteriors edicions i que si un es despista, es pot trobar després amb la sorpresa de quedar-se sense dorsal. Es tracta de la Mitja Marató de Tàrrega (6 de maig) on hi participaré per quarta vegada seguida. Al seu moment ja publicaré la crònica prèvia però suposo que aquesta serà la meva darrera mitja que faci aquesta temporada i per això no me la vull perdre. Ja veurem després com em sortirà tenint en compte que fa temps que no faig aquesta distància.
  • Curses que em rumiaré: n'hi incloc dues, una de coneguda i una altra de nova. La primera és la II Cursa de Muntanya de Castelltallat (20 de maig) i que ja vaig fer l'any passat en la seva estrena. Maca, familiar, ben organitzada, ajustada a les meves modestes capacitats i, sobretot, barata (6€ preu anticipat). De fet, confesso que aquesta estava al caure fins avui que he fet la "descoberta" d'una nova cursa al Bages i que també se m'ha "escapat"; es tracta de la I Cursa de Muntanya de Mura (13 de maig), d'un perfil semblant a l'anterior i amb el mateix preu. Per tant, dues "gangues" que no s'haurien de perdre. Per calendari podria fer totes dues però si pensem que vindré de fer la mitja marató targarina (i abans la de Castellar de la Ribera), dues més de seguides no sé si ho suportarien els meus peus. Tot sembla indicar que n'acabaré fent una però ... quina?
  • Curses que no faré: n'hi ha unes quantes que m'han cridat l'atenció i que me les reservo per a altres anys, algunes conegudes i altres encara no: el Cros de l'1 de maig d'Artes (10,5 km), el Corriol de Solsona i el Cros del Traginer de Balsareny (ambdues el 6 de maig i d'uns 10 km.) o la Cursa del Riu Cornet de Sallent (12 de maig i de poc més de 13 km.). I si m'apureu podríem citar les mitges maratons de Girona (massa urbana) o Tossa de Mar (massa cara).
Total, si les cames em respecten, suposo que dues curses acabaran caient al sac i vés a saber si una tercera. Temps al temps. Ja veieu que si us voleu moure per la Catalunya Central, teniu unes quantes opcions per triar. Ens hi trobarem a alguna?


dimecres, 25 d’abril de 2012

Més curses al Bages

Efectivament, en la línia del que ja s'ha comentat més d'un cop en aquest i altres blocs, l'oferta de curses continua ampliant-se, per sort! Tot el que sigui oferir més varietat als corredors s'ha de veure com un fet positiu per la possibilitat de poder escollir entre un ventall més gran. No és que vulgui tractar ara la idea  "clàssica" de que com estem en una economia de mercat el preu d'un producte (en aquest cas, una cursa) hagi de ser sensible a un increment de la seva oferta -potser a la baixa-, atès que també hem de tenir en compte la demanda. I ja sabem que el volum de corredors també està creixent als darrers anys. No, ara no vull tornar a aquest tema sinó simplement deixar constància del naixement d'unes quantes noves curses a la comarca del Bages. En el moment d'escriure aquesta entrada no tinc al cap el mapa de les curses que s'hi fan a aquesta comarca però suposo que enguany, al 2012, deuen ser ja ben pocs els municipis on no se n'hi fa alguna. I n'estic plenament convençut que tot és qüestió de temps perquè el mapa acabi per completar-se.

Doncs bé, properament hi podreu participar en dues i no fa gaires dies se'n va fer una altra. En concret, m'estic referint a les següents curses:
  • Sant Feliu Sasserra: el passat 6 d'abril es va fer la cursa de muntanya Sotabranques, de 12 km. i 450 m. de desnivell, i amb uns preus d'inscripcions de 12€ i 17€ segons si hom era o no federat. Confesso que aquesta se'm va escapar perquè no me'n vaig assabentar fins que ja s'havia celebrat, i mercès a un bloc d'un altre corredor que també segueixo. Gairebé 190 corredors hi van participar i per la informació que hi ha publicada al web, tot sembla indicar que és d'aquelles que em comencen a agradar: no gaire llarga, desnivell assumible, paisatge i no molta gent. Això sí, no em fa gaire el pes el seu preu però tot i així ja veurem si l'any vinent m'hi animo.
  • Avinyó: en aquest municipi ja s'hi organitzen unes quantes curses però no els deu venir d'una i ara faran una de nocturna, el 5 de maig, la dels Matiners, de 12,4 km. i poc més de 400m. de desnivell. El seu preu és més moderat (12€ anticipada) i si no us afanyeu potser no hi arribareu a temps ja que el límit està fixat en 200 corredors. És una cursa que se celebra en el marc de la Fira dels Matiners i com diuen el seu missatge promocional, "Aquesta vegada no nomes vindreu a córrer sinó que us transportarem a la època del 1848, en una de les batalles més importants entre carlins i isabelins que va tenir lloc a les nostres terres. Correreu per corriols que van obrir aquells soldats i passareu per punts històrics del nostre poble. Ah, i pot ser que hi trobem alguna que altre sorpresa!!!! Us recompensarem l’esforç amb un gran sopar a l’estil de l’època, unes bones mongetes amb botifarra". I si voleu veure el vídeo que l'organització ha penjat, aquí us deixo l'enllaç del Youtube. Reconec que la web està ben treballada i es veu que s'ho han "currat" però ... què voleu que us digui, això de córrer de nit amb un frontal no crec que sigui el millor per als meus tormells. I vés a saber si algún carlí em confondria amb un soldat isabelí, o a l'inrevés.

  • I per últim, els membres del Koala's Team ens ofereixen de nou l'opció de participar en un cursa de les seves, a Fonollosa, on el l'endemà de la d'Avinyó, es farà una nova Punk Trail (l'altra va ser a Sallent el febrer passat). És gratuïta i només es demana la voluntat d'ajudar al banc d'aliments del poble per ajudar la gent que les està passant magres. A canvi d'aquesta gratuïtat, haureu de suar la cansalada o bastant o bastant més, perquè hi ha dos circuits, de 13 i 23 km. i de 850 m. i 1.150 m. de desnivell. Llàstima que abans que m'assabentés de la cursa ja feia dies que m'havia inscrit a la mitja marató de Tàrrega, perquè de ben segur m'hi apuntaria (a la curta). I qui vulgui fer-ho que sàpiga que les inscripcions ja s'han exhaurit, amb quasi 340.
Tot plegat, benvingudes siguin aquestes noves curses i esperem que el 2013 en poguem parlar de nou perquè serà un senyal que se n'hauran fet una segona edició. Per cert, que em perdonin els Koala's però com he dit abans, per un moment canviaré el desnivell pel pla. I és que la mitja de Tàrrega també és una molt bona cursa.

dimarts, 17 d’abril de 2012

La Fageda: cursa del tot recomanable

Apunteu-vos aquesta cursa a les vostres agendes per a l'any vinent, sobretot si busqueu opcions de les seves característiques i amb una excel.lent, per a mi, relació qualitat-preu. Però abans d'explicar el perquè d'aquesta opinió, que ho deixo per a la segona part de l'entrada, deixeu-me que us faci cinc cèntims de la meva experiència. Ens presentem per la tarda jo i el meu "seguici" familiar amb la incertesa de si ens acabarà plovent o si el cel ens donarà una treva, ja que no les teníem totes atès que venint des de Girona ciutat els núvols cada cop eren més foscos i vam topar amb algun que altre ruixat. Però com a bon català que sóc anava pensant pel camí que amb la inscripció pagada, n'havia de caure un de ben gros per deixar-ho estar. Al cap i a la fi, només és aigua i l'únic que podia passar és que el circuit estigués tan impracticable que fos arriscat pel tema de caigudes, lesions, etc. Però en aquest sentit no va haver-hi problemes, si més no per a la gent que va arribar abans de l'hora i mitja després d'iniciada la cursa, ja que a partir de les 18:30h sí que va començar a ploure amb una mica de ganes. Imagineu-vos els que van triar la mitja ...

Però abans d'això, em planto a l'esplanada del càmping La Fageda des d'on començava i acabava la cursa i ja es veu que el risc esmentat de pluja deu haver fet enrere poca gent ja que entre les dues curses, compto unes 500 inscripcions (gairebé 400 a la "curta" i uns 150 a la mitja). No em paro a comptar els que hi som realment -faltaria més- però vaja, no som pocs els que ens hi hem aplegat. I entre aquests em trobo a dos estudiants meus -l'Eva i l'Èric- i encara tinc temps de saludar i fer-me una foto amb el Raúl Muñoz, un company blocaire amb qui ens anem seguint mútuament i que per un dia -esperem que no sigui flor d'estiu- ha canviat el pla i l'asfalt per la pista i el desnivell. I a fe de Déu que se'n va sortir prou bé (a la mitja) atès que va arribar en una molt meritòria 18ª posició (d'un total de 148 corredors). Però imitant a aquell escriptor que ja és mort, "aquí hem vingut per parlar del meu llibre", és a dir, de la meva cursa que ja veureu que va ser agradable però no exempta d'una certa discreció.

Com sóc conscient de les meves limitacions en aquesta mena de curses, i com l'Eva tampoc m'engresca a prémer el gas, ens ho agafem amb calma durant els primers quilòmetres, oimés si sortim des del final i en alguns trams ens topem amb taps de tanta gent que s'ha anat acumulant. La cosa va rutllant i em sento molt bé afavorit pel fet -val a dir-ho- que el nostre ritme és molt suau ja que l'Eva no es troba gaire fina (el dia abans havia fet una altra sortida i potser ara ho estava pagant). Però com sóc un cavaller (¡!) i m'hi he compromès, decideixo esperar-la uns quants cops i seguir el seu pas. En certa manera, podríem dir que li faig de "llebre", això sí, una mica justeta també! Van caient els qms. al sac i després d'un primer tram una mica costerut però que salvem sense gaires dificultats, en ve un segon que ens ha de portar al cim de la cursa, el volcà de Santa Margarida a uns 740 m. d'altitud. Abans, però, cap el 7è ens trobem la divisòria de les dues curses però tant jo com ella tenim molt clar que hem de continuar amb el nostre objectiu, és a dir, completar la cursa "curta" i deixar els reptes més llargs per a més endavant.

És en aquesta part quan decidim seguir cadascú pel seu camí i la deixo enrere. La meva tasca de "llebre" s'ha acabat i estic ara "lliure" i en disposició de pujar el meu ritme. Tiro milles en plena pujada i començo a avançar uns primers corredors que després seran uns quants més, sobretot en el moment que s'inicia la baixada del volcà -molt empinada, per cert. En aquesta segona part de la cursa és quan les cames funcionen bastant bé i no faig més que recollir "cadàvers" (fent servir una terminologia maratoniana), de tal forma que fins creuar la meta hauré recuperat gairebé una quarantena llarga de posicions, la qual cosa em porta a pensar que hauria pogut reduir el meu temps final en uns 5 minuts aprox. Això, però, no m'importa gens ni mica perquè tot i anar més ràpid, continuo gaudint de l'entorn, malgrat no poder veure massa bé el tret més espectacular del segon volcà per on transcorre la cursa, el Croscat i la seva "esquerda", ja que la perspectiva del recorregut no ho permetia (i això que vaig estar al cas girant el cap contínuament cap a la meva esquerra, com si semblés que estigués corrent amb torticoli). Al final, com us deia abans, una cursa en què em vaig sentir bastant bé durant tota ella, encara que suposo que això respon més aviat a la tranquil.litat amb què me la vaig agafar i no tant a un estat de forma òptim, que no és el cas. Com podeu veure a la classificació final, vaig ocupar la posició núm. 151 d'un total de quasi 300 corredors, amb un temps d'1h:17'. Així doncs, qui no es consola és perquè no vol.

I com deia al principi de l'entrada, argumentem tot seguit el perquè de la meva excel.lent valoració de la cursa
  • Què m'ha agradat? No sé si després d'uns quants anys fent curses tinc un bon olfacte per trobar-ne només de bones, perquè tinc la sensació que les darreres que he fet han merescut una valoració molt bona, en tots els seus aspectes, i per tant, no voldria fer-me pesat. Sóc conscient que potser la gent la podrà veure com una mica esbiaixada, atès el meu més que declarat "amor" per aquestes curses però us ben asseguro que en aquesta en concret, i de nou, m'ha agradat tot el que l'ha envoltada. La seva logística ha estat ajustada a les necessitats de la gent i sense sorpreses (recollida del dorsal, lavabos, dutxes, aparcament, etc.). El recorregut és molt maco, l'entorn natural per on transcorre convida, potser, més a gaudir corrent i badar una mica i no tant a estar pendent de si es fa una cursa més o menys ràpida. I això per a gent com jo que anem una mica justos en aquesta mena de proves, és ideal per no capficar-nos-hi gaire. Com deia a la prèvia, la possibilitat de córrer entre volcans, fagedes i gairebé no haver de trepitjar l'asfalt per a res, ja dóna un al.licient que no trobes en gaires més curses, sobretot si no es resideix a la zona i aquests trets paisatgístics no te'ls trobes quan surts de casa teva. I suposo que una prova de tot això és que el nombre de participants en aquestes tres edicions no ha fet més que pujar
  • Què no m'ha agradat? Repeteixo, no voldria que se'm mal interpretés però és que si em poso a comparar-la amb altres curses que conec directament, o de què en tinc referències més o menys fidedignes, aquesta és una de les millors, si més no, de les darreres. Algú podria agafar les meves paraules d'entrades anteriors i criticar en part el seu preu -15€- però no el trobo encara massa car si ens fixem més en la relació qualitat-preu. I ja posats a fer qms. recordeu que hi havia l'opció de fer-ne uns quants més pel mateix preu.
En definitiva, una cursa absolutament recomanable per a tota aquella gent que fugi de les grans multituds (el mateix cap de setmana de la cursa del Corte Inglés i una setmana abans de la dels bombers de BCN, per citar dos casos que estan a les antípodes de tot això), que no li importi gaire el cronòmetre i valori molt mes un molt bon ambient, així com la possibilitat de passar una jornada en família (si es té nens també per allò de les curses infantils) i en un entorn paisatgístic que és fantàstic, amb o sense pluja. Per acabar, en aquesta foto em podeu veure amb el Raúl, moments abans de la sortida; jo vaig arribar sec però crec que ell, al final, va acabar una mica xop. És el que té fer una mitja, que pots trigar més temps en acabar. Gràcies per la foto i encantat de poder-te saludar personalment. Espero coincidir en d'altres perquè em puguis fer de llebre!


divendres, 13 d’abril de 2012

La Fageda: de nou cap a la Garrotxa

Efectivament, com diu el títol d'aquesta entrada, demà farem una nova cursa a la Garrotxa, després del parell de les dels volcans d'Olot, la seva mitja marató (la del pernil d'obsequi) i la darrera a les Preses aquest passat estiu. Ja veieu com a més de les Terres de Ponent, si m'he de moure fora del Bages i part de la Catalunya Central, aquesta altra comarca comença a ser bastant assídua en el meu historial de curses, oimés si amb el túnel de Bracons el viatge des de Manresa fins la seva capital -Olot- és ara bastant més ràpid que abans. Tanta polseguera que va aixecar aquesta infraestructura al seu moment -i jo mateix en vaig ser bastant crític- i ara mireu-me ... l'aprofito. Ja posats, i ja que hi és, no és qüestió de fer-li un lleig, oi? La de demà torna a ser una cursa de muntanya (o potser millor dir de "mitja muntanya"?) la qual cosa es podria interpretar com un pas més, decidit i ferm, en el meu salt cap a aquesta disciplina, i deixar de banda l'asfalt i els perfils bastant plans. Com ja he dit més d'un cop, com no he estat mai cap figura en aquesta altra mena de curses, siguem-ho encara menys en les de muntanya, ja que com a mínim si he de fer un paper discret i pobre, sempre ho podré atribuir a la duresa del recorregut, el badar mirant el paisatge, etc.

I sobre això últim, de ben segur que si el temps acompanya -les previsions, però, indiquen ruixats a la tarda- serà una molt bona oportunitat per gaudir d'un entorn paisatgístic que és difícil de trobar en altres indrets: córrer per la Fageda, pujar i baixar volcans, verd per tot arreu, de ben segur que no és gaire habitual a les nostres contrades i per tant, només per això val la pena no perdre's aquesta cursa. De fet, l'any passat ja hi vam a estar a punt de participar però al final la vam canviar per la mitja marató de Cunit que, tal com va anar el tema, suposo que no va acabar sent una bona decisió (ep, des del punt de vista simplement esportiu, s'entén). Per tant, en aquest sentit, la cursa promet. D'altra banda, com a novetat d'enguany els organitzadors -el càmping La Fageda- han afegit una segona opció per aquella gent que se sent més valenta, atès que a més de la cursa "curta" (de 13,5 km.) es pot fer també una de més llarga (equivalent a una mitja marató). Òbviament haureu deduït que la meva elecció es decanta per la primera ja que amb el poc que he pogut entrenar a les darreres setmanes -bàsicament per feina i encara rai que puc al.legar aquest motiu!- no em considero ni molt menys preparat per a la segona, oimés si tinc comprovat de les darreres curses de trets semblants a aquesta que córrer més de dues hores seguides em castiga el cos més del compte. I tampoc és qüestió de patir en excés quan estàs corrent per uns paratges on jo no puc fer-ho habitualment i que com ja he dit abans, són paisatgísticament fantàstics. Per tant, un motiu més per gaudir corrent.

La de demà també serà la tercera edició i pel he pogut trobar quant a dades del nombre de participants a les dues anteriors, no compto que siguem una gran multitud (hi van haver uns 230 i 270 respectivament), tot i que demà potser serem encara menys de la prevista si s'acaben confirmant els pronòstics de pluja. Això sí, si no fallen em trobaré uns quants coneguts, dos estudiants meus i en Raúl, un col.lega blocaire que està finíssim de forma i que encara que aquest no és el seu perfil de cursa preferit, segur que farà un molt bon paper; ergo, que només el podré veure a la sortida perquè després no l'enxamparé ni amb un coet. Per cert, si mireu el cartell veureu que diu la xifra de 11.111 m. (que val a dir-ho és molt curiosa) i segons he pogut esbrinar, pel que sembla aquesta era la distància original que s'havia d'haver fet al primer any i que després es va haver de canviar a més de 13 km. per raons organitzatives. Pel que veig, però, aquest segon nom no ha canviat i potser ja el deixaran al cartell per a les properes edicions.


Per acabar, tot i que ja us he adjuntat la imatge del mapa que he trobat tafanejant pel Web, aquí us deixo aquest altre enllaç que us porta al traçat del recorregut en un fitxer del Wikiloc. Tot plegat, a partir de dilluns, la crònica pertinent.

diumenge, 8 d’abril de 2012

Cursa de la Policia de Catalunya: massa cara

Fa uns dies que vaig rebre un missatge electrònic des de l'organització de la propera edició (la 7ª) de la Cursa de la Policia de Catalunya entre Manlleu i Vic, a fer el diumenge 13 de maig. Tot i que aquesta no entrava en els meus plans (el maig crec que ja el tinc ocupat) he tafanejat el web i he vist un altre motiu per no participar-hi: el preu. Així, crec que és excessiu fer pagar 16€ per una cursa de 10 km. que no té cap més interès que moltes altres d'aquesta mateixa distància i que es redueix a sortir de la plaça major de Manlleu i seguir la carretera local B-522 que la uneix amb Vic, que és gairebé una recta. I compte, que si bades i fas la inscripció a partir del 31 d'abril, et penalitzen amb 5€ més. Renoi, si es descuiden ... No sé jo si aquesta és la manera més eficaç d'aconseguir el propòsit que segons consta al web, diu el següent: "La Cursa de Policia de Catalunya neix d’una iniciativa de les policies locals i l’ABP dels Mossos d’Esquadra d’Osona, amb l’objectiu d’incrementar la cohesió entre els cossos policíacs que integren la Policia de Catalunya i entre aquests i els ciutadans als quals presten el seu servei, ja que és una cursa popular oberta a tothom". Que sigui oberta i popular no vol dir que s'hagi de cobrar aquest "peatge", oimés si estem en temps de crisi i que molta gent crec que ara s'ho rumia dues vegades abans d'inscriure's en un o altra cursa en funció d'aquest criteri.

De fet, jo la vaig fer al 2010 (crònica) i si no vaig errat, vaig pagar 10€, la qual cosa voldria dir que hi hauria un augment del 60% respecte l'edició d'enguany, en tan sols 2 anys. Potser és que les retallades de la Generalitat i els Ajuntaments estan colpejant tant els cossos policíacs que ara han vist en aquesta cursa una manera d'obtenir ingressos atípics. I qui sap si una prova de com l'objectiu que abans he citat s'està perdent és l'evolució del nombre de participants (a partir de les classificacions) des del seu origen fins l'any passat: 573 (2006), 500 (2007), 1.008 (2008), 988 (2009), 838 (2010) i 739 (2011). Veieu com en 6 anys ha passat a superar el miler de corredors i ara ja n'ha perdut un quart. I per mi no val com a motiu per incrementar-ne el preu que 1€ de les inscripcions sigui en concepte d'aportació solidària per al Banc d'Aliments d'Osona doncs ja sabeu que n'opino jo d'aquesta qüestió(i sinó, ho podeu llegir en aquesta entrada). Total, que crec que aquesta cursa és molt poc solidària envers els corredors tenint en compte els temps que corren, mai millor dit. Per sort, d'oferta n'hi ha cada cop més i hi ha més on escollir que ens resulti menys onerós per a les nostres butxaques. Al cap i a la fi, sempre queixant-me del preu d'algunes curses, sobretot les que fan per BCN i rodalies (p. ex. la de Bombers) i a l'interior també trobem exemples a evitar. Potser si la gent deixés d'anar-hi els organitzadors s'adonarien del que estan fent. Temps al temps.

Per contra, si voleu alguna altra cursa on la relació qualitat-preu sigui molt òptima, aquí us en deixo dues opcions: la cursa de fons de Canovelles d'aquest proper dilluns de Pasqua, de 15 km. i per 7€ (això sí, amb un "càstig" de fins 15€ en funció de quan es faci la inscripció). I la segona és la cursa de muntanya de Castelltallat (20 de maig) que ja conec de l'any passat (crònica) i que aquí sí tenen clara la situació que pateix molta gent ja que al web diuen literalment: "Som conscients de la crisi econòmica que hi ha, i no volem que això sigui un problema per a participar a la nostra cursa, així que hem intentat ajustar al màxim el preu de la inscripció. En aquesta segona edició, hem volgut fer la cursa més popular i hem rebaixat el preu de la inscripció a 6,00€ si la feu anticipada per Internet o de forma presencial a la botiga col·laboradora, i 10,00€ si us inscriviu el mateix dia de la cursa. Si la cosa va bé i ens acompanyen els patrocinadors, esperem ajustar encara més el preu l’any vinent". Ja podeu donar per fet que per mi, aquesta cursa té moltes butlletes perquè la repeteixi, no només pel preu sinó per la referència que en tinc de l'any passat.

Però com dic sempre, que cadascú triï el que li vingui més de gust. Ara bé, després que no es queixi del preu ja que si es busca, es troben curses barates. Encara ...

divendres, 6 d’abril de 2012

Un molt bon libre: "Correr"

Amb aquesta entrada us vull fer partícips del llibre que fa uns dies vaig acabar de llegir i que en la meva més que modesta opinió de corredor aficionat i alhora àvid lector allà on n'hi hagi, crec que és molt bo, sempre i quan combineu les dues aficions, la de córrer i la lectura. Es tracta d'un llibre que vaig descobrir mercès un comentari fet per una de les meves amistats agregades al Facebook (com veieu això de les xarxes socials també té, de vegades, els seus avantatges) i que té un títol tan curt i simple com entenedor -"Correr"-, de Jean Echenoz. Com es diu a la contraportada, no és ni cap novel.la històrica i ni molt menys una biografia. I heus aquí on hi ha el seu interès perquè té un estil d'escriptura que fa molt amena la seva lectura, no es fa gens pesat de llegir, amb capítols no gaire llargs i tot plegat, són només 140 pàgines (en l'edició d'Anagrama del 2010) que te les pots cruspir en un obrir i tancar d'ulls.

En essència, es tracta de la vida (repeteixo, tampoc és cap biografia) del mític corredor de fons, el txecoslovac Emil Zátopeck, que va anar acumulant rècords un rere l'altre en proves 5 i 10 km. i també en alguna que altra marató. A través de la seva vida (o d'una bona part), l'autor ens endinsa en el context polític de l'època, d'aquella vella Europa dividida en dos blocs i com el règim polític del seu país -i sota la tutel.la de l'antiga Unió Soviètica- l'utilitza com un titella, ara el puja dalt un pedestal i el fa córrer una prova concreta perquè guanyi i es vegin arreu els èxits del comunisme, ara el baixa i el desterra per les seves desavinences polítiques. Però sobretot, és un llibre que retracta la passió d'una persona per córrer i gairebé per a res més, que des que va descobrir que córrer li agradava ja ningú el va poder aturar. I si voleu una mostra del que podeu llegir, aquí us ofereixo uns quants tastos:

"Algún día se calculará que, sólo entrenándose, Emil habría dado tres veces la vuelta a la Tierra. Hacer que funcione la máquina, mejorarla sin cesar y arrancarle resultados, eso es lo único que le importa, y es sin duda lo que hace que, para ser sinceros, verlo no sea nada bonito. El caso es que todo lo demás le importa un pimiento. Esa máquina es un motor excepcional en el que se ha omitido montar una carrocería ... De manera que aunque no quede muy bonito, se limita a correr como más le conviene, como menos le canse, y se acabó". (pàg. 54). I és que resulta que era un corredor excepcional però amb un estil gens elegante, bastant matusser, amb la cara sempre deformada per un rictus ja que com ella mateix deia, "No tengo suficiente talento para correr y sonreír a la vez, correré cuando se valore la belleza de una carrera según un baremo, como en el patinaje artístico. Pero yo, de momento, lo que tengo que hacer es correr lo más rápido posible." (pàg. 62).

I per acabar, i dedicat als i les corredores de la pasada marató de Barcelona, dos fragments més de quan va guanyar la marató de les olimpíadas de Londres (el primer) i quan va ser derrotat a la de Melbourne (el segon): "Ese hombre contorsionado, imagen del dolor, ha transformado en paseo la lid del drama, del sufrimiento supremo. Se ha burlado de ella: el agotamiento (...), el sudor, las lágrimas, la camilla y los enfermeros (...) todo eso son bagatelas. Se equivocan, los denigradores. Emil acaba de vivir exactamente el mismo martirio que los demás pero no deja que ello se trasluzca, es discreto, por más que su sonrisa, en el momento de cruzar la meta, sea la de un resucitado." (pàgs. 85 i 86). I el segon és aquest: "Emil no cesa de perder terreno y sólo ofrece ya el espectáculo de una zancada rota, mal escuadrada, inconexa, y pasa a ser un autómata lívido y desarticulado, cuyos ojos se hunden y se orlan de surcos cada vez más profundos". I després d'un avituallament segueix "Pero ya sale como un títere desarticulado, zancada rota, cuerpo dislocado, mirada extraviada, como si su sistema nervioso lo hubiera abandonado." (pàgs. 124 125). Ara ja entendreu perquè no vull córrer cap més marató.

En fi, que tenint en compte que queden poc més de dues setmanes per Sant Jordi, aquí teniu un bon suggeriment per regalar un molt bon llibre, o per auto-regalar-vos-ho. I ja posats, podeu afegir-ne un altre a la llista: "Córrer enmig del paradís", d'en Pere Pinós i del qual ja us en vaig parlar en aquest bloc fa un temps (enllaç). I és que avui mateix m'he assabentat que ha sortit una segona edició. Aviam si resultarà que us estic recomanant un futur best-seller. És clar que també podeu optar pel segon de l'Arcadi Alibés -"Les petjades dels herois"- dedicat al món de la marató però si voleu un consell, si us va més la lectura amb un estil més literari, compreu un dels altres dos que us he recomanat (o tots dos). Eps! això és una opinió personal, no de cap crític literari, que no ho sóc pas.

dimarts, 3 d’abril de 2012

Cursa de bombers de BCN: sexista?

Si seguiu el bloc amb una certa regularitat ja sabreu que no sóc gaire partidari de participar en curses molt multitudinàries i que, més aviat, darrerament m'inclino cada cop més per aquelles altres que se situen a les antípodes, les que accepten un nombre corredors petit o modest, sense perdre mai una certa dimensió "humana", en què un se senti més una persona i no pas un simple pitrall, pugui aturar-se als controls -si cal- i enraonar amb la gent, etc. Per això no crec que em veieu mai en curses com la del Corte Inglés (si és que se la pot qualificar de "cursa") o la dels bombers de Barcelona, ambdues a celebrar-se aquest mes d'abril, una rere l'altra. I encara menys si has d'estar al cas de la inscripció d'un dia per l'altre perquè com diria aquell, ens les treuen de les mans, com ha estat el cas d'aquesta darrera. I això que té un preu que no és gens mòdic per als temps en què estem i per una cursa de 10 km. que, sense haver-hi estat mai, estic convençut que no és millor que moltes altres curses de la mateixa distància i més barates que es fan a altres indrets de Catalunya. Sembla com si els bombers de Barcelona visquessin en un món paral.lel i que les retallades no els afectessin tant com a molts altres.

Reconec que com no he tingut en cap moment la intenció de participar-hi no l'he seguida gaire en els seus dies previs i per això tampoc he tret el cap en algun fòrum d'opinió per copsar-ne l'ambient. Fins avui, però. He entrat a la web que habitualment consulto de Corredors.cat i he vist, primer, com les 24.000 inscripcions disponibles s'havien esgotat en 5 dies (dos menys que l'any passat). Això no és cap sorpresa pels motius que tothom sap i que ja s'han dit per activa i per passiva -boom de les curses populars, la ciutat de Barcelona i rodalies tenen prou demanda com perquè s'acabin omplint, malgrat els preus, etc. Ara bé, el segon que he vist en aquest fòrum i que m'ha cridat l'atenció és el fet que sembla que l'organització de la cursa no ha aplicat el mateix criteri a l'hora de permetre fer la inscripció. Efectivament, un cop exhaurides aquestes, algunes dones s'han pogut inscriure pel simple fet de ser-ho, en detriment dels homes que ho han volgut fer i no han pogut. I ja la tenim "liada": sóc conscient que puc rebre algun comentari deixant-me de volta i mitja pel que diré però crec que aquesta és una mesura injusta, justament per ser discriminatòria. Repeteixo, si és que realment el tema ha anat així, que tot sembla indicar que sí per alguns comentaris que he pogut llegir.

En veure això he entrat al web de l'organització per si encara era a temps de llegir-ne quelcom des d'una versió oficial però no hi ha res. Però si feu una ullada al reglament no es diu enlloc que hagi una inscripció diferenciada en funció del gènere. Tot plegat, que durant un temps hagi hagut inscripcions obertes només per a les dones no deixa de ser una mesura molt sexista i no sé què en diria de tot això el sector feminista més recalcitrant, aquell que pensa que s'han de castigar els homes només pel fet de tenir penis. I no m'imagino la polèmica que podria haver-hi si això hagués passat a l'inrevés! No diré que no s'hagi de fomentar la participació activa de les dones en el fenomen de les curses populars que, tot sigui dit, encara és un món bastant masculí. Ara bé, quan es discrimina positivament un persona o col.lectiu no deixa de discriminar-se negativament un altre. I un cop acabada de la cursa sortirà algú penjant-se la medalla que si aquesta és la cursa amb un percentatge més alt de participació femenina, que si el patrocinador (Nike) lluita per la igualtat de gènere i totes aquestes històries ... (veure enllaç).

Total, que ja tinc un motiu més que em reafirma en la meva voluntat de no participar en certes curses: massa gent, massa cara i ara, a més a més, sexista. I per cert, sense dutxes. En acabar-la seria un home fent pudor de suat, quin sacrilegi! De totes formes, si encara teniu la intenció de participar-hi, sapigueu que fent una compra de material de Nike Running superior als 100€ teniu la inscripció assegurada i gratuïta. Potser que em compri un top o unes malles.

I ja posats, aquí teniu un parell d'entrades més relacionades amb la qüestió plantejada: