dilluns, 28 de febrer de 2011

Una altra cursa per dones: una collonada

Us imagineu que les dones no poguessin estudiar a les universitats? que no poguessin exercir certes professions? que haguessin de demanar permís al marit o al cap de família per treure's el passaport? que no poguessin conduir? Segurament, avui dia si es té una mica de seny i dos dits de front diríem que cap d'aquestes situacions té sentit en una societat moderna, desenvolupada, amb totes les virtuts i defectes que se us puguin passar pel cap però que per norma general, ha deixat enrere moltes de les desigualtats que existien abans en base, simplement, al gènere. Òbviament no negaré que malgrat els avenços legislatius en matèria d'igualtat, algunes encara hi són presents i que les dones han de superar certes barreres difícils d'eradicar, fruit d'un masclisme amb un substrat cultural molt arrelat entre la gent (de vegades també entre les mateixes dones). També és d'esperar que amb el pas dels anys les noves generacions reemplacin aquelles altres que han crescut i viscut amb aquesta mentalitat masclista.

Doncs bé, torno a plantejar el mateix tipus de pregunta: us imagineu que no deixessin competir les dones en qualsevol prova esportiva? I a l'inrevés, que es fes el mateix amb els homes? Quina de les dues situacions veuríeu més injusta? Suposo que totes dues, oi que sí? Doncs bé, faig aquesta reflexió perquè, de nou, he trobat una situació que sota el meu parer és del tot injusta, encara que tampoc faré d'això una bandera sota la qual lluitar perquè com diu el títol de l'entrada, em sembla més aviat una collonada (això sí, injusta). Resulta que el diumenge 20 de març es farà a Valldoreix la cursa de les 5 milles femenines i si mireu el seu reglament, la primera frase ja és una declaració d'intencions en tota regla doncs diu "Curses ofertes a totes les dones ..." i la resta està escrit utilitzant el gènere i articles en femení. No he vist que es prohibeixi literalment la participació dels homes però suposo que es dóna per fet que aquests no són "benvinguts". Això sí, a l'apartat del "voluntariat" per a la logística de la cursa sí es demana la col.laboració de voluntàries i també voluntaris. Doncs mira, ja els estaria bé que els homes, per un cop, deixessin d'anar rere les dones. Que es fotin (elles, no ells)!!

Aquesta no és la primera cursa femenina que es fa arreu però en canvi no tinc constància de cap cursa exclusivament masculina. Valga'm Déu! Si algun club o entitat tingués aquesta abominable idea ja es veurien assetjats per un exèrcit de feministes de pa sucat amb oli amb un munt de demandes per discriminació de gènere. Ja he dit més d'un cop en aquest bloc que sóc crític amb el fet que es donin premis -en metàl.lic o d'altra mena- a les primeres dones pel simple fet de ser-ho, quan a la classificació general no han ocupat els primers llocs (en canvi sí sóc partidari de premiar per categories o edat). Si en el moment d'inscriure' s en una cursa popular no es paga diferent depenent de si ets home o dona -per sort-, aleshores per què fer aquesta distinció quant als premis? Si són curses mixtes el reglament hauria de ser el mateix per a tothom perquè sinó parlaríem d'una situació discriminatòria. I compte, no ens confonguem: no és aquesta una qüestió de discriminació "positiva", en benefici d'una causa que està en franca minoria (com seria, per exemple, el tema tan polèmic del català-castellà). No es prohibeix córrer les dones ni que participin en les curses, i si no ho fan més és perquè potser deuen tenir altres interessos esportius o aficions a què dedicar el seu temps lliure. De la mateixa manera que hi ha estudis més femenins que masculins, també hi ha esports més masculinitzats. I què? Jo, que pertanyo al món universitari, no recordo cap jornada per fomentar l'estudi de la Física o Matemàtiques entre les noies, o de Turisme o Educació entre els nois. Les coses són com són, la realitat és com és i només alguna gent s'entossudeix en canviar una situació que, per si mateixa, ni és ni bona ni dolenta.

I jo em pregunto: on són aquests i aquestes pijo-progres que tant advoquen per la igualtat entre gèneres? Per què no s'aplica l'estúpida idea de la paritat al món de les curses populars? Se'm podria prohibir córrer aquesta cursa de Valldoreix pel simple "pecat" de ser home? No ho comprovaré perquè tant se'm fot però em moro de ganes de veure què passaria si algun valent gosés d'organitzar una cursa semblant per a homes, i que ho publicités d'allò més. Com diu el del Polònia, "les curses només per a dones són una collonada, a més de sexistes. Perdoneu però algú ho havia de dir". Quan veig iniciatives com aquesta no m'estranya que surtin personatges com el fruiter de la famosa sèrie "7 vidas" (que es pot tornar a veure al canal "Factoría de ficción") i que traspuava masclisme per tot el cos. Així doncs, des d'aquí faig una crida perquè més dones s'animin a córrer, a participar en més curses populars mixtes i que es deixin de collonades. Per cert, ja que he parlat del concepte de paritat, aquí us deixo les dades de participació de dones en algunes curses, des del gener fins a març d'enguany. Traieu-ne les vostres pròpies conclusions:
  • Mitja Marató de Sitges: 2.178 totals classificats, 210 dones: 9,6%
  • Cursa Mar i Murtra de Blanes (20 km.): 1.019 totals, 134 dones: 13,1%
  • Cursa 2 Turons de Moià (11,6 km.): 365 totals, 52 dones: 14,2%
  • Mitja Marató de Terrassa: 2.149 totals, 171 dones: 7,9%
  • Cursa de l'Oli de Les Borges Blanques (10,3 km.): 733 totals, 103 dones: 14%
  • Cursa Barri de Sant Antoni (BCN) (10 km.): 3.233 totals, 538 dones: 16,6%
  • Cursa de Muntanya Mont-Rodon (Matadepera): 463 totals, 56 dones: 12,1%
  • Montbrió del Camp (10 km.): 257 totals, 33 dones: 12,8%
  • Vilafranca del Penedès (10 km.): 608 totals, 109 dones: 17,9%
  • Cursa de Muntanya de Ginestar (22 km.): 251 totals, 31 dones: 12,3%
  • Cursa Botifarunner de La Llacuna (20,6 km.): 232 totals, 16 dones: 6,9%
  • Mitja Marató de Balaguer: 438 totals, 28 dones: 6,4%
  • Cursa de Balaguer (10 km.): 292 totals, 50 dones: 17,1%
  • Cursa de Sant Boi (10 km.): 1.299 totals, 227 dones: 17,5%
  • Mitja Marató de Cambrils: 820 totals, 53 dones: 6,5%
  • Cursa de Puigverd de Lleida (10 km.): 264 totals, 49 dones: 18,5%
  • Cursa de Muntanya de Terrassa: 306 totals, 41 dones: 13,4%
  • Cursa del Cabanyes del Penedès (3 km.): 115 totals, 31 dones: 26,9%
I ja que n'he fet esment, si us interessa podeu llegir aquestes altres dues entrades més antigues i relacionades amb el tema plantejat:
Postdata (encara que no tingui res a veure amb les curses): em cau a les mans el núm. 56 (febrer 2011) de la revista "El Campus de l'Autònoma" (es refereix a la UAB) i inclou un article sobre un màster de gènere interdisciplinari. Doncs bé, hi ha l'opinió d'una estudiant que és boníssima. Literalment diu el següent: "El feminisme del qual em sento part és, a més, anticapitalista, antiracista i lluita contra el brutal heteropatriarcat" (sic). Hi ha gent que sembla que visqui en una altra dimensió.

divendres, 25 de febrer de 2011

Març: per triar i remenar!

Queden pocs dies per entrar al març i si feu una ullada als calendaris webs sembla com una mena de primavera avançada perquè l'oferta de curses que trobem -i la que hi haurà d'ara endavant fins l'estiu- és d'aquelles que fan patxoca. En cadascun dels seus quatre caps de setmana una cursa o altra ens agradaria de fer (o més d'una). Si estiguéssim en millor forma no dubtaríem en fer-ne més de les que ja estem fent habitualment; però a part d'això, també és cert que no ens hauríem de "cremar" i deixar-nos portar per aquesta mena de festival del running, no sigui que les cames tornin a fer figa abans d'hora. A més, com s'acosta el bon temps també hauré de deixar espai per reprendre de nou la BTT i és clar, ni tinc el do diví de la ubiqüitat ni puc fer que el dia tingui més hores que les que té ni la setmana més dies. Així, com ve sent habitual, les curses que més m'han cridat l'atenció -que no vol dir que les acabi fent totes- són les següents:
  • El primer cap de setmana (diumenge 6) ja queda reservat per fer la meitat de la marató de Barcelona, com us deia en l'entrada anterior. Enguany no estic preparat per fer-la sencera però sí una part. I si amb això puc contribuir que algun altre company (el Jordi) l'acabi fent més de gust, doncs segurament allà hi serem. De fet, aquest diumenge és el que ofereix menys curses de tot el mes de març i no m'estranya ja que l'atractiu d'aquesta marató està pujant com l'escuma (un nou rècord d'inscrits). És com un forat negre que absorbeix tot el que hi ha al voltant.
  • El diumenge 20 se celebra la IV Cursa Atlètica Rural de Torà. Va ser una de les nostres primeres curses (el 2009) i en guardem un molt bon record. És d'aquelles amb un caràcter eminentment rural, no molta gent i sense gaires més pretensions. I com no ens agafa lluny des de Manresa, potser hi acabarem traient el cap.
  • I per al darrer diumenge de mes -casualment el dia del meu aniversari- tenim una molt bona opció a la ciutat de Lleida. Es tracta de la seva cursa de bombers i si mireu la pàgina Web, veureu que té tota la pinta d'estar molt ben muntada, sobretot per la gent que ha d'esperar els corredors. A més del fet que també hi ha curses infantils, les activitats del Village prometen una espera molt entretinguda.
Com sempre, hi ha altres opcions a tenir en compte per si aquestes no us acaben de fer el pes. Per exemple, si no us va el rotllo maratonià de Barcelona, sempre podreu fer la mitja marató de Banyoles (la 17ª edició). Jo la vaig fer fa dos anys i em va sortir força bé. I si penseu que és massa per vosaltres, hi ha l'opció d'una cursa paral.lela al voltant de l'estany de només 6,5 km. Per al diumenge 13, us podeu acostar a la vila d'Esparreguera per participar a la seva 8ª Cursa Atlètica (10 km.) però ... no sé perquè no m'acaba de fer el pes. I per últim, aquest mes també inclou altres dues mitges maratons de les quals, però, en destacaria la de la Calçotada de Valls (en la seva 10ª edició): no és gaire cara i podria ser un bon pretext per una sortida de cap de setmana. Ara bé, hi ha dos inconvenients: entre la recent de Balaguer i la probable mitja de Barcelona, potser serien massa mitges en poc temps; i un segon que és el perfil d'aquesta de Valls, que té tot l'aspecte de ser bastant trenca-cames.

Tot plegat, ja ho anirem veient. Que us vagi de gust.

dimecres, 23 de febrer de 2011

Apunts postmitja i premarató BCN

Després de la recent mitja marató de Balaguer i de les molt bones sensacions amb què vam marxar, toca ara descansar una mica i preparar-se per a la propera cursa. La previsió és participar a la Marató de Barcelona però d'"incògnit", ja que només el Jordi s'hi ha inscrit i té la intenció de fer-la sencera (ell és com una roca i encara que no se l'hagi preparada igual de bé com l'any passat, estem segurs que farà un molt paper). Si no hi ha cap canvi, tant jo com el Frans i el Xavi l'acompanyarem en alguns trams i segurament -encara està per decidir- serà a partir de la segona meitat. Per tant, podríem dir que ens tocarà fer una altra mitja marató a Barcelona; ja que no ens vam inscriure a la de fa unes setmanes (i pel que he vist, tampoc ens vam perdre res de l'altre món), farem la "nostra". A part del fet que les inscripcions fa uns dies que són tancades -i de nou amb un nou rècord de participació- no ens hagués donat la gana de pagar els 70€ que valia en el darrer termini.

Hores d'ara desconec si durant la cursa hi haurà alguna mena de control perquè no s'hi infiltri gent com nosaltres que corri sense dorsal, però suposo que amb tanta gentada serà molt difícil. De totes formes, potser que ens fem uns dorsals propis per, com a mínim, no cridar gaire l'atenció quan ens avituallem als diferents punts de control. Ja miraré de proposar-vos-en un en els propers dies, potser inspirat en el de l'any passat per no complicar-nos la vida.

Per tal de no carregar les cames en excés, no farem cap altra cursa abans de la marató però no s'ha de descartar una sortida en BTT. Això vol dir que no farem cap de les tres curses d'aquest proper diumenge i de les quals he fet esment. En primer lloc, la II Cursa de Muntanya de Terrassa, organitzada pel Club Natació egarenc. M'hi havia fixat perquè tot i ser de muntanya, és a prop i de "només" 10 km. i a més, deu estar bé perquè fa dies que les inscripcions s'han tancat. Un altra any serà! Segon, tot i que no tenia gaires butlletes, tampoc repetirem la cursa del 2009 de Puigverd de Lleida; pel que he vist encara queden places i si algú s'anima que sàpiga que de ben segur s'ho passarà molt bé si busca una cursa rural i autènticament popular. I tercer, tot i que ens cau molt a prop de casa -ens hi podríem acostar com un escalfament previ- tampoc farem la 1ª edició de la cursa Tricoll que com deia en una entrada recent, consisteix en pujar i baixar el turó del Collbaix tres cops. Si ja se'm faria molt costa amunt fer-ho un de sol, imagineu-vos per triplicat. No entenc perquè tres i no dos, o quatre: ja posats que pugin la muntanyeta un nombre il·limitat de vegades a veure quin corredor aguanta més.

Per cert, continua la bona feina de l'organització de la mitja de Balaguer. Avui he rebut un correu demanant la nostra opinió i suggeriments de millora per a les properes edicions. I de pas, si s'accedeix a la Web podreu consultar les fotos de l'arribada de tothom, tal i com deien. Doncs bé, aquí us deixo la meva. Fixeu-vos que a diferència d'altres curses, la meva cara no denota un cansament excessiu, més aviat de panxing! Perdoneu-me aquest toc de vanitat personal.


dilluns, 21 de febrer de 2011

Balaguer: mitja per emmarcar (MMP)

Començaré aquesta entrada sobre la mitja marató de Balaguer on vaig acabar l'anterior: parlant de l'obsequi i el dubte sobre quin seria. Doncs bé, ahir vam marxar de la capital de La Noguera amb un magnífic paravent, de color negre i tocs de taronja i que es veu de qualitat; això sí, de talla XL i que em va immens (ja sabeu que sóc de pot petit). I és que si em permeteu començaré la crònica parlant de l'únic aspecte millorable de la cursa: la impossibilitat d'escollir la talla de l'obsequi ja que quan vam arribar a la meta -i no vam ser dels últims, precisament- ja només quedaven aquesta i la XXL. Com l'obsequi era el mateix per a tothom i les dues curses (també se'n feia una de 10 km.) van començar alhora, bona part dels corredors que van fer aquesta darrera van arribar abans i és clar, suposo que aquests sí van poder triar talles més petites. Què hi farem!! ara tinc un paravent (a mi em queda com un paracaigudes) que hauré de regalar a algun amic que faci 1'90 i a més, estigui ben "zapat".

Però a banda d'aquest aspecte -que seria fàcil de solucionar si en el moment de fer la inscripció es donés opció de triar talla- la resta de la jornada va sortir rodona, com es pot deduir pel títol de l'entrada. D'entrada, ens presentem el "Team" sencer ja que el Jordi, que tenia previst fer la Botifarunner al final li va fer botifarra (aquest acudit és molt fàcil, ja ho sé) i va optar per Balaguer (al cap i a la fi, si té intenció de fer la marató de BCN, suposo que li convé fer asfalt). I com ve sent ja habitual, tots quatre ens queixem de molts alls i no menys cebes. En arribar-hi ens adonem que si més no, des del punt de vista logístic, la cursa té bona pinta -després ho refermaríem encara més- ja que tot està concentrat al voltant del pavelló municipal: pàrquing, recollida de dorsal, vestuaris i dutxes, lavabos (important: nets i amb paper higiènic!) i la sortida i arribada. No disposem de gaire temps per badar després del cafè de rigor i ens plantem a la sortida: com sempre, el Jordi i el Frans al capdavant i jo i el Xavi, més prudents, a la rereguarda. I com no confio gaire en mi mateix, em poso l'Ipod disposat a escoltar música, convençut que una bona part de la cursa la faria sol (com així va ser).

Comencem la cursa i els primers qms. ens els prenem amb calma, a un ritme d'uns 4:40". De mica en mica anem avançant corredors i ens sentim força còmodes amb el nostre pas. En arribar al qm. 5 el Xavi em deixa perquè opta, finalment, per no fer la mitja i disputar la cursa de 10 km. ja que fa dies que es queixa del genoll (una decisió assenyada). A partir d'aquest moment s'inicia el que anomenaria el meu "festival", si se'm permet l'expressió. Continuo igual de còmode que abans i en arribar al qm. 10 marco un temps de 45':30", és a dir, un ritme més ràpid del que estava acostumat a les meves darreres mitges. Aquí em plantejo si ser més conservador o intentar mantenir el ritme fins on arribi i després, Déu dirà i proveirà. Per sorpresa meva, com veig que no em costa gaire jo vaig fent, enxampo corredors que segueixo durant una estona i els deixo enrere. Les sensacions són molt bones i amb el pas dels quilòmetres m'adono que l'objectiu inicial de baixar de l'1h:40' és cada cop més a prop. I així ha estat; al tram final no he patit cap defalliment i el ritme ha seguit sent bastant bo. Amb un somriure a la boca, i amb la satisfacció d'una molt bona cursa, creuo la meta amb un temps final real d'1h:36' (l'oficial em dóna 21" més en no haver-hi catifa de sortida i arrencar de força enrere) i ocupant el lloc 219 de 439 arribats.

En altres paraules, qui ho hauria dit que no sentint-me en el millor estat de forma, aquesta seria la meva MMP (per als no entesos, "millor marca personal"), doncs no compto la de Tàrrega del 2009 perquè la distància estava mal mesurada. De fet, respecte les darreres 3 mitges he baixat el meu temps de l'ordre de 8 a 10 minuts. Per tant, una cursa per emmarcar en el meu modest historial. I aquest èxit no ha estat individual ja que els companys també han batut les seves marques (el Frans amb 1h:35' i el Jordi amb 1h:30' mentre el Xavi ha marcat uns meritoris poc més de 45' a la cursa de 10 km.). I algú malpensat podria sospitar que la cursa no estigués ben mesurada però segons el GPS del Frans i altres comentaris que he sentit després, sembla ser que ho estava, i gairebé al mil.límetre. Per cert, un aspecte també a tenir en compte en aquest sentit: tots els qms. (d'ambdues curses) estaven indicats i ben marcats i segurament això també m'ha ajudat a poder mantenir un ritme constant.

I ja que parlem d'èxit, deixeu-me dir algunes possibles claus que potser ho han fet possible:
  • Feia uns quants dies que havia augmentat la ingesta de pasta i altres hidrats de carboni. Vaig tornar als temps de preparació de la marató.
  • Una bona hidratació prèvia a la cursa -no hi estic acostumat- i sobretot durant la mateixa.
  • La ingesta d'un parell de gels energètics als qms. 11 i 16.
  • Contràriament a les previsions, un dia sense sol i amb una temperatura ideal per córrer.
  • Potser semblarà una bajanada però crec que la música també m'ha ajudat, i molt. Posats a córrer sol durant 3/4 parts de la cursa, millor fer-ho escoltant bona i "contundent" música: una mica de heavy metal, trash metal, punk, etc. Per entendre'ns, no m'imagino córrer una mitja sentint música del Llach, l'Albert Pla o cant gregorià. Fins i tot, com em sentia força bé, en alguns moments feia el gest de tocar una guitarra o bateria mentre corria. La gent que anava avançant devia pensar que estava una mica sonat.
Tot plegat, una molt bona cursa des del punt de vista personal i organitzatiu. Un cop més es confirmen dues coses: primera, que en curses no gaire multitudinàries el tracte vers el corredor és molt millor i atent; i segona, que a Ponent saben fer molt bé les coses. Com sempre, trobaríem algun aspecte a millorar (que si l'obsequi, la catifa de sortida, etc.) però res d'important que desmereixi la seva valoració global. Bo i més tenint en compte el preu (13€). Així doncs, la meva més sincera enhorabona. Per acabar, dir que per fi vaig conèixer un company blocaire que segueixo i que us recomano de totes totes el seu bloc per la qualitat dels seus escrits: es tracta d'en Luigi i aquí podeu llegir la seva crònica de la cursa. I ja que no tenim cap foto nostra -doncs aquesta va ser una cursa d'anar i tornar sense que cap dona ens acompanyés- us deixo la del meu dorsal com a record de la meva millor mitja marató.

pd: canvio paravent de qualitat i maco talla XL per un de talla M o S.

dissabte, 19 de febrer de 2011

Mitja de Balaguer: amb dubtes

Demà diumenge toca fer la mitja marató de Balaguer, la primera després del "fiasco" de Mollerussa (ens hem de remuntar a l'octubre i ... renoi, com passa el temps!). A l'entrada del diumenge 13 ja deia que no estava gaire fi, que no havia manera que les cames responguessin com un voldria i que allò que s'acostuma a dir de les "sensacions" no són, justament, les més optimistes per fer una gran cursa si ens ho mirem des del punt de vista del temps final que s'assoleixi. Però suposo que com és bo fixar-se uns objectius em mullaré i diré que si aturo el cronòmetre al voltant de l'1:40h ja em donaré per molt satisfet, bo i tenint en compte que a les meves darreres mitges he creuat la meta amb un temps superior. Encara recordo com a Mollerussa duia un ritme acceptable fins el qm. 15 i com després em va venir la "pájara", accentuada per la lesió que arrossegava al bessó (pot semblar una excusa però en realitat no ho és gens).

Com a mínim espero que demà aquesta no reaparegui però tampoc les tinc totes perquè des de fa uns dies sento molèsties a la part exterior del peu esquerre -una zona on val a dir-ho, mai n'havia tingut. Tot i així, si resulta que demà torno a fer el paper de la trista figura que sigui, com a mínim, perquè no estic en gaire bona forma i no perquè hagi de patir per una o altra molèstia física. Sigui com sigui m'ho hauré de prendre amb calma des del principi (quin remei em queda) i a mida que vagin caient els quilòmetres serà qüestió de decidir com actuem després. I més si vaig amb el Frans i el Xavi que estan millor que jo de tanta muntanya i BTT que els ha donat per fer ara; estic segur que els perdré de vista de bones a primeres però no em capficaré per això i aniré a la meva: em posaré l'Ipod i a escoltar bona música.

D'altra banda, desconec si aquesta cursa ha arribat al límit de les inscripcions previstes però per algun comentari que he vist en el fòrum de Km0, crec que sí. I si no s'hi ha arribat no compto que en faltin gaires. Per això, i com a més se'n fa una altra de 10 km. crec que demà serem un munt de gent a la capital de la Noguera. I això sí, amb servei de vestidors, guarda-roba, dutxes, massatge i si ens ve de gust, accés gratuït a la piscina coberta (des d'aquest punt de vista logístic, altres mitges de més renom n'haurien de prendre nota). I ja veurem si aprofitant l'estada, demà l'allarguem per algun bon restaurant de la zona que ja sabeu que a Ponent sempre es menja molt bé (potser uns cargols? mmm!!!).

Per acabar aquesta prèvia, tinc un dubte: la imatge que reprodueixo correspon a l'anunci de la cursa publicat a la revista Marathon (núm. 303, desembre 2010-gener2011). Fixeu-vos que diu que l'obsequi per als corredors serà una motxilla, tovallola i mitjons (curiós aquest darrer); en canvi, al web de la cursa es diu que es regalarà un paravent. Bé, demà en sortirem de dubtes. De totes formes, per 13€ que val la inscripció, qualsevol obsequi serà benvingut (i d'això altres també n'haurien d'aprendre).

divendres, 18 de febrer de 2011

Terrassa versus Sabadell

Anem a provocar! Aquesta és una entrada dedicada als corredors populars de Terrassa i Sabadell perquè, si volen, diguin la seva (òbviament també està oberta a gent d'altres ciutats). A la darrera entrada deia que havien aparegut als calendaris web dues curses que, o bé se m'havien passat per alt (que sóc molt despistat) o bé han estat incloses recentment. D'una ja en vaig parlar -el Tricoll- i de l'altra parlaré ara i és un dels dos motius que em dóna peu a fer-ho. Es tracta de la 1ª edició de la Cursa del Rodal, prevista per al 20 de març, organitzada per l'Associació Esportiva Mitja Marató Sabadell i per l'ajuntament de la ciutat; a grans trets, és una cursa de muntanya de 15,6 km. que transcorre pels voltants del riu Ripoll i el bosc de Togores, gairebé tota per camins i pistes. No és que m'interessi especialment i a més crec que per aquell diumenge puc trobar alguna opció més interessant (però compte, tampoc la vull desmerèixer).

Ara bé, l'altre motiu pel qual m'he decidit a fer aquesta entrada és que casualment, poc després de saber d'aquesta cursa em vaig trobar dues antigues estudiants que són d'Esparreguera i com qui no vol la cosa, vam acabar parlant de la rivalitat entre algunes ciutats: per començar, entre aquesta mateixa i Olesa de Montserrat, que si Tarragona i Reus, Madrid i Barcelona, Villarriba i Villabajo i com no, Terrassa i Sabadell. I vaig pensar: "calla tu, no serà que a Sabadell s'han decidit per fer aquesta cursa perquè a Terrassa en fan una altra més o menys semblant"? Ja dono per fet que es tracta d'un argument molt agafat pels pèls però alhora si fos cert, també una mica estúpid. Total, que com tenia una mica de temps vaig indagar per saber quantes curses i de quina mena s'organitzen a una i altra ciutat, i després de regirar calendaris varis em surten les que detallaré tot seguit. Val a dir també que aquest no pretén ser un llistat rigorós ja que no és fàcil esbrinar les dades ni tampoc disposo de molt de temps per dedicar-hi; per tant, qualsevol omissió només és atribuïble a l'autor del bloc i al respecte, agrairé també qualsevol informació que completi i/o esmeni les dades.

Així doncs, les curses que he trobat són aquestes (ordenades per mesos). A Terrassa me'n surten les 10 següents:
  • Gener: Mitja Marató.
  • Febrer: Cursa de Muntanya (del Club Natació Terrassa) (10 km.).
  • Març: Cursa de Festa Major, Can Palet (4 i 1,2 km.).
  • Maig: Cursa Bonaire (6,5 km.) i la Milla de Terrassa.
  • Juny: Cursa Atlètica de Sant Llorenç (5,7 km.) i Cursa Popular Poble Nou (5 km.).
  • Juliol: Cursa de Festa Major (7,5 km.) i Cursa de Can Anglada (5,5 km.).
  • Setembre: Cronomilla de les Roques Blanques (1,8 km.).
Per la seva banda, de Sabadell tinc "controlades" aquestes 7:
  • Març: Cursa del Rodal (15,6 km.).
  • Maig: Cros de la Salut (3,75 km.) i Cursa Popular Verge de Fuensanta (Bosc de Can Deu) (5 km.).
  • Juliol: Milla Urbana d'Atletisme.
  • Setembre: Mitja Marató i Cursa Popular de Sabadell (10,5 km.).
  • Octubre: Cursa del Club Natació Sabadell.
Si només ens fixéssim en el nombre de curses, la disputa seria per a Terrassa (recordo que el llistat pot tenir alguna omissió), i si ho féssim en la prova "reina" -en aquest cas la Mitja Marató- suposo que la ciutat egarenca també sortiria guanyadora, tant per antiguitat (12 edicions per 5) com en nombre de participants (2.149 classificats per 920 a la darrera). Això sí, crec que la mitja de Sabadell és la primera d'una certa importància en el calendari català (al setembre després de l'aturada estival). Tot plegat, potser això és un reflex -segur que n'hi ha més i de més rellevants- de com Terrassa ha acabat superant la ciutat veïna; per exemple, en termes demogràfics un any no tan llunyà com el 2005 Terrassa tenia gairebé 195.000 habitants i Sabadell 197.000 mentre que el 2010 la primera havia superat ja la segona, amb 212.724 i 207.338 veïns empadronats.

Doncs bé, aquí ho teniu. No vull generar polèmica entre uns i altres perquè com a manresà que sóc, ni em va ni em ve però si algú s'anima a dir la seva benvingut serà el seu comentari. Això sí, respectant unes mínimes normes de bona educació.

dimecres, 16 de febrer de 2011

Pobre Collbaix!!

Tafanejant per les webs de curses que acostumo a mirar me n'adono d'un parell que, o bé abans se m'havien passat per alt, o bé les han incloses com qui diu, d'avui per demà. D'una en parlaré en una altra entrada i en aquesta em centraré breument en una nova cursa que ha nascut a la capital del Bages i que està prevista per al diumenge 27 de febrer. Es tracta de l'anomenada "Tricoll", organitzada pel darrer gimnàs obert a Manresa -Cube- i que sembla que en el seu objectiu de guanyar quota de mercat en una ciutat, per alguns saturada de gimnasos, li ha donat per muntar tota mena d'activitats outdoor. El temps dirà si aquesta estratègia resulta eficaç i rendible. Però anem al tema; al darrer número del seu butlletí d'activitats (el 49 amb data del dissabte 5 del present), es pot llegir la notícia: consisteix en una prova de running (literal) de muntanya en què el repte és pujar i baixar al cim del Collbaix tres cops i per tres circuits diferents, amb l'afegitó que el segon ascens és una cronoescalada. Segons les dades, en total serien uns 12 km. i un desnivell acumulat de 670m.

Per a qui no el conegui, doncs tampoc és que sigui un turó molt conegut més enllà de la comarca, el Collbaix és l'elevació més important del Pla de Bages, amb poc més de 540m. sobre el nivell del mar i es troba entre el termes de Manresa i Sant Joan de Vilatorrada. Quan el dia ho permet és una magnífica atalaia per gaudir d'una molt bona panoràmica. A més, tant el turó en sí com els seus voltants són molt populars perquè qualsevol dia -òbviament més en cap de setmana- us podeu topar amb un exèrcit de corredors, BBT i quads. Tant és així que els seus camins i corriols deuen estar d'allò més trepitjats per tothom. Ara em ve al cap alguns estudis que per motius de feina he hagut de consultar sobre la capacitat de càrrega de camins en indrets naturals, de si cal posar-hi alguna mena de limitació perquè el possible excés de freqüentació no acabi deteriorant l'entorn, quan se suposa que justament aquest és un dels atractius que motiven que vingui gent. Però bé, és allò que diuen de si està mort, matem-lo dues vegades! I que carai, jo també hi hauré contribuït perquè he fet més d'una sortida en bici per aquesta zona i reconec sense cap mania que quan m'hi he trobat, no m'han vingut al cap aquesta mena de reflexions.

Tant se val, si voleu ser partícips d'aquesta nova cursa al Bages (per cert, benvinguda!) només caldrà que us adreceu al gimnàs (perdó, "Club de fitness") i inscriure-us, previ pagament de 15€. Però estigueu tranquils perquè si voleu fer alguna cursa per aquest turó i no podeu amb aquesta, us queda una segona opció tres setmanes més tard, una mica més veterana, com és la 4ª Cursa de Muntanya de Manresa, organitzada pel Club Atlètic de la ciutat i que transcorre per la mateixa zona. Altrament dit, que si és per muntanya i pels voltants de Manresa, en podeu quedar tips en poc temps.

Per acabar, i ja que he fet esment del gimnàs, aquí teniu una altra entrada relacionada amb una altra cursa de muntanya:

diumenge, 13 de febrer de 2011

No estic gaire fi!!

Doncs sí, mal que em pesi he de reconèixer la veracitat del títol d'aquesta entrada. He de ser sincer amb mi mateix i no fer-me il.lusions; d'un temps ençà trobo que em costa més ara fer algunes activitats que abans tenia més per ma (sense que tampoc fos un "atxa"). La sortida en BTT del passat diumenge potser va ser un avís per recordar-me que aquest esport no ha de ser el meu (tot i que no em calia una "pájara" per recordar-me'n); però és que aquest passat dissabte vam coincidir tots els quatre membres del "Team" (ja feia molt temps del darrer cop!) i vam optar per fer una tirada llarga, bo i tenint en compte que en una setmana ens esperen a Balaguer per la seva mitja marató. L'itinerari que vam fer segueix en bona part el que vaig descriure fa unes setmanes de la ruta Ignasiana però a l'inrevés: direcció Parc de l'Agulla, bombers, Viladordis, abocador, Sant Pau i cap a Manresa de nou entrant pel barri de Santa Clara. Ens vam estalviar la part que segueix el riu Cardener i que des del Pont vell s'enfila cap al nucli antic, així com també la més "avorrida" que travessa el polígon industrial del Dolors, però a canvi vam fer més tram rural des de les Marcetes fins a Sant Pau. En total, gairebé 18 km. i si ens arribem a descuidar acabem completant una mitja marató sense voler-ho.

Doncs bé, potser va ser perquè duia una setmana sense dormir ni gaire ni gaire bé, potser va ser tan sols, un mal dia ... vés a saber! Però aquest dissabte no va haver-hi manera que les meves cames responguessin bé, més enllà del qm. 12-13. És cert que el recorregut no és que fos pla, ni molt menys, sinó que era una mica trenca-cames però he fet curses i sessions d'entrenament més durs i m'he sentit bastant millor. Tampoc ajuda gaire córrer amb tres persones que ara per ara, estan en millor forma que jo (és el que té això de fer molta muntanya i sortir més en BTT). En altres paraules, estic pitjor del que havia previst fa un temps i encara que ja m'havia fet pagues de no aconseguir unes "grans fites" en les meves curses, ara tinc més clar que m'hauré de conformar amb unes de més molt més modestes, sobretot quan parlem de curses de mitja distància (llegeixi's mitges maratons). I és clar, tenint-ne una d'aquí pocs dies, suposo que aquesta no és l'actitud més positiva per afrontar-la. Aniré a veure-les venir i m'ho hauré de prendre amb calma; si m'agrada córrer no m'ha d'agradar patir més de l'estrictament necessari. I no ens enganyem, us ben asseguro que el meu llindar del dolor és baix, i més quan la situació no requereix que sigui més alt.

Per sort, altres estan millor que jo. Ahir diumenge es va celebrar la mitja marató de Gavà, amb quasi 2.500 corredors, i ja sabeu que mantinc contacte virtual amb altres dos blocaires que, un cop més, han demostrat estar a anys llum de mi. D'una banda, en Raúl Muñoz que va baixar de l'1:27h (fantàstic temps!) i de l'altre l'Ernest Crespo que es va "conformar" amb 1:37h però perquè va fer de llebre per a un col.lega seu. De ben segur que si hagués corregut més "lliure" el seu temps seria sensiblement millor. Potser que el contracti perquè me'n faci a mi! Ja veieu que em conformo amb molt poc. En certa forma, això em recorda una seqüència d'un d'aquests programes de TV estúpids que ara estan de moda -"Princesas de barrio" (de La Sexta)- quan una de les protagonistes deia que el seu somni és arribar a ser mileurista (ja veieu que aquesta noia té el llindar d'objectius i aspiracions molt baix). El meu és acabar la propera cursa amb bones sensacions, sense que m'importi gaire el temps.

Clar que d'aquí una setmana aquesta entrada podria estalviar-se depenent de com em vagi la cursa. Ja us ho explicaré al seu moment.

divendres, 11 de febrer de 2011

Algunes bones propostes per Ponent

Encara en ple hivern, a un mes i mig que entrem a la primavera, ja comencem a rebre missatges de properes curses i de fet, si feu una ullada al calendari us adonareu que el març comença a estar molt més atapeït i fa més patxoca que aquest febrer. Si ara tenim problemes per trobar una bona tria de curses que ens interessin, després els tindrem per descastar-ne unes o altres. Ja hi haurà temps més endavant per fer una futura entrada sobre les possibles opcions a fer el mes de març, com ve sent habitual en aquest bloc. Doncs bé, primer ha estat un correu anunciant-me la IV Duatló d'Agramunt (20 de març) prometent nous circuits i noves sensacions (tal com sona). Ara mateix desconec de quins circuits es tracten i tampoc sé quins van ser els de l'any passat doncs com podeu llegir a la crònica, tot i que m'hi vaig inscriure, al final no la vaig fer perquè encara arrossegava molèsties de la marató de Barcelona. De la informació publicada al Web potser les dades més interessants són la possibilitat de fer curses infantils -la qual cosa sempre afavoreix un bon ambient i, sobretot, popular- i també que la distància total és un pèl superior a la de l'any passat (24 km. i 26 enguany).

Tot plegat, crec que aquesta és una bona opció per tots aquells de vosaltres que us vulgueu endinsar en el món del duatló doncs no compto que sigui gaire exigent (tot i que sempre dic que el grau d'exigència ens el posem nosaltres mateixos) i a més, és bastant barata per tractar-se d'una duatló (10€). Qui em conegui ja sabrà que aquesta modalitat esportiva no em va gaire -sempre he pensat que és molt incòmode haver-se de canviar de sabatilles un parell de cops perquè la cursa a peu es divideixi en dos- però vista la de l'any passat, si mai en faig una, aquesta té molts números.

El segon missatge rebut fa poc és l'anunci de la propera IV Cursa Popular de Puigverd de Lleida, a més del seu III Canicross, per a finals d'aquest febrer. Aquesta és una de les primeres curses que vam fer (ens hem de remuntar a febrer del 2009) i de la qual en guardem un bon record, tant per l'experiència com per la cursa en sí (força ràpida tenint en compte el seu perfil). Estic convençut que de nou, l'ambient popular està més que garantit perquè també hi ha cursa infantil i tot i ser una cursa jove les inscripcions s'acaben exhaurint (enguany un màxim de 500); això prova que les coses s'han fet bé i el que també és de destacar, a un preu encara contingut (10€ o 12€ si no es té xip propi). L'únic inconvenient que pot fer restar atractiu és que enguany no hi haurà lavabos, vestidors i dutxes per als atletes, per unes obres al pavelló esportiu. I és clar, si s'ha de venir de lluny i després un no es pot dutxar o canviar-se de roba amb una mínima intimitat ... no sé jo. Però bé, si la mitja marató de Barcelona també va patir d'aquest defecte (sent una prova de molt més renom i més cara), el cas de Puigverd es pot disculpar. Bo i més si l'organització té l'honradesa d'avisar (vegi's secció "Reglament" i remarcat en vermell). Malgrat això, si voleu conèixer una molt bona cursa popular i ben muntada, aquesta us l'heu d'apuntar a la agenda tant sí com no.

Pel que fa a nosaltres, no entra en els nostres plans per aquest mes perquè suposadament la setmana anterior haurem fet la mitja marató de Balaguer i la setmana següent anirem a la marató de Barcelona per fer-ne un tram (potser l'equivalent a una altra mitja). Per tant, potser que ens reservem les forces perquè dues mitges en un interval de 15 dies no recordo haver-les fet mai. I ja comencem a tenir una edat com per no fer excessos, que després s'acaben pagant i a més, exponencialment.

Per acabar, una tercera cursa -també per les Terres de Ponent- de la qual he rebut confirmació de la seva data. Es tracta de la 4ª Cursa atlètica rural de Torà, una cursa que en els seves tres anteriors edicions no ha aplegat un munt de gent (al voltant de 140-150 persones) però això no la desllueix en absolut. Nosaltres hi vam ser el 2009 i ens ho vam passar bastant bé, a més del fet que ens va sortir també una bona actuació. Pel que veig, es torna a fer a finals de març ja que l'any passat va canviar de data (gener) i de ben segur que continua sent una bona opció a tenir en compte (per l'ambient, entorn i preu), tot i que tindrà molta competència perquè aquest mes el calendari està molt més farcit.

Per acabar ja que les he esmentades aquí teniu les cròniques d'aquestes curses:

dimarts, 8 de febrer de 2011

Retalls de cap de setmana

Si seguiu el bloc ja us haureu adonat que aquest cap de setmana no hem fet cap cursa perquè no n'hi havia cap que ens cridés molt l'atenció -llevat de la mitja de Granollers- i això mateix tornarà a passar el proper. Per aquest motiu haurem de buscar alternatives per mantenir el to i la forma. Per començar, dissabte ens vam marcar una tirada de gairebé 14 km. per les afores de Manresa i que haurem de repetir més endavant si volem tornar a reviure què suposa fer una mitja marató; per part meva, d'ençà la de Mollerussa (a l'octubre) no n'he tornat a fer cap altra i si vau llegir la crònica veureu que vaig patir més del compte -recordeu el tema de la lesió en un bessó- i, òbviament, espero no haver-ho de fer a la següent. I ja us avenço ara que la nostra intenció és participar a la de Balaguer del diumenge 20 (de fet, jo ja hi estic inscrit i algun altre membre del "Team" ho farà aviat). Si em demaneu què se'ns ha perdut a la capital de la Noguera, la resposta és que no ho sé ben bé; de les mitges que es fan aquest mes és la que més m'ha atret d'entrada i sense conèixer-la suposo que deu ser una cursa sense gaires pretensions, amb no molta gent (però el fet que es faci també una cursa paral.lela de 10 km. farà que tampoc siguem pocs) i un aspecte en què cada cop m'hi fixo més: és barata (13€). A més, com comença a les 10:30h no caldrà matinar molt, tot i venir des de Manresa.

I ja que parlem de mitges maratons, no cal oblidar que aquest diumenge ha estat el torn de la MITJA (en majúscules), la de Granollers. Una cursa de molt prestigi per la qualitat d'alguns dels seus corredors, que has d'estar al cas de quan s'obren les inscripcions perquè la gent les caça al vol i s'exhaureixen en pocs dies (no conec cap altra de les nostres contrades que tingui llistes d'espera) i de la qual, llevat d'excepcions puntuals, tothom en diu meravelles de com de bé està d'organitzada (sembla que enguany hi ha hagut problemes amb l'avituallament en algun punt de la cursa). Suposo que si d'aquí un temps encara tenim esma per continuar corrent, tard o d'hora hi traurem el cap perquè tampoc tindria gaire sentit que anem fent mitges i que al final de la nostra carrera no haguem afegit aquesta al nostre sarró.

Però tot i que jo no hi era sí tenia la vista posada en dos participants que, ara per ara, estan a les antípodes un de l'altre: d'una banda l'Ernest Crespo, un company blocaire que tot i no coneixe'ns encara, ens anem donant ànims a través dels nostres blocs. Si llegiu la seva crònica us adonareu que jo ja no sóc capaç d'arribar al seu nivell doncs ha fet un temps de poc més d'1:30h. I això que no es trobava en les millors condicions. Si ho arriba a estar fa un temps encara més estratosfèric!! I de l'altra la Conchy ... i vosaltres direu "i aquesta qui redimonis és?" Doncs ni més ni menys que una de les meves estudiants nouvinguda al món de les curses populars, que ha debutat a Granollers (a la cursa dels 5 km.) i com qui no vol la cosa ja té en el seu punt de mira la cursa de muntanya de final de mes a Terrassa i, fixeu-vos si els té ben posats que també té intenció de fer la cursa de muntanya de la Vall del Congost (en l'opció de mitja marató, això sí). I com sembla que li agrada provar coses noves s'ha decidit també per escriure un bloc, de nom una mica sensual, val a dir-ho. Esperem que tant una cosa com l'altra (curses i blogosfera) no siguin flor d'un dia!

I per acabar aquesta entrada de retalls, si no hi ha cursa hi ha BTT. Aprofitant que el dia era perfecte (sol i no gaire fred) jo, el Frans i el Xavi decidim d'anar cap a Rocafort (que hi falta gent) seguint camins que ja hem fet en anteriors sortides pel Parc Natural de Sant Llorenç del Munt. Però agafant aquesta darrera paraula, us confesso que aquest diumenge no vaig estar gens fi doncs cada pujada (i n'hi havia unes quantes) se'm feia un "munt" i vaja ... que vaig tenir allò que en termes ciclistes s'anomena "una pàjara" i ben grossa! No havia manera que les cames tibessin i em sentia com una veritable rèmora. És clar que si vas amb dos que de tant fer muntanya deuen tenir una dosi extra d'oxigen pur, d'ozó enriquit i un carregament d'hematòcrits i clembuterol a la sang que no passarien cap control de dopatge per molt matusser que fos ... què vols fer-hi? I si hi afegim que fa temps que no agafava la bicicleta i que carai ... que no he estat mai un as d'aquest esport doncs la conclusió és ben fefaent: he tingut dies molt millors. Encara sort que el dia era magnífic (no m'imagino aquesta mateixa sortida amb fred, pluja i/o vent). Per cert, com vam passar per terra d'antics maquis, us deixo una entrada relacionada, gentilesa del Frans.

I per acabar, ja que n'he fet esment, dues entrades relaciones:

dissabte, 5 de febrer de 2011

Dones: a córrer!

Crec recordar que en alguna entrada he parlat del tema de la participació de la dona en les curses populars, en el sentit que és un món encara bastant masculinitzat i on la seva presència acostuma a ser bastant baixa. La meva impressió -i no compto que estigui a les antípodes de la majoria- és que mentre és relativament habitual veure dones corrent pel carrer sembla que després no acaben de fer el pas per participar en curses. No pretén ser aquesta una entrada per reflexionar sobre els motius d'aquest fet doncs no voldria dir res que doni a entendre que vulgui polemitzar però ja posats, ja avenço que estic en contra que en una cursa mixta -gairebé totes- es donin premis a les primeres dones classificades, només pel simple fet de ser-ho, tot i que no hagin estat les primeres. I de passada, de la mateixa manera que s'organitzen curses només per dones per fomentar la seva participació, també estic convençut que si es fes una cursa exclusivament per a homes, ja sortirien ipso facto les feministes de torn criticant aquesta mostra de masclisme.

Doncs bé, he rebut una foto d'una seguidora del bloc que a més a més, sembla que ha començat a aficionar-se a això de les curses (s'estrena demà a Granollers). Encara que ja la tenia vista de temps enrere, no sé de quina cursa es tracta i tampoc m'importa gaire saber-ho i òbviament, deu ser una cursa nudista. Potser això serveix per incentivar un major interès entre les dones per posar-se unes sabatilles (i res més) i començar a córrer. Això sí, prohibit fer-ho amb el cap cot. De totes formes, no m'imagino córrer amb les tetes i i els penis pengim penjam doncs potser deu ser bastant incòmode. Si voleu provar-ho no cal anar gaire lluny: a Mollerussa fan la cursa "Tal qual" on la condició sine qua non és córrer despullat.

Per acabar, una anterior entrada sobre dones i curses. Va per tu C.


divendres, 4 de febrer de 2011

Ovnis a Tossa de Mar?

Fa uns dies vaig rebre un missatge anunciant-me, amb més de dos mesos d'antelació, la celebració de la Mitja Marató de Tossa de Mar. Fins aquí res d'anormal llevat que m'he demanat més d'un cop com és que l'organització de la cursa ha tingut accés a la meva adreça si no recordo en cap moment haver fet l'intent de participar-hi (deu ser que en el moment de fer la inscripció en alguna altra devia donar permís implícit a la difusió de les meves dades). Però vaja, res que em tregui la son; si m'arriben correus de no saps ben bé d'on amb ofertes de tota mena (llibres, viatges, roba, gadgets electrònics, medicaments, viagra, etc.) doncs no serà qüestió de rebutjar aquests altres que sí em poden interessar.

No faig aquesta entrada per parlar de la mitja tossenca ja que no la conec i com és bastant "jove" (enguany serà la seva 3ª edició) no en tinc cap referència (ni bona ni dolenta). De totes formes, el missatge ja deixa clar que no és una cursa còmoda doncs parla de 500 m. de desnivell positiu i que als corredors els espera un "desafiament únic" (literal), tant per la seva duresa com bellesa del paisatge, seguint la carretera costanera que uneix els nuclis de Tossa i Sant Feliu, amb una "entretinguda successió de corbes, baixades i pujades" (també literal). I afegeix que si no s'està preparat per a aquesta cursa, no cal amoïnar-se perquè se'n fa també una altra, de 10 km. Per tant, caldrà patir una mica menys. Com en altres casos, m'he deixat portar pel meu deix professional i m'he fixat en la informació cartogràfica, la qual no està pas malament (potser trobo a faltar un perfil), així com també en la de serveis al corredor (ja que fa poc parlava de la mitja de Barcelona): aquí sí que hi ha guarda-roba, vestuaris i dutxes, més guarderia (que això també ho he de començar a mirar) i servei de massatges (no sé si amb final feliç!!). I tot per un preu força raonable ja que si us afanyeu pagareu 16€ o 13€, segons si feu una distància o altra. Després la cosa puja una mica més.

El veritable motiu d'aquesta entrada és manifestar la meva estranyesa pel títol del missatge, que diu el següent: ¡El proper 10 d'abril un OVNI aterra al planeta running! Desconec si rere la paraula OVNI hi ha un segon sentit relacionat amb el món de les curses i que a mi se m'escapa però què voleu que us digui ... Tot i ser un neòfit en el món de la publicitat i màrqueting no crec que tingui gaire sentit qualificar aquesta cursa com quelcom que ve de l'espai exterior, tenint en compte que per raons òbvies, tot allò relacionat amb alienígenes, naus extraterrestres i coses similars desperta l'interès propi d'un esdeveniment únic. Acompanya l'eslògan la imatge del cartell (el podeu veure aquí) amb la silueta del castell de fons (és la icona per excel.lència del municipi) i en primer pla la d'un corredor que gosaria a dir que és en Roger Roca, un crack d'aquesta distància. No el conec en persona però sí d'haver-lo vist a la televisió i pel món virtual d'Internet i com en general sóc bastant fisonomista ... Total, ¿que potser hem de pensar que aquest corredor és tan bo que ve d'un altre planeta? I si fos així, hem de creure que els "marcians", "selenites" o qualsevol habitant d'un altre planeta també corren? Qui sap si no són uns apalancats d'allò més, qui sap si no els hi cal córrer sinó només ser teletransportats ... Us imagineu una cursa en què els participants, en lloc de córrer, es teletransportessin?

No sé a qui se li haurà acudit aquesta idea d'associar una cursa amb un ovni. Potser hauria de saber que pel que fa a ressò mediàtic aquest món està bastant superat (total, a la pregunta de sí hi ha alguna forma de vida en altres planetes crec que molta gent respondria que sí, i tothom coincidiria a dir que de ben segur, més intel.ligent que la del nostre). Crec que les pel.lícules i sèries d'aquesta temàtica ja no estan tan de moda com fa un temps (tinc la sensació que la versió moderna de "V els visitants" que va emetre TV3 no fa gaire va decebre bastant, tot i que el seu repertori femení era tan atractiu com la sèrie original). Ara el que enganxa més són els zombis (vegi's sinó la sèrie The walking dead o la desfilada que se'n fa a Sitges amb motiu del seu festival de cinema). Per tant, proposo canviar l'eslògan per ¡El proper 10 d'abril un exèrcit de zombis aterra a Tossa! És clar que no sé si la comparació d'en Roger Roca (repeteixo, si és que ho és) amb un zombi és més afortunada que amb un ésser de l'espai sideral (tipus els capgrossos de Mars attacks, els nans de "Encontres a la tercera fase" o el mateix ET). Això sí, qui pensi que els zombis no corren i són uns sapastres -com ens han acostumat a veure'ls a les pel.lícules- està molt equivocat, i si no que vegi "El amanecer de los muertos" (del 2004) i se n'adonarà que corren que se les pelen!

Res, que deixo idees per si algú vol comparar una cursa amb quelcom una mica inversemblant. Tot i això, desitjo i espero que aquesta cursa sigui un èxit.

dimarts, 1 de febrer de 2011

La Mitja de Barcelona: medalles i dutxes

Aquest diumenge es va córrer la mitja marató catalana que crec aplega més gent. Es tracta de la de Barcelona que, pel que he llegit, hi van participar unes 8.100 persones i tenint en compte que l'any passat van ser 5.000 i que fins fa poc, no passava d'uns quants milers de corredors, es podria dir que el salt quantitatiu hi és i que ha estat molt destacat. Però és clar, voler créixer també té els seus riscos si es desconeixen les implicacions que pot suposar aquest creixement o si no es tenen en compte, simplement, pensant que tot s'hi val. Per què dic això? deixeu-me fer una reflexió sobre una qüestió que ja ha sortit en aquest bloc més d'un cop i que no em cansaré mai de referir-me i que té a veure amb el concepte més genèric de "capacitat de càrrega". S'entendria per aquest, i molt breument, el límit màxim que és capaç d'absorbir un lloc, esdeveniment, etc. abans que la qualitat de l'experiència de la gent es deteriori. Li podem trobar derivades, accepcions i excepcions i tots els problemes d'aplicació pràctica que vulgueu, però hi ha un criteri que sempre s'hauria de tenir en compte: el sentit comú.

Quan veig situacions com aquesta penso que els organitzadors d'una cursa deuen creure que com és qüestió de córrer per un espai obert, com són els carrers d'una ciutat, doncs ¡más madera! que allà on hem ficat 5.000 persones hi podem enllaunar 8.000 i l'any vinent les que convinguin. Fins aquí no tindria res a dir llevat que després la qualitat dels serveis estigués a l'alçada de la suposada qualitat de la cursa, el bon nom i el preu. Us imagineu en una pista coberta que a la prova dels 5.000 m. o els 10.000 m. hi correguessin tants atletes. Oi que no? Si ni tan sols hi cabrien! Doncs bé, vagi per endavant que com altres vegades, aquesta és una crítica indirecta d'una cursa que no he fet i no he viscut i que el que diré és a partir dels comentaris que he llegit en fòrums. Per tant, agafeu-la amb pinces perquè no la voldria pifiar però com d'altra banda només reproduiré opinions de gent que sí ha fet aquesta cursa, em podeu considerar com un portaveu. Això sí, com la reflexió és meva se'm podrà criticar per aquesta però no pel que hagin dit terceres persones.

Arribats aquí, us ofereixo un llistat dels aspectes que més han estat criticats:
  • Avituallaments al carrer: sembla que van ser escassos i que no n'hi havia a ambdós costats del carrer. I és clar, ja podeu deduir que en algun cas es devien formar taps.
  • Horari de sortida: començar la cursa a les 8:30h pot estar molt bé per a la gent que resideix a Barcelona o molt a prop però no tant per aquells que venen de comarques, ja que els obligues a venir molt d'hora quan potser no hi ha necessitat. Entenc que la marató comenci a aquesta hora però un mitja podria fer-ho més tard perquè tampoc ha de ser una cursa que duri molt. De fet, si féssim una ullada a d'altres d'aquesta distància no crec que trobéssim gaires amb aquest horari. Una altra qüestió és que es faci així per evitar massa molèsties en la circulació d'una ciutat com Barcelona, que tot i ser un diumenge, deu ser difícil de gestionar. O es podria pensar que la cursa es fa també de cara al turisme estranger; tinc entès que hi havia molts corredors de fora i és clar, no els faràs venir el mateix dia i aquest seria un bon pretext per "obligar-los" a passar-hi el cap de setmana.
  • Calaixos de sortida: les crítiques apunten a una insuficiència i que potser hagués calgut demanar l'acreditació de la marca per assignar-te a un o altre. En descàrrec de l'organització, també és cert que algunes veus crítiques diuen que això ja és més un tema de la mentalitat del propi corredor -que sabent-ho no es col.loca allà on li pertocaria segons la seva marca i després fa anar malament als altres. I si és per desconeixement, potser caldria un curset previ de què significa participar en una cursa popular. Ho deia molt bé el veterà corredor Arcadi Alibés en una aportació al fòrum de Corredors. cat.
  • "Retalladors": el tema "estrella" de moltes curses. Sembla ser que en aquest cas la cosa va ser molt descarada, amb nombrosos corredors que aprofitant l'amplada dels carrers en els girs de les cantonades, no seguien el circuit reglamentari. En aquest sentit, es critica que calia haver-les encintat per evitar això però de nou topem amb l'actitud del corredor, de si decideix seguir el circuit "oficial" o en canvi, agafar dreceres sempre que pugui. Òbviament, no cal posar jutges repartits al llarg del recorregut que estiguin al cas dels "tramposos", doncs allà cadascú si es vol enganyar a si mateix. El problema apareix quan aquests poden fer entrebancar els altres corredors més honestos. Algú deia, i amb molta raó, que l'augment de retalladors es directament proporcional al grau de massificació de la prova, i que la gent novell en el món de les curses populars no té un sentit tan estricte de respecte del traçat que el que pugui un corredor més veterà. Altrament dit, i aquesta és bona, com mes xip blanc, més retalladors.
  • Itinerari: com no he fet la cursa no puc opinar gaire però sent per la ciutat comtal deu ser molt atractiva si passa pels carrers més cèntrics i turístics. Ara bé, una crítica sobre això és que no s'entén que la facin passar per les Rambles sense que el circuit estigués delimitat.I és clar, ja tenim els corredors havent d'esquivar els vianants (o a l'inrevés) i també els cotxes aparcats al carrer.
  • Obsequi: per a un corredor novell deu fer molta gràcia que et regalin una samarreta i una medalla però quan tens ja una bona col.lecció ja no en saps què fer. És per això que he vist unes quantes crítiques demanant que els calés de les inscripcions no es gastin en aquesta mena d'obsequis i que es destinin a millorar la qualitat dels serveis bàsics o, simplement, posar-los-hi (com dutxes).
  • Vestuaris-dutxes: tampoc s'entén que una ciutat amb la capacitat organitzativa de Barcelona, i que ven una imatge de "ultra-fashion", "chupiguay" i que està a l'avantguarda de totes les tendències i modes que us pugueu imaginar, no tingui previst per aquesta cursa un lloc amb vestuaris i dutxes, o si el tenia (no m'ha quedat molt clar), gens del gust de tothom, doncs també aquesta ha estat una qüestió molt criticada. Es compara aquest cas amb altres ciutats europees que celebren curses multitudinàries (p. ex. Donostia i Berlín) en què sembla que aquest tema està ben resolt (i amb molta més gent). Fins i tot algú apuntava que és contradictori com l'Ajuntament aprova reglaments contra l'incivisme i anar sense samarreta pel carrer o, directament, despollat i en canvi, t'obliguin a canviar-te de roba allà mateix. Si vius a Barcelona doncs et dutxes a casa però si vens de fora i vols aprofitar la cursa per acabar de passar-hi la jornada, què se suposa que has de fer? anar suat tot el dia?
Tot plegat, que moltes queixes apunten en la direcció d'una massificació de la cursa, que aquest fet comporta una mala qualitat de l'experiència -més enllà de la cursa en si mateixa- i que es té la sensació que cada cop es paga més i es rep menys a canvi. Per això, una de les reivindicacions més sonades ha estat aquesta: "canviem 8.000 medalles per un vestidor!". De nou, penso que es cau en l'error de confondre "cursa popular" amb la seva massificació i de fet, crec recordar que no hi havia un topall d'inscripcions sinó que aquestes es tancaven pocs dies abans de la cursa, amb el nombre que fos. Però mentre molta gent estigui disposada a pagar aquest preu -mai millor dit- doncs m'imagino que als organitzadors de la cursa aquesta mena de preocupacions no els hi deu treure la son. Per això, no compto que mai faci aquesta mitja marató si van d'aquest pal i em conformo amb altres de més modestes -en quantitat- però potser millors pel que fa a la qualitat de l'experiència global. I crec que la de Balaguer d'aquí unes setmanes s'ajusta a aquest perfil i ... qui sap si haurem d'afegir també la de Cambrils a finals de mes.