divendres, 13 de maig de 2011

De curses, obsequis i preus (1)

Fa unes quantes setmanes vaig llegir al web atletisme.com l'editorial del director de la Cursa de Canovelles -un tal Alfonso Guillen Zurera- sobre una qüestió que tinc la impressió que cada cop més està en boca de molts corredors que participen en curses populars, i que es refereix al preu de les inscripcions. Abans de res, dir que aquesta de Canovelles és de 15 km. combina asfalt i pista i deu ser de les més barates que es fan per les nostres contrades, ja que només s'ha d'acoquinar 5€. Doncs bé, en aquesta editorial que porta per títol "Per què 5 euros?" aquest senyor -que no tinc el gust de conèixer- diu unes quantes coses tan contundentment certes que moltes curses n'haurien de prendre bona nota i que també ens hauríem de fer reflexionar a tots plegats. Per dir-ne unes quantes:
  • L'atletisme popular està en un dels seus millors moments, moltes curses tenen un elevat nombre d'inscripcions, quan no s'acaben omplint. Això fa que de vegades alguns corredors no puguin participar perquè d'altres s'hi han inscrit abans i que hi van només per recollir la bossa d'obsequis.
  • Hom té la impressió que moltes curses s'estan aprofitant i cobren uns preus desorbitats, amb l'excusa d'una "fantàstica" bossa d'obsequis que sovint es limita a una trista samarreta "tècnica" i de vegades, ni tan sols això.
  • Els corredors populars som un gran negoci (recordem la polèmica del Carnet de Corredor impulsat per la RFEA) i no és gens estrany que els organitzadors apugin preus, tot i la crisi galopant que patim. Però això seguirà passant mentre seguim pagant certs preus i tornem després a casa contents amb la citada bossa. És més, de vegades sembla que el més important sigui veure quin obsequi s'hi dóna i de pas ... anem a suar una mica la cansalada.
L'Alfonso titlla aquesta situació de vergonyosa i afirma que el que s'ha de primar per sobre de tot és el córrer, que allò que veritablement ha d'omplir al corredor és la cursa en si mateixa i no si hi regalen una samarreta, motxilla o vés a saber quin altre obsequi, que la cursa estigui ben muntada, que no falti aigua als avituallaments, que tingui els quilòmetres marcats i controls de temps intermedis i al final, un bon esmorzar. En aquest sentit, aquest any (no ho sé per a les edicions anteriors) a la cursa de Canovelles (finals d'abril) van decidir no donar cap obsequi, una mica com a protesta contra el que està esdevenint l'atletisme suposadament "popular". Doncs bé, no puc estar més d'acord amb l'Alfonso; més d'un cop he marxat d'una cursa amb la sensació que no ha pagat (mai millor dit) la pena, que la relació qualitat-preu és dolenta i estic convençut que moltes vegades hauríem preferit que no hi hagués cap bossa d'obsequi a canvi que la cursa fos més barata. De fet, si feu una ullada per diferents calendaris us adonareu que són ben poques les curses de 10 km. que fan pagar menys de 10€ d'inscripció (amb o sense xip propi) i si ens anem a les mitges maratons, 14-15€ és el que hem d'esperar com a preu més habitual (i pel cap baix).

Per cert, i ja que parlem d'obsequis, reconec que en algunes curses l'obsequi sí ha valgut la pena i que tot i això, el preu de la cursa tampoc s'enfilava massa: recordo un saborós pernil a la mitja marató d'Olot, un parell de bones motxilles que utilitzo sovint (la Cursa d'Igualada del 2009 i la de l'Oli de les Borges Blanques del 2010) i el de la darrera cursa (la mitja de Tàrrega): un fantàstic buff que de tantes possibilitats que dóna per tapar-se el coll i el cap sembla un manual del Kamasutra. I a tot això, faig un esment a una cursa que es va fer a finals de març, la dels bombers de Lleida i de la qual guardo un bon record: doncs bé, un dels seus reclams era el regal d'una samarreta tècnica d'alta qualitat de la marca Nike que encara estic esperant rebre. Resulta que en anar a recollir-la ja no en tenien de la meva talla (és cert, vaig arribar un pèl tard i la meva mida deu ser la més habitual) però aleshores no té sentit que a l'hora de fer la inscripció demanin la talla. Se suposa que així l'organització pot tenir una previsió més fiable de les que els hi faran falta. I pel que he vit en el Facebook de la cursa, no sóc l'únic que se n'ha quedat sense. Si voleu que us digui la veritat, reconec que no em ve d'una samarreta de més o de menys però ja que he pagat igual que la resta de corredors, doncs aleshores tinc el mateix dret que els altres de tenir-la, i ja decidiré després què en faig. Em van dir que me l'enviarien per correu però d'això ja fa unes quantes setmanes. Ja ho anirem veient. Potser acabo de publicar aquesta entrada i l'endemà rebo un paquet sorpresa!

Proposta per acabar: de la mateixa manera que el preu d'algunes curses varia en funció de si tens xip propi o l'has de llogar, també es podria donar l'opció a triar si es vol obsequi o no. I si la gent el vol, que el pagui. Prometo fer aviat una segona entrada relacionada amb els preus de les curses perquè tingueu una visió més global del que estem parlant.

10 comentaris:

  1. Bé, la meva primera cursa, quan tenia set anys, la vaig fer perquè en acabar et donaven una terrina de Nocilla. No han canviat gaire les motivacions.

    ResponElimina
  2. És possible que la pujada dels preus hagi servit per dissuadir corredors que només participen pels detalls, però crec que algunes carreres tenen un preu desorbitant i em fa pensar que s'ha convertit en un negoci.
    Afortunadament, encara hi ha poblacions que organitzen curses populars amb tot el significat d'aquesta paraula. Estic parlant de la 16 milla urbana de Ripollet, en la qual pariciparé juntament amb els meus fills en un parell d'hores i no hem hagut de pagar res.
    Sigui com sigui, estaria d'acord en no fer cap regal i que baixessin els preus d'inscripció. Això sí, la buti i la cervesa que no falti, si us plau.

    ResponElimina
  3. Molt interesant!
    Però hi han 2 detalls que poden donar un a visió amb més prespectiva:
    1er. Els corrrerdors que corren sense dorsal. fet que provoca que s´acavi l´aigua als avituallaments etc... Aquí es on entra l´obsequi.
    2ón. Les curses gratuïtes son un gran problema per l´organització. Ja se sap el que no costa res, no val res (inscripcions a última hora i gent que no es presenta etc...).

    En fi, salut i cames!!!

    ResponElimina
  4. Completament d'acord.
    L'any passat vaig decidir de muntar una cursa al meu poble. Tenia clar que si algú venia a Borredà era per gaudir del lloc i l'activitat i no pas d'una samarreta.
    Ja posats, que provessin els embotits que fem aqui. Aixì doncs, la bossa del corredor va consistir en un aperitiu i un lot de productes de la terra. La gent va quedar encantada i van expressar que més valia això que no pas una samarreta (que tots en tenim un munt). El preu va ser de 5€ pel vermut, no per córrer. Aquest any repetim, a 10 euros (l'any passat vam perdre diners) i a la bossa afagim un aperitiu-dinar calent, a més del lot de productes de la terra
    Els participants a la primera edició van quedar encantats (no o dic jo si no que aquest any doblem la participació!)i van estar contents de allargar l'estona de la carrera amb l'estona de l'aperitiu.
    Per cert, que si voleu, sereu molt ven vinguts. Es el 4 de juny!

    ResponElimina
  5. Aquest és el gran cavall de batalla que tenim alguns organitzadors de curses, marxes i esdeveniments similars.

    El mal de cap és escudrinyar el cervell per a que cada céntim vagi revertir al corredor.

    Sota el meu punt de vista, el mal el fan les curses que busquen el lucre en la cursa. Sabem que val una samarreta ("técnica" o no), el que costa un esmorzar senzillet, el preu de les aigües dels avituallament, etc.

    També sóc concient que hi ha curses que tenen un respatller important en forma d'ajudes (tant instituciionals com de patrocinadors) que son les que permeten certes "alegries" a les curses.
    Ara bé, més de 15 euros un 10 mil???
    més de 25 una mitja???
    70 una marató???
    Aquí hi ha d'haver lucre per l'organitzador. I això és el que divideix les curses "populars".

    És lleig que ens posi d'exemple, però només ho faig per que tinc directe coneixement de causa. Nosaltres organitzem una marxa de 20 kms on oferim sucs, fruita diversa, coca amb xocolata, refrescs varis, aigua a dojo, torrons, esmorzar a base de llesca de pa de pagès amb tomata i oli, llonganissa, botifarra negra, xoriç roig i canssalada (o formatge pels vegetarians). Donem un vas reutilitzable i obsequiem als participants amb un pot de mel. 4 unitats de la Creu Roja itinerants i una ambulància. 6 wàters químics a meitat del recorregut. I fem pagar 6 euros.
    Cost de cada participant per la organització, 6 euros.

    Per posar un altre exemple, la última cursa que he participat, La cursa del sabó, a Montgai. 10 euros. Cursa ben senyalitzada, amb suficients avituallaments, a la bossa algun detallet i un excel·lent entrepà i millor tracte.

    Curses en que la relació preu/cursa la trobo del tot desorbitada, Bombers Barcelona, Mitja Granollers, Mitja Barcelona, Marató Barcelona i en linies generals qualsevol deu mil que passi dels 10-12 euros, qualsevol mitja que passi dels 15-20 euros i qualsevol marató que passi dels 40 euros. Però llastimosament, quan més t'acostes a la capital del país, més pujen els preus i més corredors hi ha.

    Salut!

    ResponElimina
  6. Mariano, de vegades val més un pot de Nocilla que segons quins altres regals. I amb 7 anys que dius que tenies, suposo que fa més il.lusió això que cap altra cosa.
    Salutacions.

    ResponElimina
  7. Hola Conchy, efectivament, el preu pot ser un element de dissuasió per aquella gent que va a fer la cursa sense cap ànim de córrer, només per l'obsequi. Però això vol dir que penalitza aquella altra que ens agrada córrer i que de vegades tant se'ns fot l'obsequi. Òbviament, algunes curses populars estan esdevenint un gran negoci, aprofitant el boom de l'atletisme popular i per això no estaria de més que decidim de fer una mena de boicot a aquelles que creguem que estan demanant un preu desorbitant.

    Tampoc estic demanant que siguin totes gratuïtes o ruïnoses per a l'organització però entre aquest extrem i l'altre sempre hi ha un terme mig. Per suposat, crec que molta gent estaria d'acord que els preus fossin més barats si això suposa "només" gaudir d'una bona botifarra després.

    Salutacions.

    ResponElimina
  8. Hola Junior,

    M'alegro que t'hagi semblat interessant l'escrit i aprofito per agrair-te aquests dos apunts teus que ajuden a entendre millor la problemàtica, sobretot el segon. És cert que allò que és gratuït no ho acabem de valorar en la seva justa mesura, sobretot si alguna cosa no acaba de sortir com ens sembla que hauria d'anar. Molt sovint demanem duros a quatre pessetes sense ser conscients que això no és possible i que qui alguna cosa vol, alguna cosa li ha de costar. Ara bé, i com diuen altres comentaris, entre la gratuïtat absoluta d'una cursa i demanar determinats preus hi ha un cert marge per fer pagar uns preus més raonables i que no donin peu a que gent com jo i molts altres, comencem a queixar-nos i reflexionar-ne.

    Gràcies per la teva interessant aportació.

    ResponElimina
  9. Hola Lluís,

    Efectivament, molta gent comença a agrair més aquesta mena de detalls post-cursa (aperitiu, dinar, etc.) que no la típica samarreta que si ja n'has fet unes quantes més, de curses, ja no saps quina posar-te ni on guardar-les. És més, si la cursa té el valor afegit de transcórrer per un entorn paisatgístic interessant, maco, agradable, encara amb més raó que la gent ha de venir per altres motius.

    La gent no crec que li importi pagar uns quants euros de més sempre i quan després surti amb un somriure a la cara i tingui ganes de repetir l'experiència l'any vinent. I amb detalls com els que expliques no m'estranya que a l'edició d'enguany de la cursa hagueu doblat la inscripció. Per cert, crec conèixer de referència aquesta cursa que dius per Borredà i ja m'han comentat de venir-hi. M'apunto la data.

    Gràcies per convidar-me i espero ser-hi present.

    ResponElimina
  10. Hola HdF,
    Ho has clavat! No pretenc desacreditar la feina de l'organització d'una cursa i no estic tampoc en contra que en una cursa s'hi puguin guanyar un certs calerons. Sempre poden servir per revertir-los en curses d'anys posteriors o per pagar un sopar a la gent que hi ha al darrera. I si darrera hi ha patrocinadors importants (privats o institucionals), doncs encara millor.

    Ara bé, i tu ho dius, pagar més de 15€ per una cursa de 10 km. (p. ex. ara em ve al cap la de la Policia de Manlleu-Vic), més de 25 una mitja (potser la de Granollers) i no diguem 70 en una marató (p. ex. BCN) em sembla una cosa exagerada i fora de mida. Els dos exemples que esmentes no els conec però em semblen uns preus raonables i una bona mostra del que considero ha de ser una cursa popular. Per posar dos exemples més de les Terres de Ponent, i del proper juny, la dels Templers (a Lleida, encara que aquesta potser es beneficia de tenir al darrera algun patrocinador important) i la de la Guineu, a Vilanona de Bellpuig.

    Òbviament, estic d'acord amb tu que com més ens acostem al cap i casal de Catalunya, els preus tenen uns certa tendència a pujar de preu. Ja els dic a alguns companys blocaires, que més enllà de l'àrea metropolitana de BCN hi ha un món per descobrir pel que fa ales curses populars.

    Jo crec que a partir d'ara, i amb una certa experiència al darrera, qualsevol cursa que s'enfili per sobre dels prues que dius, la passaré de llarg, llevat que hagi un motiu especial que em motivi a fer-la al preu que sigui. Més que res perquè no tinc ganes que em prenguin el pèl més enllà del necessari.

    Gràcies per la teva detallada aportació.

    ResponElimina