Cursa de Castelltallat: a inaugurar-la!

Finalment, demà anirem a la I Cursa de Muntanya de Castelltallat. Si seguiu el bloc i les meves modestes peripècies atlètiques ja sabreu que aquesta mena de curses no em van gaire perquè si un no està per llençar gaires coets, crec que exigeixen una dosi extra d'esforç i sacrifici que potser estan per sobre de les meves capacitats, si és que realment es vol córrer i no només caminar i gaudir de l'entorn (per això ja es fan les caminades). Quan vaig fer la previsió de curses per aquest mes, aquesta en concret la mantenia en la reserva perquè suposava -com així ha estat- que a aquestes alçades ja n'hauria fet dues (el Cros d'Artés i la Mitja de Tàrrega), amb la qual cosa estaria en l'objectiu de dues curses mensuals. Però com qui no vol la cosa, ha estat tornar a casa després d'uns quants dies absent per motius laborals -d'aquí el meu mutisme- i trobar-me ja inscrit. Per tant, no és qüestió de malbaratar els 10 € de la inscripció i hi traurem el cap, aprofitant que l'entorn també s'ho val i que la previsió meteorològica és que demà faci bon temps (si més no al dematí). Sempre fa gràcia estar a la primera edició d'una cursa, sigui quina sigui.

Si accediu al web de la cursa veureu que es tracta d'una iniciativa més que pretén sumar-se al boom de les curses populars, aprofitant l'experiència que se'n té en l'organització de curses de BTT, alhora que sembla que es posa molt d'èmfasi en el fet de córrer entre boscos, conreus i masies, fugint de l'asfalt i trepitjant més aviat pistes i corriols. Per tant, ja per això paga la pena de fer-la, a més de ser una cursa barata (ja sabeu què en penso de certs preus) i que té tota la pinta que serà d'aquelles amb no gaire gent i un ambient casolà i familiar. D'altra banda, és una bona oportunitat per conèixer una zona de la comarca del Bages que als darrers anys està traient el nas en això del turisme rural i activitats paral.leles, doncs té bastant de potencial. Hi ha també algun que altre bon restaurant i un observatori astronòmic. Per tant, si no veig els estels durant la cursa (com aquelles típiques escenes dels dibuixos animats quan algú s'emporta alguna patacada), potser tindré l'opció de veure'ls allà.

D'altra banda, val a dir que si no hi ha cap canvi, demà el "Team" estarà mig orfe ja que només serem jo i el Jordi, doncs els altres dos estaran absents per motius diversos. No cal dir que amb el Jordi només em trobaré a la sortida i després a l'arribada, quan fem la botifarra ja que ell està molt més fort que jo i a més, sembla que gaudeixi d'allò més en aquest tipus de curses. Malgrat que no és la meva primera incursió, el fet que sigui de 13,5 km. i que hagi algun que altre tram de pendent fort (d'un 25%) em fa un cert respecte. Tot i així, si feu una ullada a les dades tècniques, veureu que la diferència entre les cotes mínima i màxima no és excessiva i que el desnivell acumulat és més o menys semblant a altres curses que he fet. Segons el perfil, fins el km. 8 va planejant i amb tendència a baixar i a partir d'aquí i fins el final, tocarà pujar el que haguem baixat abans. I tot això esquitxat de tobogans.

Si voleu una descripció més fidel, aquí la teniu: "Aquest any, per començar i per fer possible que més gent sigui capaç d’acabar la cursa, hem escollit un recorregut sense masses desnivells ni pujades excessivament llargues. Ens ha sortit un recorregut de pujades i baixades curtes, però freqüents que transcorre en tot moment per la Serra de Castelltallat, combinant la pista forestal amb una mica d’asfalt al principi i el final. Haureu d’anar amb compte perquè l’arribada és en pujada, una pujada curta, però força intensa." Més clar, l'aigua. Esperem que després la realitat s'hi ajusti, sobretot pel que fa a la primera part del text doncs no voldria inaugurar aquesta cursa al meu historial amb un abandó. Tot plegat, demà ja m'ho trobaré i faré després la crònica corresponent. I recordem que qui fa el que pot no està obligat a res més (clar que això devia dir-ho algú que no guanyava mai cap cursa).