dissabte, 7 de maig de 2011

Mitja marató de Tàrrega: la prèvia

Demà és el torn de la mitja marató de Tàrrega, la quarta en poc més de quatre mesos del que portem d'any, després de Balaguer, Barcelona i Cunit. Com vaig dir en una entrada anterior, si bé el nombre de curses es va ajustant a la mitjana que havia previst (dues per mes), també és cert que a aquestes alçades d'any no comptava que hauria fet quatre mitges (si de cas dues). Per tant, dubto de com em respondran les cames. Algú podria dir-me que hi ha molts corredors populars que duen aquest ritme i a més a més, amb alguna marató pel mig. No els en trec la raó però deuen estar fets d'una altra pasta i la meva és una mica més feble i delicada. De totes formes, i després de fer una ullada al calendari, no s'albira en l'horitzó i abans que acabi la temporada, cap altra mitja que m'atregui d'allò més com per fer-la tant sí com no. Així doncs, si no hi ha sorpreses de darrera hora, aquesta serà la darrera; casualment, demà també es fa la de Girona i ara que hi penso, no n'he fet cap de les que es fan a les quatre capitals provincials (potser que m'ho plantegi com un petit repte per a l'any vinent).

Deia això de les cames perquè a més d'aquesta qüestió del ritme, també hem de comptar que aquesta setmana no he fet gairebé res; per motius laboral i també una petita dosi de mandra, tot sigui dit, només he sortit una dia a córrer (i aquest és un verb una mica exagerat) i la setmana passada ni això! Encara rai que en mig he fet el Cros d'Artés, el qual em va servir per treure'm el rovell de les cames i comprovar també que tot i la manca d'entrenaments, tampoc estic tan malament com per no aguantar una cursa amb una certa dignitat. Esclar que no és el mateix fer 10 km. que una mitja marató, encara que la primera piqui una mica quant al desnivell i la segona sigui molt més plana. Però potser en moments com aquest és quan estic traient suc de tots aquests anys que porto corrent per aquests mons de Déu, i que si no em capfico amb assolir uns temps concrets i rebaixar-los cursa rere cursa, aleshores les coses em poden sortir bastant bé, això sí, sense perdre de vista la meva més que modesta capacitat de fer grans gestes. Dic això a mode d'avís perquè no sé com em sortirà la cursa de demà, ni quines sensacions tindré ni tampoc quin temps puc aspirar a fer. Però de vegades sona la flauta i sense esperar-ho te'n surt una de rodona (no hem d'oblidar la mitja de Balaguer on vaig fer la meva MMP sense ni buscar-la). Però com no hem de temptar la sort, potser que no pretenguem fer-ne una de nova i tot el que sigui baixar del l'1:40h ja ho donaré per bo. Això voldrà dir que hauré millorat l'actuació de fa un any que, val a dir-ho, no fou gaire lluïda.

Per cert, i ja que parlem de l'any passat, dir que aquesta és l'única cursa que he repetit en les tres temporades que porto participant en curses populars i de fet, podríem dir que tècnicament la del 2009 va ser la millor de totes en haver assolit una marca d'1:34h. Ara bé, no ens fem il.lusions ja que tothom va dir que aquella edició estava mal mesurada (de ben segur que unes obres per la ciutat van tenir la culpa) i que li faltava pel cap baix un quilòmetre. Per tant, aquesta no la tindrem en compte. Sigui com sigui, a la de demà li tinc unes certes ganes, tant per voler fer una millor actuació com pel fet que enguany ha variat el recorregut i promet ser més atractiu que en edicions passades. Sense entrar ara en detall, en lloc de fer dues voltes a un circuit Tàrrega-Vilagrassa en farem només una i després visitarem tres pobles del voltant: El Talladell, La Mora i Fonolleres (aquí teniu una descripció molt més detallada). I compte, molta gent pot pensar que és una cursa del tot plana però no ho serà ben bé. I si voleu més al.licients per participar-hi, aquí en teniu uns quants:
  • És bastant barata: 12€ (amb xip propi) o 14€ (si no en tens). Moltes més curses n'haurien de prendre bona nota.
  • Una de les poques curses que no regalen la típica samarreta "tècnica" sinó que els obsequis per als corredors són diferents (un buff, una ampolla de vi i una capsa de galetes).
  • L'ambientació pre i post cursa està assegurada i no compto que l'espera per a la gent que acompanya els corredors es faci avorrida.
  • La presència de corredors de cert prestigi, com són el Pol Guillen (un crack de les curses de 10 km.) i Otmane Btaimi (un altre de les mitges). Pel que fa a mi, només compto veure'ls abans de l'inici perquè sortiran com un tret al cul i potser quan jo arribi ja farà estona que hauran recollits els premis!
  • Els missatges que hem anant rebent regularment des de l'organització amb informació vària de la cursa. Ja només per aquesta constància que han demostrat val la pena ser-hi.
Segurament quan hagi acabat la cursa (o ella amb mi) trobaré més al.licients per no faltar a la següent edició. De moment només dir que no crec equivocar de gaire si fa uns quants dies que es van exhaurir els dorsals amb poc més de 900 corredors (val a dir que a més de la mitja es fa també el quart de marató). Curiós això quan el reglament diu que es tancarà la inscripció en arribar als 750. Esperem que aquest plus no vagi en detriment de la qualitat. Tot plegat, i per deixar-ho aquí, tinc la sensació que aquesta és una cursa organitzada per corredors i per a corredors i malgrat que per Catalunya es fa un bon grapat més de mitges, m'arriscaria a dir que aquesta és una de les millors, si més no per la seva bona relació qualitat-preu. Dilluns tindreu la crònica.

2 comentaris:

  1. Jo també hi aniré. En el meu cas, serà la cinquena de l'any: Terrassa, Gavà, Banyoles i Olot són les prèvies.

    ResponElimina
  2. Renoi Matiano, no pares. Semblaràs al final el Forrest Gump. De les que dius he fet Banyoles (maca) i Olot (maca i dura).
    ja vaig veure que vas complir l'objectiu de baixar de les dues hores. Enhorabona.
    Seguim en contacte.

    ResponElimina