El diumenge passat m'assabento al diari Regió 7 que l'atleta ceretà Kilian Jornet, de l'equip Salomon Santiveri Outdoor Team, ha revalidat per tercer any consecutiu el seu títol de campió del món de carreres per muntanya, amb la qual cosa confirma un cop més la seva hegemonia en aquesta especialitat tan dura. Ara bé, i en relació al que deia no fa gaires dies sobre aquestes curses, faig la següent pregunta: algú se n'ha assabentat? Doncs bé, suposo que ja us deveu imaginar la resposta. Diria que no i només aquella gent que és mou en aquest món. Evidentment em puc equivocar per voler generalitzar massa però m'arriscaré: l'endemà mateix, i encuriosit, vaig consultar les edicions digitals d'alguns diaris generalistes (La Vanguardia, Avui, El Periódico i El País), en diferents moments del dia i fins i tot també el dimarts per comprovar si se'n feien ressò, ni que fos d'una manera breu, gairebé telegràfica (tampoc cal que aquesta notícia ocupés tota una portada). Com a la pregunta anterior, no s'ha de tenir moltes llums al cap per deduir que aquesta proesa ha passat desapercebuda i que el seguiment de la premsa ha estat gairebé nul.
Ara bé, quina sor
presa vaig tenir ahir al migdia quan en un descans de la feina em connecto una estona a l'Avui i veig una breu notícia que en parlava. De totes formes, el que resultava més interessant era llegir alguns comentaris dels lectors que, a més dels de felicitació, altres deixaven palès, un cop més, com en aquest país, en determinats esports sí guanyem proves i competicions mundials però que davant d'un(s) altre(s) -llegeixi's bàsicament futbol- no tenen res a pelar des del punt de vista mediàtic. Així per exemple, un dels comentaris deia el següent: "Quina merda de diari! Heu esperat a dimarts per explicar una notícia que va passar diumenge. Suposo que es més important explicar que Eto'o ha passat per Barcelona que no pas que un Català s'ha proclamat campió del món de curses de muntanya. Força Kilian! El millor esportista català!".
Deixant de banda el qualificatiu "merdós" (que no comparteixo) el lector criticava que un fet tan banal i insignificant com la d'un futbolista de visita per Barcelona tingui més importància que l'altra notícia. És ben cert allò que diem els apologistes del "no-futbol" que s'ha arribat a un grau tal d'estupidesa mental que avui dia, amb el pretext que tot és noticiable, els responsables de les notícies d'esports dels telediaris deuen pensar que una notícia que no ho seria en un món més "normal", ha d'ocupar el primer titular i la major quota del temps. Així, si s'espera que un mestre vagi a l'escola cada dia, que un aturat busqui feina a les oficines d'ocupació o que un jubilat es passi el dia mirant les obres -perquè se suposa que és el que han de fer- aleshores per què hauria de ser notícia que un jugador de futbol vagi a un entrenament? Al cap i a la fi és part de la seva feina i cobra (i molt) per això. I compte, que qualsevol molèstia o petita lesió que pateixi i que no mereixeria ni un simple part de baixa d'un treballador de carrer, genera connexions en directe davant de l'hospital, comentaris en tertúlies, etc.
En aquest sentit, recullo dos opinions més de lectors sobre la notícia de l'Avui que reflecteixen aquest fet; el primer deia "En Kilian hauria de sortir a TV3 tant com el Barça o en Gasol, etc. És un heroi que fa coses que ningú més pot fer" mentre el segon afirmava que Kilian és "un crack. Tu si que vals 90 milions d'euros". Però per acabar-ho d'adobar, sembla com si el mateix diari s'hagués assabentat del triomf de forma indirecta ja que la notícia deia que "segons s'explica en el seu blog ...", és a dir, com si algú hagués avisat els redactors del diari i els convencés que valia la pena parlar-ne breument. Però bé, com a mínim ho feia que d'altres no. I no ens enganyem, si l'edició digital del Regió 7 se'n feia ressò deu ser perquè en Kilian és ceretà i aquest diari també arriba a la Cerdanya. Tot plegat, una gran llàstima que en matèria d'esports i en aquest país, o es parla de futbol o ... de futbol, tot i que ja sabem que bona part dels futbolistes de primera fila són gairebé analfabets funcionals (prou que es nota quan obren la boca) de tan mimats que estan. Crec que va ser Ghandi qui intentant entendre aquest esport va dir el següent: per què enlloc de veure com 22 jugadors es barallen per una pilota no en donem una a cadascú? I després volem tenir seleccions nacionals catalanes, quan des de casa nostra ens oblidem dels esportistes que més hi contribueixen. Ja tinc clar que si mai tinc un nen, el primer que faré serà apuntar-lo a un club de futbol a veure si hi ha sort i amb el temps em jubila. I si per mala sort mostra altres inquietuds esportives ja faré tot el possible per treure-les-hi del cap.
A tot això, la notícia de la victòria especificava que Kilian s'havia adjudicat la 23 edició de la Mount Kinabalu International Climbaton, l'última prova de les Skyrunning World Series de la International Skyrunning Federation (ISF) celebrada el cap de setmana a Malàisia, amb un temps de 2h:40:41. En la classificació general, Jornet ha quedat primer seguit de Tòfol Castanyer i el britànic Ricky Lightfoot. Més endarrerit ha quedat Agustí Roc (també un campió del món), que ha conclòs les World Series en setena posició (que no està gens malament tampoc). Enhorabona a tots plegats.
Ara bé, quina sor
presa vaig tenir ahir al migdia quan en un descans de la feina em connecto una estona a l'Avui i veig una breu notícia que en parlava. De totes formes, el que resultava més interessant era llegir alguns comentaris dels lectors que, a més dels de felicitació, altres deixaven palès, un cop més, com en aquest país, en determinats esports sí guanyem proves i competicions mundials però que davant d'un(s) altre(s) -llegeixi's bàsicament futbol- no tenen res a pelar des del punt de vista mediàtic. Així per exemple, un dels comentaris deia el següent: "Quina merda de diari! Heu esperat a dimarts per explicar una notícia que va passar diumenge. Suposo que es més important explicar que Eto'o ha passat per Barcelona que no pas que un Català s'ha proclamat campió del món de curses de muntanya. Força Kilian! El millor esportista català!".Deixant de banda el qualificatiu "merdós" (que no comparteixo) el lector criticava que un fet tan banal i insignificant com la d'un futbolista de visita per Barcelona tingui més importància que l'altra notícia. És ben cert allò que diem els apologistes del "no-futbol" que s'ha arribat a un grau tal d'estupidesa mental que avui dia, amb el pretext que tot és noticiable, els responsables de les notícies d'esports dels telediaris deuen pensar que una notícia que no ho seria en un món més "normal", ha d'ocupar el primer titular i la major quota del temps. Així, si s'espera que un mestre vagi a l'escola cada dia, que un aturat busqui feina a les oficines d'ocupació o que un jubilat es passi el dia mirant les obres -perquè se suposa que és el que han de fer- aleshores per què hauria de ser notícia que un jugador de futbol vagi a un entrenament? Al cap i a la fi és part de la seva feina i cobra (i molt) per això. I compte, que qualsevol molèstia o petita lesió que pateixi i que no mereixeria ni un simple part de baixa d'un treballador de carrer, genera connexions en directe davant de l'hospital, comentaris en tertúlies, etc.
En aquest sentit, recullo dos opinions més de lectors sobre la notícia de l'Avui que reflecteixen aquest fet; el primer deia "En Kilian hauria de sortir a TV3 tant com el Barça o en Gasol, etc. És un heroi que fa coses que ningú més pot fer" mentre el segon afirmava que Kilian és "un crack. Tu si que vals 90 milions d'euros". Però per acabar-ho d'adobar, sembla com si el mateix diari s'hagués assabentat del triomf de forma indirecta ja que la notícia deia que "segons s'explica en el seu blog ...", és a dir, com si algú hagués avisat els redactors del diari i els convencés que valia la pena parlar-ne breument. Però bé, com a mínim ho feia que d'altres no. I no ens enganyem, si l'edició digital del Regió 7 se'n feia ressò deu ser perquè en Kilian és ceretà i aquest diari també arriba a la Cerdanya. Tot plegat, una gran llàstima que en matèria d'esports i en aquest país, o es parla de futbol o ... de futbol, tot i que ja sabem que bona part dels futbolistes de primera fila són gairebé analfabets funcionals (prou que es nota quan obren la boca) de tan mimats que estan. Crec que va ser Ghandi qui intentant entendre aquest esport va dir el següent: per què enlloc de veure com 22 jugadors es barallen per una pilota no en donem una a cadascú? I després volem tenir seleccions nacionals catalanes, quan des de casa nostra ens oblidem dels esportistes que més hi contribueixen. Ja tinc clar que si mai tinc un nen, el primer que faré serà apuntar-lo a un club de futbol a veure si hi ha sort i amb el temps em jubila. I si per mala sort mostra altres inquietuds esportives ja faré tot el possible per treure-les-hi del cap.
A tot això, la notícia de la victòria especificava que Kilian s'havia adjudicat la 23 edició de la Mount Kinabalu International Climbaton, l'última prova de les Skyrunning World Series de la International Skyrunning Federation (ISF) celebrada el cap de setmana a Malàisia, amb un temps de 2h:40:41. En la classificació general, Jornet ha quedat primer seguit de Tòfol Castanyer i el britànic Ricky Lightfoot. Més endarrerit ha quedat Agustí Roc (també un campió del món), que ha conclòs les World Series en setena posició (que no està gens malament tampoc). Enhorabona a tots plegats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada