Sant Quirze del Vallès: emoció a flor de pell

Pel menú de l'esquerra ja sabeu que segueixo regularment determinats Webs i blogs, sent-ne un el del conegut periodista esportiu de TV3 i corredor molt experimentat, en Xavier Bonastre. Doncs bé, fa uns dies el vaig consultar i llegir el seu comentari sobre la darrera cursa que havia fet, la de Sant Quirze del Vallès. Val a dir que tot i que ja en sabia alguna cosa no m'havia interessat perquè ja estava compromès per córrer a Tàrrega el mateix dia. Ara bé, després em va encuriosir que fos una cursa en memòria d'un nen (David Rovira Alsina) que, malauradament, feia dos anys havia mort atropellat a Budapest (en tenia 12 quan això va passar).

Doncs bé, els seus pares n'han fet un blog que teniu linkat en aquest i la veritat és que hi ha molts escrits realment emotius. Confesso que acostumo a ser una persona força freda en situacions com aquesta però després de llegir-ne alguns, se'm feia un nus a la gola. Com no tinc fills no puc saber del cert què deu passar pel cap dels pares quan s'hi troben però sempre he pensat que, mentre acceptem com un fet natural que els fills enterrin els pares, quan són aquests els qui han d'enterrar els fills vol dir que alguna cosa ha anat malament en el devenir lògic de la vida. Ho podem disfressar amb paraules i expressions com "injustícia", "mala sort", "per què a nosaltres?", etc. o recorrent a allò que sovint es diu que el temps no cura però ajuda. I sense negar la validesa d'aquesta darrera, això, però, no canvia la irreversibilitat del fet de la mort.

Sovint no ens adonem que ens estem amoïnant per foteses o que ens alegrem per fets banals i puntuals (p. ex. quan escric això ha començat la "setmana fantàstica" dels aficionats del Barça). Ara bé, moltes vegades perdem de vista que la vida és molt més simple del que sembla i que cal gaudir-la i treure'n tot el suc possible ja que quan un menys s'ho espera, et dóna mastegots com aquest. I després ja no hi ha volta enrere. Com deia Robin Williams fent de professor a la pel.lícula "El Club del poetes morts", carpe diem.

Potser us estareu demanant perquè escric sobre això si en principi ni en va ni em ve. És ben cert, moltes altres famílies passen per aquesta mateix tràngol i no escric sobre elles. Ara bé, en aquest cas els pares reconeixen que necessiten escampar el record d'en David i que es mantingui viu i present. I una de les maneres de fer-ho possible ha estat aquesta cursa, mercès la col.laboració tant de l'Ajuntament de Sant Quirze com de l'associació Corredors.cat (es veu que el pare d'en David n'és membre i també un corredor experimentat -podeu veure el seu blog). De fet, si seguiu al fil d'aquesta cursa en el Fòrum del Web és una amb el major nombre d'entrades (més de 500 a dia d'avui).

Tot plegat, que des d'aquí he volgut aportar el meu modest granet de sorra i escampar el record d'en David, un nen que no vaig conèixer però que això no treu que puguem pensar en ell i en la seva família. Ànims sincers i dir-vos que intentarem córrer la cursa l'any vinent.

Per cert, i què dir sobre aquesta? Doncs que entre altres aspectes, malgrat la seva joventut té cada vegada més acceptació, consisteix en donar dues voltes a un circuit urbà i que té un recorregut una mica trenca-cames. És a dir, no gaire òptim per a les meves possibilitats.