dimarts, 12 de maig de 2009

La "pájara" de Tàrrega

El proppassat diumenge vam córrer jo i el company Frans la mitja marató de Tàrrega, cursa ja programada des de feia un temps al nostre calendari. En principi, les sensacions prèvies eren bones ja que durant la setmana havia entrenat força bé en distàncies un pèl llargues i amb unes temperatures també relativament elevades per tal d'acostumar-me a la previsible calor esperada. A més, el perfil del recorregut també era idoni per intentar millorar els registres personals ja que el desnivell acumulat era molt petit (de fet, si mireu un mapa topogràfic observareu que no hi ha desnivells gaire apreciables en la zona compresa entre Tàrrega i Vilagrassa). Total, que vam marxar força predisposats a fer una bona cursa.

Ara bé, el resultat final des del punt de vista estrictament atlètic no va ser del tot satisfactori, si més no per a mi. Amb més detall, fins el quilòmetre 11-12 vam anar força bé i còmodes, amb un pas de cursa ajustat a les nostres previsions inicials per assolir un bon temps. Després, però, jo vaig començar a tenir una "pájara" i confesso que durant una estona se'm va fer força dur. Bo i més quan veia que la resta de corredors m'anaven passant (també és cert que alguns encara estaven fent simultàniament la cursa dels 10 km) i no podia seguir un ritme més adient. Realment en desconec els motius perquè no m'havia passat fins aleshores i tampoc és que a la primera part de la cursa anés molt ràpid. Potser la calor -que realment en va fer- però justament em considero un corredor més aviat de "secà" i les temperatures altes no m'afecten en excés. Fins i tot vaig avituallar-me d'aigua més del que és habitual en mi (que mai acostumo a beure'n gaire). I com a gos escanyolit tot són puces (del castellà "a perro flaco todo son pulgas") una durícia al peu esquerre em va fer la guitza als darrers quilòmetres (ja he demanat hora a una podòloga per a què m'ho miri). En definitiva, que vaig registrar un temps de poc més 1h:34' i en una posició encara força bona tenint en compte que en acabar tenia la sensació que havia arribat dels últims (podeu consultar la classificació). Suposo que encara va haver-hi gent que ho devia passar pitjor.

Pel que fa a l'organització, val a dir que va haver-hi un parell de moments de confusió, el primer, quan en arribar al 10è km els corredors havien de tirar per un carrer o altre depenent de si es feia la cursa dels 10km o la 1/2 marató (sospito que més d'un es va confondre); i el segon, que hi havia 2 punts marcats amb el quilòmetre 17 (i això fot bastant quan es porta un estona corrent una mica tocat). Tot i així, l'organització de la cursa va ser molt bona -dels errors també se n'aprèn- i felicito a totes les persones que d'una manera o altra hi han intervingut. Un detall molt bo a tenir present i del qual n'haurien de prendre nota en altres curses: la piscina inflable muntada al punt de trobada (m'hi podeu veure en aquesta imatge) i que us ben asseguro que va ser una delícia ficar-hi els peus i refrescar-nos-hi.

Per arrodonir la jornada -el temps va acompanyar- vam anar a dinar al restaurant "Catalunya - Casa Pérez", a la veïna població de Vilagrassa, situat just al carrer principal per on passava la cursa. Sembla ser que la seva especialitat és el cabrit -que jo no vaig tastar perquè no és la meva carn preferida- però sí em vaig atipar de cargols.

Per últim, si voleu veure el recorregut cliqueu en aquesta icona que ja coneixeu d'altres escrits anteriors. Val a dir que el recorregut marcat pretén ser l'original (són dues voltes a un circuit) però potser que m'hagi confós al tram final ja que passa per dins del casc antic de Tàrrega i algun carrer em "balla" una mica (al Web de la cursa no hi és disponible).

View Interactive Map on MapMyRun.com

3 comentaris:

  1. Hola!

    Caram, tu! Una vegada que t'acostes per la plana (més o menys...) va i t'agafa la "pàjara". Espero que ja n'estiguis del tot recuperat (suposo que la remullada de peus hi devia contribuir força, i més encara els caragolets treu banya de després...).

    Salutacions i ànims amb les següents curses! I compte que no hagis d'acabar-la cames ajudeu-me!

    Molta sort i salutacons!

    Irene

    ResponElimina
  2. Ui...

    volia dir salutacions!

    =)

    ResponElimina
  3. Doncs sí, també és mala sort quan aquesta cursa semblava bona perquè sortís més rodona. Però bé, això ens fa tocar de peus a terra i adonar-nos que malgrat que ens poguem esforçar, tothom té límits. I més si ens agafem això com una simple i agradable afició.

    Gràcies pels ànims Irene. Per cert, a part de la cursa de Vilanova de Bellpuig, m'estic mirant una altra de finals de juny a Bell-lloc. Ja veus que em tiren les Terres de Ponent.

    ResponElimina