dimarts, 28 de gener de 2014

Febrer: comencem a córrer!

Efectivament, es confirma el que deia a l'entrada anterior que aquest gener serà un mes en blanc i en canvi, el febrer estarà un pèl més atapeït. No és que l'oferta de curses que us detallo tot seguit sigui molt  extensa però si hi ha unes quantes butlletes perquè acabi participant-hi a dues, i de les que "piquen" o fan "pupa". Per començar el mes, aquest proper cap de setmana tinc previst de córrer a la primera edició de la Kedada Trail de Castellterçol (municipi del Vallès Oriental i dins la comarca natural del Moianès). D'aquesta me'n vaig assabentar a través del Facebook d'una altra corredora popular (la Judit) i després de fer una ullada al web, no m'ho vaig rumiar dos cops: de muntanya, gratuïta, solidària i amb la possibilitat de poder triar entre tres distàncies. I agafeu-vos! ... m'he inscrit a la de 21 km. distància aquesta que no he fet mai en muntanya (sí en mitges maratons quan encara les corria). Espero que si m'ho rumio després de fer els primers quilòmetres pugui canviar de recorregut, però ja us dic d'entrada que no les tinc totes. I en segon lloc, sapigueu que a mitjans de mes la meva intenció és participar a una nova cursa de les Punk Trail, en aquest cas a Castellbell i el Vilar (també serà el seu bateig), tot i que en aquest cas m'he inscrit a la de menor distància (14 km.). Per tant, si les previsions es compleixen ja veieu que aquest febrer el tindré bastant ocupat. I esperem que les cames i el peu m'aguantin.


De la resta de curses que us detallo a la taula confesso que em feia gràcia la de Sant Ramon, ja que de fa un temps que tinc ficat al cap fer una cursa de muntanya que rondi la vintena de qms. La d'enguany serà la seva segona edició i les referències que en tinc de la de l'any passat són bastant bones. El que passa és que si la meva intenció és poder demostrar que córrer en curses és, encara, un esport assequible per a la butxaca, aleshores què menys que prioritzar aquelles proves que siguin barates i/o gratuïtes? Per tant, Sant Ramon s'ha vist desplaçat per Castellbell i el Vilar i haurà d'esperar una altra ocasió. I en darrer lloc, no puc deixar de recordar la bona tria que faríeu també si us decidiu per la cursa de Mont-rodon (Matadepera): hi vaig ser l'any passat i de debò que és una cursa de muntanya d'aquelles que valen molt la pena, tant per ambient com pel recorregut (no massa llarg però que alhora us farà suar la cansalada). El que passa és que aquest cop no veig per enlloc del seu reglament que es pugui córrer sense dorsal, com sí s'indicava en altres edicions passades. De totes formes, aquesta és de les que no em sabria gens greu fer-la previ pagament de la inscripció. Per descomptat, molt més que la celebèrrima mitja marató de Granollers que es farà al mateix dia.

Per acabar, i si us ve de gust, aquí podeu llegir la crònica de la meva participació a Mont-rodon l'any 2013.

divendres, 17 de gener de 2014

Gener en blanc?

Potser és encara un pèl d'hora per confirmar-ho però tot apunta que aquest mes de gener quedarà en blanc des del punt de vista atlètic. En la meva previsió de proves on participar que faig mensualment apuntava la possibilitat d'incloure al meu currículum la primera edició de la cursa de Sant Vicenç de Castellet inclosa al circuit ARCS-Anbaso, i que es va celebrar el passat diumenge 12. Com ja podeu deduir, al final no hi vaig anar i vaig preferir fer una sortida de gairebé 16 km. pel meu compte i amb la bona companyia d'en Xavi i en Jaume (el primer està més en forma que mai de tanta duatló i triatló que es fot a les cames i el segon s'està preparant per una de les seves bajanades "saharianes"). En el fons, he de reconèixer que tot i ser una cursa relativament barata i molt propera a casa, l'opció de Sant Vicenç no m'acabava de fer el pes -també s'ha de dir que potser el seu desnivell i perfil em van fer recular- i si veient que anaven passant els dies i no acabava d'inscriure-m'hi, aleshores deu ser senyal que aquesta, enguany, no tocava.

Així que un cop descartada, el meu caparró va pensar en altres opcions i es va fixar en la cursa de Súria (26 de gener), també dins el circuit ARCS-Anbaso. Aquesta ja la vaig fer a principis del 2012 (aquí en podeu llegir la crònica) i ja en aquell moment, de transició cap a les curses de muntanya, em va semblar una prova dura (és clar que això també depèn del nivell de forma de cadascú). Però com en el cas de la de Sant Vicenç, també em cau molt prop de casa i té el mateix preu, i per això vaig pensar que era una bona alternativa per acabar el gener havent fent una cursa. I és que si més no, voldria mantenir la mitjana de curses del 2013, una per mes, tot i que per descomptat això no treu que hagin mesos buits i altres on aquesta mitjana se superi. De totes formes, i atès que de fa temps he estat molt bel·ligerant amb la qüestió del preu de les curses i del seu encariment general, potser que prioritzem aquelles que siguin més barates o gratuïtes. És per aquest motiu que hi ha una tercera opció que al final és la que pot tenir més paperetes. I és que ahir em vaig assabentar d'aquesta cursa a Castellterçol, la Kedada Trail, del diumenge 2 de febrer, de muntanya, amb tres distàncies a escollir, gratuïta i solidària amb el banc d'aliments. I tenint en compte que dues setmanes després es farà la nova Punk Trail de Castellbell i el Vilar (amb les característiques a què ja ens tenen habituats la gent de les Punk Trails), ja tindrem el febrer bastant ocupat.


Tot això implica que el més probable és que acabi descartant la cursa de Súria per centrar-me mes en aquestes dues de febrer. I és que hem de tocar de peus a terra, córrer dos diumenges seguits (26 de gener i 2 de febrer), en muntanya i amb uns perfils d'aquells que fan "pupa", no crec que estigui fet per mi. Per tant, i com deia al principi, no us estranyi si aquest gener em quedo en blanc i en canvi al febrer marco en vermell un parell de curses al calendari. Per cert, i agafeu-vos, a la de Castellterçol m'he inscrit a l'opció de 21 km. Què Déu s'apiadi de la meva ànima. Ja fa un temps que se'm passa pel cap de provar una distància com aquesta per veure com acabo de malament. No sé jo si he triat bé …

dimarts, 7 de gener de 2014

Balanç final del 2013

Com és habitual, començo el nou any fent un breu balanç del que ha estat el que hem deixat enrere tot just fa uns quants dies. La diferència d'aquesta entrada amb les anteriors d'aquesta mena en què faig un resum és que ara serà de tot el 2013 mentre que abans dividia l'any per semestres. Això és una prova més de com la meva activitat atlètica s'ha reduït i ben mirat, potser no tindria gaire sentit fer aquest balanç semestral quan en tot l'any he fet "només" 13 curses. Ainsss! quins temps aquells quan al 2009 (l'any del meu debut en les curses populars) en vaig fer una trentena. Per tant, en el 2013 ha tocat a una cursa mensual, que és la mitjana amb què em voldria continuar movent enguany. De totes formes, aquest valor és un pèl enganyós i hauria de ser més alt si tenim en compte que els mesos de juny, juliol i agost van ser de total inactivitat i fins i tot, recordeu que se'm va passar pel cap de retirar-me i deixar-ho estar per sempre més (aquí ho podeu llegir). Per sort, i de moment, la cosa no ha anat més enllà i encara he continuat al peu del canó (això sí, un canó de fireta si ens atenem als temps obtinguts). Resultat d'aquesta aturada temporal, del reduït nombre de curses per mes, així com també per altres motius, també cal dir que el 2013 ha estat l'any menys prolífic quant a l'aspecte literari, altrament dit, el que ha tingut menys entrades publicades al bloc, amb només 44 (no arriben a les 4 mensuals). I això que veníem d'un màxim al 2010 amb 177 entrades (14 al mes!!). D'això sí que en podríem dir "estar on fire".

Però … què hi farem? els temps canvien i ens hi hem d'adaptar per continuar. Canvia el físic, canvien les circumstàncies familiars, canvia la motivació, canvia la disponibilitat, etc. Són tants canvis en poc temps que val més no capficar-s'hi gaire i anar fent com bonament es pugui. Tot sigui per com deia fa un temps, aconseguir mantenir viu el cuc per les curses populars i de retruc, continuar donant peixet a aquest bloc que me l'estimo molt però que, ho reconec, ara ha passat a un segon terme pel que fa a les meves inquietuds blocaires (eps, que no pas a la cua!). Ja aviso, però, que molt haurien de canviar les coses perquè hi torni a tenir una activitat tan frenètica com en el passat recent. I és que tingueu present aquesta dada: abans la proporció entre entrades sobre el món de les curses populars i les curses en què hi participava era molt més alta que ara, és a dir, bàsicament m'estic limitant als darrers mesos a escriure, estrictament, sobre les curses (poques) que faig, la previsió de les que pugui fer i poc més. Com va dir no sé qui, el dia té 24 hores i la setmana només 7 dies i això no permet gaires miracles.

Feta aquesta introducció, i si anem al detall i ens centrem en el que han estat els darrers 12 mesos, cal dir que he participat en 13 proves, que, tot i el que he dit abans, només són tres menys que en el 2012 (és clar que aquest també va ser un any bastant fluixet). Després d'aquesta primera dada, tot seguit us n'ofereixo unes quantes més que són el resultat de la taula que, com sempre, podeu consultar al menú d'opcions que us surt al costat esquerra de la pantalla.
  • Distància total: uns 169 km amb un mínim de 10 km i un màxim de 15,8 (oficials). De mitjana, 13 km per cursa. De fet, si deixem les curses clàssiques de 10 km (un total de 6), la resta ja s'enfila més amunt dels 13 km. Posats a no fer moltes curses, fem que siguin un pèl més llargues.
  • Quant al perfil, poques de planes i les podríem qualificar de mitja muntanyeta, llevat potser del cas de Vilanova i la Geltrú. Una prova més del meu trànsit cap aquesta mena de curses: molt poc asfalt i més pista i corriol, un cert nivell d'exigència física i una distància que es mogui entre la desena de quilòmetres i els 13-14 km.
  • En termes geogràfics m'he continuat movent "només" per la zona central de la província de Barcelona: 8 al Bages, 2 al Vallès Occidental i algunes "incursions" a l'Anoia, Garraf i Segarra (Lleida). Una prova més de voler seguir prioritzant les curses properes a Manresa, que suposin menys temps de desplaçament i per això són més còmodes i impliquen, alhora, un menor cost en benzina.
  • Pel que fa als resultats, aquesta ha estat, de nou, una temporada discreta i només a Vilanova i la Geltrú, Balsareny i Castelltallat he estat per sota del 50% de la classificació, mentre que a la resta m'he col·locat dins el tercer quartil o fregant el darrer. Òbviament els "bons temps" són part de la meva història i no hauríem d'esperar res millor que això, quan no pitjor.
  • Continuo prioritzant aquelles curses amb no gaire gent (crec que això dóna més caliu). Les més minoritàries han estat Balsareny i Castelltallat (70-80 corredors) i Torà (110) i a l'altre extrem tindríem la resta que es mouen entre els 200-250. Això sí, no incloc en aquest recompte les quatre curses Punk Trail perquè com no hi ha classificacions no disposo de la dada del nombre de corredors. De totes formes, de ben segur que superarien aquestes xifres i en algun cas, de llarg (com Manresa).
  • I com a dada final, dir que aquestes curses m'han suposat una despesa de 99€ (amb quatre curses gratuïtes) i un preu mitjà d'inscripció de 7,6€ (o 11€ si no compto les gratuïtes). Val a dir que tret de Castelltallat i Sant Vicenç de Castellet, cap altra de les curses de pagament ha baixat dels 12€. Un símptoma, potser, del que ens ha de venir d'ara endavant?
Per acabar, i com altres vegades, us deixo l'enllaç a un Google Map amb la relació i dades de totes les curses per allò que, de vegades, val més una imatge que mil paraules. Ja sabeu també la meva dèria professional per la Cartografia.

divendres, 3 de gener de 2014

Avinyó: any discret i bona cloenda del 2013

Les bones tradicions s'ha de procurar de no perdre mai. Aquesta frase podria ser un bon resum de la cursa de Sant Silvestre d'Avinyó del 2013, una de les "autèntiques", de les que es fan quan toquen i que no s'avancen en el calendari. Val a dir d'entrada que quan fa unes setmanes vaig fer la previsió de possibles curses del desembre no les tenia totes i més aviat apostava per una altra opció, com era la cursa de Muntanya de Terrassa. Com aquesta no va acabar de caure al sarró, i la meva intenció era de fer només una prova aquest mes, el pla B era Avinyó. I us ben asseguro que ha tornat a ser un gran encert. La del 2013 ha estat la quarta participació consecutiva i com l'experiència de les edicions anteriors havia estat reeixida, molt havien de canviar les coses perquè aquesta no seguís el mateix camí. Oimés si en presentar-nos ens adonem que el circuit no és ben bé el de l'any passat, tot i repetir el tram final. No és que aquest fos dolent, ni molt menys, i sempre és bo introduir variacions.

L'ambient que ens hi trobem el qualificaria d'una certa tranquil·litat i tot i no tenir les dades a ma, tinc la sensació que som menys gent que al 2012. Però vaja … no em feu gaire cas perquè en això de la percepció sóc un autèntic negat. Després del cafè de rigor i de buidar els budells -també una altra bona tradició de qualsevol corredor- ens plantem jo i l'Octavi a la sortida. Ens tornem a retrobar després d'haver participat també a Rellinars. De totes formes, a ell no el veuré més fins que jo arribi perquè tal i com està de forma, ja pressuposava que ell arribaria bastant abans que jo, com en efecte va ser. En això que es dóna inici a la cursa i com tinc els espaguetis del dinar encara a mig pair, m'ho agafo amb calma per veure si després d'una estona puc fer-los baixar del tot. De fet, penso que si durant la resta d'any no he estat gaire agosarat no veig perquè el darrer dia ho hauria de donar tot. En els primers quilòmetres el nombrós grup de corredors de classe "mitjana-baixa" segueix bastant compacte per bé que afavorit per trobar-nos de tant en tant amb algun tram estret i de fort pendent (tot i que tampoc molt llarg) i que ens obliga a alentir el pas.


Ens adonem que el circuit és, podríem dir, entretingut, amb pujades i baixades, sense un gran desnivell total però amb parts en què calia prémer els dents, "corrioler" i sinuós (un podia tenir la sensació de estar fent eslàlom en una pista d'esquí). Així doncs, per aquesta part, la cursa ja mereix una bona nota perquè no dóna cap opció que el corredor s'avorreixi. Anem fent i abans d'arribar al primer dels dos avituallaments ja fa una estona que l'estómac ha acabat la digestió i que corro a un ritme sostingudament còmode, que el podré mantenir fins el final de la cursa. En aquest control em trobo un grup de corredors d'un club de triatló de Navàs i com crec que deuen anar a un ritme que jo podré seguir, m'hi afegeixo. Dit i fet, em continuo sentit bé i no els perdré de vista en cap moment. Ens anem acostant al tram final de la cursa i aquí ja reconec una part del circuit de l'edició anterior, la més dolenta quant al ferm perquè ens trobem en mig d'un fangueig que procurem evitar com bonament podem. Però com arriba un moment que és gairebé impossible no trepitjar fang, si no es vol prendre mal, jo i uns quants més ens hi fiquem de ple. Total, ja no ve d'un pam de més o de menys de fang. I és en aquest punt que es produeix l'anècdota personal de la tarda: de tant que n'hi ha perdo una sabatilla, literalment enfonsada en un toll, i no m'adono fins després d'uns metres de seguir corrent. Així que reculo, la busco, la trobo i feines tinc per tornar-me-la a posar.


Per sort estem molt a prop de l'arribada i això no em fa perdre gaires posicions perquè a aquestes alçades de cursa, el grup ja es troba bastant espaiat. Al final creuo la meta amb una mica més de pes de quan vaig començar la cursa (ho podeu comprovar veient la imatge de les vambes). Tot plegat, una cursa bastant atractiva per acabar l'any fent espai a l'estómac per a l'àpat de cap d'any. De fet, si aquesta ha estat la meva quarta presència consecutiva és un bon senyal perquè repeteixi presència enguany. Per cert, tot i que és el de menys importància, vaig marcar un temps final de 59':11" i la posició núm. 151 d'un total de 250 corredors. No és per llençar coets, que diguem, però … què hi farem. I arribats a aquest punt, anem a fer una valoració de la cursa seguint l'esquema utilitzat habitual:
  • Pàgina web: sense gaire informació actualitzada (fins a data d'avui no s'han publicat els temps dels corredors de la cursa dels 10km). A més, no es respon a algunes de les consultes rebudes. Tampoc hi constava el recorregut. Força millorable.
  • Entrega de dorsal: molt poca cua per recollir-lo. Correcte.
  • Obsequi: samarreta de record i un avituallament final bastant complet. Correcte.
  • Infraestructura de la zona arribada i sortida: correcta senyalització de l'accés i molta facilitat d'aparcament. El fet que tot estigui concentrat al voltant del pavelló esportiu facilita molt la feina dels corredors. Molt correcta.
  • Reglament: no he sabut trobar-lo enlloc de la pàgina web. Força millorable.
  • Puntualitat de la sortida: res a dir, molt correcte.
  • Guarda-roba: crec que no n'hi havia però com el cotxe estava molt a prop, cap problema.
  • Servei de massatgista o recuperació després de finalitzar la prova: no disponible.
  • Servei medicalitzat: presència d'un ambulància a l'arribada. Correcte.
  • Dutxes-vestuaris-WC: disponibles al mateix pavelló. Comoditat al complet. Molt correcte.
  • Marcatge del recorregut: manca de senyalització dels punts quilomètrics. Marcatge bastant clar en els punts "conflictius". Correcte.
  • Ubicació i freqüència dels avituallaments: dos i diria que bastant ben situats. Molt correcte.
  • Contingut dels avituallaments: en el primer només aigua (gots de plàstic) i al segon aigua i una mica de sòlid. Millorable.
  • Implicació-comportament del personal de l'organització: res a dir en contra. Un ambient molt familiar, alguns dirien "de poble" (afortunadament!). Correcte.
  • Nombre de participants d'acord amb el recorregut: cap problema tot i que si es vol fer un bon temps s'ha de sortir dels primers per no trobar-se un tap en algun tram estret i de pujada. Com no és el meu cas, per mi cap problema. Molt correcte.
  • Recorregut: agraït, molt poc asfalt (inici i final) i predomini de pista i corriol, el perfil és entretingut i el seu desnivell és força assumible si s'està un pèl en forma. Potser hagués convingut canviar el darrer tram (el del fang) perquè més d'un hagués pogut prendre mal. Correcte.
  • Classificacions: cert retard en la publicació en web dels temps de la cursa dels 10 km (no pas en la de 5). Millorable.
  • Sensibilització ambiental i social: res a dir en contra (suposo que els petits gots de plàstic evita haver de recollir ampolles de plàstic en mig del bosc). D'altra banda, no em consta que l'import (o una part) de les inscripcions vagi destinada a finalitats socials.
  • Sorteig: n'hi van fer de material esportiu però com sóc afortunat en l'amor no ho he de ser en el joc. No es pot tenir tot. Ara bé, algú es devia endur un desencís perquè es va sortejar un premi que al final no van donar.
En definitiva, la meva puntuació personal de la cursa es mouria al voltant d'un 7,5-8. Està bastant bé però amb alguns detalls que, al meu modest parer, crec que caldria corregir alhora que no seria molt complicat fer-ho. De totes formes, si busqueu una cursa no gaire exigent quant a distància i desnivell acumulat, de les que un cop acabada encara us quedin forces per passar una bona revetlla de cap d'any, tot i tenir un preu per al meu gust una mica per sobre del que seria més raonable (12€ anticipada), la d'Avinyó l'heu de tenir molt en compte si us voleu moure per aquestes contrades, per descomptat.

Per cert, i per acabar l'any amb forces de cara a les properes curses, imatge del meu sopar de revetlla. I és que ja us deia fa un any (aquí ho podeu llegir) que la simplicitat amb qualitat és molt millor que la sofisticació culinària mal entesa. Bon profit.