dimarts, 29 d’octubre de 2013

Novembre: dubte entre una o dues

De cara a aquest proper més de novembre, i després d'estar aturat durant tres setmanes, la cursa que tinc al cap per fer, si no hi ha cap imprevist, és la Punk Trail de Manresa (10 de novembre). I és que com ja vaig titular la crònica de la passada Punk del Pont de Vilomara, aquest virus s'està escampant arreu i sembla que no té aturador. D'entrada no s'ha de menysprear una cursa que sigui gratuïta, es faci per una zona que conec relativament i a la qual m'hi puc acostar des de casa com si estigués fent un escalfament. D'altra banda, i sabent de la meva limitació física i de fons, caldrà ser més prudent que mai i optar per la modalitat del recorregut curt, de poc més de 14 km. I pel que fa a la resta del mes, doncs no sé què dir-vos perquè no ho tinc gens clar, sobretot per als següents caps de setmana. De les que conec per haver-les fet no fa gaire temps, us recomanaria la de Manlleu perquè crec que està molt ben organitzada i a més, si no badeu, us pot sortir gratis (i si haguéssiu de pagar, seria una quantitat molt simbòlica). Potser repetiré la Navarclina de l'any passat però qui sap si una setmana després de la Punk Trail el cos em demanarà descansar. I finalment, confesso que em fa molta gràcia -perquè fa temps que me'n parlen bastant bé- participar a la Cursa del Farell. El que passa és que a diferència d'altres èpoques, més "glorioses", potser em farà mandra agafar el cotxe per desplaçar-m'hi. Esperaré fins el darrer moment però em temo que si eternitzo la decisió, em trobaré que s'hauran exhaurit les inscripcions. És clar que també es podria aprofitar la cursa d'Ivars d'Urgell per suar una mica la cansalada, fer espai a l'estómac i com qui no vol la cosa, quedar-se per aquelles terres a fer una bona cargolada.


De la resta de curses, només les apunto per si són d'interès per a algú però per un motiu o altre a mi no m'acaben de fer el pes. Després de veure la informació potser m'hagués animat a la de l'Espunyola (la "curta") però com coincideix amb la de Manresa, aleshores haurà d'esperar un altre any. Tot plegat, ja ho anirem veient al llarg de les properes setmanes: si acabo fent una cursa ja m'estarà bé, si en faig dos també i si passa el novembre amb el sac buit, tampoc seria cap tragèdia.

I per acabar, qui sap si us vindria de gust llegir les meves cròniques d'algunes d'aquestes curses? Per si de cas, aquí us les deixo:
  • Crònica de la cursa de Manlleu (2012).
  • Crònica de la cursa La Navarclina (2012).
  • Crònica de la cursa d'Ivars d'Urgell (2009).

diumenge, 27 d’octubre de 2013

Rellinars: bona estrena i jo ... pufff!!

Efectivament, tal com diu el títol d'aquesta entrada, la primera edició d'aquesta cursa de muntanya ha estat molt reeixida i per tant, i sense caure en una mena d'autocomplaença, la meva elecció com a segona prova d'octubre crec que ha estat molt encertada. Tot i això, la meva pròpia actuació no va ser, però, gaire afortunada encara que aquesta qüestió ja fa temps que ha deixat de ser notícia i més aviat, va camí de ser una rutina cursa rere cursa. D'entrada jo ja anava una mica a l'expectativa de veure com em podria comportar amb una distància que, en muntanya, no havia fet mai (gairebé 16 km.) i tenint en compte que al maig del 2012 va ser la meva darrera mitja marató. Confiava, però, tal i com vaig dir en la crònica de la Punk Trail del Pont de Vilomara, que havent fet darrerament curses de distàncies semblants, no ho notaria gaire per allò que diuen que ja no en ve d'un pam. Després vaig comprovar que no és ben bé així. Però no avancem la crònica i anem per parts.

Ens presentem tots, jo, l'Octavi i ambdues famílies perquè el dia promet, amb sol i una temperatura agradable tant per córrer com per esperar els corredors. De seguida ens adonem que tot apunta que serà una cursa molt ben organitzada ja que res més entrar al poble, uns quants membres de l'organització ens indiquen on podem aparcar els cotxes. Després veurem que de voluntaris n'hi haurà un munt i que el poble s'ha implicat de valent en la cursa de tants que n'hi havien escampats per tot arreu. Ens dirigim al punt de trobada, un pavelló que es troba al mateix costat de la sortida i l'arribada, i on es concentren tots els serveis bàsics per a qualsevol corredor. D'altra banda, val a dir també que no hi ha dubte de la tendència política majoritària a Rellinars ja que ho trobem guarnit d'estelades per tot arreu; sort que portava la samarreta per la independència perquè si se m'hagués passat pel cap córrer amb una altra -posem que "constitucional"- potser encara estaria buscant la meta. Bromes a part, si mai s'arriba a celebrar la tan polèmica consulta no hi ha cap mena de dubte del resultat majoritari en aquesta vila.


Però tornem a la cursa. Ens fem les fotos de rigor prèvies a la sortida i apa, ja hi som posats: com sempre, em poso al darrera del gran grup doncs no vull entorpir el ritme dels més valents. Tinc el perfil més o menys retingut al cap i sé que fins el 7è quilòmetre el recorregut no farà més que pujar, amb un petit parèntesi entre el 2n i 3r de baixada, quan ens endinsem dins el Parc Natural de Sant Llorenç i la Serra de l'Obac. Lent però sense pausa, vaig fent i allà on puc córrer amb comoditat no m'estic de fer-ho i allà on el perfil s'enfila més del compte, em poso a caminar. De fet, en les poques fotos en què surto immortalitzat i que ha publicat l'organització a la web de la cursa, se'm veu caminant; m'agradaria pensar que és casualitat però no ens estem d'hòsties: hi havia trams en què el meu escàs seny em recomanava de prendre-m'ho amb calma. Oimés pensant que a partir del 8è quilòmetre el perfil em seria molt més favorable, amb un predomini gairebé absolut de baixada. O això era el que em pensava. En aquesta primera meitat de la cursa continuem pujant, amb un predomini de corriol fins que arribem gairebé al 7è km.

Arribem al punt més alt de la cursa i ens espera un tram més d'1,5 quilòmetres en què planegem. Salvada aquesta part s'inicia la segona meitat amb un predomini de pista i baixada; i en efecte, alguns trams tenen tant de pendent que un s'ha de frenar sota risc de sortir-se del traçat i perdre's ad infinitum. El que passa és que, o bé jo anava errat o el perfil publicat no acabava d'ajustar-se del tot bé a la realitat. O també podria ser que jo estigués més cansat del que estic disposat a admetre. Fos el que fos, vaig trobar que aquest perfil descendent estava alternat de massa trams plans o de lleugera pujada (allò que en termes ciclistes sents a dir per la televisió "falsos planells"), amb la qual cosa no em vaig sentir tan còmode com en altres curses anteriors en què, modèstia a part, a les baixades volava més que corria. Així, arriba un punt en què no puc mantenir el ritme i decideixo d'alentir-lo pensant en guardar forces per a la forta pujada final que m'espera. Segueixo sense sentir-me bé i els corredors que havia superat uns quants quilòmetres abans m'enxampen i em deixen enrere, sense que jo els pugui seguir. Tant se val perquè a poc a poc i amb la lletra petita arribo al, a priori, darrer quilòmetre però poc després em topo amb una petita sorpresa: un membre de l'organització ens diu que ens queda 1,2 km. i de fet arriba un moment en què passo de llarg el cartell que indica el 16è, amb la qual cosa calculo que al final la cursa supera de llarg els 16 km. Per cert, la pujada final se'm va ennuegar i no és que fos molt llarga però sí d'aquelles que fan "pupa": és a dir, si la victòria final del primer depèn de poder desempallegar-se del seu immediat perseguidor, val més que comenci a pujar amb un cert avantatge. I per a la resta de mortals i mindundis, és d'aquelles en què quan arribes un pèl tocat, tot se't va més costa amunt del que potser realment és.


Tot plegat, us confirmo que la cursa se'm va fer un pèl llarga i que més enllà dels 13-14 km. el meu cos ja comença a flaquejar més del que seria desitjable i decorós. Prova d'això és que vaig perdre bastant de temps en els seus darrers quilòmetres i, sobretot, a la darrera pujada, un cop creuada la riera de Rellinars. Al final, la posició núm. 158 d'un total de 238 arribats a la classificació, amb un temps de poc més d'1h:42' quan per distància i perfil m'havia fet el pronòstic d'estar-hi al voltant d'una hora i mitja. Tant se val, com diem aquells que procurem veure l'ampolla mig plena, si un s'ho passa bé mentre està corrent, aleshores per què arribar abans? I ja en aquest punt de la crònica, us detallo tot seguit la meva valoració que ja avenço d'entrada que serà bastant positiva, llevat d'algun petit defecte fàcil d'esmenar per a futures edicions que, estic convençut, se'n faran i de més exitoses. Per això, seguiré l'esquema que acostumo a utilitzar i si em demaneu que la puntuï ho faria amb un 8,5 (en una escala de 10 punts) o el que seria el mateix, fregant l'excel·lent. Com podeu veure en la següent justificació a partir dels serveis més bàsics, crec que bona part dels ítems tenen una avaluació ajustada a aquesta nota:
  • Pàgina web: incloïa informació detallada d'aspectes rellevants (llistat dels inscrits, possibilitat d'inscripció on-line, reglament, recorregut i dades tècniques). També molta rapidesa en la publicació dels resultats tot i que un cert retard en la de les fotos. El recorregut, però, es troba indicat amb una imatge estàtica i no està vinculat amb el perfil, amb la impossibilitat que suposa això de relacionar distància i altimetria. Correcte.
  • Entrega de dorsal: gens de cua per recollir-lo malgrat que no hem estat pocs els que ens hi hem presentat (uns 350 corredors). Una recomanació: cal indicar amb una certa visibilitat (p. ex. amb uns cartells a la paret) les franges de dorsals a lliurar per tal que la gent no es confongui a l'hora de posar-se a la cua que li pertoca. Correcte.
  • Obsequi: samarreta de record i un avituallament final més que complet, coherent amb preu bastant raonable de 12€. Molt correcte.
  • Infraestructura de la zona arribada i sortida: correcta senyalització de l'accés i molta facilitat d'aparcament. El fet que tot estigui concentrat al voltant del pavelló esportiu facilita molt la feina dels corredors. Molt correcta.
  • Reglament: clar i disponible en la pàgina web. Molt correcte.
  • Puntualitat de la sortida: res a dir, molt correcte.
  • Guarda-roba: disponible al pavelló i igual que abans, res a dir en contra, molt correcte.
  • Servei de massatgista o recuperació després de finalitzar la prova: crec que en aquest cas no n'hi havia. I confesso que no hagués estat pas malament que hi fos.
  • Servei medicalitzat: presència d'un ambulància a l'arribada. Correcte.
  • Dutxes-vestuaris-WC: disponibles al mateix pavelló. Comoditat al complet. Molt correcte. 
  • Marcatge del recorregut: senyalització de tots els punts quilomètrics, tot i que vaig trobar a faltar de tant en tant la indicació d'en quin punt de la cursa et trobaves. Cap possibilitat de perdre-s'hi perquè als possibles punts "conflictius" hi havia voluntaris orientant els corredors. Molt correcte.
  • Ubicació i freqüència dels avituallaments: tres i diria que molt ben situats. Molt correcte. 
  • Contingut dels avituallaments: suficient, ampolla d'aigua i algun amb fruita. L'avituallament final, també complet i variat (una coca casolana molt saborosa). Molt correcte.
  • Implicació-comportament del personal de l'organització: res a dir en contra. Un ambient molt familiar, alguns dirien "de poble" (afortunadament!) i un grup d'speakers que vam saber animar la festa. Com afirmava al principi, hom tenia la impressió que bona part del poble s'hi havia implicat. Molt correcte.
  • Nombre de participants d'acord amb el recorregut: cap problema tot i que si es vol fer un bon temps s'ha de sortir dels primers per no trobar-se un tap en algun tram de corriol i de pujada. Com no és el meu cas, per mi cap problema. Molt correcte.
  • Recorregut: agraït, molt poc asfalt (inici i final) i predomini de pista i corriol, el perfil no és monòton i alhora el seu desnivell és força assumible si s'està un pèl en forma. De totes formes, convindria revisar la distància perquè crec que s'acosta més aviat als 17 km. Correcte.
  • Classificacions: publicació en web molt ràpida dels resultats (l'endemà mateix) i en paper gairebé al moment. Molt correcte.
  • Sensibilització ambiental i social: res a dir en contra, amb èmfasi en el reglament de la recollida selectiva dels residus. A més, tot i que sense cap concreció, al reglament s'indica que l'import de les inscripcions va destinat a finalitats socials. Molt correcte.
  • Sorteig: n'hi van fer de material esportiu però com sóc afortunat en l'amor no ho he de ser en el joc. No es pot tenir tot.
En definitiva, si busqueu una cursa de mitja muntanya no gaire exigent quant a distància i desnivell acumulat, de les que un cop acabada encara us quedin forces per passar una bona jornada dominical, amb un preu raonable (que esperem és mantingui), us ben asseguro que aquesta és una molt bona opció en aquestes contrades del Vallès Occidental. Així doncs, la meva més sincera felicitació a l'organització tot i que ja veurem si l'any vinent ens hi retrobarem. Més que res perquè potser està un pèl per sobre de la meva escassa capacitat física i, com sospito, no compto que en un any vagi a més sinó més aviat el contrari.

dissabte, 19 d’octubre de 2013

S'escampa el virus Punk Trail!!

El passat dissabte vaig participar a la primera edició de la Punk Trail del Pont de Vilomara, convençut que no serà flor d'un dia i que per part meva no serà la darrera participació. I si bé d'això últim no n'estic, però, del tot segur perquè vés a saber què pot passar en un any, del primer aspecte fico la ma al foc amb total seguretat que no em cremaré. I és que l'organització de la cursa va anar com oli en un llum i la gent que hi ha al darrera se'n pot sentir molt cofoia per la feina molt ben feta. De ben segur que aquesta valoració que estic fent i amb què començo aquesta entrada és compartida per tota la gent que hi va participar. I com sembla que el virus de les Punk Trails es va estenent més ràpidament que qualsevol altre, ja està anunciada una nova prova, aquest cop a Manresa, per al 10 de novembre. Per descomptat, per poc que pugui, allà m'hi veuran. Però no avancem esdeveniments i fem la crònica d'aquesta darrera.

D'entrada, des del moment que em vaig inscriure -a la Punk Trail de Calaf de principis de setembre- tenia clar quines de les dues distàncies no faria, la de 24 km. i la de 44 km. però no quina de les dues més curtes acabaria fent, si la de 15 km. o 10,5 km. La meva idea inicial, però, quan m'hi presento a la sortida és fer aquesta darrera, tenint en compte el desnivell acumulat (encara assumible) i que la prova dels 15 km. potser és per a mi un pèl massa (a banda, també, del seu desnivell). I és que, val a dir-ho, fa temps que no participo en una cursa que superi els 13-14 km. Alguns podreu dir que ja no ve d'un parell més de quilòmetres i és cert, el que passa, però, és que en aquest cas el desnivell acumulat passava dels 400 m. als 800 m. la qual cosa per a mi ja suposa paraules majors. Així que decideixo que quan arribi el moment, agafaré un camí o altre. És una altra virtut de les Punk Trails, que pots triar després d'haver-se iniciat la cursa. Amb aquesta idea em presento a la plaça de l'Ajuntament per prendre la sortida i del primer que m'adono és que la cursa serà un complet èxit, si més no quant a l'objectiu d'aplegar menjar per al banc d'aliments (uns 1.550 kg.). La solidaritat de la gent a flor de pell! Així sí que dóna gust de córrer. Estic segur que si hi hagués l'opció d'aportar encara més menjar com més quilòmetres s'acabi fent, la gent no s'estaria d'hòsties i tothom a fer la marató.


Poc abans de sortir em trobo la Maite (dels Runners & Walkers) i em comenta que ella i la seva colla optaran pel recorregut dels 15 km. Dit i fet, jo també m'hi apunto tot i que després ja no la tornaré a veure. Amb el perfil retingut en la meva feble memòria, sé que fins el 4,5 km. no farem més que pujar. Per sort per a gent com jo, com som bastants (la gent més agosarada dels 24 i 44 km. ha sortit abans), no podem agafar un ritme gaire ràpid perquè les característiques del traçat no ho permet, i sent estret i en pujada es forma més d'un tap. Cap problema, aprofitem per agafar aire i anar fent. Arribem al primer control (a uns 485 m. d'altitud), a l'antic hostal de Sant Jaume de Vallhonesta, avui dia en runes però que s'entreveu devia ser bastant potent a la seva època. I aquí veiem un altre tret típic de les Punk Trails: un avituallament divertidament ambientat com si fos un túnel del terror i una mena de matança de Texas, aprofitant que a l'hostal s'hi accedeix per un túnel. Aquí és on hem d'escollir entre distàncies i decideixo tirar milles, és a dir, el recorregut de 15 km. Em trobo bé i com fa un dia fantàstic per córrer -sol i no una calor gaire excessiva- penso que sempre hi som a temps de fer els darrers quilòmetres caminant.


Poc després ens trobem amb el tram més perillós de la prova, una baixada per on no passarien ni les cabres més envalentonades, on hi hem de posar tots els nostres sentits, i que ens porta del 4,5 km. fins el 6 km. salvant un descens negatiu d'uns 200 m. fins arribar a la riera de Santa Creu. A partir d'aquí, de nou tornem a pujar durant 2,5 km. seguint la carena que ens ha de portar al cim de la prova, el Puig Gili, amb poc més de 600 m. d'altitud. Aquesta és la part més complicada perquè de tant pendent que té és impossible que jo pugui córrer -no pas altra gent- i arriba el moment d'agafar-se fort els "matxos" i pit i collons, cap amunt. El sol dóna de valent i per sort l'organització ha tingut la molt bona idea de posar un segon control al 6,5 km. Continuem pujant i quan creia que ja havíem fet el cim m'adono que no, veig el corrua de gent amb les samarretes de colors pujant encara més amunt -i en algun moment grimpant- fins que ... finalment, assolim el cim. Un tercer avituallament on em trobo al Raül, de la colla boja dels Koalas i em confirma que ja hem fet la part més dura del recorregut i que el que ens espera fins l'arribada són 6 quilòmetres de baixada, esquitxada de tant per algun que altre tobogan de no gaire duresa. M'aturo una estona per menjar, beure i veure també la fantàstica vista que es divisa del lloc.


I efectivament, ara comença per mi la part més divertida: premo l'accelerador i vinga a córrer, això sí, allà on es pot perquè els trams de pista "còmoda" per fer-ho no són gaire freqüents. Deixo enrere gent que havia fet la pujada amb mi -ho sento, c'est la vie!- i ni tan sols m'aturo en els trams de pujada que de tant ens trobem. Només ho faré, però, just abans d'entrar al poble i després de creuar de nou la riera de Santa de Santa Creu, quan ens topem amb la darrera pujada. I aquí diria que tant jo com els que em seguien (i també els que anaven per davant meu) ens vam confondre perquè el track indica que s'havia de girar cap a l'esquerra i nosaltres vam tirar recte entrant directament pels carrers del nucli. Si això és confirma, ara m'explico perquè un cop m'estava cruspint l'entrepà veia gent que arribava a la plaça de l'Ajuntament pel cantó contrari per on jo vaig entrar. Tant se val, l'esforç ja estava fet.

Tot plegat, una cursa més al sac i el que és més important, la satisfacció d'haver acabat amb ganes de continuar fent-ne més. De fet, demà mateix en tinc una altra (a Rellinars). Per cert, dir que al Pont vaig conèixer personalment a dos seguidors del meu bloc, en David Jiménez (recordeu el seu magnífic Blogmaldito?) i en Jordi, amb qui vam intercanviar algun que altre missatge amb motiu de la Cursa del Sot (de Monistrol de Calders). Per cert, ja que he fet esment d'en David, permeteu-me que m'estalviï de fer la meva pròpia valoració perquè aquí us deixo la seva que, com sempre, és molt detallada i precisa. Per part meva només afegir que com a la resta de Punk Trails, aquesta ha estat molt ben organitzada i deixant de banda el tipus i característiques (potser no del tot idònies per al meu peu), s'agraeix també que s'hagi cuidat molt la qüestió de la informació: us asseguro que mitjançant l'enviament de missatges electrònics, piulades al Twitter, el Facebook, etc. ens han mantingut al corrent de tot el que s'anava succeint. Com dic en aquests casos, moltes altres curses n'haurien de prendre bona nota i estic més que convençut que fins i tot, fent pagar una inscripció raonable, la gent hi continuaria anant-hi, sempre i quan es mantingués aquest alt nivell de qualitat. Ara bé, crec que han posat el llistó molt alt que superar-lo per a properes edicions sembla força complicat.

M'oblidava, el meu temps va ser aproximadament de 2h:05' i això em porta a una conclusió: no és que em sobrin quilòmetres (com deia abans, potser no em ve d'un o dos més del que veina fent fins ara) però sí temps: i és que córrer durant més de dues hores sí que se m'acaba fent pesat. Solucions? o curses més curtes, o de menys desnivell o corro més ràpid. I per descomptat, la primera i segona opció són més factibles que la tercera.

Curt i ras, felicitats, enhorabona i moltes gràcies. Fins la propera.


dijous, 10 d’octubre de 2013

Continuem "punktrailejant" ...

D'aquí dos dies, aquest proper dissabte, i com no tenim res a celebrar malgrat ser un dia festiu al calendari, continuaré la meva recerca per trobar el cuc de les curses -ja vaig dir en l'anterior escrit que crec que vaig pel bon camí. I quina millor manera de garantir un bon resultat que participant en una altra cursa Punk Trail, en concret a la primera edició de la del Pont de Vilomara i Rocafort. Jo no us descriure ara les virtuts (i diria que cap defecte) d'aquestes curses que com bolets, s'estan escampant per la comarca del Bages i els voltants (desconec si se'n fan més a cap altra comarca) perquè ja ho he fet en altres escrits (i no em vull fer pesat) i també, i sobretot, perquè altres ho fan millor que jo. En aquest sentit, de nou em remeto al "blogmaldito" d'en David perquè a dia d'avui, la seva darrera entrada és un fantàstic decàleg del que és realment una Punk Trail. Us el recomano tant sí com no per si voleu tenir una idea bastant aproximada de l'esperit amb què s'organitzen aquestes curses. I malgrat que no totes les que s'han fet (i se'n faran) no tenen perquè estar tallades amb les mateixes mides, sí responen a uns mateixos patrons. Així, i recollint un comentari, a mode de nocions bàsiques, que sobre aquesta cursa he trobat al seu Facebook, es pot resumir com segueix:
  1. Les punktrail són GRATUÏTES. Si hi ha quelcom a la venda, és de compra voluntària i ha d'ajudar a pagar les despeses que genera la cursa. Una punktrail mai es fa per fer diners i no té cap ànim de lucre.
  2. Les punktrail són SOLIDÀRIES i per això és important portar menjar per al banc d'aliments.
  3. Les punktrails són DURES. Es procura organitzar més d'un recorregut per satisfer les necessitats de tothom. Però ha de quedar clar que els recorreguts són bastant exigents: corriols, pujades i baixades tècniques ... No deixen ningú indiferent.
  4. Les punktrails NO SÒN COMPETITIVES. No hi ha dorsals, ni classificació, ni control dels temps ... S'hi corre pel plaer de córrer i perquè es pot fer. Per a res més.
  5. Per a un punktrailer el tercer temps és molt important. Petar la xerrada a l'arribada amb els companys, tot prenent una BUTIFARRA, una cervesa o una beguda isotònica, es fa del tot imprescindible.
 
Per descomptat que haurem de seguir fil per randa aquests punts tan bàsics, alhora que també l'anterior decàleg citat, si volem passar-nos-bé sense que el recorregut que fem (sigui quin sigui) no se'ns acabi ennuegant i ens duguem una mala impressió d'una cursa que té, a priori, tots els elements perquè tothom se'n vagi amb un bon somriure. En el meu cas ja m'hi vaig inscriure res més acabar la Punk Trail de Calaf de principis de setembre i la meva intenció inicial va ser la de fer la distància més curta (poc més de 10 km.). Després em vaig anar animant a mi mateix i se'm va passar pel cap seriosament d'ampliar-la fins als 15 km. però ara no ho tinc tant clar perquè potser em voldré reservar per a la cursa del diumenge 20, a Rellinars (aquí si que no hi ha opció de triar entre més d'una distància). La sort d'aquestes proves és que un pot canviar d'opinió a mig recorregut, depenent de si un se sent més valent o vol ser prudent i conservador. Per descomptat ja vaig descartar d'entrada els dos altres recorreguts més llargs (de 23 km. i 44 km.). El peu i sobretot el cap, no m'ho permetrien.

Després que hagi fet la cursa ja us donaré més detalls de com ha anat i com ve sent habitual, també la meva valoració. Però ja us avenço que tan sols per la informació que s'ha anat rebent periòdicament, amb els tracks dels recorreguts, el briefing i altres missatges de recordatori de qüestions vàries, moltes altres curses n'haurien de prendre bona nota. No és que li volgui donar una nota d'exclusivitat, faltaria mes, però aquesta -i per extensió la resta de Punk Trails- és una d'aquelles curses on es veu de forma molt clara que està organitzada per corredors que gaudeixen corrent i pensada per a corredors que també procuren fer-ho gambada rere gambada. Per tant, no ens sabrà gens greu suar l'esmorzar que ens haurem cruspit abans.

dijous, 3 d’octubre de 2013

Octubre: amb una no n'hi ha prou

Encetem el mes d'octubre i crec que estic en bona disposició de seguir recuperant les ganes -el cuc de què he parlat uns quants cops- per continuar participant en curses populars. De fet, és a partir d'aquesta època que el calendari comença a fer més goig, després de deixar enrere l'estiu, inclòs un setembre que acostuma a arrossegar ressaca de la calor estival. A partir d'ara caldrà començar a pensar en el canvi d'armari i això inclou també la roba esportiva d'anar a córrer. Però no ens desviem del tema que ens ha portat aquí i reprenguem-ne el fil: he passat de dubtar fa un temps de si continuaria fent curses a venir d'un setembre en què n'he fet dues -i content que n'estic- i continuar amb un octubre que com us apunto tot seguit, seguirà la mateixa línia, si no hi ha cap imprevist. Això és un bon senyal perquè vol dir que he tornat a interessar-me per les curses, he consultat calendaris, webs vàries, etc. amb la finalitat de trobar-ne alguna que em fes el pes, d'acord amb els criteris que us detallava en l'anterior escrit a aquest. I a fe de Déu que n'he trobat unes quantes d'aquelles que valen molt la pena -en un sentit global- tot i que totes poden coixejar d'un peu o altre. I és que trobar la quadratura del cercle, per molt que ens entossudim, és una quimera.

A continuació us deixo la llista de les curses que per aquest octubre m'han semblat més interessants, algunes de conegudes i altres que encara no he fet. Les columnes de la taula corresponen als indicadors en què em fixaré més i per descomptat, ni els teniu perquè compatir (p. ex. no us obligaré a desplaçar-vos-hi des de Manresa ni perquè visitar els meus parents) i ni tan sols estar-hi d'acord. Però són els meus i els que utilitzaré per fer les tries futures. Fixeu-vos en aquest cas com hi ha dues curses marcades en color i que són les que he decidit d'inscriure-m'hi: la Punk Trail del Pont de Vilomara i la de muntanya de Rellinars (una troballa de fa uns dies i de fet, la d'enguany serà la primer edició).


De la primera ja us en vaig parlar després de fer la Punk Trail de Calaf i estic convençut que serà tot un èxit: quatre itineraris a escollir, avituallaments, gratuïta ... què més es pot demanar? doncs col·laborar-hi comprant la samarreta i/o portant menjant per al banc d'aliments. Dubto de si finalment triaré el recorregut "curt" (de gairebé 15 km.) o el més curt encara (poc més de 10 km.). En un principi havia optat per la primera i agafar-m'ho amb calma però com el cap de setmana següent tinc intenció de córrer a Rellinars, potser que em reservi una mica. Si us fixeu a la taula, totes dues curses tenen una relació distància-preu inferior a l'euro per quilòmetre (i per descomtat la del Pont), són a prop de Manresa, manifesten als seus reglaments el seu tarannà solidari i presenten uns desnivells d'aquells que poden fer una mica de "pupa". Deixarem per a més endavant l'ocasió d'aprofitar la cursa per fer altres activitats i passar la resta del dia fora.

Ja us publicaré quan sigui el moment les cròniques d'aquestes dues curses. Estigueu-ne al cas.