divendres, 30 de juliol de 2010

Algunes curses curioses

Tafanejant per algunes curses per les Terres de Ponent -ja veieu que continuo amb la meva "dèria" particular vers aquestes contrades- n'he trobat unes quantes que m'han semblat força curioses, ja sigui per la modalitat, el recorregut, el premi als guanyadors, etc. Val a dir que alguna ja la coneixia i fins i tot, en algun moment em vaig plantejar de participar-hi, però alguna altra l'he "descobert" fa poc. Anem, doncs, a detallar-les una mica. En primer lloc tenim dues que es fan a la capital del Pla d'Urgell i organitzades pel club Esbufecs (de Mollerussa); a part de curses més "normals", s'hi fa l'anomenat RetroRunning (enguany han fet a l'abril la seva 4ª edició) o el que és el mateix, una cursa de marxa enrere d'una distància de 1.200 m. I com avui dia es fa de tot i s'organitza de tot, es veu que aquest agost hi ha un campionat del món d'aquesta modalitat, a Styria (Àustria). I pel poc que he pogut trobar, es veu que aquest club és dels millors de l'estat espanyol. No us penseu que sigui quelcom fàcil això de córrer a l'inrevés de com ho fem habitualment, doncs els muscles implicats treballen de forma diferent i a més, el fet d'haver de girar el coll de tant en tant per no entrebancar-se, no deu ser gaire còmode. Jo no em veig participant-hi perquè amb el "pupes" que sóc, de segur que després m'hauria de posar un collarí.

La segona cursa "curiosa" que podem fer a Mollerussa és una de la qual ja en vaig parlar l'any passat com una possibilitat -no gaire en ferm, però- de fer-la. Es tracta d'una cursa naturista anomenada Tal Qual, de 4 km. i que com ja podeu deduir s'ha de córrer del tot nu (tret de les sabatilles). Per aquella gent que tingui una mica de vergonya, cal que sàpiga que és nocturna tot i que pel que tinc entès la intenció del club és que sigui diürna, si s'arriba a un nombre significant de corredors. Enguany s'ha fet la 5ª edició i s'hi han atrevit a participar-hi 16 persones (article). Per part meva, si ho penso amb una mica de seny, potser no és la millor opció si vull conservar encara la poca bona reputació que em deu quedar! I és que ara mateix estic pensant que malgrat que el meu cos ja no és el de fa uns anys, encara es conserva prou bé com per ser capaç de crear un clima de frenesí desenfrenat en el gènere femení (i qui sap si potser també el masculí). Ja, ja ...

No gaire lluny de Mollerussa trobem el poblet de Vilagrassa, que ja coneixem una mica per haver passat dos cops pels seus carrers amb motiu de la Mitja Marató de Tàrrega, i també haver degustat magnífics cargols en un dels seus restaurants (potser l'únic?). Doncs bé, sapigueu que a mitjans d'agost (per la Diada de Sant Roc) es fa la Cursa dels Cóssos; per si no ho sabíeu, un "cós" (o "cors") és el camí que fa una cosa que es mou o evoluciona progressivament; en l’àmbit festiu es refereix a curses, sobretot les d’homes a peu, de velocitat, però també les d’animals –rucs, matxos o cavalls– o aquelles en què les persones han de combinar velocitat amb habilitat (p. ex. curses amb un cànter al cap, de sacs, etc.). Aquesta és de les curtes -6 km.- i sembla ser una de tantes més que es fan en poblets de la geografia catalana i que no la destacaria si no fos pels premis per als guanyadors -un gall de corral i un conill per al primer i segon classificats. No he pogut esbrinar, però, si els animalons te'ls donen vius o algú altre per tu ja s'ha encarregat abans de preparar-los perquè només els hagis de posar a la cassola.

Una quarta cursa que em crida l'atenció és fa també a mitjans d'agost a la comarca del Segrià i ja en vaig parlar en la recent entrada sobre les curses pel Baix Segrià. És la de Maials i el que resulta curiós és el seu recorregut: 8 voltes pels carrers del poble per a una distància total de 9,6 km. Sense voler desmerèixer-la, no crec que sigui gaire atraient si tenim en compte que no es tracta de cap nucli d'interès arquitectònic ni hi ha tampoc cap monument on se'ns hagi d'anar la vista. I també és curiós la decisió del club organitzador de fer itinerari -la Penya Blaugrana local- ja que coneixent una mica la zona crec que no hauria de ser gaire complicat fer passar la cursa per alguns dels nombrosos camins que menen cap els camps de conreu. En altres paraules, el que podria ser una cursa perfectament rural és una d'urbana (tot i que aquest adjectiu semblaria un pèl exagerat per a un nucli que no arriba al miler d'habitants).

Finalment, si sortim de les Terres de Lleida trobem una cursa curiosa més, en aquest cas a Igualada. Es tracta de La Gran follada, una cursa que enguany s'ha fet la seva primera edició (abril) i destaca de les altres per diverses raons: en primer lloc el nom, que se les porta i no cal ser gaire libidinós perquè en sentir-lo la ment se'ns vagi cap a altres temes que no el córrer (tret que entenguem aquest verb en un segon sentit). Potser aquest nom ve del club organitzador, anomenat "Indi's Folls", potser perquè pretén ser una cursa divertida, folla, vés a saber ... Una altra de les raons de la seva curiositat és la distància a recórrer, 6.969 m. i no cal ser gaire espavilat per associar aquesta xifra amb una postura sexual. I per últim, també destaca per ser una cursa que cal córrer en parella i en un sentit literal, perquè els participants han d'anar lligats amb una corda de 3 m. de cap a cap.

Tot plegat, que malgrat aquestes curses potser no siguin d'allò més "competitives", de ben segur que pel seu tarannà tenen el seu públic assegurat. I a més, de tant en tant és bo fer coses una mica diferents. I això també serveix per a les curses.

4 comentaris:

  1. Ostres Joan Carles, quina feina de recerca!.
    Prenc nota de cara a la propera temporada.
    Gràcies un cop més per il.lustrar-nos.

    ResponElimina
  2. Joan Carles,
    Hahaha Molt divertit aquest post! :) Una miqueta més i m'entrarian ganes de córrer.
    Una abraçada, Raul.

    ResponElimina
  3. Hola Ernest,
    No és tan feinada com pot semblar. De cara la propera temporada ja pots començar a buscar parella per a la d'Igualada o deixar enrere la possible vergonya que puguis tenir i anar a Mollerussa.

    De res, a tu per seguir el bloc. Seguim en contacte.

    ResponElimina
  4. Hola Raul,
    Un bloc no s'ha de nodrir només d'entrades "serioses" sobre cròniques de curses i altres per l'estil -perquè sinó acabaria sent molt avorrit i no em seguiria ningú. Amb entrades com aquesta pretenc seguir amb la temàtica de les curses però canviant de tant en tant, l'orientació d'alguna de les seves entrades.

    A veure si això t'anima a començar a córrer. Qui sap si dins teu hi ha un campió per descobrir i polir.

    Salutacions.

    ResponElimina