dilluns, 12 de juliol de 2010

Hi ha vida després del futbol?

Aquesta pot semblar una pregunta un tant retòrica perquè ja sabem que la resposta és que sí. Ara bé, això no treu que per a molta gent s'obri ara un període d'incertesa, de no saber ben bé què fer, ni de què estar pendent fins que no comencin a jugar-se els primers partits de pretemporada, aquells de costellada que no serveixen per a gran cosa tret d'omplir la graella televisiva. De vegades, fins i tot, trobo a faltar l'antiga "Carta de Ajuste" (confesso que encara no sé ben bé per a què servia) i l'himne nacional amb la bandera de fons (l'espanyola, s'entén) amb què es convidava la gent a anar a fer nones. I l'endemà, "sant tornem-hi". Dic això, com ja deduireu, perquè per sort s'ha acabat el Mundial de futbol i tot el muntatge mediàtic que ens hagut d'empassar dia sí i dia també. Reconec que el que hagi guanyat la "roja" és per a mi un detall sense gaire més transcendència que la que ha de merèixer un fet d'aquesta naturalesa, per ser el primer cop que s'aconsegueix. Per a què vegeu que no és per a mi cap qüestió política, diria el mateix, si fa o no fa, si en lloc de ser l'espanyola fos la selecció catalana. No hi busqueu allà on no hi ha res! Sempre m'ha semblat una gilip ... identificar un sentiment d'identitat nacional amb un esport tan estúpid com el futbol, que sempre he criticat sense mossegar-me la llengua. Per cert, no recordo haver-vist abans a Manresa tantes banderes espanyoles com ahir a la nit (estaven ben amagades) i qui sap si algú dels que les enarborava també va anar el dissabte a la manifestació de Barcelona (i és que el futbol fa perdre l'oremus a molta gent i també rares companyies de viatge).

Ara, i un cop passats aquests dies de lògica eufòria desenfrenada, esperem que ens deixin una mica en pau i es parli d'altres temes, tant o més importants. Per posar uns quants exemples, podria suggerir els següents:
  • El Tour de França, que aquesta primera setmana ha passat sense pena ni glòria, tot i que a l'etapa d'ahir l'heptacampió Lance Amstrong va quedar descartat per a la victòria final. Tota la sort que ha tingut en edicions anteriors, ahir li va faltar.
  • El Campionat del Món de Bàsquet a Turquia, on Espanya ha de defensar el títol assolit al Japó (el 2006) després de fer miques Grècia. O és que potser no sabíeu que la nostra selecció ja ho era, de campiona del món? M'agradarà veure el ressò mediàtic que tindrà en comparació al de futbol.
  • El proper Campionat d'Europa d'Atletisme, a Barcelona, del qual ja comencem a veure per TV3 alguns spots. Recordeu que l'obsequi als participants de la recent Cursa de El Corte Inglés era, justament, un tros del tartà de la pista d'atletisme de l'estadi de Montjuïc.
  • Les baralles polítiques arran la sentència sobre l'Estatut que, doneu-les per segur, seguiran cuejant durant temps. O us penseu que la manifestació del dissabte servirà d'alguna cosa? M'hi jugo el que volgueu que passat un temps tornarem a les mateixes.
  • Els casos de corrupció política, tràfic d'influències (llegeixi's Millet, PP valencià i baleàric, etc.) i que fan riure per no plorar.
  • La refotuda crisi econòmica que ens està castigant a tort i dret i que malgrat l'estiu és una bona època per alleugerir una mica la taxa d'atur, no les tinc totes. Allò dels famosos "brots verds" de la Vicepresidenta Salgado tenen pinta d'estar més que marcits.
  • El cicle de pel.lícules que cada estiu ens ofereixen les cadenes per passar una tarda ben avorrida. Per exemple, els típics "westerns" de TV3 que de tant passar-les les bobines ja deuen estar més que gastades.
  • I tants altres temes dels quals val més la pena parlar-ne que ara mateix tampoc tindria temps ni ganes de llistar-los tots.
De totes formes, com sóc també una persona de ment oberta entenc molt bé que per a molta gent, obnubilada pels efectes psicotròpics del futbol, hi vegin una ocasió per escapolir-se d'aquesta realitat tan negra, pessimista, alarmista, sense gaire futur, injusta, etc. O és que potser ja no recordem que amb el triomf d'ahir, els integrants de la selecció espanyola s'embutxacaran uns 600.000€? I no em valen els arguments que són diners provinents de patrocinis privats (que els inverteixin en finalitats socials), que se'ls han ben guanyat (no es diu sempre que és un orgull defensar els colors del teu país? doncs que paguin per fer-ho, no que cobrin) o també que el títol pot ser un bon revulsiu per aixecar la moral d'un país que les està passant magres (aleshores això voldria dir que depenem d'un caprici tan gran com que la pilota entri o no dins la porteria).

I de curses, què? doncs de moment encara cap més des de la darrera que vaig fer a Bell-lloc d'Urgell, i ja farà un mes. Però això serà tema per a un següent escrit. Ara per ara, confirmo que continua havent-hi vida després del futbol, i per sorpresa de molta gent, fins i tot un bri de vida intel.ligent!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada