dimarts, 20 d’abril de 2010

Blog del dia: segon cop!

Quina sorpresa tan agradable em vaig endur ahir. Rebo un missatge a través del Facebook que diu el següent: "Amb la intenció de potenciar i donar a conèixer la blogosfera catalana, el 3cat24 va començar a destacar -des del 9 d'octubre i de dilluns a divendres- un blog d'autor, dedicat a diverses temàtiques: economia, poesia, cultura, periodisme, tecnologia, etc. El 3cat24, pàgina web de notícies de TV3 i Catalunya Ràdio, vol mostrar el que es fa a la Blogosfera catalana i diàriament destaquem un blog amb contingut interessant. Avui dilluns 19 d'abril hem triat el teu seguint la recomanació de Frederic".

Doncs bé, no conec aquest tal "Frederic" però l'hi agraeixo de tot cor. Aquesta és el segon cop que "Maraton man" surt com un dels blogs destacats del dia, després que també ho va ser a finals de juny de l'any passat. No sé si agafar-m'ho com un petit reconeixement a l'humil tasca de "blogaire" que porto fent des de fa un any, sense cap més importància que ser una petita píndola que alimenta la vanitat que, qui més qui menys, tothom porta a dins seu. Doncs dit està, com no tinc cap iaia que m'ho digui, m'autofelicito. Podeu veure la notícia en aquest primer enllaç i en aquest altre i també s'anuncia al Facebook i al Twitter del canal.

Aprofito per recomanar-vos que feu una ullada als nombrosos blogs que hi apareixen, doncs n'hi ha uns quants prou interessants, tant quant a temàtica com pel format. El missatge també em demana si puc recomanar-ne un altre (en català) que segueixi. I la resposta és que sí: que us sembla aquest, de nom tant poètic? El seu autor és d'un altre corredor popular que no tinc el gust de conèixer personalment (és el que té això de la virtualitat) i que pel que veig als darrers escrits, es deu dedicar més aviat a les curses de llarga distància, de muntanya i similars.

6 comentaris:

  1. Hola Joan Carles,

    Enhorabona pel reconeixement públic, com bé dius, sempre va bé engreixar una miqueta la vanitat personal doncs sinó no seríem res.

    Per altra banda, m'he quedat una mica de pasta de moniato quan he vist l'enllaç al meu blog!!!

    Per cert, jo aquest diumenge pujo a Vallhonesta, potser allà ens coneixerem

    Cordialment

    ResponElimina
  2. Moltes felicitats!,
    Es un reconeixement ben merescut, sens dubte, i una bona injecció de moral pels que dediquen una mica, (o molt), del seu temps a mantenir un blog amb un mínim, (en el teu cas, un màxim), de qualitat de continguts.
    Enhorabona, company!!!

    ResponElimina
  3. Hola Luigi,

    Gràcies. Una mica d'ego pujat no va malament del tot. Si he posat el teu enllaç és perquè crec, sincerament, que el teu blog està molt bé i a més, amb molts continguts. N'hi ha d'altres que també els trobo molt interessants però que encara tenen poca vida (temps al temps).

    I sobre això de Vallhonesta, doncs dir-te que no ens podrem veure perquè aquest diumenge anem a Olot a fer la seva mitja marató. D'ençà la marató de BCN que no he fet cap cursa d'aquesta distància i ja en tinc una mica de ganes. A més, de moment intentem no repetir curses respecte les que vam fer l'any passat ja que al calendari n'hi ha per triar i remenar i això ens dóna excuses per fer sortides.

    Gràcies i sort a Sant Vicenç.

    Seguim en contacte.

    ResponElimina
  4. Hola Ernest,

    Doncs potser sí que m'ho agafi com un petit reconeixement al que ha esdevingut ara per ara, la meva principal afició, córrer i blogaire. Ja veuràs com el teu anirà guanyant encara més presència i així que tinguis una mica de temps lliure i qualsevol motiu per fer una entrada, t'hi enganxaràs (si és que no ho estàs ja).

    Gràcies i sort en la recuperació de la lesió.

    Joan Carles

    ResponElimina
  5. L'enhorabona pel reconeixement, Joan Carles!

    Estic contenta que aquesta afició et mereixi aquestes satisfaccions. La feina ben feta sempre té premi!

    Aprofito l'ocasió per desitjar-te un molt bon dia de Sant Jordi (a veure si el temps es porta bé).

    Salutacions i a reveure!

    Irene

    PS. No em puc estar de fer-te una mica de dentetes (per fer goleta, que diem al Pla): la setmana que ve me'n vaig una setmana a Sâo Tomé! Estic tan emocionada! Ja t'enviaré alguna foto per si algun dia t'animes a canviar l'asfalt de les maratons per les travesses a la selva.

    ResponElimina
  6. Hola Irene,

    Mercès per les teves paraules i sí, la diada de Sant Jordi va estar molt bé. I sí, no puc negar que amb això que em dius del teu viatge em fas una mica de goleta, com dieu pel Pla. Ara bé, això de córrer en plena selva no ho vaig gaire clar. No m'hi veig amb un matxet havent de tallar les arrels i branques dels arbres per obrir-me pas.

    Una abraçada.

    ResponElimina