Cursa Bombers: ja heu trobat en Wally?

El passat diumenge es va celebrar a Barcelona la 12ª edició de la famosa i multitudinària Cursa dels Bombers. No deixa de ser curiós com allò que va començar com un acte de reivindicació dels cos de bombers per a la millora de les seves condicions laborals hagi acabat sent el que és avui dia; una de les curses més prestigioses en aquesta distància de tot l'estat espanyol i capaç de fer exhaurir les inscripcions (enguany 18.014 corredors) en qüestió de dies (en només 18). Si feu un ràpid càlcul això vol dir un ritme de 1.000 inscripcions diàries i perquè us en feu una idea, millora els quasi dos mesos que altres curses de més nivell triguen en assolir aquesta xifra, com p. ex. la marató de Berlín. I això que la inscripció no és que sigui de les més barates per aquest tipus de curses, doncs el preu és de 13€ (amb xip propi) o 16 (sense) i en un segon termini, 19€. Això sí, com a mínim la samarreta de regal és d'una certa qualitat ja que està confeccionada amb un teixit anomenat Dri-FIT, un material hidròfug exclusiu de Nike que transfereix la calor a l'exterior i evita la humitat. És a dir, que no acabes xop quan corres. L'inconvenient d'això és que la mateixa samarreta és el propi dorsal assignat i per tant, te l'has de posar sí o sí i per això a les fotos d'enguany la marea de corredors és de color blau.

A més de tot això, la d'enguany ha estat la cursa més ràpida de la seva història i del país. El guanyador -l'atleta kenyà Joshphat Kiprono Menjo- ha assolit un registre de 27:04, que és la millor marca mundial de l'any en 10 km. i nou rècord de la prova (l'antic datava del 2006). Per a ell ha estat la seva tercera victòria consecutiva en aquesta prova i també ha marcat el tercer millor registre de tots els temps en la distància (a només 3" del rècord mundial). Fixeu-vos com devia anar de llençat que va superar en 28 segons el seu crono de l'any passat i alhora millor marca personal (27:32). I això que corria contra especialistes espanyols de la talla d'en Carles Castillejos (el segon classificat i a qui li va treure gairebé un minut i mig), Chema Martínez (el 3r), Jesús España (4t) i Reyes Estévez (5è). En unes declaracions, en Chema va qualificar de "salvatge" la cursa d'en Menjo i va dir que fins i tot, quan van veure com sortia de ràpid, uns i altres es van mirar pensant que el corredor estava boig pel ritme que duia. Doncs mira per on se'ls va repassar de dalt a baix! Si voleu veure un curt vídeo, aquí teniu el publicat pel diari La Vanguardia.

Qui em segueixi sabrà que aquest tipus de curses no són les meves preferides, doncs massa gent per a només 10 km. i on es confonen els termes de "popular" i "massificació". I no crec que se'm pugui replicar dient que entre els 18.000 corredors d'aquesta i els 12.000 de la marató no hi ha molta diferència. Si mirem només xifres, en part seria cert, però és que de maratons a Catalunya no n'hi ha gaires i en canvi, i per sort, de curses de 10 km. el calendari n'és ple. Ara bé, jo pensava que de tanta gent que hi hauria potser no seria la cursa més idònia per fer una bona marca (sobre els 40'-41') i pels comentaris que m'arriben de coneguts que l'han fet i opinions que estic llegint pel Web, sembla que no és ben bé així. Així doncs, potser m'he perdut una bona oportunitat per millorar els meus temps, tot i que aquesta és una qüestió que mai m'ha amoïnat gaire. Al respecte, el passat dilluns vam sortir a córrer jo i el Frans i ens imaginàvem el ritme que havíem de dur si haguéssim fet de llebre del guanyador. Penseu que el seu temps vol dir fer un ritme de pas de 2':42". En el nostre humil cas, estaríem parlant de ciència ficció.

Per cert, amb tanta gentada i gairebé tota uniformada del mateix color, heu trobat en Wally? Jo encara el busco d'ençà l'any passat, quan vaig fer el meu primer escrit sobre aquesta cursa. Deu ser de les més complicades perquè el públic trobi alguna persona en concret per fer-li una foto.