dilluns, 13 d’octubre del 2014

Per Gaià entre fang i bassals

En el meu intent per mantenir una certa rutina atlètica, per molt modesta que sigui, ahir diumenge 12 d'octubre vaig presentar-me a la Caminada popular de Gaià. Després que el cap de setmana anterior no fes acte de presència a Navarcles -havia plogut tot el cap de setmana i no tenia gens clar que es fes- aquesta altra també va penjar d'un fil fins el darrer moment a causa, novament, del temps. Al final, i com a casa sempre tenim una bona excusa per desplaçar-nos fins aquelles contrades, vam fer el cor fort i sortint que encara plovia a Manresa ens vam arribar a Gaià. Però per Tutatis que va ser tot just arribar-hi que va deixar de ploure i sortir el sol. Així que amb una mica de fresca, em preparo i començo a fer les primeres gambades dubtant de si optar pel recorregut curt (14 km.) o el llarg (20 km.). Aviat, però, prenc la decisió quan veig que si la cosa no canvia, no serà gaire còmode córrer per certs trams a causa del fang i els bassals que s'hi acumulen. A més, i a risc de fer-me pesat, de nou el turmell esquerra em comença a fer la guitza i no deixarà de fer-ho durant tota l'estona que estigui corrent. Per tant, decideixo no arriscar-me (tampoc val la pena) i en arribar a l'avituallament de l'esmorzar (a Galera) i on els dos recorreguts se separen, opto per fer el primer pensant que ja vindran altres ocasions on ser una mica més "valent".


Aquí m'adono que del total de caminadors (una vuitantena) hi ha un bon grapat de corredors (potser una quinzena) i també que tots els que jo vaig veure, van triar el recorregut dels 20 km. Així doncs que des d'aquest punt, i fins el final, no em trobaré ningú en tot el que resta de caminada. Jo vaig fent, ara corrent, ara caminant i després del darrer control ja m'aconsellen que m'ho prengui amb calma ja que tot i que no resta gaire, m'espera el tram final costerut d'un parell de quilòmetres. Lent però sense pausa el supero amb més facilitat de la previsible i em presento a Gaià: crec que no hi havia arribat encara ningú més i mentre engrapo l'entrepà comencen a arribar altres corredors que, per descomptat, havien optat pel recorregut llarg. Eps, detall important: a Galera els corredors vam poder escollir si menjar-nos-lo allà o que ens el portessin a l'arribada.

Tot plegat, una bona jornada caminadora-corredora que si la cosa va mitjanament bé no serà l'única d'aquest més d'octubre: i és que el proper cap de setmana hi ha dues altres caminades que fan goig: una a Callús (de 16 km.) i una segona a Santa Maria de Merlès (de 15 km.). Per cert, mentre jo estava suant la família se'n va anar a buscar bolets i us asseguro que el que diuen que aquest any sembla ser molt bo per als "caçadors de bolets" és cert: més que buscar-los es van limitar a "collir-los" del terra: uns quants cabassos plens de camagrocs, cames de perdiu i rovellons.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada