dissabte, 23 de novembre de 2013

Desembre: cloenda d'un any poc lluït

Eps! que el títol no us confongui ja que no és que el desembre no hagi una bona i interessant tria de curses sinó que serà el darrer mes d'un any que, des d'un punt de vista personal, ha estat poc lluït, si el comparem amb els anteriors. Però d'això ja hi haurà temps per parlar-ne més endavant quan toqui fer el balanç del 2013. Ara anem a pams i fem el pertinent llistat de curses per a d'aquí unes setmanes que com veureu tot seguit, és un pèl més curt que el de mesos enrere. I és que derivat del que deia al principi de la meva darrera entrada al bloc -a la crònica de la Punk Trail de Manresa- cada cop tinc més clar que em dedicaré a fer no gaires curses (tampoc m'atreveixo a dir cap xifra aproximada) però això sí, només aquelles que em vinguin mol de gust i que s'ajustin el màxim possible als meus criteris i preferències. I per començar demà no en faré cap de les que havia apuntat a la previsió de fa unes setmanes: ni la del Farell (a Caldes de Montbui), ni la Bell-Race (a Sallent), la primera perquè em faria mandra d'agafar el cotxe i anar-hi mentre que en el cas de la segona perquè la trobo un pèl cara pel que m'imagino com serà. Tot i això, sapigueu que no m'estaré al sofà sinó que tinc previst sortir a córrer pel meu compte, i de bon matí: igual de gratificant i més barat.

De les curses que us incloc (5) només en desconec una (Terrassa) mentre les altres ja sé de quin peu ballen, bé per haver-hi participat en alguna edició anterior (o més d'una) o bé indirectament. Dit això, aquí us les deixo i jutgeu vosaltres mateixos.


De les curses remarco la de Terrassa perquè és inèdita per mi i per les seves característiques crec que encara podria fer un paper una mica digne. En canvi, no compto que acabi fent cap de les dues ARCS, la d'Aguilar de Segarra perquè tot i que no l'he feta, les referències que en tinc és que potser seria un pèl massa dura per mi, mentre que a la de Sant Joan de Vilatorrada ja hi vaig participar l'any passat i a més, com suposo que transcorrerà en part pel Collbaix, aquesta zona ja la tinc més que trepitjada. D'altra banda, malgrat que incloc la Cursa del Gall, hores no tinc clar que se celebri atès que al web no hi ha res penjat hores d'ara. Si s'acabés fent potser la substituiria per la de Terrassa però ... I per últim, llisto la tradicional cursa de Sant Silvestre d'Avinyó però que enguany potser no repetiré. Així doncs, la de Terrassa és la que té més butlletes. En unes setmanes la cosa s'anirà clarificant.

I ja que les he citades, aquí us deixo els enllaços a les cròniques de les curses d'edicions passades, per si us avorrieu i encara us voleu avorrir una mica més:

  • Crònica de la cursa del Gall (2012).
  • Crònica de la cursa de St. Joan de Vilatorrada (2013).
  • Crònica de la cursa d'Avinyó (2010, 2011 i 2012).
  • Crònica de la cursa d'Aguilar de Segarra (2012), que no vaig fer.

dimecres, 20 de novembre de 2013

Punk Trail Manresa: no volem cap vacuna!

Sí, és cert, ho confesso: fa dies que havia d'haver escrit aquesta entrada però torno a fer de les meves en això d'endarrerir-me en les cròniques de les curses. I tot i que la manca de temps no hauria de servir d'excusa (perquè ha esdevingut un mal crònic), la veritat és que estic bastant mandrós i el poc temps lliure que em queda per a les meves aficions blocaires el dedico més al meu altre bloc, del qual ja us en vaig fer una presentació fa unes setmanes. I és clar, són faves comptades: el dia té 24 hores i la setmana 7 dies i això dóna per al que dóna, que no és gaire, tot sigui dit. Per tant, i aprofitant l'avinentesa, ja us anuncio que si més no durant un temps, l'activitat d'aquest bloc romandrà sota mínims i es limitarà, bàsicament, a la publicació de les meves cròniques (per als qui els interessi) i la previsió de curses per al mes següent. I no compto que hi escrigui gaires més coses. Com a contrapartida, dir-vos que al llarg d'aquests darrers mesos crec haver recuperat el cuc per continuar fent més curses, això sí, sempre i quan em vinguin MOLT de gust i compleixin uns quants requisits, alguns de bastant imperatius, tal i com ja us vaig descriure també en una altra entrada del mes de setembre. En altres paraules, com això s'acabarà traduint en una menor freqüència de curses, és lògic que s'acabi derivant en una menor activitat del bloc, tenint en compte que aquest es nodreix, en bona part, de les curses que faig.

Dit això, una de les curses que em venia molt de gust de fer és la Punk Trail de Manresa -ja us vaig dir a la crònica prèvia que el virus s'escampa que dóna gust- del passat diumenge 10 del present. Era aquesta una prova que reunia els requisits que prioritzo darrerament: distància, perfil, ferm, proximitat des de casa, preu, ambient, etc. i per tant, no me l'havia de perdre de cap de les maneres. I m'imagino que això mateix devien pensar els 500 corredors més que crec es van aplegar a la zona esportiva del Congost, un lloc que es va demostrar com a ideal per organitzar tot el muntatge que necessita una cursa. I ja anticipo que la meva valoració és molt bona, tret d'algun detall que seria bo que de cara a edicions posteriors es pogués corregir, i que d'altra banda, ni crec que sigui gaire complicat de fer-ho ni tampoc, i per descomptat, desllueix la cursa en la seva globalitat. Dit això, em presento a recollir la inscripció carregat d'una bossa de menjar -després de creuar la meta comprovarem que entre tots plegats es van recollir més de dues tones i mitja de menjar per al banc d'aliments, que aviat és dit, la qual cosa vindria a confirmar al meu parer que en temps de crisi, la solidaritat és més viva que mai. De tanta gent que ens apleguem, aviat ens adonem -i així m'ho confirma un membre de l'organització- que l'èxit de la convocatòria és més gran del que s'esperava i que la sortida es farà amb retard. Però tant se val, tenim temps de retrobar-nos amb col·legues i de fer-la petar amb uns i altres. A més, com el temps acompanya -sol i no gaire fred- l'espera no acaba desesperant ningú. Finalment, i tocant les 9:30h, l'organització decideix d'encetar la cursa, amb una sortida neutralitzada d'uns 2 quilòmetres fins la zona de la Suanya, passant per una carretera local i escortats per la Guàrdia Urbana. La veritat és que devia fer goig veure tota la corrua de corredors trotant al pas del corredor més lent.


Així, cap a les 9:45h comença oficialment la cursa seguint el camí paral·lel a la riera de Rajadell però al cap de poc ens topem amb, per mi, l'únic aspecte que s'hauria de corregir del recorregut: un petit túnel que salva la línia de tren (Manresa-Lleida), que de tan estret i baix que és provoca un tap que fa que estiguem més de 20' per fer uns 200 m. Però tampoc importa gaire: estem aquí per gaudir corrent i quan no poguem fer-ho, ens posem a explicar acudits. Salvat aquest "obstacle" comencem a prémer el gas perquè el grup ja es va espaiant i el perfil també ho permet, coneixedors que fins el 6è km. no haurem de suar de valent. S'inicia la pujada al cim del Collbaix, el punt més alt de la cursa i en poc més de 1/2 km. haurem de pujar un desnivell d'uns 150 m. i el que ho fa més complicat: per un corriol (per dir-ho d'una manera "suau") en què més que caminar, s'ha de grimpar (i per descomptat, res de córrer). Anem fent xino-xano, un rere l'altre i val a dir que a diferència d'altres ocasions, em sento prou valent com per no defallir. Arribem al turó amb l'avituallament més divertit de la cursa -un tret diferencial d'aquestes curses- i m'hi trobo col·legues i coneguts -l'Albert Prat, l'Albert Comaposada i algun altre- i després de comentar la jugada m'hi poso de nou.

Coneixedor del circuit, sé que ara el perfil predominant del que en queda és de baixada i pla i deixant de banda la part de la pista més immediata al Collbaix -que és un pedregar que potser és millor pujar-la que no baixar- la resta és un tram que es fa amb una relativa comoditat. Vaig avançant corredors un rere altre, ens endinsem de nou per la Suanya i quasi sense adonar-me enfilo els darrers quilòmetres, amb el Congost a la vista, des de la urbanització de Bella Vista. Encaro els darrers metres pensant en baixar de les dues hores i creuo l'arc d'arribada amb un temps de poc més d'1h:59". Tenint en compte el tap que us deia abans, més l'estona "extra" que un s'hi està als controls, crec que aquesta prova l'hagués pogut fer perfectament en 1h:30', minut més, minut menys. De totes formes, això és el menys important -ja és una obvietat dir-ho de nou- i el que més valoro és la satisfacció d'haver acabat sense treure un pam de llengua atès que en cap moment em vaig sentir incòmode i massa cansat. És clar que això pot ser flor d'un dia i el recorregut -el curt- també ho va facilitar.


Per acabar aquesta endarrerida crònica, dos suggeriments a mode de millora per si l'organització veu oportú d'aplicar-los per a la propera edició: tenint en compte que el túnel que va provocar el tap estava molt a prop de l'inici, i que hi havia dues distàncies, proposaria el següent: o bé dues sortides amb un cert decalatge horari i/o que els dos recorreguts se separessin abans d'arribar-hi. Segurament cap d'aquestes dues propostes evitaria el tap del tot -oimés amb un nombre de corredors elevat- però estic segur que el minimitzarien. A part d'això, una cursa exitosa -ja ho tenen això les Punk Trails- i aquí us deixo una bona notícia per a tota aquella gent que s'hi ha "enganxat": per al febrer del 2014 (si no recordo malament) hi ha prevista una altra a Castellbell i el Vilar. Definitivament, el virus s'escampa!

divendres, 8 de novembre de 2013

Més Punk Trails: ara Manresa

Efectivament, aquest proper diumenge serà el torn de la primera edició de la cursa Punk Trail de Manresa, i és que com ja vaig dir en alguna entrada recent, el virus de les Punk Trails s'escampa i sembla no tenir aturador, per sort! No hi ha millor manera de continuar gaudint del córrer que et posin en safata de plata la possibilitat de fer-ho al costat de casa i de forma gratuïta. I si a més a més ofereixen l'oportunitat de tornar a demostrar una mica la teva solidaritat vers la gent que ho està passant més malament, doncs què més es pot demanar? Portarem menjar per al banc d'aliments, la farem petar amb els coneguts que ens trobem i sortirem a córrer xino-xano, que la cosa no està com per llançar coets (eps, parlo per mi). En el cas concret d'aquesta cursa, un cop més ens mourem pels voltants del Collbaix, que per als que no conegueu Manresa i rodalies, vindria a ser el seu cim més destacat (superant els 500 m. d'altitud) en un entorn que és bastant més pla. De fet, el nom que se li dóna a aquesta zona -el Pla de Bages- no és per casualitat i és encara una de les poques zones rurals amb una certa "potència" que encara conservem, malgrat que també és una zona travessada per vies de comunicacions vers totes direccions: Eix Transversal, Eix Diagonal, Eix del Llobregat i unes quantes carreteres més. Per tant, doncs, les "cicatrius" en el paisatge original són ben evidents però suposo que això és el que diuen "progrés".


Justament com m'agafa prop de casa, no em resulta del tot desconegut i crec saber de qui mal hauré de morir en aquesta nova cursa, i bé sigui per haver-hi pedalat, corregut o passejat, tinc bastant trepitjat el terreny. A més, aquesta no serà l'única cursa que s'hi faci ja que també és l'escenari de la Cursa de Muntanya de Manresa, així com també de la prova de Sant Joan de Vilatorrada del circuit ARCS (o si més no ho va ser ara fa gairebé un any, quan se'n va fer la seva primera edició). Així doncs, entre cotxes, camions, bicicletes, caminadors, quads, corredors i altres "espècimens" estem parlant d'una zona molt "humanitzada". Tot i això, és també ideal per a molta gent que busqui un indret on poder entrenar per un terreny on predomina el corriol, pista forestal, baixades i pujades. Així doncs, i després d'haver fet una ullada al recorregut, de ben segur que de tot això en trobarem aquest proper diumenge.

Val a dir que per a la cursa del diumenge, tinc clar que faré el recorregut curt (poc menys de 15 km.), oimés sabent que es farà una sortida neutralitzada d'uns dos quilòmetres més, des del lloc de trobada dels corredors (a les instal·lacions esportives del Congost) fins a la zona del Suanya, des d'on realment començarem a córrer. Com en altres ocasions, descarto de principi a fi la cursa dels 24 km. perquè sent un diumenge tinc ganes de tornar a casa relativament d'hora per fer el pertinent àpat dominical sense que ningú m'hagi de péixer, i tampoc que després hagi de menester una grua per aixecar-me del sofà. La prudència i el meu limitat estat de forma aconsellen ser, un cop més, conservador i no aventurar-se en "experiments amb gasosa" que, de ben segur, em faran més mal que bé. Així doncs, tot apunta que aquest diumenge serà una bona jornada atlètica, bonica, barata (com no!) i sense que hagi d'arrossegar amb la mi la resta de la família (això cada cop és més complicat). I després d'aquesta, dir-vos que cada cop tinc més clar que la Punk Trail serà la meva única cursa d'aquest novembre atès que de la resta d'opcions que us vaig llistar en la meva previsió de fa uns dies, és complicat que pugui acabar fent-ne cap més; la Navarclina de la setmana vinent em començava a fer gràcia (però potser seré fora) i només em quedaria la possibilitat de la Cursa del Farell (a Caldes de Montbui) però a dia d'avui, la cosa està bastant verda, encara. I sospito que si espero gaire més temps, al final em quedaré sense dorsal. Ja ho anirem veient, però, pas a pas.


I ja que les he citades, aquí us deixo els enllaços de les cròniques d'un parell de curses més: