dimarts, 17 de gener de 2012

Sitges: entrebancar amb la mateixa pedra

El proppassat diumenge es va celebrar la que per a molta gent és la cursa popular que dóna el tret de sortida de la temporada atlètica, si més no de les que tenen més volada i en la distància de la mitja marató: m'estic referint a la Mitja de Sitges. I pel que he pogut llegir en alguns fòrums veig que la cosa no ha canviat gaire. Però anem per parts. Si seguiu el bloc i les meves peripècies en el món del running, ja sabreu que amb aquesta prova vaig fer el meu debut oficial (al 2009) quan amb el Frans ens hi vam llançar i de fet, ens en vam sortir força bé. I tot i això, però, d'ençà aleshores que no hi hem tornat més, bé perquè hi ha hagut altres compromisos, bé perquè no volem que ens prenguin el pèl. I m'explico: quan es comença una activitat nova com és en aquest cas el participar en curses populars, un no està gaire al cas d'altres aspectes que no siguin fer una bona cursa, aconseguir un bon temps i a per la següent. Amb el temps, i a mida que altres proves van caient al sac, es guanya en experiència i es comencen a valorar qüestions o detalls que abans passaven desapercebuts (logística, preu, recorregut, etc.) i que ara poden fer inclinar la balança per una determinada cursa o descartar-la sense cap mirament.

Doncs bé, faig aquesta introducció perquè sembla ser que la mitja marató de Sitges és un bon exemple de com l'ésser humà és capaç d'entrebancar amb la mateixa pedra les vegades que convingui, alhora que també com més va més evident és que al seu darrera hi ha un simple desig recaptatori. Vagi per endavant que molta gent coincideix que córrer per aquesta ciutat té el seu encant i no seré jo qui ho negui, però també hi ha una gran coincidència d'opinions en el fet de criticar la cursa per una sèrie de deficiències que, per repetir-se any rere any, semblen ja cròniques i que potser han passat a formar part del seu ADN. En primer lloc, 4.500 corredors són bastants (ep! no dic massa) però encara ho són més si aquests participen en dues curses paral.leles i que surten a la mateixa hora (també se'n feia una altra de 10 km.). En aquest sentit, el fet de córrer durant alguns trams del recorregut per carrers no gaire amples no ha estat un encert, oimés si com se sap els darrers participants d'una (la de 10 km.) poden coincidir amb els primers de l'altra (la mitja), i ambdós "nínxols" amb objectius diferents: trotar o esprintar per assolir un cert temps (això va pel tema dels corredors doblats). En aquest sentit, coincideixo amb una opinió llegida que diu que no té cap sentit (més enllà de voler recaptar calès) afegir-hi una cursa de 10 km. quan d'aquestes n'hi ha moltes més, que és com voler posar amb calçador més gent allà on ja no hi cap més. Com diu aquest corredor, en el món de les curses populars Sitges sempre s'ha conegut per la seva mitja i no hi ha cap motiu per organitzar una altra cursa paral·lela i incrementar-hi el caos.

A més a més, aquesta situació de desori sembla que també es va donar pel que fa a la qüestió de la recollida de dorsals i el guarda-roba. Pel que fa al primer, l'organització ja deia al seu web que "per qüestions de logística, de personal, d’espai, així com de temps, us preguem que vingueu el dissabte a recollir el vostre dorsal, sac i samarreta, ..." i és clar, deuen pensar que molta gent té prou temps com per anar i tornar de Sitges dos cops seguits en un mateix cap de setmana, llevat que aquesta sigui una estratègia per incentivar que s'hi quedin i hi facin nit, que també podria ser. Però aleshores hem d'anar sumant calerons que ens hi deixem i veuríem que això de córrer no és tan barat com sempre ens ho han venut. I del segon, les opinions llegides també critiquen les llargues cues que s'hi van fer per recollir la bossa, i això un cop acabada la cursa, suat, a l'intempèrie i amb fred. I també podríem parlar del tema de les dutxes, etc. Tot plegat, que sembla que el problema principal d'aquesta cursa és el volum de corredors que l'organització s'entossudeix a voler admetre, allò de com més, millor. És difícil d'entendre que no se n'adonin que tot té un límit i que si els serveis, l'amplada dels carrers i la logística necessària per a una bona atenció no dóna com per absorbir aquesta xifra de corredors, doncs no hauria de suposar cap problema posar un topall més baix. Llevat, és clar, que a rebuf de l'espectacular augment als darrers anys dels corredors populars algunes organitzacions no hagin volgut posar un límit de participants més adient a les seves capacitats per, com dèiem abans, vendre tants dorsals com es pugui i fer la bossa més gran.

Però com diu el veterà company Miquel Pucurull, un dorsal és un producte que bé ens el cobren i que per això hauria de reunir un certs estàndards de qualitat i que és inadmissible trobar-se situacions com aquestes. En principi podríem pensar que com a qualsevol altre producte, si una cursa no és bona la demanda la rebutjaria i desapareixeria del mercat o si més no es veuria obligada a renovar-se. Però contràriament a aquesta lògica, i com ja s'ha comentat més d'un cop en aquest bloc, això sembla que no passa amb els curses ja que un té la sensació que com més cara i pitjor organitzada, la gent hi va més. És clar que nosaltres tenim la nostra pròpia part de responsabilitat en acceptar-ho sense no dir ni ase ni bèstia o, simplement, no anant a la següent edició. Com diu un altre corredor que hi ha participat enguany, a la gent li agrada córrer però no ser menyspreat com un estaquirot.

És per tot això que després de la meva experiència en aquests pocs anys que porto corrent, cada cop estic més convençut de fugir de curses com aquestes -amb molta gent i a uns preus no gaire raonables- i apostar per altres més modestes, que no tinguin cap recança en dir que són pocs però on el tracte que rep el corredor està a anys llum. I mira que en el cas sitgetà no serà per manca d'experiència ja que la d'enguany ha estat la 29ª edició però ja es veu que no hi ha gaire voluntat per esmenar deficiències detectades fa temps. Total, de ben segur que limitant la participació a una xifra menor i adient i millorant certs serveis bàsics, la cosa quedaria molt més arreglada. I jo em demano: tan difícil és fer les coses ben fetes? Algú em pot criticar perquè estigui deixant malament una cursa sense haver-hi participat però quan la meva opinió a priori coincideix amb unes quantes a posteriori, de corredors que sí hi han estat, no dec anar gaire errat. I perquè veieu que aquest no és el primer cop que passa, us deixo aquesta entrada de fa poc més d'un any en què ja en parlava.

4 comentaris:

  1. Pensava que hi havies anat...i m'estranyava molt.
    He llegit comentaris negatius. Una altra més per a no anar-hi. A més, pels que venim del nord ens queda l'opció costes del Garraf o bé els TÚNELS (es mereixen una majúscula) pel mòdic preu de 6,05€!!!
    Res més a dir. Bé, sí, que jo vaig fer la meva mitja marató a Mataró, sense dorsal, sense samarreta gratuïta...i sense gent amb la qual competir. Tot un luxe i un plaer i no en vaig sortir malparat.

    ResponElimina
  2. Raúl,
    No, aquesta és d'aquelles curses que vistos els darrers anys, molt haurien de canviar les coses perquè hi tornés. I no és que el cop que hi vaig ser m'ho passés malament, al contrari. Simplement que com era un inexpert, no vaig valorar aspectes que ara sí tindria en compte. A més de cara, la vila de Sitges en sí també ho és com el fet d'anar-hi.

    M'alegro que la cursa de Mataró t'hagués anat bé. No sabia que fos aquest diumenge. Potser arribarà un moment que molta més gent farà com tu, encara que sigui per altres motius.

    Records i seguim en contacte.

    JC

    ResponElimina
  3. Bona entrada JC, la veritat és que espero que l'organització faci una pensada i es replanteji la cursa. Potser tornaré algun any, però l'any vinent no, m'agradaria veure que dintre d'un any no exhaureixen dorsals i l'organització pren nota. Ja veurem...

    ResponElimina
  4. Jordi,
    Ja vaig llegir la teva crònica que, val a dir-ho, està en la mateixa línia que altres que he llegit i opinions al fòrum dels Corredors.cat. L'any vinent, doncs, no ens hi veurem i com ja he dit, molt haurien de canviar les coses perquè hi torni. Aquest pensament també el comparteixo doncs de vegades val la pena que passin situacions com la que dius perquè la gent se n'adoni del fet i uns (nosaltres) deixem d'anar a certes curses i uns altres (organitzacions) es posin les piles perquè vegin que no van pel bon camí.

    Salutacions ben cordials i seguim en contacte.

    JC

    ResponElimina