dilluns, 2 de gener del 2012

Avinyó: bona cloenda d'any

Condicions per a una cursa de Sant Silvestre agradable i de la qual guardar-ne un bon record: una bona organització, un bon ambient festiu, un volum de gent just -ni una gentada ni tampoc quatre gats-, un recorregut entretingut, un bon berenar, guarnir-se amb un barret del Pare Noel, deixar-se el rellotge a la calaixera de casa i anar amb una mentalitat predisposada més a passar-s'ho bé que no estar pendent de si s'acaba fent una molt bona cursa doncs per això ja hem tingut tot l'any i si no hem fet bé els deures, serà qüestió d'anar a una altra convocatòria (en aquest cas la del 2012). Amb aquestes premisses al cap no hi ha dubte que la cloenda atlètica de l'any prometia d'allò més i al final, la cosa va anar d'aquest pal. Per tant, tot i que jo mateix qualificaria la temporada de mediocre, no hi ha res millor que un bon final per acabar l'any més que satisfet i amb ganes que comenci el 2012, encara que no crec que això s'acabi traduint en una millora dels resultats. En aquest sentit, i com avançaré en una posterior entrada, hauré de buscar uns "altres" objectius. Perdoneu si això últim té un to excessivament pedant però ara mateix no em ve a la ment cap altra manera de dir-ho.

Anem per parts i fem una crònica de la cursa com Déu mana. Jo i el Frans ens presentem a Avinyó amb força antelació com per no haver anar després amb pressa. Recollim el dorsal i aquest potser va ser l'únic punt a millorar per la cua que es va fer (però suposo que sent gairebé 425 corredors entre les dues curses -5 i 10 km.- és fins a un cert punt lògic). Fem el cafè en un bar molt a prop del pavelló i comentem la jugada -que si el perfil, les diferències de recorregut respecte l'any passat, etc.- i tot xino-xano ens acostem a la sortida (al Passeig). Un membre de l'organització de la cursa explica el recorregut amb bastant precisió i puntual com un rellotge suís, es dóna el tret de sortida a les 16:00h. Sort que aquest cop havia menjat lleuger i força d'hora perquè com deia a la crònica prèvia, aquesta hora convida a qualsevol cosa menys a córrer. I apa, ja hi som: comencem a trotar i de mica en mica agafem un ritme de cursa més o menys constant i alhora còmode, conscients que els tobogans que esquitxen la cursa seran una constant fins el final. Com era d'esperar el Frans s'avança -ja va dir que sortiria a per totes per provar-se i veure com reaccionava el menisc- i malgrat que el mantinc a la vista no hi ha manera d'enxampar al "jodio".

Jo vaig fent, amb la música de l'Ipod, i no m'amoïno gaire per si m'avencen uns quants corredors o si després els torno a superar. Potser per primer cop en bastant de temps sóc fidel als pensaments que deia al principi i el que vull és gaudir de la cursa, oimés si com puc comprovar el seu un recorregut és certament divertit, una mica tècnic i no exempt d'un cert nivell de duresa que alhora fa que no valgui gaire la pena estar pendent del rellotge. Passem per un primer punt d'avituallament i segueixo una mica de lluny l'estela del Frans. Sense anar molt ràpid però sense pausa, continuo a la meva i pugem pel Serrat de les Esglésies -l'únic tram en què suposo que jo i molts més corredors hem hagut de caminar atès el seu pendent. Arribo al segon punt d'aigua i aquí em despisto una mica doncs m'aturo una estona perquè havia perdut la connexió amb la música -perquè veieu com anava de "despreocupat"- i és en aquest moment que començo a perdre el col.lega definitivament. Entre això i que poc després tornem a trobar corriols estrets on és impossible avançar els de davant, tot i tenir forces per fer-ho, ja no el tornaré a veure fins creuar la meta.

Tant se val. A partir del qm. 7 s'inicia un tram de forta baixada i aprofito per prémer una mica el dents i augmentar el ritme, doncs no tot ha de ser pujar. Això em permet avançar unes quantes posicions que ja no perdré fins el final. Tot i aquesta darrera part, si mireu la classificació tampoc és que hagi fet la cursa de la meva vida, com d'altra banda, era d'esperar. Però confesso que vaig acabar amb un somriure a la boca perquè sortia amb unes baixes expectatives i després, la cosa ha acabat millor de l'esperat. Tot plegat, la posició 174 de quasi 300 corredors i el Frans uns 2 minuts per davant meu. Aviam si resultarà que la seva lesió de menisc és una "trola" i de les grans! Però com ja començo a dir amb motiu d'altres curses, encara havien d'arribar 125 corredors més i per tant, qui no es consola és perquè no vol. Això sí, no compareu aquesta amb la cursa d'enguany doncs una bona part del seu recorregut ha canviat i tant jo com el Frans coincidim en que el del dissabte va ser més dur (les dades del seu GPS indiquen un desnivell acumulat d'uns 400 m.).

Per acabar, i com ve sent habitual, una valoració breu del que m'ha semblat la cursa:
  • Aspectes que m'han agradat: no és cap secret si dic que aquesta és una cursa bastant ben organitzada i que de moment, als responsables no se'ls hi ha escapat de les mans. Tot i que entre les dues curses érem 425 corredors, en cap moment ens hem sentit atapeïts, malgrat que a l'inici de la cursa els carrers de la vila no donin per a gaire. Però sabent-ho, si vols començar a córrer de bon principi, ficat a la primera fila i s'ha acabat el problema. Com en altres curses d'aquest tipus i mesura, la logística per al corredor també ha estat molt correcta ja que tot està concentrat al mateix punt (el pavelló esportiu) i l'aparcament és fàcil i a prop. Com també s'ha comentat, el recorregut de la cursa és un bon encert perquè tot i passar per corriols i pistes, al meu parer tampoc és excessivament tècnic i aquí sí que es pot córrer tota l'estona, a banda que el pendent d'algun tram sigui més o menys alt.
  • Aspectes que poden millorar: crec que la recollida del dorsal és pot muntar d'una altra forma que eviti la cua que s'hi va fer (p. ex. posant les taules en un altre lloc dins el pavelló i no davant de la porta d'accés). Però no havent-hi tampoc molta gent no és una qüestió molt greu. D'altra banda, potser alguns van trobar a faltar ampolles d'aigua enlloc de gots de plàstic (confesso que jo em trobo més còmode amb la primera opció) però sent l'època de l'any que és, de calor no en fa. I per últim, respecte l'any passat s'ha millorat la qüestió de la informació cartogràfica però quant a les imatges amb el traçat dels dos recorreguts potser hagués estat millor no incloure-les (perquè el format no permet gaire nivell de detall) i sí, en canvi, un enllaç a un Wikiloc, Google Maps o una cosa per l'estil que sí permetria augmentar l'escala de visió. Però vaja, reconec que és aquesta una qüestió més de defecte professional que cap altra cosa.
En definitiva, una bona prova en el seu conjunt i que val molt la pena tenir-la a l'agenda per a futures edicions, si a un li ve de gust concloure l'any fent allò que ha estat fent durant la resta, és a dir, córrer i córrer. Oimés si tenim en compte que la contrada del Bages, i si no se m'ha escapat cap, no ofereix gaire tria per aquestes dates. Potser repetirem l'any vinent. Per cert, trobo a faltar algunes fotos de la cursa: que potser ningú en va fer? Poso aquesta de la notícia que publicava el diari Regió 7 i que he trobat navegant per la xarxa, però no m'hi busqueu perquè jo estava bastant més enrere.


4 comentaris:

  1. Hola Joan Carles! Molt bon any nou!
    M'ha agradat llegir la crònica tan extensa i interessant de la SS d'Avinyó! També m'han parlat bé de la SS de Berga, no sé si l'has fet algun any! Jo vaig fer la SS de BCN (Nassos), ja que va ser la primera cursa de 10Km que vaig córrer i li tinc especial "carinyo" i la veritat és que em va agradar acomiadar també l'any corrent. Va fer igualment un temps excel·lent per córrer i hi va haver bon ambient, tot i que per descomptat menys "casolana" i acollidora que les curses de pobles. Tot i això la organització, a nivell de calaixos i cues etc. prou correcta per ser entre 8000 i 10000 corredors; la única queixa és que pagues 13 euros i la bossa del corredor bàsicament era una bossa per dur la samarreta, però aquesta polèmica sobre els regals i els preus ja sabem que és "delicada"!

    Una abraçada i res, aquí seguirem corrent i entrenant tant com es pugui aquest 2012, si les obligacions ens ho permeten...!

    ResponElimina
  2. Dani,
    M'alegro que t'hagi agradat aquesta crònica. Ho faig amb aquesta intenció i és una gran satisfacció saber que hi ha persones que llegeixen les meves cròniques i a més a més, els agrada!! Respecte la SS de Berga, la vaig fer el 2009 i no està pas malament si t'agraden les curses de 5 km. pels carrers de la ciutat.

    Vaig fer un temps per a mi, bastant bo (crec recordar que poc més de 20 minuts) però no crec que ara el repetís. Aquesta distància és una mica enganyosa perquè com no hi estem acostumats i pensem que no és gaire, sortim a per totes i després ho pagues. Llevat, és clar, que ja vagis preparat.

    Sobre la teva presència a la Cursa dels Nassos de BCN, a mi em fa molt pal baixar al cap i casal de Catalunya per fer una cursa com aquesta, oimés si m'he de "barallar" amb 10.000 persones. No les gaudeixo. Però cadascú els seus gustos, com els colors. Ja faig veure't en una foto del Facebook tot i que no em va quedar clar si eres la persona que sortia en primer pla o una altra de més enllà. Ho dic tant per la cara com per la samarreta.

    Per cert, 13€ per una cursa de 10 km. ... ja els hi val: un senyal més del que diem cada cop més gent del fet que algunes organitzacions s'aprofiten d'allò més. Però què hi farem: ningú ens obliga a anar-hi o a no anar-hi. Per cert, quina serà la teva propera? La meva crec que serà la dels 2 turons de Moià (que en realitat crec que són 3), res a veure amb una d'asfalt i de 10 km.

    Res, que bon any i que tinguis unes bones actuacions.

    JC

    ResponElimina
  3. Hola de nou Joan Carles,

    Totalment d'acord amb tu, a les curses de 5Km normalment com bé dius no hi estem gaire acostumats i a més si estàs acostumat a fer tirades més llargues sovint ens resulten "curtes" i tendim a sortir bastant més a tope, potser sobrerefiats en algun cas i després ho pagues o si no salves l'objectiu inicial "pels pèls"; de tota manera prenc nota per provar-a de cara al present any, per variar també de la multitud barcelonina... i d'elevats preus per enriquiment de "npi" i pocs serveis de la majoria dels que correm!
    Sobre la foto del facebook, la vaig agafar d'un fotògraf que va fer fotos a tots els corredors conforme anàvem arribant i sempre tinc la mala sort d'entrar pel cantó dolent de meta per tant... vaig sortir al fons i en petit, amb la samarreta taronja :P vaig intentar etiquetar-me per "facilitar" el "dónde está wally - Dani"? :P

    Jo ara faig una petita aturada per examens de la UOC i la dels 2(o 3) turons, tot i que m'agradaria fer-la, al caure el dia 15, tinc fotuda la cosa i prefereixo concentrar-me en l'estudi fins el 21, que és quan faig la darrera prova. El dia 22 em reenganxo amb la Cursa del Barri de Sant Antoni a BCN, que, tot i ser a la capital, és menys multitudinària que les típiques i a part corro amb alguns amics que sempre la fan més personal i amena. Després faig la mitja de Granollers. Tens alguna recomanació per fer o alguna altra previsió després de 2 turons?

    Salut!

    ResponElimina
  4. Dani,
    Ja sospitava que el que sortia a la foto en primer pla no eres tu perquè recordava d'haver-te vist en alguna altra amb la samarreta taronja dels ... Correcats, potser? Jo també acostumo a situar-me malament en el moment de fer les fotos; deu ser que sóc poc fotogènic.

    De les curses a fer, no conec cap de les que dius, tot i que la Mitja deu ser una passada de la gent i l'ambient que hi ha d'haver. De totes formes, aquestes curses no m'han atret gaire, a banda que també la trobo un pèl cara. Ja saps que en qüestió de preus de curses, començo a ser una mica combatiu i algunes les descarto d'entrada perquè tinc la sensació que les respectives organitzacions busquen fer negoci que cap altra cosa. Fins i tot em rumio de fer la dels dos turons de Moià perquè resulta que en lloc dels 13€ que diu el web, quan vas a fer la inscripció has de pagar 14,5€. I això ja m'emprenya (no tant per la xifra sinó perquè no es diu d'entrada). Sobre això ja avenço que faré un altre escrit al bloc. Per tant, potser aquest gener acabaré fent només la cursa de muntanya de Súria. No ho tinc gaire clar clar.

    Salut!

    ResponElimina