dilluns, 10 de maig de 2010

Tàrrega: bé però no millor!

Ahir vaig córrer per segon cop consecutiu la Mitja Marató de Tàrrega amb el convenciment que no m'acostaria al crono de l'any passat. Ja fa temps que vaig dient que ara em prenc amb més calma això de les curses i que sóc més selectiu a l'hora de triar unes i descartar-ne altres. D'una banda si no entreno més, difícilment em puc esprémer més i per tant, no es pot demanar peres a un pomer; a aquestes alçades de l'any passat estava en millor forma que ara i reconec que ja em costava arribar a certs registres; així doncs, no em plantejo superar marques passades sinó gaudir més de les curses en què participo. I de l'altra, he volgut fer de nou aquesta Mitja per treure'm l'espina clavada de l'anterior edició, no quant al temps final -que ja va ser prou bo- sinó quant a sensacions en la carrera. Al 2009 vaig fer una bona marca però amb un darrer terç que se'm va fer difícil, pesat, feixuc i com aquell qui diu, demanant l'hora perquè acabés. Ahir, en canvi, va ser una cursa més còmode com explicaré tot seguit a la crònica.

D'entrada, la meteorologia indicava risc de pluja i per això, l'organització va muntar una carpa que concentrava tots els serveis dels corredors. Una molt bona idea que tot i que al final no va caldre, no va estar de més tenir aquesta previsió logística. El ressò que deu tenir aquesta cursa deu ser molt alt perquè com vaig dir a la prèvia, van arribar al límit de les inscripcions, amb gairebé unes 600. El que passa és que 2/3 parts van fer el quart de marató i la resta vam optar per la mitja; ja posats, i pagant el mateix, m'estimo fer més quilòmetres. El recorregut és el mateix de l'any passat però a l'inrevés i amb alguna petita variació perquè si no recordo malament, a la passada edició hi havia alguns carrers tallats per obres. La combinació d'asfalt i pista a l'itinerari ha estat bona i el fet que tots els punts quilomètrics estiguin marcats ajuda a fer-se una idea precisa del que falta i a dosificar-nos, si convé. A més, en cap moment hi ha hagut confusió entre els corredors d'una i altra cursa doncs el circuit és el mateix, només que el doble per als que hem fet la mitja. I perquè veieu també l'eficàcia dels targarins, es veu que l'avituallament del qm. 7 no s'ha pogut fer perquè els havien robat les begudes -1200 aigües i 300 begudes isotòniques (és ben bé que avui dia roben de tot)- però ho han pogut resoldre a la segona volta. I per acabar d'arrodonir-ho, aquest cop el temps ha acompanyat doncs ni ha plogut ni tampoc ha fet la calor de l'altra vegada (quan vaig tenir una "pàjara").

Pel que fa a la meva actuació personal el temps final ha estat discret (1:44h), més del que havia dit a la prèvia quan em sentiria prou satisfet si feia al voltant de l'1:40h. Suposo que no vindrà de 4 minuts però com deia abans, si un no entrena gaire més poques fites pot assolir. Això sí, durant tota la cursa m'he sentit bastant còmode i he mantingut un ritme constant i tranquil des dels primers quilòmetres; només al tram final m'he sentit les cames una mica més pesades i ha estat quan he afluixat. Suposo que m'hauré de ficar al cap que més enllà d'aquests temps ja no em mouré gaire i que, més aviat. m'hauré d'esforçar per no empitjorar-los. Al final, he arribat en la posició 112 d'un total de 179 corredors arribats (classificació). Per la seva banda, el Xavi ha estat aquest cop a qui li ha tocat la "pàjara" i en canvi, el Jordi qui se n'ha sortit prou bé. Potser massa i tot, volant fins a la posició núm. 45. I pensar que dèiem que seria per a nosaltres una bona llebre i ja de bon principi se'n va anar. Un altre cop ens ha refregat la ma per la cara.

En aquestes fotos que publico podeu veure com de tranquils sortíem jo i el Xavi (el Jordi ja devia estar arribant al qm. 1), a la segona com de contents i cofois estàvem tots tres a la carpa després d'acabar la cursa i fotre'ns una bona xocolata desfeta amb coca, i a la tercera sengles grafittis que em van cridar molt l'atenció i que suposo deuen tenir un missatge reivindicatiu, com dient que ens alegrem per foteses com el futbol i en canvi ens oblidem que hi ha molta gent al món que les està passant molt putes. No puc estar-hi més d'acord amb això.

6 comentaris:

  1. Si, sense fer garies entrenaments, fas aquest temps, no està gens malament. Només es tracta d'intentar buscar temps per córrer... i complir. Felicitats, que acumular mitges ja és un premi!

    ResponElimina
  2. Moltes felicitats per la cursa, company. Sense entrenar gaire, fer 1h44' a la Mitja de Tàrrega que no es precisament ideal per fer marca..., doncs que està molt bé!

    ResponElimina
  3. Hola Raúl,

    Cadascú ha de córrer d'acord amb les seves possibilitats que en el meu cas són molt modestes. Sí és cert que quan vaig començar a participar en curses un dels objectius era assolir uns millors temps. Però a la meva edat i entrenant el poc que ara puc entrenar, el millor premi és, com bé dius, acumular mitges i altres curses perquè voldrà dir que encara en faig i que em continuen agradant.

    Gràcies i salutacions.

    ResponElimina
  4. Hola Ernest,

    No sé si la Mitja de Tàrrega no és ideal per fer una bona marca. Crec que en el circuit català -i pel poc que conec- no hi ha gaires com aquesta. No és que sigui completament plana però els petits desnivells que té són molt assumibles. Reconeguem-ho, si vaig fer 1:44h no és tant pel recorregut sinó perquè el cos s'ho va prendre amb més calma que altres vegades. Toca de peus a terra.

    Salutacions i que la lesió es recuperi bé.

    ResponElimina
  5. Llavors, pel que dius es més ràpida de lo que jo creia... Es que el 2º classificat d'aquest any Jaume Grau, va fer la seva pitjor marca en Mitja de la lliga championchip de l'any passat, i l'Antonio Sevillano 6è classificat d'enguany, també va fer el seu pitjor temps de entre 17 curses al 2009, per això creia jo que no era bona per fer marca. De totes maneres no et treguis mèrits!

    ResponElimina
  6. Tens raó Ernest, sense conèixer aquests dos corredors que dius, ja vaig veure que les marques dels primers tampoc eren per llançar coets. De fet, més o menys mantinc el decalatge de temps amb els primers (més o menys 30'). Tot i així, no em va semblar una Mitja com per no intentar fer una bona marca ja que el seu perfil és bastant planer. Et convido a fer-la un dia i quan em deixis enrere -després d'un parell de qms.- veuràs com és. De ben segur que has fet (o faràs) alguna que sigui més dura.

    I de mèrits, els justos. Mentre no travessem cap a l'altre costat, és a dir, els demèrits!

    Salutacions.

    ResponElimina