dilluns, 24 de maig de 2010

Cursa dels Policies: fent de llebre!

Ahir al matí vam ser a la capital d'Osona amb motiu de la 5ª edició de la Cursa de Policia de Catalunya, entre les localitats veïnes de Manlleu (sortida) i Vic (arribada). I d'entrada ja us demano que no feu gaire cas de la meva classificació final ja que com veureu, és la pitjor en aquesta tipus de curses. En principi crec que és una cursa idònia per fer un bon temps (si és el que es busca) ja que el seu recorregut no té cap complicació: gairebé recte seguint una carretera local que uneix les dues ciutats i amb petits "tobogans" que l'únic que fan és afegir unes quantes gotes de suor i poc més. I si el temps acompanya (com va ser el cas d'ahir) doncs aleshores no hi ha excusa per no intentar-ho. Ara bé, aquest no va ser el meu cas.

Efectivament, com diu el títol de l'escrit em vaig dedicar a fer de "llebre" per a un company de feina -l'Esteve- que com a bon seguidor que és del bloc, ha caigut al costat "fosc" de les curses populars i s'ha decidit a participar-hi. Quan em va comentar que el seu objectiu era fer un temps al voltant de l'hora vaig pensar que ja hi haurien altres curses per córrer pensant més en el crono i no pas en cap altra cosa. Dit i fet, tots dos vam sortir i arribar junts encara que confesso que de vegades em costava no deixar-me portar per la temptació d'anar-me'n i deixar-lo sol. Les meves cames volien més marxa i el cervell donava les ordres perquè estiguessin tranquil.les, com un genet que ha d'agafar fort les regnes del seu cavall que està a punt de desbocar-se. En principi, la funció de la llebre en una cursa és tirar d'algú altre perquè després d'una estona corrent a un ritme molt ràpid, aquest aconsegueixi la fita de guanyar la cursa i batre el rècord. Ja us podeu fer pagues que aplicar aquest concepte per a la meva actuació d'ahir és un pèl exagerat, si tenim en compte que la "fita" havia de ser baixar de l'hora i que el primer de la cursa -de nou, en Pol Guillem- ens va treure la gens menyspreable xifra de 25 minuts. Fins i tot, després d'acabar la cursa i mentre estàvem cruspint-nos l'entrepà de botifarra, ens demanàrem quant de temps (millor dit, quants segons) resistiríem al costat del guanyador abans de perdre'n el rastre.

Jo crec que de tant va molt bé aquest tipus de curses en què corres sense haver d'invertir gaires esforços acompanyant a algú altre que s'ha d'esprémer més que tu per seguir el teu pas. Com ja tinc molt clar quin és el meu límit aleshores no em ve d'una per intentar fites més "glorioses" més endavant. Si més no, ahir vam poder parlar gairebé durant tota l'estona i m'anava posant al corrent de per on passàvem i què vèiem (doncs s'ho coneix molt bé per ser-ne oriünd), la qual cosa que per a un geògraf com jo (i ell també) hauria de ser un dels aspectes més valorats a l'hora de fer una cursa. D'altra banda, el fet de sortir dels darrers i anar a un ritme pausat però sostingut ens va servir per fer una bona progressió, anar avançant gent i més gent (en aquest sentit el balanç va ser clarament a favor) i creuar la meta amb un bon marge de temps per sota de l'objectiu fixat. A la classificació busqueu-nos a les posicions 687 i 688 (d'un total de 838) amb un crono de 56:14. Ja veieu doncs que no és per llença coets. És més, estic convençut que l'haguéssim pogut rebaixar més si realment ens ho haguéssim proposat ja que no vaig veure que l'Esteve demanés insistentment quan faltava i tampoc que arribés traient la llengua.

De totes formes, i sense voler semblar una mica pretensiós, crec que tenint en compte el perfil del recorregut i les condicions meteorològiques, si algú hagués fet de llebre per mi potser hauria marcat un temps final al voltant dels 43'-44'. No estic en el mateix estat de forma de fa un temps quan en curses semblants em plantejava intentar atacar la barrera dels 40'-41' però sí per aturar el crono amb uns quants minuts més, i prou. Però tan se val, l'objectiu no era aquest. Qui sap si en un futur més o menys proper haurà de ser l'Esteve qui faci de "llebre" per mi. En definitiva, crec que ha estat la cursa més còmode que he fet mai, cosa que el cos també ho agraeix de tant en tant. Total, la bossa d'obsequis la tens garantida tant si arribes primer com últim

Al final l'esforç (no gaire, però) va valdre la pena ja que la bossa incloïa un fuet de Casa Tarradelles i unes quantes llaunes de paté de tonyina La Piara (dues empreses clàssiques a la comarca), seguint en la línia d'altres curses on a més de la clàssica samarreta hi ha quelcom més de diferent. Amb això, primer tornaré a la meva infantesa, quan la meva mare em feia entrepans de paté (vaja, com es veu encara en algun anunci de la TV) i segon, potser si mai vaig a alguna altra manifestació (potser a la propera vaga general?) les forces de l'ordre públic (policies i mossos) em mirin amb uns altres ulls si duc la "seva" samarreta, abans d'estomacar-me amb la porra. Per cert, en aquesta edició han arribat 838 corredors quan les dues anteriors la xifra estava al voltant del miler (poc amunt, poc avall) i el límit d'inscrits era de 2.000. Podríem concloure d'això que la cursa, malgrat ser força multitudinària, ha iniciat un cert estancament?

Com sempre, si voleu veure'n el seu recorregut, aquí el teniu:

View Interactive Map on MapMyRun.com

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada