dilluns, 10 de maig de 2010

Bàs(què?)t: Final four de París

Diumenge esportiu i amb uns quants esdeveniments a destacar i un fet que denota, un cop més, com en aquest put ...o país tot allò que no sigui futbol no mereix ni una trista celebració. Ja sabeu que passo de l'esport anomenat estúpidament "rei" i que en canvi, segueixo molt més -de vegades amb autèntica passió- el bàsquet, i en especial l'equip de la meva ciutat, el Suzuki Manresa. Doncs bé, ahir va aconseguir una victòria més en la penúltima jornada de la fase regular, la 14ª, contra l'equip sevillà del Cajasol i amb què manté el registre de les darreres temporades. Ara bé, i seguint amb el bàsquet, el que em va sorprendre més és que ahir no sentís pels carrers res que anunciés la victòria del Regal Barça en la Final Four de París Bercy (alguns ja deien "París Mercy"), contra l'equip grec de l'Olimpiakos.

No dic res de nou quan proclamo que no sóc seguidor del Barça -en qualsevol esport- però sí del bàsquet i reconec -seria un neci si no ho fes- que enguany, si un vol veure bons partits, ha de ser amb aquest equip doncs amb el Manresa prou feines tenim per mantenir-nos a l'ACB. No sé si a Canaletes va haver-hi alguna concentració multitudinària per celebrar aquesta victòria, tenint en compte que la gent en devia estar al cas, ja que vam fer el partit per TV3 i en "prime-time". Però el que és a Manresa ho dubto. I això que just davant de casa meva -en un carrer cèntric- tinc dos bars que quan l'equip de futbol juga un partit important, s'atapeixen de gent i fan tota la gresca que faci falta, i de vegades amb algun que altre problema amb el trànsit. Ja us podeu imaginar l'ambient que es devia viure amb el 0-2 del Madrid-Barça i les cares de tristor després de l'eliminació de la Champions contra l'Inter de Milà. La nit del passat dissabte, que tothom esperava cantar l'aliró, doncs ni fu ni fa. Ara bé, perquè veieu l'interès que desperta el bàsquet, el segon esport del país, ahir aquests dos bars estaven tancats. Fa pena! Com a mínim, els veïns vam poder dormir tranquils, cosa que no passarà el proper diumenge doncs tothom és conscient que la lliga (de futbol) és només qüestió d'un tràmit (anomenat Valladolid).

Per cert, sabíeu que si no arriba a ser per una errada (?) dels jutges de taula amb el rellotge, el Suzuki Manresa hauria estat un dels pocs equips en guanyar el Barça aquesta temporada? Doncs sí, però com en casa del pobre les alegries duren molt poc, si és que n'hi ha, després de reclamar, presentar proves, etc. el jutge esportiu encarregat del dictamen, va prendre la decisió de no tocar el resultat final (82-86 amb pròrroga). Seria bo veure que hagués passat si això mateix hagués succeït ahir a París. I és que quan jugues contra un equip grec i si arribés a un final ajustat, sempre és millor estar més pendent de la taula de cronometradors i no tant del partit.

Abans que m'oblidi, felicitats al Regal Barça i als culés seguidors del bàsquet (dels altres pfff!!).

6 comentaris:

  1. Pues sí, em sembla que hi havia gent a Canaletes ahir. No gaires, és veritat... Més aviat futbolers que volien celebar alguna eurolliga enguany, sigui quina sigui. :P Més sort al Manresa l'any que ve a la liga ABC! :)
    Una abraçada, Raul.

    ResponElimina
  2. Hola Raul,
    La qüestió és celebrar el que sigui. Com el futbol del Barça enguany sembla ser que no donarà les mateixes alegries de l'any passat jo pensava que els culés s'abocarien més de ple amb el bàsquet -que aquesta temporada guanyarà tot el que jugui- però com em temia també, el bàsquet no importa a tanta gent. Llàstima, és un esport molt més vibrant i emocionant.
    Salutacions.

    ResponElimina
  3. Hola Joan Carles!
    Aquí el Pol Fàbregas escrivint des de Bristol. Més val que no t'expliqui com s'ha viscut per aquí! Ni una paraula als mitjans, ni pels carrers,...res de res! ja saps que els anglesos no saben "votar".
    Ens vam reunir els quatre de Barcelona que rondem per aquí, més alguns erasmus que no sabien ni que passava, i vam gaudir del partit en una pantalla d'ordinador de 14". Ara bé, ho vam celebrar amb l'orgull de tenir un troç d'equip com aquest, i amb un sentiment i una tensió (...tot i la descomunal pallisa que l'Olympiacos va rebre)potser massa pujats de to i tot...Ja se sap, a vegades quan estas apartat dels teus, de casa, el cor s'encongeix una mica i sents més aprop alló que et queda més lluny. És una llàstima sí, i essent un esport tan gran com aquest encara més, però el bàsquet català estar fent història, i mica mica, Barça, Manresa, Joventut...estan demostran que són equips per sentirse'n orgullós.
    Felicitats al Suzuki Manresa, que malgrat els problemes que han tingut darrerament, un any més estan entre els millors. I felicitats pel Blog!

    Pol

    ResponElimina
  4. Hola Pol,
    Ja m'imagino que a casa de Sa Majestat això del bàsquet no deuen saber ni què és. I pensar que tenen previst organitzar una Final Four a Londres d'aquí poc, segons tinc entès. Allà suposo que tot el que no sigui futbol (això sí que tenen de bo) i rugby (això també!!) no deu existir, malgrat que individualment tenen uns quants jugadors de bàsquet prou interessants, alguns per la lliga espanyola, una estrella a la NBA, etc. Al darrer Europeu -que just va guanyar Espanya- ens van donar molts problemes.

    Gràcies pels teus comentaris, pel Suzuki Manresa i seguim en contacte. Quan tornis ja m'ho faràs saber.

    Joan Carles

    ResponElimina
  5. No sé si és una impressió meva, però em sembla que en les darreres temporades el bàsquet ha anat perdent espectadors (o seguidors). Recordo que abans (fa 10 anys, per exemple) un partit d'aquest nivell l'hauri vist tothom, en canvi la final amb l'Olympiakos ha passat una mica com de resquitllada. Potser estic errat o potser és un efecte del "súper" Barça actual de futbol que ha minvat l'interés popular per altres esports.

    ResponElimina
  6. Hola Rodri,

    Jo diria que més aviat això que dius respon a la segona opció que esmentes. El futbol -Barça inclòs- ha arribat a uns nivells de mediatisme i magnificència que jo no havia vista mai. Fixa't que és notícia a les TV qualsevol fet banal -com que uns jugadors vagin a entrenar, quan se suposa que és la seva feina i li paguen per això. Ja sabem que el futbol sempre ha estat -i malauradament seguirà sent-ho- l'esport rei en aquest maleït país però és que ara està copant tot.

    No crec que el bàsquet hagi perdut espectadors, bo i més quan la selecció està aconseguint darrerament les majors fites de la seva història, el Barça guanya tot el que juga, etc. Només que sempre ha estat el germà pobre del món esportiu nacional. I malauradament seguirà sent-ho per molt que guanyi.

    Salutacions.

    ResponElimina