Crisi i un excés de curses? Reflexions (1)

Amb motiu de la passada Mitja Marató d'Olot i xerrant sobre això de les curses en general, vam arribar a la conclusió que potser començava a haver-hi un excés d'oferta, que tot i l'augment de la popularització d'aquest esport entre molta més gent que abans, potser això no seria suficient com per garantir la viabilitat futura de moltes curses, sobretot d'aquelles que es troben encara en una fase incipient. Hi vaig tornar a pensar quan aquest dissabte 1 de maig es van fer dues curses al Bages, a Artés (ja va per la seva 10ª edició) i a Manresa (organitzada pel Club de Natació i que n'era la 2ª edició). I totes dues gairebé a la mateixa hora i molt semblants quant a distància i perfil. Recordeu que la primera ja la vaig citar com una de les opcions a fer aquest maig però l'altra se'm va passar per alt (tampoc estava anunciada a cap calendari Web, que jo sàpiga).

Així doncs, em vaig demanar: no era possible que la de Manresa s'hagués fet l'endemà i no el mateix dia? Estic convençut que hi hauria hagut corredors d'aquestes contrades amb ganes de fer les dues en un interval de 24 hores. I dic aquesta i no la d'Artés per la seva major "antiguitat" i perquè, justament, el seu nom és "Cros de l'1 de maig". Desconec si uns i altres organitzadors van tenir en compte aquest fet i si és així, potser tampoc li van donar cap importància. De totes formes, veient això i traspassant-ho a un context més ampli, un no pot evitar de tenir la sensació que en molts casos, i tractant-se de curses minoritàries, potser s'estan fent la punyeta unes i altres de manera innecessària. És com si hi hagués una mena de "campi qui pugui", de pensar en muntar una cursa sense tenir en compte la resta d'ofertes que existeix més o menys pels voltants. I a més, fixeu-vos que parlem de curses de 10 km. que és la modalitat més popular i nombrosa quant a demanda i també en oferta. A mida que anem pujant en distància (mitges i maratons), tant una com altra van de baixa, però sobretot l'oferta.

És ben cert que com ja s'ha comentat en aquest mateix blog i com podeu llegir també en diaris i revistes quan hi ha alguna cursa d'aquestes tan massificades, la pràctica de sortir a córrer ja potser ha deixat de ser una qüestió de moda (les modes són passatgeres, van i venen) i ara és una activitat "vital" per a molta gent (potser sense la transcendència que traspua aquesta paraula). Per motius de salut, per passar-s'ho bé, per tenir una bona excusa per fer una excursió, pel que sigui (llegiu el decàleg que vaig escriure fa un temps), però de ben segur que cada cop veieu pels carrers de la vostra ciutat més gent corrent. I d'això se'n beneficien les botigues d'esports, d'alimentació esportiva, editorials de revistes d'atletisme i similars, agències de viatge, etc. És a dir, que allò que va començar com una qüestió molt "amateur" està generant un impacte econòmic significatiu i gens menyspreable en alguns sectors. I d'aquí a muntar una cursa hi ha només un pas. Sembla com si tothom hagués vist el negoci i ara hagi arribat l'hora de pujar-se a aquest carro.

Compte, amb això últim no estic criticant en cap moment el munt de gent que deu haver-hi darrera l'organització d'una cursa, de qualsevol, sigui gran o petita, mediàtica o desconeguda. Estic convençut que el grau de voluntarisme és absolut i total, que s'hi és sense cap obligació, que com a molt rebran un entrepà o se'ls pagarà el dinar, i sabent que un cop acabi la cursa tenen més números de rebre crítiques si alguna cosa no va gaire bé que no pas siguin felicitats si tot ha anat com oli en un llum. Més aviat la meva reflexió d'aquest escrit va en el sentit de tenir la impressió que és com si ara qualsevol poble, nucli, ciutat, etc. se sentís "obligat" a fer una cursa per tal que se'n parli, com si s'hagués de sortir en una mena de mapa "atlètic" i que si no hi ets, aleshores no ets ningú. En termes de màrqueting urbà es diu que és important tenir algun atractiu turístic per fer-te un petit forat en el mapa turístic mundial i que la gent et pugui conèixer i visitar. Doncs bé, després de poc més d'un any immers en el món de les curses populars començo a pensar el mateix. I com diu la dita, estarem matant la gallina dels ous d'or?

I això em porta a pensar en la viabilitat d'algunes curses, sobretot en termes econòmics. En altres paraules, hi ha tanta demanda com perquè avui dia hi hagi molta més oferta que fa uns anys? Ara potser especularé més del compte -doncs mai n'he organitzat cap- però m'imagino que per molta bona voluntat que s'hi posi, l'organització d'una cursa ha de costar calés i a l'hora de fer càlculs hem de pensar en partides com els obsequis als corredors, el menjar i beure, pòlisses de responsabilitat civil i assegurances d'accidents (mireu el reglament de les curses), etc. I és clar, tot això no surt del no res ni tampoc fregant una llàntia màgica. Són despeses que se suposa han de quedar cobertes a través de les inscripcions, patrocinadors, potser també dels propis ajuntaments, etc. Però com no conec gaire el rerefons no voldria parlar més del compte, ficar la pota i, sobretot, ofendre algú sense voler-ho.

Ara bé, en un context de crisi com l'actual i sense gaires visos que millori a curt termini, em pregunto el següent: algunes curses podran aguantar sense haver de pujar el preu de la inscripció? I si això es produeix, aleshores no podríem pensar que el potencial corredor interessat sigui ara més escrupolós en la tria de les curses que vol fer (i pagar)? Algú podria replicar dient que no n'hi ha per tant, que el preu no és gens prohibitiu (posem l'equivalent a un sopar de nivell mitjà?) i que això no li ha de fer desistir d'inscriure-s'hi. D'una banda és cert, mirat aïlladament els preus solen ser també "populars" però potser ara hi haurà una major tirada per curses més properes al lloc de residència, que suposin una menor despesa de viatge, que no "obliguin" a dinar fora o fins i tot, a dormir (allò que dèiem abans de la cursa com un bon pretext per fer una excursió). Si aquesta idea és plausible, aleshores podríem també pensar que la repercussió econòmica allà on es fes la cursa serà menor. Veieu per on vull anar, en un model de vida capitalista la variable clau per seguir creixent és el consum, regulat per la llei de l'oferta i la demanda; però quan l'oferta es fa més restrictiva (p. ex. pujada de preus en inscripcions) i la demanda tampoc està per gaires alegries, aleshores tot se'n ressent. Si la crisi fa tancar fàbriques i provoca deslocalització industrial, no podríem parlar també de desaparició de curses, de la seva "deslocalització"?

Total, que m'ha sortit una reflexió més llarga del previst inicialment. És clar que per saber si el món de les curses populars està o no en crisi hauríem de consultar dades concretes i rellevants, així com també amb un horitzó temporal d'uns quants anys enrere. No és aquest l'objectiu de l'escrit sinó tan sols deixar anar en veu alta uns quants pensaments. Això sí, en propers escrits sobre el mateix tema intentaré basar-me en algunes dades, tot i que ja avenço que és un exercici prou complicat i del qual tampoc se'n podran extreure conclusions gaire rotundes.