Per què córrer? Un dècaleg de raons

Navegant pel Web he llegit en algun altre Blog que segons no sé qui hi ha tantes raons per córrer com dies té l'any. Doncs bé, no vull ser tan exhaustiu com per detallar les meves 365 raons (o una més si l'any és de traspàs) ja que, entre altres, tampoc em venen al cap tantes. Però bé, aquí podeu llegir el meu breu decàleg.

1. És una molt bona oportunitat per conèixer millor el territori, no tan sols el del voltant més immediat sinó també de la resta de la geografia catalana. I és clar, no em negareu que sent jo geògraf aquesta raó és del tot lògica. Per exemple, pel simple fet d'entrenar-me per la rodalia de Manresa he pogut conèixer millor una part del Pla de Bages, racons i camins que ni sabia que existissin i veure també com està canviant (per cert, sabeu que ara hi tenim el "flamant" centre penitenciari dels Lledoners?); doncs he pogut veure des dels primers moviments de terres fins la seva inauguració. I si canviem de comarca, si no hagués estat per les curses no hi hagués visitat a pobles com Torà, Puigverd de Lleida o Vilanova del Camí o altres que seguiran. Si voleu veure la zona dels Lledoners, cliqueu en aquest icona:



2. Sens dubte que córrer suposa una millora de la salut. Després de tants anys de gimnasos i fer peses va arribar un moment que vaig veure que això ja m'avorria i que tocava un canvi d'esport (més aeròbic). També hi va contribuir molt la llei de la gravetat, és a dir, veure com els quilos de muscle que m'havia posat al pit i les espatlles (no voldria semblar pedant) anaven caient i acumulant-se a la panxa en forma de greix. I no hi ha res que em rebenti més que haver de canviar de talla de pantalons (per a més). A més del fet que córrer és la manera més eficaç d'evitar això, serveix per millorar l'estat cardiovascular i per a mi, també és un bon complement de la BTT (o més ben dit, a l'inrevés). Tot plegat, que us ben asseguro que després de gairebé 3 anys corrent em sento millor que mai.

3. Relacionat amb el tema de la salut, córrer contribueix a desconnectar-se dels problemes de la feina, familiars, domèstics, etc. Per a mi -que afortunadament no en tinc gaires, de problemes- és un plaer córrer escoltant música amb l'Ipod; no només és més entretingut sinó que segons un estudi de l'Escola d'Educació Física de la londinenca Universitat de Brunel, qui corre escoltant música més "canyera" ho fa més ràpid i se sent millor que qui ho fa amb música més lenta.

4. I sense deixar el fil de la salut (abans física i mental), no sabeu el morbo que dóna que t'estiguis dutxant després d'haver anat a córrer i arribi la teva parella i decidiu de continuar amb l'entrenament. Bé, això segons diuen els entesos, és clar. Però això ja són figues d'un altre paner i els lectors del blog em disculparan si no en dono més detalls. De fet, segons he llegit en una revista especialitzada (en curses, no en cap altra cosa) es diu que entre les dones córrer fa pujar temporalment els nivells de testosterona i la líbido; no diu res, però, dels homes (potser és que sempre la tenim amunt). Per tant, a córrer que són quatre dies i alguns ja n'hem viscut dos!

5. Córrer contribueix a superar modestos reptes personals. En certa forma, mantenir-se jove és un bon punt d'inici per posar-se reptes a un mateix i aconseguir quelcom que abans no es creia possible. En aquest sentit, el meu repte més immediat és intentar baixar dels 41' en una cursa de 10 km plans (o si més no, moure'm al voltant d'aquest temps). No sé si ho aconseguiré però si més no, en la meva propera cursa (Girona) ho intentaré. I si no és factible tampoc passa res. Amb això un també s'adona de les seves pròpies limitacions, i bo i més si com en el meu cas no segueixo una rutina d'entrenament estricta i metòdica. Però de ben segur que si m'haguessin dit abans que després d'un temps estaria participant en curses i sense desentonar gaire, hauria pensat que s'havien begut l'enteniment (o alguna que altra ampolla d'espirituós!).

6. Segurament córrer és un dels esports més fàcils, còmodes i barats de de practicar, a part del més antic (demaneu-li al soldat grec Filípides que va córrer la distància des de la ciutat de Marató fins a Atenes l'any 490 a.C. per portar la notícia de la victòria dels grecs sobre els perses). Amb un pantaló, una samarreta i unes sabatilles ja es pot començar. A diferència d'altres esports, pots córrer quan vulguis, aprofitant qualsevol estona morta, en qualsevol hora i gairebé a qualsevol lloc. A més, un altre avantatge és que és un exercici natural ja que tothom sap córrer i pot fer-ho correctament sense un procés d'aprenentatge gaire complicat. Ara bé, si un s'acaba enganxant, comença la sofistificació de l'afició: que si unes sabatilles concretes gairebé per a cada tipus de peus, que si samarretes tècniques i altres peces de roba que ajuden a millorar el rendiment, que si GPS, pulsòmetres i altres gadgets, la nutrició, etc. Per exemple, sobre això podeu consultar el blog Runners Tools amb un nom ja prou indicatiu.

7. Aquesta afició ha estat una perfecta "excusa" per conèixer un món que ni sospitava fos tan popular: revistes, fòrums d'Internet, blogs, etc. i fins i tot agències de viatge especialitzades en organitzar estades per córrer curses determinades (p. ex. i sense que tingui cap mena de comissió, podeu consultar aquesta, entre altres que deu haver-hi en el mercat).

8. Per a mi també és un bon motiu per introduir-me en aquest món de les noves tecnologies que només coneixia de forma indirecta. Reconec que ja feia temps em rondava pel cap la idea de fer una cosa per l'estil (potser més aviat una pàgina Web) però no m'acabava de decidir mai fins que un dia, aprofitant una estona que no tenia res a fer, vaig començar a buscar Webs i blogs de curses i em vaig posar a fer aquest. A més, un cop muntat el blog també em serveix per aplicar algunes eines que potser en algun moment donat podré aplicar després a la meva feina.

9. No sabeu la col.lecció de samarretes tècniques que començo a tenir amb tanta cursa. Per tant, si voleu ampliar el vostre vestuari de roba esportiva (encara que no sigui estrictament de marca) inscriviu-vos a curses perquè gairebé a totes s'inclou una samarreta dins la bossa d'obsequis.

10. I finalment, i per què no? Suposo que alguna cosa s'ha de fer si un vol mantenir-se una mica actiu i es tenen unes mínimes inquietuds físiques. Potser encara és hora d'agrair el professor de gimnàstica de l'escola d'EGB que m'obligués a córrer en campionats escolars, tot i sabent que arribaria l'últim. I quina millor motivació per córrer com un desesperat quan a la "mili" et deien que els últims de la cursa es quedaven sense permís de cap de setmana. Tot s'hi val per no estar al sofà apalancat mirant la televisió (total, per al que fan!) i criant panxa.

Doncs bé, aquí teniu les meves 10 raons de perquè corro. En trobaríem unes quantes més però se suposa que si això és un decàleg, només n'he d'incloure 10. Potser en un "post" posterior en faré un altre de perquè no córrer i millor estar-se a casa tranquil.lament.