Per què no córrer? Un decàleg de raons

Per portar-me la contrària a mi mateix, a continuació llisto un decàleg de motius que podrien desincentivar algú d'intentar córrer, seguint el fil i ordre del "post" anterior i oposat:

1. Per conèixer el territori i indrets nous no cal cansar-se més de l'estrictament necessari i diríem que gens ni mica. Avui dia, amb l'Internet i el Google Maps ho tenim tot solucionat des del sofà de casa. Així doncs, per què ens hauríem de prendre la molèstia -i a més, cansina- de llevar-nos d'hora, agafar el cotxe i fer quilòmetres, mirar d'arribar amb temps suficient a la cursa i després suar com un garrí. I tot per anar a un lloc que ni ens va ni ens ve i que si no coneixem el nostre món particular no s'enfonsarà i segurament seguirem sent igual de feliços (o d'infeliços) que abans.

2. Potser sí que córrer afavoreix la salut física de la gent. No sóc pas metge per valorar aquesta més que probable virtut (si tothom ho diu és que deu ser veritat). Ara bé, podem pensar que ja és corre prou intentar agafar el tren o autobús que ens porti a la feina, que al llarg del dia ja anem prou de cul per mirar de complir amb tots els nostres compromisos i obligacions de tota mena. I amb bona lògica, el que una persona "normal" NO espera trobar-se a casa així que arribi és un parell de sabatilles d'esport (si de cas de les altres). Total, no diuen que la vida són quatre dies? doncs segurament quan ens rumiem de provar això de córrer ja n'haurem gastat dos i aleshores ... per què malbaratar els altres dos que ens queden?

3. No negarem tampoc la virtut que córrer pot ajudar a desconnectar temporalment dels problemes. Per això, podem provar de fer-ho sol amb el risc que la gent ens vegi com una mena d'éssers antisocials, o de convèncer algun company i veure després com descobrim una vena competitiva que ni coneixíem i ens piquem per comprovar qui del dos és més ràpid, amb la qual cosa hi ha molts números perquè acabem "picats" i amb un mal "rotllo" pel mig. Conclusió: no tornem a córrer junts al.legant excuses de mal pagador i tots dos pensem un de l'altre que som, de nou, antisocials o bojos. I total, d'aquests n'hi un bon munt pel carrer i no passa absolutament res (i ja no en vindrà d'un més).

4. Tampoc sóc ningú per negar les excel.lents virtuts d'aquest esport en matèria de sexualitat. Ara bé, haurem de reconèixer que també es pot ser un bon amant al llit (o on calgui) sense haver de pensar contínuament en la propera cursa; és més, fer-ho ens podria distreure d'altres responsabilitats més agradables i no estar a l'alçada que les circumstàncies ens exigeixen. Al cap i a la fi, si comencem a córrer quan estem per la meitat del nostre cicle vital (estadísticament parlant) valdria més no fer-se el milhomes i creure's una mena de Superman que té la força per fer tot allò que es proposi, no sigui que després ens falli la kriptonita (al llit o a la cursa).

5. I sobre el tema dels reptes personals, quin millor repte per a molta gent que intentar arribar a final de mes tan bonament com poguem. Que si fer front al pagament de la hipoteca, les lletres del cotxe i altres deutes, que si la feina fluixeja (això aquells que tinguin la sort de conservar-la encara), que si diuen que la inflació baixa però no es veu per enlloc, etc. Vist aquest panorama tan negre, a qui amb dos dits de front se li pot passar pel cap imposar-se a un mateix altres reptes? De be segur que per a molta gent, fins i tot aquesta paraula, pot semblar una mica "snob". I si a molta gent se li hagués dit fa tan sols un any que ara estaríem com estem, amb una economia que fa aigües per tot arreu i uns nivells d'atur que feia temps no es veien, també hauria pensat que s'havien begut l'enteniment o fumat ves a saber què.

6. Existeix el risc que envalentonats i animats d'allò més, abans de començar decidim visitar la botiga per fer-nos amb la darrera equipamenta més tècnica que hagi en el mercat per després comprovar que això de córrer no és ben bé el que ens havíem imaginat i que millor dedicar-se a altres aficions més sedentàries (col.leccionar segells, la pesca, etc.). Conclusió: la roba i resta d'accessoris que hem comprat acaben arraconats a l'armari a l'espera de temps millors que ja sabem no arribaran mai. I a més, haurem pagat per a res (potser pensarem en algun candidat a qui encolomar el material per, com a mínim, no donar-ho tot per perdut). Al cap i a la fi, haurem descobert que com som moderns no val la pena perdre el temps en una activitat tan antiga; per cert, sabíeu que el soldat Filípides a què es feia referència en l'anterior "post" va morir després d'haver corregut per comunicar la notícia de la victòria dels grecs a la batalla de Marató (algunes fonts diuen de cansament i altres de les seves ferides).

7. Dèiem que l'afició per córrer fa que poguem conèixer un món insospitat en forma de revistes, fòrums a Internet, revistes, etc. Bé, i què? Si hem decidit de no endinsar-nos-hi, en podem prescindir del tot. Serà per revistes i fòrums! A qualsevol quiosc ben assortit podem trobar altres revistes que ens poden resultar més interessants i de blogs de qualsevol temàtica ja ni cal dir-ho, doncs seria un insult a la nostra intel.ligència. De ben segur que tant en format paper com virtual qualsevol altra troballa ens podrà satisfer els nostres mínims interessos i inquietuds. Això sí, que hi hagi agències de viatges especialitzades en el "fantàstic" món de les curses ja és allò de "rizar el rizo". Segur que els experts en màrqueting dirien que aquest és un bon exemple de segmentació del mercat turístic i de "nínxols" de demanda.

8. Evidentment, existeixen milers de motius diferents que ens poden servir d'"excusa" per tafanejar per Internet i totes les seves múltiples possibilitats. No cal, per tant, aficionar-se a les curses per crear un blog com aquest. Només hem de pensar que avui dia qualsevol marrec que estigui a casa tot el sant dia fent "soffing" és capaç de fer virgueries amb les noves tecnologies i ens en dóna mil voltes (p. ex. l'altre dia la meva fillola que té 12 anys em va explicar com anava el bluetooth del mòbil). I que me'n diueu de les xarxes socials (facebook, twiter, tuenti, etc.). No, si al final serem testimonis de com el món virtual substituirà el real i ja em veig fent curses amb la Wii.

9. I sobre la col.lecció de samarretes tècniques que acabem fent amb tanta cursa, ens podem demanar amb tota sinceritat per què en volem tantes, si al final sempre correm amb la mateixa i no la substituïm fins que està tan gastada de tant usar-la i rentar-la. És a dir, sempre ens acabem posant la mateixa roba per córrer i només la canviem en funció de l'època de l'any. Allò que va començar com una afició i de retruc una manera d'ampliar el vestuari esportiu, pot acabar sent la manera més inútil d'ocupar el vestidor de casa. Si com a mínim a les curses es donessin altres regals, encara (p. ex. veieu els obsequis que donaven als participants a la mitja marató de Montornès del Vallès).

10. I finalment, i per què sí? Córrer suposa un gran esforç, s'ha de fer estiraments abans i després per evitar les agulletes, acabes esgotat i garratibat, pots lesionar-te, trepitjar merda en qualsevol camí, que t'atropelli un ciclista o un quad, etc. Ben mirat, ja és ben cert quan diuen que no val la pena tant sacrifici per no res i que com a casa, enlloc s'està millor. I més si ja sabem que no tenim la més mínima possibilitat de guanyar cap cursa (llevat que sigui tan poc popular que hi hagi poca gent, i encara). En el fons és com en els famosos dibuixos animats del coiot perseguint el correcamins, que ja sabem que mai l'atraparà per molt bé que s'ho hagi preparat abans.

Doncs bé, aquí teniu algunes raons de perquè no córrer. Espero que no les segui al peu de la lletra i penseu que de tant en tant, també us podeu posar a la pell del correcamins i deixar que siguin els altres els que facin de coiots.