dijous, 31 de desembre de 2009

Bages: una cursa més

Com ja vaig dir en un escrit del mes de novembre sobre l'aparició de dues curses noves al Bages, sempre és bo donar la benvinguda a una més. Així és, a través d'un altre corredor amb qui hem coincidit en alguna cursa i que també és seguidor del blog, m'assabento que la vila d'Avinyó s'ha apuntat al carro de les curses de Sant Silvestre i avui mateix, a la tarda, donarà el tret de sortida a la que, em sembla, deu ser la seva primera edició (i esperem que no la darrera). Si més no, no me'n consta cap d'anterior. La informació disponible al Web no és gaire exhaustiva i si us hi animeu en un rampell de darrera hora, sapigueu que podreu escollir entre dues distàncies (10 i 5 km.), tret que volgueu optar per participar en les curses infantils (300, 600 i 1.000 m.). I de regal, us donaran una samarreta tècnica i pica-pica per a tothom. De fet, gairebé tot això que us dic ara és la informació que trobareu a l'enllaç. I poca cosa més.

Aquest mateix corredor que m'ho va comentar ja em confessava que ell se'n va assabentar per un altre amic seu i de fet, no he vist en els canals habituals de comunicació de curses, cap anunci. Dóna la impressió que l'organització deu ser força "casolana" (que no vol dir dolenta, ni molt menys), que s'han decidit a fer-la no fa gaires dies i que tot plegat, deuen esperar un ambient molt familiar i no gaire gent. Al cap i a la fi, és un dia per prendre's les coses amb alegria i sense gaires més cabòries, com diria aquell. Jo no hi seré perquè suposadament d'aquí unes quantes hores estaré corrent a Berga però ja intentaré recollir més informació. Per si de cas, me l'apunto al fitxer de curses al Bages que podeu consultar en aquest mateix blog.

Si us decidiu a acostar-vos-hi però no us ve de gust participar a la cursa, sempre hi podreu fer un volt i veure alguns elements d'un cert interès; per exemple, el seu pont vell (d'estil gòtic), la Torre dels Soldats (que data de la 2ª Guerra Carlina i que és de les poques que encara romanen en peus construïdes per a una xarxa militar de telegrafia òptica) o la Casa Abadal, d'estil modernista. I sobretot, no us deixeu perdre l'oportunitat de visitar les bodegues Abadal, tenint en compte que aquest nucli forma part de la D.O. Pla de Bages. Per cert, no sóc gaire (més aviat gens) entès en qüestions enològiques però per si us interessa, sapigueu que a la Guia Peñín, els vins Abadal estan catalogats com a "excel.lents" amb una valoració de 90 punts. No sé si això és molt o no n'hi ha per tant però m'imagino que deu ser un reconeixement certament important.

Per cert, Avinyó va tenir un petit moment de glòria (si és pot dir així) ara farà cosa d'un any perquè va sortir en un dels documentals del prestigiós programa de TV3 "30 minuts", quan se'n feia ressò del tancament d'una important empresa tèxtil i que donava feina a molta gent del poble (de quasi 2.300 hab.), en el context d'una profunda crisi del sector (aquí podeu veure el vídeo). Recordem que per aquella època, encara hi havia gent que negava que el país estigués entrant en una fase de recessió econòmica.

Reflexió per al nou any: bon 2010!

Tafanejant pel directori de blogs Bitacoles.cat trobo un d'un tal Joan Genís a qui no tinc el gust de conèixer, amb un darrer escrit a mode de reflexió sobre les coses que realment ens han d'importar a la nostra vida i que m'ha semblat molt escaient i sensat de recollir i compartir amb tots vosaltres. Diguem que en lloc de desitjar-vos un bo fi d'any i una encara millor entrada al 2010 d'una manera més "tradicional" -que també, faltaria més- voldria fer-ho d'una altra que, en certa forma, us fes pensar una mica. Desconec si aquesta reflexió és originalment seva -de fet, l'he trobada en algun altre lloc- o és d'aquelles de tota la vida que van circulant de boca en boca, i que en aquests temps que un rep missatges per totes bandes i de vés a saber on, t'apareix un dia de cop i volta a la safata del teu correu electrònic. Però a banda d'això, si la llegiu veureu que té molta lògica, tanta que sovint se'ns pot passar per alt.

Deixeu-me que comenci per la següent pregunta: què faríeu amb les següents coses? Un pot de vidre, pilotes de golf, bales (no les d'una arma de foc sinó el que en castellà diuen "canicas"), sorra i cafè ... Què, ja ho sabeu? No, doncs bé, podríeu fer el següent:

Un professor davant del seu auditori i sense dir ase ni bèstia agafa un pot de vidre gran i buit, l'omple de pilotes de golf i demana als seus estudiants si està ple, pregunta a la qual responen afirmativament. De nou, i seguint amb la seva actitud un tant intrigant, el professor es fa amb un grapat de bales i el buida dins el pot fins que acaben omplint els espais que es troben entre les pilotes de golf. Torna a fer la mateixa pregunta d'abans i els estudiants tornen a respondre que sí, que el pot està ple. Doncs bé, no satisfet amb això, el professor buida un sac de sorra al pot i per suposat, la sorra omple tots els espais buits que encara romanen. A risc de fer-se pesat, el professor fa la mateixa pregunta per tercera vegada i els estudiants tornen a respondre per tercera vegada amb un "sí" unànime. Per últim, el professor agrega dues tasses de cafè al contingut del pot i s'infiltra per tots els espais buits que hi ha entre la sorra.

El professor deixa passar una estona perquè els estudiants riguin i es demanin de què va aquesta història. I els ho explica: "Vull que us adoneu que el pot de vidre representa la vostra vida en què les pilotes de golf són les coses realment importants com la família, els fills, la salut, els amics, etc. És a dir, que si ho perdéssim tot i només ens quedés això, les nostres vides encara estarien plenes. Les bales són les altres coses que també importen com el treball, la casa, el cotxe, etc. mentre que la sorra simbolitza la resta, les petites coses que si ens ho pensem bé, en podríem prescindir perfectament i no ens passaria res. Doncs bé, si posem primer al pot de vidre la sorra no hi hauria espai per a les bales ni tampoc les pilotes de golf. I el mateix passa amb les nostres vides; si destinem tot el nostre temps i energia a les petites coses mai tindrem lloc per allò que realment és important.

Conclusió: dediqueu-vos a aquelles coses que són decisives per a la vostra felicitat i els qui us envolten; busqueu temps per jugar amb els vostres fills, tingueu cura de la salut, divertiu-vos amb la parella, practiqueu esport regularment i no deixeu de banda les vostres aficions favorites. Sempre podreu trobar un foradet per a les altres coses. Ocupeu-vos-en de les pilotes de golf, establiu bé les vostres prioritats i penseu que la resta no és més que sorra. A tot això, un dels estudiants que havia prestat bé l'orella, i un pèl estranyat perquè en tota la història el professor s'havia deixat de citar un dels elements, aixecà la ma per demanar-li què hi feia el cafè. La resposta va ser: només és per demostrar que tant se val com d'ocupades estiguin les vostres vides, com de cul penseu que aneu, etc. ... al pot de vidre sempre hi ha lloc per fer un cafè amb un amic.

Per cert, espero sincerament que tot els vostres desitjos i propòsits que us feu per al 2010 es compleixin; és a dir, allò tan típic de deixar de fumar, aprendre anglès, apuntar-se a un gimnàs per perdre uns quants quilos, fer les paus amb la sogra, bla, bla, bla. Sigueu feliços fent feliços als altres. Penseu que la felicitat comença quan acaben les nostres pretensions.

dimecres, 30 de desembre de 2009

Berga: quins nassos córrer el cap d'any!

Qui ho hagués dit quan em vaig introduir en aquest món de les curses populars encara no fa un any que acabaria el 2009 corrent. Al seu moment ni m'ho vaig plantejar però reconec que és una forma diferent de passar les seves darreres hores fent una activitat esportiva que ha passat a ser la meva principal afició. Efectivament, aprofitant que passarem la revetlla de fi d'any a Berga farem espai a l'estómac per al que vingui després participant a la seva "X Cursa Sant Silvestre". De fet, pel que he vist en algun fòrum i calendaris per Internet, aquesta deu ser la cursa més repetida arreu perquè se'n fan un fotimer, amb independència de si la la localitat on se celebra és gran, petita, cosmopolita, desconeguda, etc. I tot i que no he fet cap seguiment exhaustiu del panorama, m'imagino que seguint la tendència creixent que, en general, estan tenint les curses, cada vegada se'n deuen fer més i amb més participació.

Així doncs, si a Súria havíem de córrer per la patrona dels miners- Santa Bàrbara- a Berga ho farem pel Sant més conegut del darrer dia de l'any, Silvestre, tot i que en aquest dia se celebren uns quants més (si no m'he equivocat també és l'onomàstica dels Sabinià, Coloma, Melània, Donata, Flor i Hilària). Però, per què és més important el primer? D'entrada va ser Papa (amb el nom de Silvestre I) i morí el 31 de desembre de l'any 335, després d'un pontificat de 22 anys en què segons diuen les cròniques va saber gestionar eficaçment el període de pau que va suposar l'Edicte de Milà (any 313) de l'Emperador Constantí. Per als que no aneu bé d'història antiga, sapigueu que amb aquest Edicte es proclamava la llibertat de culte per als cristians i posava fi a les persecucions que venien patint als darrers segles. Aquest personatge també és recordat com un gran impulsor de la construcció d'esglésies, per la reorganització del culte religiós i per posar els primers fonaments del dret canònic. Per cert, va ser el primer Papa sense haver sigut un màrtir i la primera persona en ser canonitzada sense passar abans pel "tràmit" d'ingressar al martirologi. I és que abans la professió de Vicari de Crist tenia els seus riscos laborals.

Per acabar amb aquesta breu ressenya biogràfica, aquest Pontífex va construir l'antiga Basílica de San Pere al Vaticà i la primera Basílica de Letran, i durant el seu mandat va tenir lloc el Concili de Nicea (any 325), en què els bisbes declararen que no era catòlica aquella persona que no creia que Jesucrist fos alhora Déu (això deu ser una d'aquelles qüestions filosòfiques i religioses tan discutides com alhora bizantines). També es diu que a San Silvestre li va correspondre l'honor de batejar Constantí, el primer emperador cristià. I com a dada curiosa i perquè consti a l'anecdotari, el seu nom significa més o menys "aquell que viu al bosc" i és el patró dels picapedrers. A veure si entre sant i sant acabaré fent proselitisme i esdevindré un activista en pro de les curses encomanades a qualsevol personatge del Santoral.

D'altra banda, suposo que ja sabeu que aquest dia també se'l coneix com el de l'Home dels Nassos, un dels personatges de la mitologia catalana més arrelats entre la mainada. Segons la tradició, aquest home té tants nassos com dies té l'any i surt al carrer la seva darrera vigília; aleshores, la canalla busca un ésser dotat de 365 nassos i no cauen en el joc de paraules que com només resta un dia per al nou any, aleshores pot ser qualsevol persona del seu voltant. Segons l'obra del gran folklorista Joan Amades, El costumari català, aquesta figura provindria d’un personatge mític que simbolitza el pas de l’any i que vivia a la soca d'un arbre -el dels nassos- que té tantes fulles en forma de nas com dies l'any. Alguna versió diu que el darrer dia l'arbre emet un soroll molt estrident produït per tantes mocades diferents; segons una altra, l'Home dels Nassos surt del seu amagatall i en mocar-se, els seus apèndixs nasals embruten una dotzena de llençols (un per cada mes); i una altra creença afirma que aquest dia es vesteix amb fulles de dotze arbres diferents (un per mes) i de quatre colors (que simbolitzen les estacions). Fins i tot hi ha una variant aranesa -l'Ome deths Nases- segons la qual aquest personatge perd tots els nassos la matinada de Cap d'Any i després els recupera un per dia fins que, de nou, té tots els nassos al final de l'any. I si es vol, també el podem relacionar amb la nostra avantpassada civilització romana, ja que la representació del seu déu Janus amb dues cares en un mateix cap -la que mira cap al passat i la que ho fa cap el nou any que comença amb el mes que porta el seu nom- fan pensar que l’origen del personatge és una variant d'aquesta divinitat. En qualsevol cas, les primeres notícies que se'n tenen daten de la primeria del segle XIX, quan a les cases de pagès es plantava dalt del paller un ninot amb molts nassos, encara que de vegades també se'l representava amb un únic nas desmesurat.

I com de ben segur que per molt que busquéssim no trobaríem cap persona amb 365 nassos (per cert, i si l'any és de traspàs?), potser que no perdem el temps i ens dediquem a trobar pel carrer algun nassut per felicitar-lo. I si us diu si esteu tocats del bolet li podreu respondre que sort en té del seu nas tan gran, atès que es diu que això denota una persona amb una gran personalitat, perspicàcia i altres bones qualitats. De fet, la literatura ja s'ha encarregat de glosar personatges dotats amb un gran apèndix nasal i tan diferents com ara Cyrano de Bergerac o Pinotxo, a part d'altres famosos del món de la faràndula, cinema, etc. (per exemple, qui no recorda el famós i mític torero Manolete o l'actor Adrien Brody?). Al cap i a la fi, si hem de fer cas del refranyer, trobem que en castellà (no sé si existeix la variant catalana) és diu el següent: "Tontos narigudos, por milagro verás uno". Fins i tot, si esteu acomplexats per tenir un nas gros, deixeu-vos de foteses i penseu que podeu formar part d'un club exclusiu per a nassuts. Val més destacar per alguna qualitat (física, de personalitat, etc.) que no passar desapercebut. No penseu el mateix?

Total, que a l'hora de córrer a Berga hauré de decidir entre sortir vestit amb un gorret del Pare Noel (tot i que jo sóc més dels Reis d'Orient però no em veig arrossegant els tres camells) o una careta amb un nas prominent. Ja us ho explicaré.

dimarts, 29 de desembre de 2009

Premi per a Marathon Man: innocentada!!

Després d'uns dies ruminat quina innocentada publicar al blog i de no ser beneït per una intuïció "divina", o de no tenir els coneixements i eines per fer fer-la possible (per exemple, una portada de diari convenientment retocada), vaig estar a punt de deixar-ho estar. Al cap i a la fi, i pel que he llegit en diferents mitjans, sembla ser que les notícies falses a mode d'innocentades van de baixa i de fet, ahir vaig llegir les portades d'alguns diaris (en paper) i no vaig saber veure'n cap, la qual cosa indicaria que, o bé realment no en publicaren o jo sóc tan passerell que em crec tot. Però com "quién la sigue la consigue" al final em va venir la idea de publicar l'escrit d'ahir sobre els "Premis Bitácoras 2009" i que feia temps que estava disponible l'opció per fer les vostres votacions. Ara bé, ja m'agradaria que aquest blog hagués estat guardonat amb un dels seus premis, en qualsevol de les categories previstes. Però com és obvi, no ha estat realment així.

Si llegiu les bases del concurs, us adonareu d'alguns aspectes que ja feien sospitar i que us detallo tot seguit:
  • A principis de novembre es comunicava la llista dels blogs finalistes i per tant, no hagués tingut molt sentit que esperés tant de temps a fer pública la meva hipotètica elecció.
  • A mitjans del mateix mes va tenir lloc a Sevilla la cerimònia de lliurament de premis als blogs guanyadors, en el context de la celebració de l'anomenat "Evento Blog España". Com abans, no seria gaire lògic haver esperat un mes i mig a compartir amb vosaltres aquesta bona notícia. No ho creieu?
  • Dins les categories considerades, no n'hi havia cap al millor blog en llengua no castellana. En aquest sentit tinc molt clar que el fet d'escriure en català pot ser una barrera perquè el meu arribi a més gent, però no és aquesta una qüestió que em tregui la son.
  • I per últim, afegeixo que després de fer una ullada als blogs premiats i molts altres durant tot aquest temps que m'ha donat per aquesta experiència "blogaire", reconec que encara em queda molt a fer si vull que el meu tingui una mínima possibilitat de ser reconegut. Però bé, tampoc ho fem per això.
Tot plegat, que agraeixo els comentaris i altres missatges (de felicitació) que he rebut i espero que la gent "afectada" s'ho prengui com el que és, una petita broma innocent sense cap mala intenció al darrere. En aquests temps de crisi és bo agafar-se les coses amb un somriure i com es diu en aquest casos, "no em ric DE vosaltres sinó que ric AMB vosaltres", que és molt diferent.

dilluns, 28 de desembre de 2009

Premi per a Marathon Man!!

Us transcric la bona notícia que he rebut aquest migdia i que fa pujar l'autoestima d'allò més, a la vegada que suposa un reconeixement a la feina (ben?) feta en aquest món dels blogs. Es tracta del guardó rebut en la segona convocatòria dels premis "Bitácores 2009" en la categoria de "Mejor blog en lengua no castellana". Diu això i a mi m'heu de buscar al final:

Por segundo año consecutivo, los premios Bitácoras se entregan en el Evento Blog. Este año presentados por Gina Tost, y Rafa Osuna, que dan comienzo a la ceremonia imaginándose a todo el mundo desnudo… hasta que Gina le casca un guantazo a Osuna. Repaso a los patrocinadores con especial mención a Spotify y sus interrupciones y datos de participantes: desde los 8.457 blogs nominados a los 37.141 votos realizados hasta llegar a la fase final, donde un selecto jurado ha tomado la decisión final. Y los ganadores son:
Per tant, una molt bona notícia que estimula a continuar fent com ara i a millorar en allò que sigui millorable (que segur que hi ha molta cosa susceptible de ser-ho). A veure si resultarà que allò que va començar la tarda d'un diumenge com un simple recull del que és la meva nova afició esportiva, amb el pas del temps acabarà sent un mitjà de vida o si mes no, una font extra d'ingressos. De fet, ja he rebut avui mateix alguna oferta per afegir publicitat a la pàgina d'inici del blog. Però no llancem les campanes al vol i valdria la pena que ens agaféssim les coses amb més serenitat, tocant de peus a terra. En aquesta edició dels premis vaig poder comprovar com el nivell dels blogs és molt alt i n'hi ha alguns (a banda dels premiats) que, realment, val la pena de fer-hi un seguiment regular, tant pel contingut com l'estil i format de presentació. I per suposat, molt millors que el meu. Per acabar aquest escrit, aquí teniu la foto amb les imatges dels blogaires finalistes (no sé si hi són tots). A veure si m'hi trobeu (encara que sospito que deu ser com buscar una agulla en un paller).

Gràcies per votar-me tots vosaltres.

diumenge, 27 de desembre de 2009

Cursa del Gall: alguna rectificació

Fa dues setmanes vam participar a la primera edició de la Cursa del Gall a Sant Fruitós de Bages, organitzada en el marc de les activitats que es feien arreu de Catalunya per a la Marató de TV3 dedicada a les malalties minoritàries. Al seu moment ja vaig publicar el corresponent escrit a mode de crònica i en general, creia que l'estrena va ser força reeixida. I malgrat que segueixo pensant que els prolegòmens de la cursa i el seu desenvolupament, en el sentit estricte de la paraula,va ser força correcte, això no treu que no s'hagin d'esmentar certes mancances que s'han observat passats ja uns quants dies. Efectivament, si pareu compte de la taula de les meves curses fetes veureu que encara no hi ha incorporades les dades del temps final i la posició en la classificació. I segons va anunciar l'organització de la cursa en el seu Web cap els volts de Nadal, sembla que "va a ser que no".

Després d'uns dies esperant jo i algun altre participant la publicació de la classificació, i fins i tot d'enviar missatges de correu electrònic demanant per aquesta qüestió, l'organització ha cregut convenient no fer-ho. El missatge publicat al Web diu el següent: "Per motius de manca de gent a l'organització i la gran afluència de corredors, aquest any ens ha estat impossible poder dur un control exacte dels resultats i temps. Per tant hem penjat la llista de tots els corredors que han participat en aquesta primera edició". Doncs ja els hi val! Pel que es diu en algun fòrum sembla que tampoc va haver-hi un control gaire estricte de les inscripcions després que s'hagués tancat el termini per fer-les anticipadament, ja que van acceptar-ne unes quantes més el mateix dia de la cursa. I encara que això ja estava previst o si més no es deia en el fulletó informatiu (a un preu superior), tot porta a pensar que es van excedir en el nombre de participants capaç de ser gestionat per l'organització. I el que pot ser un detall de cert greuge per als corredors que sí van fer els "deures" en inscriure's a temps, que aquells que van arribar dels últims no van poder recollir la típica bossa del corredor perquè ja s'havien exhaurit. Potser que la gent de l'organització recordi que si es prepara una cursa per a un determinat nombre de corredors, no és convenient ampliar-lo si no es vol que passin aquest tipus de situacions. L'única explicació que em ve al cap perquè això hagués passat és que com la cursa era per col.laborar amb la Marató, aleshores l'objectiu de recaptar el major nombre de diners era prioritari. I bé, suposo que això fa disculpar aquesta errada organitzativa.

En el fons, però, tampoc crec que aquesta qüestió de la classificació sigui molt important -si més no per a mi- però entenc que per altres corredors sí ho sigui, sobretot si al Web es diu que es penjaran en breu i veus que van passant els dies i a la finestreta del teu navegador segueix sense aparèixer-hi res. Tot i que un nombre més elevat de corredors no és incompatible amb una bona organització de la cursa, si d'això se n'hagués informat abans ... encara. I val a dir que aquest retard també s'ha donat pel que fa a la publicació de les fotos de la cursa ja que van trigar més d'una setmana a fer-ho quan avui dia, amb l'eina tan coneguda com el "Picasaweb" és molt fàcil i ràpid. En certa forma, aquest mal regust de boca no és tant pel fet en sí mateix sinó més aviat pel retard en fer-ho públic. I una última qüestió que no voldria passar per alt i que si un és malfiat fa que pensar: si accediu al Fòrum de la cursa, a banda que no hi ha gaires missatges, no crec que s'hi hagin publicat tots ja que després d'un primer de meu felicitant l'organització per la cursa, vaig enviar-ne un segon amb un cert to de queixa en relació a aquesta mateixa qüestió de la classificació. I veig que a dia d'avui encara no s'ha publicat. Potser se'ls va passar per alt, potser es va tancar el Fòrum abans ... No sé, com tampoc se'n diu res.

Crec que l'organització d'una cursa s'ha de valorar en la seva globalitat i rectificar si convé. Com deia abans, penso que en conjunt la cursa va estar ben organitzada però que hi ha hagut errades en qüestions posteriors (bossa del corredor, classificacions i temps de publicació) i que no són gaire difícils de resoldre per a edicions posteriors. Com es diu en aquests casos, si davant de situacions que no són molt complexes, tant esforç pot suposar fer-ho igual de bé que de malament, doncs aleshores per què sembla que ens entossudim a continuar fent-ho malament? Tot i així, agreixo l'organització per la feina feta i esperem que per a properes edicions, aquests "detalls" es vagin polint. Per cert, la foto que acompanya l'escrit correspon a un dels trams més "interessants" de la cursa, en què havies de salvar un desnivell agafant-te amb cordes sota risc de caure-hi i deixar-te els dents i encara més fotut, que algú et gravi i surtis després pel Youtube. Suposo que l'hauria d'haver adjuntat a l'anterior escrit però com van trigar a penjar les fotos no crec, doncs, que hagués tingut molt sentit esperar vés a saber quant de temps.

dimarts, 22 de desembre de 2009

Un petit toc gastronòmic

Fa uns quants dies, prenent un cafè mentre llegia el diari Regió 7 em va cridar l'atenció un anunci a tota plana de la Generalitat de Catalunya, sobre els productes gastronòmics catalans reconeguts amb els distintius oficials de "Denominació d'Origen Protegida" (DOP) i "Indicació Geogràfica Protegida" (IGP). El primer que em va venir al cap va ser "renoi, amb la manca de diners per a tot i com se'ls gasten els de la Generalitat" ja que un anunci com aquest no crec que sigui barat. Ara bé, després em vaig fixar en el contingut de l'anunci i em va xocar que fos un mapa com el que us reprodueixo aquí (cliqueu-hi per veure'l amb més detall). I poca cosa més. La campanya, batejada amb el nom de "Productes catalans, qualitat en versió original", té per objectiu la promoció d'uns determinats productes catalans, originals i típics, "arrelats a una regió que els proporciona un caràcter específic i un sabor inimitable" (sic). Si fem una ràpida repassada al llistat inclou productes del camp (arròs, avellana, mongeta, oli, pera, calçot, clementina, patata i poma), derivats lactis (formatge i mantega) carns (pollastre, capó i vedella), derivats del porc (llonganissa) i dolços (torró). En total, 19 productes i els podeu veure detallats clicant a l'enllaç de la campanya.

Doncs bé, com la imaginació és lliure i a la meva no li costa gaire de pensar en coses realment peregrines, ja us podeu imaginar en què es va centrar després de veure el mapa que, per cert, crec que és força original; tant que se m'escapa el significat dels cercles de diferents mides (no perdeu el temps en comptar-los pensant que n'hi ha 41, un per comarca). Efectivament, el meu caparronet va intentar recordar quines de les curses que he fet es podrien relacionar, no tant amb els productes sinó més aviat amb les zones on els localitzem. I si no m'he equivocat són les següents:
  • Ossera (Alt Urgell): Formatge de l'Alt Urgell i la Cerdanya (DOP), Mantega de l'Alt Urgell i la Cerdanya (DOP) i Vedella dels Pirineus Catalans (IGP).
  • Olot (Garrotxa): Vedella dels Pirineus Catalans (IGP).
  • Bagà (Berguedà): Vedella dels Pirineus Catalans (IGP).
  • L'Ametlla de Merola (Berguedà): Vedella dels Pirineus Catalans (IGP).
  • Solsona (Solsonès): Vedella dels Pirineus Catalans (IGP).
  • Salou (Tarragonès): Avellana de Reus (DOP), Oli Siurana (DOP) i Calçots de Valls (IGP).
  • Vilanova de Bellpuig (Pla d'Urgell): Pera de Lleida (DOP).
  • Bell-lloc d'Urgell (Pla d'Urgell): Pera de Lleida (DOP).
  • Ivars d'Urgell (Pla d'Urgell): Pera de Lleida (DOP).
  • Puigverd de Lleida (Segrià): Pera de Lleida (DOP).
  • Lleida (Segrià): Pera de Lleida (DOP).
  • Agramunt (Urgell): Torró d'Agramunt (IGP).
  • Banyoles (Pla de l'Estany): Poma de Girona (IGP).
  • Girona (Gironès): Poma de Girona (IGP).
De la llista deduïm dues coses: primera, que les curses celebrades a les comarques del Bages, Anoia i Segarra queden excloses (que no vol dir que no tinguin una bona gastronomia); i segona, que com en alguns casos la localització dels productes és per agrupació de comarques, pot semblar un pèl curiós l'associació d'algunes de les localitats amb els productes distingits (aquest podria ser el cas de Salou amb les avellanes o de l'Ametlla de Merola amb la saborosa vedella pirinenca). I si pensem en les properes curses, encara pot semblar més estrany la inclusió de Blanes (la Cursa "Mar i Murtra") a la DOP Mongeta del Ganxet Vallès-Maresme (que també inclou algunes localitats de la Selva). En canvi, no hi hauria cap mena de dubte ni discussió en associar Berga (la de Sant Silvestre d'aquí uns dies) amb la vedella pirinenca ni tampoc les Borges Blanques (la Cursa de l'Oli) amb la DOP Oli de les Garrigues.

Total, que ja veieu que de vegades un blog s'ha d'alimentar (mai millor dit!) d'escrits com aquest si se li vol donar una certa continuïtat. A falta de més curses ...

diumenge, 20 de desembre de 2009

Súria: Santa Bàrbara NO Race!

Agafo una enginyosa frase del company Xavi per descriure la jornada d'avui ja que com molt bé diu el títol de l'escrit, finalment la cursa "Santa Bàrbara Race" no s'ha celebrat pel que comentaré tot seguit. Sembla ser que hauré de considerar aquesta cursa com "maleïda" doncs dues vegades que l'he volgut fer i dues vegades que no ha estat possible, l'any passat perquè em vaig autodescartar per una lesió al turmell i aquest perquè hem estat "descartats" tots plegats. Efectivament, ja deia en l'escrit anterior a la cursa que el col.lectiu de treballadors de l'empresa Iberpotash, que organitzava la cursa com una activitat més de les festes a la patrona dels miners -Santa Bàrbara-, preparava un acte de protesta contra la presentació d'un ERO. Malgrat que confiàvem que això no impediria el desenvolupament de la cursa, la realitat no ha estat així. I això que la jornada prometia d'allò més perquè malgrat el fred, feia un sol espatarrant i la cursa coincidia amb una concentració de "motards" i tot plegat contribuïa que l'ambient fos molt festiu.

Ja només arribar, però, ens han fet desviar de la carretera principal del poble perquè estava tallada pels miners. I mentre fèiem cua per recollir el dorsal i xip, ja se sentien rumors que la cursa no s'acabaria fent. Mentrestant, els miners concentrats davant de l'arc de sortida anaven entonant càntics com "Esta carrera la paga mi cartera" (cal recordar que la inscripció era gratuïta) o el típic "Bote, bote, bote Conseller el que no bote" i algun altre que ara no recordo. Això sí, imaginació no se'ls pot negar. S'acosta l'hora de donar la sortida i els miners no s'han mogut de lloc i ja us podeu imaginar la situació: a un costat de l'arc els corredors apilonats esperant l'inici de la cursa i a l'altre, els miners impedint-ho. Val a dir que molts crèiem que al final ens deixarien passar, després d'haver fet el rebombori i que les càmeres tinguessin les fotos i imatges per a les televisions. Fins i tot hi ha hagut un moment que tots junts ens hem posat a entonar més càntics com per exemple, "Esos corredores, tienen dos cojones" per part d'ells i "Esos mineros, que se vengan a correr" per part nostra. Però la situació seguia encallada. L'organització ens animava a sortir com i per on poguéssim però a veure qui era el primer a fer la gambada inicial. Al final, els miners han començat a cridar "Esta carrera no se correrá" i resignats, hem donat el braç a tòrcer. Hem retornat el dorsal i el xip i recollit la bossa del corredor. Si voleu llegir la crònica de la notícia, aquí teniu la que ha publicat el diari "Regió 7" en la seva edició digital d'avui dilluns.

I ara pensareu: cap a casa. Doncs us equivoqueu, perquè no hem volgut marxar de Súria amb la cua entre les cames i ja que estàvem predisposats a córrer hem cregut convenient fer la nostra pròpia cursa, a mode d'entrenament. Fins i tot hem estudiat la possibilitat de seguir el recorregut de la Santa Bàrbara -aprofitant que devia estar senyalitzat- i sortint des d'un altre lloc, gairebé d'incògnit, però ens ho han desaconsellat atès que una part del seu recorregut passa pel mig de les instal.lacions mineres i no estàvem segurs que no hi haguessin "grups de vigilància". Total, que ja tens uns quants repartits per grupets i corrent amunt i avall pel poble. Nosaltres, que ja coneixíem part dels seus voltants per haver-lo fet en BTT, hem optat per resseguir l'anomenat "Itinerari patrimonial Samuntà", en part, juntament amb part del "Camí de la Sal". I què voleu que us digui? Crec que l'alternativa ha estat molt atractiva i ens ha permès descobrir una zona que no coneixíem del tot, i a més amb restes patrimonials que sense ser de màxim interès, sí són un exemple de com pobles com Súria que no són gaire o gens coneguts pels seus recursos turístics, promocionen el poc que tenen. Així, els camins ens han portat a "descobrir" un parell d'esteles de menhirs, restes d'un dolmen i una necròpoli, unes quantes barraques de vinya ben conservades, un molí d'oli del segle XVII, etc. En aquest enllaç podeu llegir una breu descripció d'un camí local des de Súria mentre que el mapa del costat reprodueix l'itinerari sencer. En total, i perquè veieu que hem aprofitat el temps, segons dades del GPS hem fet una tirada d'uns 15,4 km. i un desnivell acumulat de gairebé 750 m. (per fer-vos una idea, a la cursa d'Olot sortia un desnivell de 703 m. i a Ossera de 627 m.). I això que no hem pogut fer la cursa prevista!!

Per cert, deixo una pregunta en l'aire: el nom de "Samuntà" prové de "Samontà", és a dir, una "zona immediata als primers relleus muntanyosos i de terra de secà" segons el diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans? I si és així, es el mateix que "Samontano" o "Somontano"? I és que córrer durant dues hores donen per pensar.

dissabte, 19 de desembre de 2009

Primera marató: primer pas fet

Aquesta tarda hem fet un pas important de cara a la que ha de ser la nostra primera marató (a Barcelona) com és la seva inscripció. Ha arribat el moment, doncs, de demostrar que som uns autèntics catalans i fer la cursa sigui com sigui, tenint en compte que el preu és de 45€. I això que demà és el darrer dia per al primer termini de la inscripció ja que si la fas a partir del dilluns la cosa s'enfila als 55€ i més endavant fins als 65€. Ja són diners per passar tot un matí dominical corrent. Segur que molta gent dirà que això és un disbarat però com diu la cançó d'en Joan Manuel Serrat "cada loco con su tema". Trobo que és una ximpleria molt més gran pagar el que sigui per anar a Abu Dhabi per veure el Barça com juga un torneig de costellada, amb uns equips que a la lliga espanyola, amb prou feines mantindrien la categoria. Per cert, tot i que ja sabeu de la meva animadversió per aquest esport, felicito als culés per haver aconseguit aquest nou títol, que fa el núm. ... no sé, ja he perdut el compte. Per cert, algú s'ha assabentat que aquesta mateixa tarda el Suzuki Manresa ha obtingut una molt meritòria victòria a la pista del Fuenlabrada? Pots comptar!

Doncs bé, finalment el Frans i jo hem fet aquest primer pas. Ja vam decidir de canviar l'escenari de la nostra estrena i descartar la Marató d'Empúries per a una altra ocasió però tot i així tampoc les teníem totes, i fins i tot ens hem rumiat fins el darrer moment la possibilitat de tornar a canviar de lloc per un altre en algun altre país (p. ex. Holanda). Ara bé, com tampoc teníem gaire temps per estudiar a fons aquestes altres possibles opcions, mirar el calendari, combinacions d'avions, hotels, etc. ens hem decidit per la via més pràctica i ràpida. Dit i fet, en cinc minuts ja teníem feta la inscripció i sense haver d'amoïnar-nos per res més. Per cert, un detall que m'ha cridat l'atenció i que potser aixeca susceptibilitats en aquella gent que tingui la pell fina des del punt de vista d'identitat nacional. I és que al formulari de la inscripció hi ha la casella per indicar el país i surt com a primera opció "Catalunya". Potser té això alguna cosa amb l'Estatut encallat al Tribunal Constitucional? O potser un avenç d'una possible consulta popular a la ciutat de Barcelona per a la independència de Catalunya?

Bé, tant se val, ara caldrà fer el segon pas que és començar a entrenar-nos una mica més de cara a la Marató, que aquesta és una altra! Coneixent-nos segur que serem d'allò més indisciplinats. Per cert, tafanejant pel Web he trobat un blog d'un que va córrer l'edició del 2008, amb una descripció ben detallada de com se sentia per trams de 5 quilòmetres. Val la pena llegir l'escrit que de ben segur en traurem alguna cosa de profit.

divendres, 18 de desembre de 2009

Primeres curses del 2010

Fa uns dies rebo al meu correu electrònic un missatge de l'organització de la cursa rural de Tora, en què s'informa de la celebració de la seva propera 3ª edició (17 de gener), i especifica que hi haurà premis per categories, curses per a la canalla, sorteigs i altres sorpreses. La veritat és que aquesta sembla una molt bona opció per a gent que, com jo, li van molt més les curses no gaire multitudinàries i en entorns rurals. Això m'ha fet pensar ja en les que faré el proper mes de gener del 2010 (sembla encara una mica lluny però està a la volta de la cantonada). Val a dir que la meva intenció és mantenir el criteri d'intentar no repetir cap cursa, doncs el calendari està ple de tantes opcions interessants com per, de moment, anar "descobrint-ne" de noves. De fet, com el passat més de gener va ser el meu bateig en el món de les curses, comencen a aparèixer les possibilitats de repetir-ne alguna.

Tot i això, després de veure el calendari i descartar les curses ja fetes, la tria final no dóna per a gaire. I a més, si feu una ullada al Web de Ropits, veureu que aquest mes hi ha un parell de caps de setmana en què l'oferta és més aviat, pobra. Així doncs, les curses que penso fer són les següents:
  • La XXII Cursa "20 km Mar i Murtra" a Blanes, el 17 de gener. Té l'al.licient que es fa en una zona turística que dóna per fer una escapadeta de cap de setmana, encara que sigui en ple hivern. A més, per la seva distància la podríem assimilar perfectament a una mitja marató i després de la de Salou (el 8 de novembre), ja tocaria fer-ne una altra. El seu perfil no és el més idoni per intentar fer una bona marca però pels comentaris que he llegit en algun fòrum, tampoc sembla que sigui gaire més dura del que ja ho és una cursa d'aquesta distància.
  • La 7ª Cursa de l'oli a les Borges Blanques, el 31 de gener. Aquesta és una cursa que com en d'altres, li vaig posar l'ull fa un temps per afegir-la a l'agenda com una cita ineludible. En certa manera, tant per la distància (10,3 km.) com pel perfil em recorda a la de Puigverd de Lleida. A més, la coincidència amb la "13ª Fira de l'Oli de Qualitat Verge Extra" i la "47ª Fira de les Garrigues" és un altre al.licient per anar-hi i tornar-ne carregat d'aquest valuós producte.
De moment, aquestes dues semblen segures. Com us deia abans, hi ha altres opcions però que no les contemplo per no repetir-les, o bé perquè no puc córrer alhora en dos llocs diferents (no tinc encara el do de l'omnipresència). En el primer cas estic fent referència a la Mitja Marató de Sitges (va ser la meva estrena i veig que segueix sent un pèl més cara que altres mitges), la Cursa 2 Turons de Moià o la de Torà abans citada, mentre que en el segon m'ha cridat l'atenció la Mitja Marató de Terrassa; aquesta darrera seria també una bona opció ja que tothom en parla bastant bé i tampoc la tindria gaire lluny de casa. Però com coincideix amb la cursa de Blanes, hem de triar una o altra.

Finalment, destacaria també una opció per fer entre la de Blanes i les Borges Blanques com és la XIIIª Marxa del Terme, a Sant Fruitós de Bages. En realitat és una caminada amb dos recorreguts (de 26 km. i 18,5 km.) però que ens la podríem agafar com un entrenament per a distàncies maratonianes.

dijous, 17 de desembre de 2009

Súria: a córrer per la Patrona!

Aquest proper diumenge tindrà lloc la tercera edició de la Santa Barbara Race, a la vila bagenca de Súria, i organitzada per l'empresa minera Iberpotash. Es tracta d'una cursa que ja la volia fer l'any passat (havia de ser la meva estrena en aquest món) però unes molèsties en un turmell i la intenció de fer la mitja marató de Sitges poques setmanes després em va fer desistir d'aquesta idea. I pel que em van explicar els col.legues Frans i Xavi, (que sí hi van ser) la decisió va ser encertada ja que les condicions meteorològiques van fer que el seu recorregut, a més de dur per si mateix, fos també més complicat pel fang que hi havia acumulat. Esperem que l'edició d'enguany això canviï, si més no pel temps, i si hem de "patir" que sigui tan sols per la duresa del seu recorregut. Si accediu al Web de la cursa veureu que a partir del km. 1,5 s'inicia una pujada d'uns 2 quilòmetres d'allargada i amb un pendent destacat, ja que es parteix d'una altitud d'uns 250 m. i s'arriba als 500 m. I després un puja i baixa fins arribar al km. 12 a partir del qual s'inicia la baixada fins a la meta. En total, una tirada de 14 km. (més llarga que la de l'any passat) i perquè us en feu una idea del que estem parlant, des d'aquesta edició ha entrat a formar part de la Lliga Catalana de Curses de Muntanya. Ja em veig a venir que patirem!!

La cursa té, per mi, l'atractiu de passar pel mig de les instal.lacions mineres de l'empresa i per la "muntanya de sal" que s'ha generat durant dècades d'activitat extractiva (i que encara creix). Ara bé, el nom de "muntanya" diria que és massa "amable" perquè realment no és més que una acumulació de residus salins, que no és ben bé el mateix, o si ho preferiu, una forma més de contaminació i d'impacte ambiental (per allò de la salinització de les aigües, mortalitat de la fauna piscícola, de la vegetació, etc.), a més del visual. Del tema dels runams ja he parlat en algun altre escrit sobre els de Sallent i per tant, no és ara el moment de repetir-me de nou. Això sí, si voleu veure una autèntica muntanya de sal aneu a la veïna vila de Cardona, que allà n'hi ha una i a més s'hi pot visitar. Tant se val, malgrat aquesta qüestió que d'ençà uns anys no deixa de crear polèmica a la comarca, i si ens centrem en l'entorn estrictament, no cada dia es té l'oportunitat de córrer pel mig d'un runam molt espectacular i visible des de molts punts.

Com es diu al Web, la cursa forma part del programa d'actes de la festivitat de Santa Bàrbara; per tant, potser que sapiguem per a qui redimonis haurem de córrer. Doncs bé, sembla ser que va ser una màrtir cristiana que va viure al segle IV encara que fins i tot hi ha dubtes de la seva mateixa existència i també d'on era originària. La tradició cristiana diu, però, que va ser tancada pel seu pare en una torre per preservar la seva bellesa i que no fos seduïda per qualsevol brètol i el que és pitjor, que durant el seu captiveri es va convertir al cristianisme. Per això, fou denunciada pel seu propi pare i després de patir tortures vàries (ni me les vull imaginar) ell mateix la va decapitar (ja veieu que abans no s'estaven amb foteses). Després, però, Déu se'n devia sentir agreujat i va enviar un llamp perquè el socarrimés. Per aquesta mateixa qüestió del llamp, ha passat a ser la patrona d'aquelles professions que treballen amb explosius, des dels militars artillers als miners, entre altres. Per cert, la seva onomàstica és el 4 de desembre i si coneixeu alguna Bàrbara, encara teniu gràcia per felicitar-la.

De fet, tanta tradició deu tenir aquesta patrona entre els col.lectius professionals més "explosius" com la presència de l'activitat minera a la vila surienca. En aquest sentit, si us interessés saber una mica més d'aquesta història, us recomano que fullegeu el llibre (2009) "Cum grano salis. La sal i la potassa a Súria (1185-1982)" de l'historiador Albert Fàbrega. I parlant de tradicions, no cal oblidar que el sector miner ha estat sempre molt reivindicatiu i sovint ha donat molts problemes a allò que hom anomena stablishment. I un botó de mostra és que, justament, aquest diumenge els treballadors miners de Súria, Sallent i Balsareny han convocat una acció de protesta contra l'empresa durant la celebració de la cursa, amb motiu de la presentació d'un ERO que preveu aturar la producció durant mig any. Aquesta justifica l'expedient per l'estancament de les vendes de potassa a nivell mundial, que han fet que els magatzems de les mines del Bages estiguin al màxim de capacitat; per la seva banda, els sindicats no veuen lògic que una empresa amb guanys els darrers tres exercicis no faci cap aportació a l'expedient, amb el qual els treballadors passarien a cobrar només el 55% del sou brut (veure notícia). Ja veurem com acaba tot plegat i esperem que aquesta acció no destorbi el transcurs normal de la cursa.

I per últim, si a banda de participar a la cursa voleu fer alguna cosa més a Súria, sempre podreu fer una passejada pels carrers del seu Poble Vell, el nucli antic del municipi que conserva la seva fesomia medieval i està presidit pel seu castell. O si preferiu una visita guiada, també hi ha l'opció de fer-la si contacteu amb l'Oficina de Turisme del poble. Si la cursa fos el mes de novembre, es podria fer coincidir amb la Fira Medieval d'Oficis (enguany ja s'ha celebrat la seva 8ª edició) que, havent-hi anat un parell de vegades i sense voler treure-li cap mèrit, un té la sensació que no deixa de ser una fira medieval més de les que en els darrers anys s'han posat molt de moda, com un esdeveniment que es clona de poble en poble. Però bé, té el seu interès i no us la perdeu si per aquesta època us heu d'acostar a Súria. I si pel que fos hi heu arribat per Pasqua, sempre podreu gaudir de les seves reconegudes Caramelles (ja en vaig parlar amb motiu del Cross de Callús). Per a més informació de les activitats i recursos turístics a Súria i rodalies, podeu clicar en l'enllaç del Consorci de Promoció Turística del Cardener.

dimarts, 15 de desembre de 2009

Cursa del Gall: molt bona estrena

Seguint aquest esperit de col.laboració amb la Marató de TV3 contra les malalties minoritàries, el passat diumenge vam participar a la primera edició de la Cursa del Gall, de Sant Fruitós de Bages. I que voleu que us digui: crec que el seu "bateig" va ser molt reeixit, en la línia d'altres curses primerenques que he corregut enguany (p. ex. la d'Ivars d'Urgell). Sembla com si la gent es prengués cada cop més seriosament això d'organitzar curses perquè la competència és molt ferotge. Per tant, i abans que se'm pugui passar per alt en publicar aquest escrit, la meva més sincera enhorabona a l'organització per la feina ben feta i esperem que amb el temps, la cursa es consolidi en el calendari i sigui una de les fixes per a molta gent. De fet, haver arribat al dia de la cursa amb les inscripcions exhaurides i amb gent sense poder córrer amb dorsal, ja és un bon senyal de la seva gran acceptació inicial. Al final, unes 370 persones inscrites i una recaptació total d'uns 1.300€.

Dit això, anem a fer una mica de crònica: per primera vegada en la nostra curta història com a equip (crec que aquest nom fins i tot li ve massa gran), hem pogut incorporar un quart membre que, creiem, és un bon "fixatge". Si més no, a tots tres ens ha passat la ma per la cara, tot i que ja sabíem de les seves capacitats atlètiques en curses d'aquesta mena. Així, a més de jo mateix, el Frans i el Xavi, el "Team" s'ha vist beneficiat per la presència d'en Jordi i només hagués faltat posar-nos d'acord per lluir la mateixa vestimenta. Ja m'imagino la patxoca que haguéssim fet només a la sortida perquè després, tothom ha anat a la seva. Com ja havíem previst, el circuit ha estat un pèl dur i exigent (això va a gust del consumidor), amb trams de corriols força empinats, tant de baixada com de pujada, on s'acabava formant una llarga corrua de corredors caminant un rere l'altre perquè era impossible accelerar el pas. Fins i tot, hi ha hagut moments que hem hagut de grimpar i en algun tram agafar-nos de cordes per no estimbar-nos. És a dir, ara corries, ara caminaves veient el cul del davant i ara havies d'anar amb compte per no deixar-te els dents al terra. Per tant, un cop definides les posicions capdavanteres i després d'uns quants quilòmetres, la gent no tenia gaires opcions d'avançar altres corredors; això va bé quan no vas massa sobrat però deu ser una mica enutjós quan vas bé i la gent que tens al teu davant no tant. En aquest sentit, em posicionaria en un terme mig perquè a diferència d'altres curses, no he "patit" gaire, potser perquè ja sent conscient del perfil trenca-cames de la cursa, d'entrada ja m'ho he agafat amb una certa tranquil.litat.

Per cert, parlant de recorregut, no us el puc reproduir com he fet en altres comentaris perquè després d'intentar-ho amb un mapa d'escala més gran, no sabria seguir del cert tots els corriols pels quals l'organització va tenir a bé de fer-nos passar (al Web el teniu indicat però amb molt menys detall). I quant al perfil, després d'haver escoltat l'explicació de la cursa prèvia a la sortida i d'haver-lo patit després, jo i el Frans sospitem que no quadra del tot amb el que hi ha reproduït al fulletó explicatiu, doncs alguns desnivells no ens acaben de quadrar del tot amb les distàncies indicades (diríem que hi ha un cert decalatge).

A més de les característiques del circuit, val a dir que que aquest ha estat força atractiu, tant per la varietat de trams com per la zona per on passava; en part jo i el Frans ja el coneixíem de fer-lo en BTT però no pas tot, la qual cosa, ens ha permès "descobrir" camins nous. D'altra banda, i un altre punt a favor de l'organització, és que els trams "tècnics" i de més dificultat estaven molt ben indicats. A la vegada, no hi havia possibilitat de pèrdua ja que a totes les cruïlles de camins i altres indrets susceptibles de comportar confusió hi havia algun membre de l'organització. Només, si se'm permet, un aspecte que per a properes edicions caldria potser que es reconsiderés: el punt d'avituallament es trobava al Parc de Sant Benet (al costat del monestir) però per arribar-hi calia desviar-se un xic de la pista per on passava la cursa. Això pot semblar no gaire important (per mi gens) però sospito que poca gent s'hi va parar per fer un glop d'aigua no sigui que després perdés pistonada. Tot plegat, que al final he marcat un temps de 56':23" sent el tercer del "Team" (ja sabeu de les meves febleses en aquesta mena de curses), darrera del Frans (amb uns 54' llargs) i el Jordi (encara amb un millor temps), i per davant del Xavi. Perdoneu que en aquesta qüestió sigui un pèl imprecís però és que encara (i ja som a la tarda del dimecres) no s'han publicat les classificacions finals al Web.

I per acabar la crònica, un detall certament divertit que reflecteix el nom de la cursa: tots els membres de l'organització anaven disfressats amb un cap de pollastre (aquí els teniu a la foto). Per tant, l'ambientació també trobo que va ser la correcta -suposo que tractant-se d'una activitat organitzada per a la Marató, tot hi ajuda- i en definitiva, una de les meves darreres curses de les que guardo un molt bon record.

dilluns, 14 de desembre de 2009

Milla santvicentina: les gaseles del Bages

Com ja anunciava fa uns dies, aquest passat cap de setmana hem fet dues curses completament diferents, la V Milla Nocturna Nadalenca de Sant Vicenç de Castellet i la Primera Cursa del Gall de Sant Fruitós de Bages (ja veieu que hem anat de Sant en Sant!). Doncs bé, pel que fa a la primera -objecte d'aquest creu escrit- dir que l'experiència ha estat força reeixida per tractar-se d'una cursa del tot diferent al que hem estat fent en els darrers mesos. En ser una milla i per tant, una distància molt més curta a les altres proves, cal agafar-s'ho d'una altra manera, diria fins i tot que sense cap mena d'"estratègia" perquè quan te n'has adonat, la cursa ja ha acabat. Per tant, com es diu en un to molt més col.loquial, "pit i collons". Per això, tant jo com el Frans ja ens vam posar en primera fila amb la intenció de sortir dels primers, esprintar durant el màxim temps possible i al final, creuar la meta com bonament poguem. Dit i fet, els primers ja se'ns van marxar en un plis-plas però transcorreguts uns quants centenars de metres, les altres posicions capdavanteres ja van quedar força definides i gairebé inalterables.

Així, si feu una ullada a les classificacions veureu que el Frans va arribar el 10è i jo el 12è separats per menys de dos segons, d'un total de 45 corredors a la nostra categoria (de més de 40 anys). Val a dir que l'organització va separar els participants en funció de la seva edat, sent tres les categories que feien la milla sencera (11-15 anys, 16-39 i la nostra). Doncs bé, de les tres juntes tindríem que de 115 corredors haguéssim ocupat les posicions finals 35 (jo) i 33 (ell). Per tant, suposo que ens podem donar per satisfets per ser uns novells en la distància i dins les nostres modestes possibilitats, potser que ens considerem les noves "gaseles del Bages", com algú de la colla ens va batejar. Al cap i a la fi, hem assolit l'objectiu de baixar dels 6 minuts i el temps marcat equival a un pas 3':42"/km. Sort que una milla s'acaba aviat perquè no m'imagino aguantar aquest ritme gaire més estona. A la foto de l'esquerra em podeu veure a punt de creuar la meta abans que un altre corredor s'interposés entre tots dos, en un esprint final pel qual devia treure després la llengua, el fetge i altres òrgans interns.

I de l'ambient, què dir? doncs que aquesta gent de Sant Vicenç de Castellet s'ho sap muntar bé perquè tot i el fred que feia, el caliu que hi havia va contribuir a que la festa fos d'allò més càlida; xocolata desfeta i coca per a tothom, fotos dels nens (i no tant nens) amb el Pare Nöel i un speaker que no va deixar de garlar en tota l'estona. I a tot això, si entreu al Web de l'organització, sabreu que el total de diners per a la Marató de TV3 recollits amb aquesta iniciativa han estat de 371€. Algú pot pensar que això no és gaire tenint en compte la suma recaptada a data d'avui (que supera els 5,5 milions) però d'acord amb aquella dita tan popular, "d'en mica en mica s'omple la pica" i tota activitat és bona i benvinguda si la causa s'ho val. Per tant, les noves "gaseles" bagenques es poden sentir prou satisfetes per haver-hi aportat el seu modest granet de sorra. Això sí, igual que en els documentals d'animals, tard o d'hora les gaseles acaben sent caçades pels guepards de la sabana.

dissabte, 12 de desembre de 2009

L'Ametlla de Merola compleix

Per si hi havia alguna persona que ho dubtava, aquí tenim la prova: al passat cross de l'Ametlla de Merola l'organització deia que per aquesta dates enviaria als participants una foto de la nostra presència a la cursa a mode de felicitació nadalenca. Dit i fet: ahir rebem per correu un sobre sense remitent que contenia la fotografia que us reprodueixo aquí, a més d'unes quantes dades d'interès com són el temps marcat, la classificació general i una gràfica que il.lustra el nombre de corredors entrats per minut, distingint entre els masculins i les femenines. Em crida l'atenció que el meu temps (47':09") fos el minut en què va entrar més gent, amb més de 30 persones, i que cap fos una dona (potser és que fugien de mi?). A la foto em podeu veure amb el dorsal núm. 478 esbufegant.

Doncs és de rebut que agraeixi a l'organització el detall que són d'aquells que fan que se'n guardi un bon record i que els que hi hem participat, recomanem la cursa per a les edicions posteriors. El sobre també incloïa un fulletó d'una de les activitats folklòriques que més nom dóna a aquesta antiga colònia tèxtil, com són els seus Pastorets. A part de la seva llarga tradició -se celebren des del 1878- cal que sapigueu que l'any 2007 van ser distingits amb la Creu de Sant Jordi (la mateixa del Fèlix Millet!!) i que se'n faran dues representacions (9 i 10 de gener del 2010). Si voleu més informació, cliqueu en aquest enllaç. Per tot plegat, permeteu-me que en faci una mica de propaganda doncs crec que l'ocasió ho val.

divendres, 11 de desembre de 2009

Marató de TV3: curses solidàries

Aquest cap de setmana comença el nostre particular rally de curses per aquest mes de desembre. I res millor que dues de consecutives en poc més de 12 hores de diferència. Com es diu en aquests casos, "si no vols caldo, dues cullerades". Efectivament, demà dissabte toca la milla nocturna de Sant Vicenç de Castellet i el diumenge la Cursa del Gall de Sant Fruitós de Bages i per tant, no ens haurem de moure gaire lluny de Manresa. Val a dir que ambdues curses són organitzades per col.laborar amb la Marató de TV3, dedicada enguany a les malalties minoritàries. Si entreu al seu Web veureu que per tota la geografia catalana es faran unes 900 activitats populars i que des de la primera edició -l'any 1992- fins la de l'any passat, s'han recaptat gairebé 82 milions €. El gran salt quantitatiu es va donar l'any 2004, assolint-se el rècord de diners (8,7 M€) i d'aleshores ençà, les xifres es mouen entre els 6,9 M i 7,8 M€. Per tant, esperem que aquesta tendència no decaigui i que un cop més, la Marató demostri que és la més potent que organitza una televisió a l'Estat espanyol. Per a que després vinguin amb el tòpic de sempre tan repetit, i alhora fals, que els catalans som del puny tancat. Potser més aviat és que procurem ser curosos amb els diners que se'n van a fora (allò de la "solidaritat interterritorial") però que quan es tracta de situacions com les tractades a les Maratons, som d'allò més solidaris amb la gent afectada.

Per cert, just ahir rebem una carta en què se'ns diu que el número de telefon que surt imprès a la revista "Món Marató" és erroni i que el correcte és aquest que teniu aquí reproduït. Així doncs, us convido a trucar i fer una donació que de ben segur, us sentireu millor i molta gent anònima us ho agrairà. Qui sap el que ens pot portar el futur i no estaria de més pensar en allò de "avui per tu, demà per mi". Si ja és prou satisfactori ser solidari, potser un se sent encara millor si ho continua sent en temps de crisi.

Pel que fa les dues curses en concret, la de Sant Vicenç de Castellet és tota una incògnita perquè mai he participat en una d'aquesta distància. D'una banda, és prou curta com perquè alguns potser desisteixin de fer-la (allò de que no val la pena prendre's la molèstia per només una estona) però de l'altra, és una opció que mereix la pena "explorar" perquè no hi ha gaires curses com aquesta en el calendari i va bé provar coses noves de tant en tant. Ara bé, la seva distància "obliga" (si ens l'agafem amb una certa seriositat) a córrer d'una forma que no hi estem acostumats, amb un ritme ràpid durant no gaire estona. Fa uns dies, fent les nostres càbales amb el Frans, dèiem que estaria bé marcar un registre al voltant d'uns 6', la qual cosa suposaria fer un temps de pas inferior als 4'/km. Perquè us en feu una idea: en algunes curses de 10 km. els quilòmetres inicials els hem fet en poc més de 4' i fins i tot, a la de Manresa del passat octubre, el primer el vam fer a uns 3':55". I això tenint en compte que suposadament no dones el màxim perquè després te'n queden uns quants més, de quilòmetres. Però és clar, vés a saber si serem capaços de mantenir aquest ritme durant els 1.609 m. de la cursa. Penseu que el rècord nacional en aquesta distància el té encara (és el més antic de l'atletisme espanyol) en José Luís González, amb 3:47:79. Seva és la frase que deia que en una prova com la milla, s'ha de competir amb el cap i a la darrera recta, amb el cor. Jo de cap no en tinc gaire i de cor, el just perquè em càpiga a la meva caixa toràcica.

Pel que fa a la cursa del diumenge, ja en vaig parlar fa unes quantes setmanes en publicar un escrit sobre dues de noves que naixien al Bages, la de Navarcles i aquesta de Sant Fruitós de Bages. És qualificada de "muntanya", té un desnivell acumulat de 300 m. (per una distància de 10 km.) i si mireu el seu perfil veureu que el recorregut és una mena de trenca-cames, amb constants pujades i baixades (i una al 9è km. en què potser farà falta una corda i tot). D'aquesta no faig cap previsió perquè havent corregut el dia anterior, vés a saber com em respondran les cames. És per això que de cap de les maneres me la penso agafar com altres curses i ja em veig a venir que, des del principi, m'imposaré un ritme més aviat suau. Al cap i a la fi, se suposa que el més important és la participació per a la Marató de TV3 i la resta passa a un segon pla. No voldria que en Cuní (el presentador d'aquesta edició) hagués de fer una connexió en directe a Sant Fruitós perquè li hagi arribat una notícia de darrera hora d'un corredor que se l'han hagut d'endur en ambulància. Dit i fet, ja veurem com van.

I a tot això, què més s'hi pot fer a més de córrer? Doncs bé, la veritat és que ben poca cosa (i que no se m'ofengui ningú) com de fet passa a bona part de la resta del Bages. Totes dues es troben a prop de Manresa, s'hi pot arribar amb molta facilitat perquè estan molt ben comunicades però dins els seus termes municipals no tenen gaires recursos turístics d'aquells que, per si mateixos, mereixin que ens hi acostem. Si de cas poden treure una mica de profit de la seva localització propera a sengles Parcs Naturals; en el cas de Sant Vicenç tant al de Montserrat com al de Sant Llorenç del Munt mentre que Sant Fruitós també a aquest darrer. De Sant Vicenç de Castellet no diré ara res perquè ja vaig fer alguna referència amb motiu de la Cursa de Vallhonesta (el mes d'abril); pel que fa a Sant Fruitós val la pena esmentar una de les "joies" turístiques de la comarca, com és el monestir de Sant Benet de Bages. Després de molt de temps deixat de la ma de Déu (mai millor dit) i de dir i repetir que alguna cosa s'hi havia de fer, no va ser fins l'any 2000 que s'inicià una nova etapa amb la seva adquisició per part de la Fundació de Caixa Manresa (que ara se'ns està fusionant).

En aquest enllaç teniu una breu explicació de tot el que s'hi ha fet i els objectius que persegueix la Fundació, sota el paraigües de l'anomenat "Món Sant Benet". A tall de resum diré que a més de la restauració del monestir, s'hi ha construït un hotel i el reconegut cuiner català Ferran Adrià hi ha desembarcat amb la seva Fundació Alícia, un centre de recerca dedicat a la innovació tecnològica en cuina, la difusió del patrimoni agroalimentari i gastronòmic i la bona alimentació. Per això, tant hi podeu fer una estada com un àpat en alguns dels tres restaurants que hi ha al complex, fins i tot un guardonat amb una estrella Michelin (L'Angle, amb el xef Jordi Cruz).

I si voleu, després podeu fer baixar el menjar anant a un altre local que està molt a prop però sense tant prestigi, tot i que és força freqüentat les nits dels caps de setmana. És un d'aquells establiments amb llums de neó a l'exterior i senyoretes que fumen a l'interior que volen que les convidis a una copa i que si et descuides, et buiden la cartera i l'honra. De fet, al seu inici ja era un hotel (crec que de la cadena Husa) i venia a pal.liar el dèficit d'habitacions hoteleres que hi havia a la comarca. Ara, aquestes hi continuen sent-hi però sospito que el tipus de client ha canviat.

dimecres, 9 de desembre de 2009

Baumes Roges: ara sí!

El passat 22 de maig -renoi com passa el temps!- vaig publicar un escrit sobre un recorregut en BTT que vam fer amb la intenció d'arribar a la zona coneguda com les Baumes Roges, a prop de Rocafort (Bages) i com, malgrat no assolir l'objectiu, sí que la sortida em va permetre descobrir una zona per mi poc coneguda com és la Vall del Flequer (després en vaig publicar un altre sobre la possibilitat d'organitzar-hi una cursa). Doncs bé, aquest cap de setmana de "pont" hem aprofitat per no fer cap cursa -ja us deia en el darrer escrit que l'oferta era força escassa- i sí en canvi, desempolsegar les nostres bicicletes i que prenguessin una mica l'aire ja que feia temps que no sortien del garatge. I com qui no vol la cosa, i sense cap pla establert, vam decidir de tornar-ho a intentar. Pareu compte que tal i com ho estic escrivint sembla com si es tractés d'una proesa només a l'abast de molt poca gent; res més lluny de la realitat ja que si ahir vam arribar ha estat per una simple qüestió de no equivocar-nos de camí, com va passar l'altra vegada.

Així, després de no perdre temps per arribar al Pont de Vilomara fent volta per camins, i dirigint-nos-hi directament per carretera, agafem la pista que ja coneixem i que ens fa resseguir part de la Vall del Flequer. Després d'una bona estona pujant -això seria una constant en tot el camí d'anada- trobem la mateixa cruïlla on abans la vam pifiar. Per tant, per eliminació, toca agafar la direcció contrària. Tot i així, tampoc les teníem totes ja que no vam trobar cap indicador o senyal que ens assegurés que aquesta era la bona o que de nou, ens estàvem equivocant. I és que de camins, aquesta zona n'és plena. Si voleu una petita descripció de la ruta per arribar-hi, regirant pel Web he trobat aquest blog anomenat "Conèixer Catalunya" i que és d'un grup d'excursionistes on descriuen les seves sortides per terres de parla catalana. Està força bé. Tot plegat, després de fer una petita marrada per la pista que ens portaria a la casa del Farell (no confondre amb la cursa que s'ha fet fa poc a Caldes de Montbui), arribem a les Baumes Roges (a uns 500 m. d'altitud) on ens aturem una estona per veure les tines i altres habitacions que encara resten en peus. És aquest un bon exemple de com abans s'aprofitava qualsevol racó per fer-hi una edificació, sigui per viure, emmagatzemar-hi productes, deixar-hi les eines i animals, etc. Això sí, la gent que s'hi estava no s'havia d'amoïnar per fer unes bones parets mestres. Després, com encara anàvem bé de temps, decidim de pujar al cim del Puig Gili per la pista que continua (de fet, les Baumes estan a sota), la qual cosa suposa baixar de la bici i arrossegar-la ja que els trams són ben costeruts. Al final, des d'una alçada d'uns 620 m. i pel cantó de la cinglera, podem gaudir d'una molt bona panoràmica, si la boira ho permet: la citada casa del Farell, el Montcau i Montserrat.

En definitiva, una bona sortida en BTT, sense gaires pretensions i que serveix per variar una mica la tònica de tantes curses. De fet, en diferents articles que he llegit sobre la preparació d'una marató, es recomana sempre dedicar una sessió a practicar altres esports aeròbics, com aquest. Tot plegat, si voleu veure el recorregut que hem fet des del Pont de Vilomara, cliqueu a la icona i us sortirà.

View Interactive Map on MapMyRun.com

dilluns, 7 de desembre de 2009

Curses per a la "Puríssima Concepció"

Com passa sovint, el desembre és un d'aquells mesos "tontos" en què tothom està més pendent de les festes que no pas de treballar. De fet, ara que ho penso, això no ens hauria de sorprendre gaire sent un país de caràcter llatí com som. Si a més els dies assenyalats s'escauen bé, doncs aleshores tenim allò que, com passa en el Joc de l'Oca, anem "de festa en festa i tirem perquè ens toca". Quantes vegades s'ha parlat de la conveniència de canviar el calendari festiu per evitar el "trauma" en el sistema productiu espanyol? En aquest sentit, avui mateix la Consellera de Treball de la Generalitat de Catalunya, Mar Serna, en una entrevista matinal al programa d'en Jordi Basté, "El Món", ha declarat la conveniència de racionalitzar els horaris i el calendari i que festius com el de demà passin als dilluns, perquè no es doni la coincidència de dues dates assenyalades en una mateixa setmana. En aquest sentit, ha advocat també per modificar la festivitat de la Puríssima argumentant que és una festa religiosa mentre que la societat és cada vegada més laica. I a tot això, que consti que no escric aquestes línies en to de queixa perquè com jo em dedico a la docència, els dies com aquests acostumen a ser "no lectius" (que no és ben bé el mateix que "festius").

Tot plegat, aquest cap de setmana "llarg", malgrat la crisi, és aprofitat per molta gent per fer una escapada curta de vacances, perdre la paciència a les primeres cues en les pistes d'esquí, visitar les botigues en què després ens hi deixarem la paga extra de Nadal, etc. I això també es reflecteix al món de les curses populars ja que aquest any, l'oferta per aquest cap de setmana és més curta que en un altre de "normal" (per exemple, vegeu els calendaris dels Webs de Ropits i Atletisme.com). Per això, hem decidit de no participar-hi a cap (el cap de setmana vinent comença el nostre particular "periple" mensual) i dedicar el dimarts a fer una sortida en BTT, bo i tenint en compte que ja fa un temps que s'està omplint de pols al pàrquing, malgrat que no podeu esperar que sigui d'aquelles de tot un matí i amb una bona quilometrada.

Malgrat això, hi ha dues curses "puríssimes" que estaria bé de reservar per a un altre any i que de cara al manteniment de l'estat de forma i d'una certa rutina, poden ser força atractives, tant per la distància com pel perfil. Una és la Cursa Atlètica Popular de Tona (Osona) de 6 km. Ens cau relativament prop de casa i per la seva distància vindria a ser com un entrenament (tot i així, no he pogut trobar més dades sobre les seves característiques, com el perfil). La segona és la Cursa Popular de Porqueres (Pla de l'Estany), de 7 km. Confesso que aquesta ha tingut molts números perquè hi participés ja que la zona m'agrada força (de fet, és a l'altre costat de l'Estany de Banyoles), no és gaire llarga i malgrat tenir un cert desnivell, és del tot assumible. De totes formes, finalment ha estat desestimada perquè comença a les 9:30h, i això implica que anant-hi des de Manresa (per Vic i Olot via túnel de Bracons) suposaria haver de marxar força d'hora, si la intenció era arribar-hi amb una certa antelació per complir amb el ritual de sempre previ a les curses.

Bé, un altre any serà. De fet, és previst que aquest mes de desembre no em quedi curt pel que fa al nombre de curses atès que a les que ja tinc confirmades (Sant Vicenç de Castellet, Sant Fruitós de Bages i Súria), segurament faré la de Sant Silvestre de Berga. Una forma diferent d'acabar l'any!

Primer test: solucions

Us publico les solucions del primer test de Geografia, turisme i curses que vaig publicar fa uns dies. Pel que he vist, no sembla que fos gaire complicat la qual cosa em fa pensar que sabeu més que molts estudiants universitaris (allò que dèiem de la "cultura general") i que el proper que faci hauria de ser més difícil. És més, qui sap si el tema s'anima i al final, per premiar la vostra fidelitat i seguiment, faig un test d'aquells per aspirar a nota amb premi inclòs. Ja veurem com va tot plegat.

Les solucions indiquen ciutats, pobles i recursos turístics (tangibles i intangibles) presents en dues comarques on he fet algunes de les meves curses, i són les següents:
  1. Aquesta comarca en qüestió és farcida de castells com antiga terra de frontera que era entre cristians i sarraïns. La seva capital acull un edifici acusat de "botifler" i d'infame record per a la història catalana d'ençà el 1714. La ciutat és Cervera i l'edifici és la Universitat (recordeu que aquí vaig fer la primera cursa del passat setembre, després de l'aturada estival).
  2. En aquesta mateixa ciutat se celebra una Passió de reconegut prestigi i també una altra festa de caràcter radicalment diferent, que va néixer l'any 1978 com una iniciativa per recaptar calés per a una revista que rep el nom d'un carreró d'origen medieval. La festa és l'Akelarre i el carrer el de les Bruixes.
  3. Si deixem aquesta ciutat en direcció nord arribem a una altra d'origen romà on hi ha l'opció de fer una mica de turisme industrial visitant unes instal.lacions amb molta "chicha" i que s'ha expandit arreu als darrers anys. La ciutat és Guissona i la indústria la seva Cooperativa Agrícola.
  4. Si ara baixem al sud trobem una altra vila on hi ha un monestir de l'ordre dels mercedaris i conegut com "L'Escorial de la ... (nom de la comarca de la pregunta 1) per les seves dimensions i semblança al temple madrileny. La vila és Sant Ramon.
  5. En aquest mateix monestir hi ha les restes d'un Sant la mort del qual fou motiu de disputa entre la vila de Portell (on va néixer) i una altra on va morir (en una altra comarca). Resulta que a la seva mort, totes dues el volien enterrar i van decidir de deixar anar una mula cega amb les despulles del Sant perquè aquesta el portés on Déu decidís. La mula es va dirigir cap a Portell però va passar de llarg fins arribar a on avui dia es troba el monestir. El Sant és Ramon Nonat i la vila on va morir Cardona (sembla que sobre aquesta darrera resposta hi ha hagut algun dubte però les informacions que tinc indiquen la vila bagenca. Ara bé, si algú té fil directe amb el mateix Sant, que li demani i ens ho confirmi).
  6. Prop d'aquest monestir hi ha un poblet que darrerament ha reviscolat i situat damunt un turó envoltat de muralles. Val la pena fer-hi una passejada pels seus carrerons. La vila és Montfalcó Murallat.
  7. Canviem de comarca i anem a la veïna. Si ens movem en direcció oest seguint la carretera més important que la travessa, arribem a una altra capital comarcal que cada setembre assoleix molt ressò per un d'aquells esdeveniments culturals de calendari capaços d'aplegar molta gent en pocs dies, relacionat amb el món de la faràndula. La ciutat és Tàrrega i l'esdeveniment la Fira del Teatre al carrer (recordeu que en aquesta ciutat vaig fer la meva tercera mitja marató i que no em va anar gaire bé).
  8. En direcció nord hi ha una altra vila coneguda, entre altres coses, per una fira molt buscada per la gent que es deleix pels dolços. La vila és Agramunt i la fira del Torró i la Xocolota (aquí he fet una de les darreres curses de 10 km.).
  9. Molt a prop hi ha un altre poblet d'aquells que ningú ha sentit anomenar si no és perquè s'hi celebra en dues dates diferents sengles festes que pretenen rememorar la seva tradició agrícola i el moment àlgid de la collita. La vila és La Fuliola i les festes del Segar i el Batre.
  10. Finalment, a l'extrem sud d'aquesta comarca hi ha un altre monestir que forma part d'una coneguda ruta compartida amb altres dos que es troben en terres tarragonines. El monestir és Vallbona de les Monges i la ruta del Císter.

dissabte, 5 de desembre de 2009

Primera marató: primeres especulacions

Aquests darrers dies he començat a llegir alguns articles sobre la preparació de maratons, de dues revistes que des de fa un temps segueixo regularment, en concret Runner's World i Sport Life. Tinc ben clar que si tirem endavant la idea de fer una marató, el resultat final dependrà de com responguin les cames i, sobretot, el cap, per molts articles que hagi llegit abans, seguit els consells de corredors trobats en altres blogs, etc. Però una cosa no treu l'altra; sempre va bé saber del cert a què ens haurem d'enfrontar per no faltar-li mai el respecte i ser conscient que no està a l'abast de tothom. Si ja és prou dur acabar amb dignitat una cursa de 10 km. imagineu-vos com deu ser haver de multiplicar l'esforç per quatre (o més!).

Per començar a "submergir-me" en el tema, m'agradaria tractar breument de dues qüestions de caire estrictament quantitatiu com són el temps previst a fer en una primera marató i quantes curses d'aquesta modalitat es poden fer en un any. Ja veieu que són d'aquelles que admeten tot tipus d'especulacions, sobretot de gent sense cap experiència encara en aquesta distància. A veure si de tant parlar-ne, acabaré deixant anar la força per la boca enlloc de guardar-la per quan arribi el moment. Bé, pel que fa a la primera qüestió, els primers càlculs que ens hem fet jo i el Frans són que estaria bé acabar la marató (això en primer lloc!!) en un temps inferior a les 4 hores, més aviat en unes 3h:40-50'. Per arribar a aquesta marca ens hem basat en tres criteris, que són els següents: els nostres temps aconseguits a les mitges maratons, en el fet que mai entrenem com correm (sempre anem més ràpid en una cursa) i per últim, i crec que amb molt de seny, que per ser la primera és millor posar-se un objectiu més aviat "modest" ja que sempre hi serem a temps d'assolir altres fites més ambicioses.

Al cap i a la fi, acabar en aquest temps voldria dir córrer un ritme d'uns 5':30"/km. I si no, fem números: aquest temps parcial equival a 330"/km per a un total de 13.860" per als 42 km. de la cursa (me'n deixo les escorrialles dels 195 m. restants). Altrament dit, 231' o 3h:51'. Segur que per a molta gent això pot significar molt de temps (o córrer poc a poc) i de ben segur que molts altres encara hauran marcat temps superiors (això en el millor dels casos d'haver-la acabada). Per exemple, un company de la meva feina ha corregut la recent marató de Donòstia en poc més de 3h:30' o el que és el mateix, un ritme de 5'/km. I ell ja en porta unes quantes a les seves cames. Per a nosaltres, marcar un ritme de pas de 5':30" equival a fer entre 40"-50"/km. de més respecte les mitges maratons que hem fet, que tampoc són gaires (4 i 3). En definitiva, creiem que les nostres cames poden aguantar aquest ritme i al capdavall, si ja es té aquesta base física, potser tot es redueix a una qüestió de cap. Perquè si ens posem a pensar una mica, córrer durant 3h:30' o 4 hores (com diria La Trinca, ja no ve d'un pam) donen per pensar en moltes coses durant molta estona i per això ja em veig carregant el meu Ipod amb més música per al que pugui passar.

Al respecte d'aquesta qüestió, no m'amoïnaria gaire això del temps si pogués córrer en un temps com el de corredors de la talla del Haile Grebselassie (d'Etiòpia), Samuel Wanjiru o Paul Tergat (ambdós de Kenya). Us imagineu fer aquesta distància en poc més de 2 hores? De les seves millors marques deduïm que el seu pas per quilòmetre se situa al voltant dels 3 minuts ... i això durant 42 km. Si consulteu el núm. 81 (novembre del 2008) de la revista Runner's World, llegireu un interessant article sobre la possibilitat de baixar de les 2 hores en una marató. La conclusió és que tard o d'hora s'aconseguirà i alguns estudis situarien la proesa cap a l'any 2030. El quadre adjunt inclou la progressió aconseguida en els darrers 100 anys, havent-se rebaixat el temps en uns 54' i "només" 11 en els darrers 50 anys. La clau està en la investigació científica, tant en la millora de l'eficàcia energètica de l'esforç aeròbic (córrer amb oxigen) com els constants avenços en nutrició i material esportiu; per exemple, si s'ha dissenyat banyadors que fan que els nedadors es moguin com peixos dins l'aigua -mai millor dit-, per què no fer el mateix amb sabatilles que millorin les gambades dels corredors?

De la segona qüestió, de vegades em pregunto quantes maratons es poden fer en un any, tenint en compte la seva duresa per la distància a recórrer i la preparació prèvia que exigeix. Qui sap si després de fer la primera i acabar-la amb allò que diuen de les "bones sensacions", em dóna per especialitzar-me en aquesta modalitat i deixar de banda les altres. Doncs bé, les opinions d'antics corredors professionals apunten que amb dues n'hi ha prou i a ser possible, a la primavera i tardor, a la vegada que aconsellen de no deixar de banda les curses més curtes (mitges maratons i de 10 km.) perquè són menys agressives per al cos i s'hi poden participar en espais de temps més curts. Ara bé, suposo que aquesta és una qüestió que frega més aviat l'àmbit de les preferències personals ja que de la mateixa manera que trobem gent que de cap de les maneres faria una marató, n'hi ha d'altra que gairebé no fan més que aquesta distància i no els vinguis amb altres històries. Si tafanegeu el blog d'en Xavier Bonastre i el Web de l'Arcadi Alibés (enllaçats en aquest mateix blog) veureu que per a ells, això de dues maratons anyals deu ser una cosa de pa sucat amb oli, sobretot en el cas de l'Arcadi (que, per cert, ja en porta 99). És clar que aquests dos no me'ls puc agafar com a exemple per al meu cas personal perquè porten molts anys fent curses i jo encara estic a les beceroles, com aquell qui diu.

Com deia al principi, per informacions prèvies no quedarà i això vol dir que aniré publicant altres escrits sobre el tema; si una bona part es redueix a una qüestió més aviat mental no està de més endinsar-nos-hi, alhora que haurem de començar a preparar-nos seriosament la que ha de ser la nostra primera marató.