dissabte, 5 de desembre de 2009

Primera marató: primeres especulacions

Aquests darrers dies he començat a llegir alguns articles sobre la preparació de maratons, de dues revistes que des de fa un temps segueixo regularment, en concret Runner's World i Sport Life. Tinc ben clar que si tirem endavant la idea de fer una marató, el resultat final dependrà de com responguin les cames i, sobretot, el cap, per molts articles que hagi llegit abans, seguit els consells de corredors trobats en altres blogs, etc. Però una cosa no treu l'altra; sempre va bé saber del cert a què ens haurem d'enfrontar per no faltar-li mai el respecte i ser conscient que no està a l'abast de tothom. Si ja és prou dur acabar amb dignitat una cursa de 10 km. imagineu-vos com deu ser haver de multiplicar l'esforç per quatre (o més!).

Per començar a "submergir-me" en el tema, m'agradaria tractar breument de dues qüestions de caire estrictament quantitatiu com són el temps previst a fer en una primera marató i quantes curses d'aquesta modalitat es poden fer en un any. Ja veieu que són d'aquelles que admeten tot tipus d'especulacions, sobretot de gent sense cap experiència encara en aquesta distància. A veure si de tant parlar-ne, acabaré deixant anar la força per la boca enlloc de guardar-la per quan arribi el moment. Bé, pel que fa a la primera qüestió, els primers càlculs que ens hem fet jo i el Frans són que estaria bé acabar la marató (això en primer lloc!!) en un temps inferior a les 4 hores, més aviat en unes 3h:40-50'. Per arribar a aquesta marca ens hem basat en tres criteris, que són els següents: els nostres temps aconseguits a les mitges maratons, en el fet que mai entrenem com correm (sempre anem més ràpid en una cursa) i per últim, i crec que amb molt de seny, que per ser la primera és millor posar-se un objectiu més aviat "modest" ja que sempre hi serem a temps d'assolir altres fites més ambicioses.

Al cap i a la fi, acabar en aquest temps voldria dir córrer un ritme d'uns 5':30"/km. I si no, fem números: aquest temps parcial equival a 330"/km per a un total de 13.860" per als 42 km. de la cursa (me'n deixo les escorrialles dels 195 m. restants). Altrament dit, 231' o 3h:51'. Segur que per a molta gent això pot significar molt de temps (o córrer poc a poc) i de ben segur que molts altres encara hauran marcat temps superiors (això en el millor dels casos d'haver-la acabada). Per exemple, un company de la meva feina ha corregut la recent marató de Donòstia en poc més de 3h:30' o el que és el mateix, un ritme de 5'/km. I ell ja en porta unes quantes a les seves cames. Per a nosaltres, marcar un ritme de pas de 5':30" equival a fer entre 40"-50"/km. de més respecte les mitges maratons que hem fet, que tampoc són gaires (4 i 3). En definitiva, creiem que les nostres cames poden aguantar aquest ritme i al capdavall, si ja es té aquesta base física, potser tot es redueix a una qüestió de cap. Perquè si ens posem a pensar una mica, córrer durant 3h:30' o 4 hores (com diria La Trinca, ja no ve d'un pam) donen per pensar en moltes coses durant molta estona i per això ja em veig carregant el meu Ipod amb més música per al que pugui passar.

Al respecte d'aquesta qüestió, no m'amoïnaria gaire això del temps si pogués córrer en un temps com el de corredors de la talla del Haile Grebselassie (d'Etiòpia), Samuel Wanjiru o Paul Tergat (ambdós de Kenya). Us imagineu fer aquesta distància en poc més de 2 hores? De les seves millors marques deduïm que el seu pas per quilòmetre se situa al voltant dels 3 minuts ... i això durant 42 km. Si consulteu el núm. 81 (novembre del 2008) de la revista Runner's World, llegireu un interessant article sobre la possibilitat de baixar de les 2 hores en una marató. La conclusió és que tard o d'hora s'aconseguirà i alguns estudis situarien la proesa cap a l'any 2030. El quadre adjunt inclou la progressió aconseguida en els darrers 100 anys, havent-se rebaixat el temps en uns 54' i "només" 11 en els darrers 50 anys. La clau està en la investigació científica, tant en la millora de l'eficàcia energètica de l'esforç aeròbic (córrer amb oxigen) com els constants avenços en nutrició i material esportiu; per exemple, si s'ha dissenyat banyadors que fan que els nedadors es moguin com peixos dins l'aigua -mai millor dit-, per què no fer el mateix amb sabatilles que millorin les gambades dels corredors?

De la segona qüestió, de vegades em pregunto quantes maratons es poden fer en un any, tenint en compte la seva duresa per la distància a recórrer i la preparació prèvia que exigeix. Qui sap si després de fer la primera i acabar-la amb allò que diuen de les "bones sensacions", em dóna per especialitzar-me en aquesta modalitat i deixar de banda les altres. Doncs bé, les opinions d'antics corredors professionals apunten que amb dues n'hi ha prou i a ser possible, a la primavera i tardor, a la vegada que aconsellen de no deixar de banda les curses més curtes (mitges maratons i de 10 km.) perquè són menys agressives per al cos i s'hi poden participar en espais de temps més curts. Ara bé, suposo que aquesta és una qüestió que frega més aviat l'àmbit de les preferències personals ja que de la mateixa manera que trobem gent que de cap de les maneres faria una marató, n'hi ha d'altra que gairebé no fan més que aquesta distància i no els vinguis amb altres històries. Si tafanegeu el blog d'en Xavier Bonastre i el Web de l'Arcadi Alibés (enllaçats en aquest mateix blog) veureu que per a ells, això de dues maratons anyals deu ser una cosa de pa sucat amb oli, sobretot en el cas de l'Arcadi (que, per cert, ja en porta 99). És clar que aquests dos no me'ls puc agafar com a exemple per al meu cas personal perquè porten molts anys fent curses i jo encara estic a les beceroles, com aquell qui diu.

Com deia al principi, per informacions prèvies no quedarà i això vol dir que aniré publicant altres escrits sobre el tema; si una bona part es redueix a una qüestió més aviat mental no està de més endinsar-nos-hi, alhora que haurem de començar a preparar-nos seriosament la que ha de ser la nostra primera marató.

1 comentari: