Milla santvicentina: les gaseles del Bages

Com ja anunciava fa uns dies, aquest passat cap de setmana hem fet dues curses completament diferents, la V Milla Nocturna Nadalenca de Sant Vicenç de Castellet i la Primera Cursa del Gall de Sant Fruitós de Bages (ja veieu que hem anat de Sant en Sant!). Doncs bé, pel que fa a la primera -objecte d'aquest creu escrit- dir que l'experiència ha estat força reeixida per tractar-se d'una cursa del tot diferent al que hem estat fent en els darrers mesos. En ser una milla i per tant, una distància molt més curta a les altres proves, cal agafar-s'ho d'una altra manera, diria fins i tot que sense cap mena d'"estratègia" perquè quan te n'has adonat, la cursa ja ha acabat. Per tant, com es diu en un to molt més col.loquial, "pit i collons". Per això, tant jo com el Frans ja ens vam posar en primera fila amb la intenció de sortir dels primers, esprintar durant el màxim temps possible i al final, creuar la meta com bonament poguem. Dit i fet, els primers ja se'ns van marxar en un plis-plas però transcorreguts uns quants centenars de metres, les altres posicions capdavanteres ja van quedar força definides i gairebé inalterables.

Així, si feu una ullada a les classificacions veureu que el Frans va arribar el 10è i jo el 12è separats per menys de dos segons, d'un total de 45 corredors a la nostra categoria (de més de 40 anys). Val a dir que l'organització va separar els participants en funció de la seva edat, sent tres les categories que feien la milla sencera (11-15 anys, 16-39 i la nostra). Doncs bé, de les tres juntes tindríem que de 115 corredors haguéssim ocupat les posicions finals 35 (jo) i 33 (ell). Per tant, suposo que ens podem donar per satisfets per ser uns novells en la distància i dins les nostres modestes possibilitats, potser que ens considerem les noves "gaseles del Bages", com algú de la colla ens va batejar. Al cap i a la fi, hem assolit l'objectiu de baixar dels 6 minuts i el temps marcat equival a un pas 3':42"/km. Sort que una milla s'acaba aviat perquè no m'imagino aguantar aquest ritme gaire més estona. A la foto de l'esquerra em podeu veure a punt de creuar la meta abans que un altre corredor s'interposés entre tots dos, en un esprint final pel qual devia treure després la llengua, el fetge i altres òrgans interns.

I de l'ambient, què dir? doncs que aquesta gent de Sant Vicenç de Castellet s'ho sap muntar bé perquè tot i el fred que feia, el caliu que hi havia va contribuir a que la festa fos d'allò més càlida; xocolata desfeta i coca per a tothom, fotos dels nens (i no tant nens) amb el Pare Nöel i un speaker que no va deixar de garlar en tota l'estona. I a tot això, si entreu al Web de l'organització, sabreu que el total de diners per a la Marató de TV3 recollits amb aquesta iniciativa han estat de 371€. Algú pot pensar que això no és gaire tenint en compte la suma recaptada a data d'avui (que supera els 5,5 milions) però d'acord amb aquella dita tan popular, "d'en mica en mica s'omple la pica" i tota activitat és bona i benvinguda si la causa s'ho val. Per tant, les noves "gaseles" bagenques es poden sentir prou satisfetes per haver-hi aportat el seu modest granet de sorra. Això sí, igual que en els documentals d'animals, tard o d'hora les gaseles acaben sent caçades pels guepards de la sabana.