dimarts, 15 de desembre de 2009

Cursa del Gall: molt bona estrena

Seguint aquest esperit de col.laboració amb la Marató de TV3 contra les malalties minoritàries, el passat diumenge vam participar a la primera edició de la Cursa del Gall, de Sant Fruitós de Bages. I que voleu que us digui: crec que el seu "bateig" va ser molt reeixit, en la línia d'altres curses primerenques que he corregut enguany (p. ex. la d'Ivars d'Urgell). Sembla com si la gent es prengués cada cop més seriosament això d'organitzar curses perquè la competència és molt ferotge. Per tant, i abans que se'm pugui passar per alt en publicar aquest escrit, la meva més sincera enhorabona a l'organització per la feina ben feta i esperem que amb el temps, la cursa es consolidi en el calendari i sigui una de les fixes per a molta gent. De fet, haver arribat al dia de la cursa amb les inscripcions exhaurides i amb gent sense poder córrer amb dorsal, ja és un bon senyal de la seva gran acceptació inicial. Al final, unes 370 persones inscrites i una recaptació total d'uns 1.300€.

Dit això, anem a fer una mica de crònica: per primera vegada en la nostra curta història com a equip (crec que aquest nom fins i tot li ve massa gran), hem pogut incorporar un quart membre que, creiem, és un bon "fixatge". Si més no, a tots tres ens ha passat la ma per la cara, tot i que ja sabíem de les seves capacitats atlètiques en curses d'aquesta mena. Així, a més de jo mateix, el Frans i el Xavi, el "Team" s'ha vist beneficiat per la presència d'en Jordi i només hagués faltat posar-nos d'acord per lluir la mateixa vestimenta. Ja m'imagino la patxoca que haguéssim fet només a la sortida perquè després, tothom ha anat a la seva. Com ja havíem previst, el circuit ha estat un pèl dur i exigent (això va a gust del consumidor), amb trams de corriols força empinats, tant de baixada com de pujada, on s'acabava formant una llarga corrua de corredors caminant un rere l'altre perquè era impossible accelerar el pas. Fins i tot, hi ha hagut moments que hem hagut de grimpar i en algun tram agafar-nos de cordes per no estimbar-nos. És a dir, ara corries, ara caminaves veient el cul del davant i ara havies d'anar amb compte per no deixar-te els dents al terra. Per tant, un cop definides les posicions capdavanteres i després d'uns quants quilòmetres, la gent no tenia gaires opcions d'avançar altres corredors; això va bé quan no vas massa sobrat però deu ser una mica enutjós quan vas bé i la gent que tens al teu davant no tant. En aquest sentit, em posicionaria en un terme mig perquè a diferència d'altres curses, no he "patit" gaire, potser perquè ja sent conscient del perfil trenca-cames de la cursa, d'entrada ja m'ho he agafat amb una certa tranquil.litat.

Per cert, parlant de recorregut, no us el puc reproduir com he fet en altres comentaris perquè després d'intentar-ho amb un mapa d'escala més gran, no sabria seguir del cert tots els corriols pels quals l'organització va tenir a bé de fer-nos passar (al Web el teniu indicat però amb molt menys detall). I quant al perfil, després d'haver escoltat l'explicació de la cursa prèvia a la sortida i d'haver-lo patit després, jo i el Frans sospitem que no quadra del tot amb el que hi ha reproduït al fulletó explicatiu, doncs alguns desnivells no ens acaben de quadrar del tot amb les distàncies indicades (diríem que hi ha un cert decalatge).

A més de les característiques del circuit, val a dir que que aquest ha estat força atractiu, tant per la varietat de trams com per la zona per on passava; en part jo i el Frans ja el coneixíem de fer-lo en BTT però no pas tot, la qual cosa, ens ha permès "descobrir" camins nous. D'altra banda, i un altre punt a favor de l'organització, és que els trams "tècnics" i de més dificultat estaven molt ben indicats. A la vegada, no hi havia possibilitat de pèrdua ja que a totes les cruïlles de camins i altres indrets susceptibles de comportar confusió hi havia algun membre de l'organització. Només, si se'm permet, un aspecte que per a properes edicions caldria potser que es reconsiderés: el punt d'avituallament es trobava al Parc de Sant Benet (al costat del monestir) però per arribar-hi calia desviar-se un xic de la pista per on passava la cursa. Això pot semblar no gaire important (per mi gens) però sospito que poca gent s'hi va parar per fer un glop d'aigua no sigui que després perdés pistonada. Tot plegat, que al final he marcat un temps de 56':23" sent el tercer del "Team" (ja sabeu de les meves febleses en aquesta mena de curses), darrera del Frans (amb uns 54' llargs) i el Jordi (encara amb un millor temps), i per davant del Xavi. Perdoneu que en aquesta qüestió sigui un pèl imprecís però és que encara (i ja som a la tarda del dimecres) no s'han publicat les classificacions finals al Web.

I per acabar la crònica, un detall certament divertit que reflecteix el nom de la cursa: tots els membres de l'organització anaven disfressats amb un cap de pollastre (aquí els teniu a la foto). Per tant, l'ambientació també trobo que va ser la correcta -suposo que tractant-se d'una activitat organitzada per a la Marató, tot hi ajuda- i en definitiva, una de les meves darreres curses de les que guardo un molt bon record.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada