El passat 22 de maig -renoi com passa el temps!- vaig publicar un escrit sobre un recorregut en BTT que vam fer amb la intenció d'arribar a la zona coneguda com les Baumes Roges, a prop de Rocafort (Bages) i com, malgrat no assolir l'objectiu, sí que la sortida em va permetre descobrir una zona per mi poc coneguda com és la Vall del Flequer (després en vaig publicar un altre sobre la possibilitat d'organitzar-hi una cursa). Doncs bé, aquest cap de setmana de "pont" hem aprofitat per no fer cap cursa -ja us deia en el darrer escrit que l'oferta era força escassa- i sí en canvi, desempolsegar les nostres bicicletes i que prenguessin una mica l'aire ja que feia temps que no sortien del garatge. I com qui no vol la cosa, i sense cap pla establert, vam decidir de tornar-ho a intentar. Pareu compte que tal i com ho estic escrivint sembla com si es tractés d'una proesa només a l'abast de molt poca gent; res més lluny de la realitat ja que si ahir vam arribar ha estat per una simple qüestió de no equivocar-nos de camí, com va passar l'altra vegada.
Així, després de no perdre temps per arribar al Pont de Vilomara fent volta per camins, i dirigint-nos-hi directament per carretera, agafem la pista que ja coneixem i que ens fa resseguir part de la Vall del Flequer. Després d'una bona estona pujant -això seria una constant en tot el camí d'anada- trobem la mateixa cruïlla on abans la vam pifiar. Per tant, per eliminació, toca agafar la direcció contrària. Tot i així, tampoc les teníem totes ja que no vam trobar cap indicador o senyal que ens assegurés que aquesta era la bona o que de nou, ens estàvem equivocant. I és que de camins, aquesta zona n'és plena. Si voleu una petita descripció de la ruta per arribar-hi, regirant pel Web he trobat aquest blog anomenat "Conèixer Catalunya" i que és d'un grup d'excursionistes on descriuen les seves sortides per terres de parla catalana. Està força bé. Tot plegat, després de fer una petita marrada per la pista que ens portaria a la casa del Farell (no confondre amb la cursa que s'ha fet fa poc a Caldes de Montbui), arribem a les Baumes Roges (a uns 500 m. d'altitud) on ens aturem una estona per veure les tines i altres habitacions que encara resten en peus. És aquest un bon exemple de com abans s'aprofitava qualsevol racó per fer-hi una edificació, sigui per viure, emmagatzemar-hi productes, deixar-hi les eines i animals, etc. Això sí, la gent que s'hi estava no s'havia d'amoïnar per fer unes bones parets mestres. Després, com encara anàvem bé de temps, decidim de pujar al cim del Puig Gili per la pista que continua (de fet, les Baumes estan a sota), la qual cosa suposa baixar de la bici i arrossegar-la ja que els trams són ben costeruts. Al final, des d'una alçada d'uns 620 m. i pel cantó de la cinglera, podem gaudir d'una molt bona panoràmica, si la boira ho permet: la citada casa del Farell, el Montcau i Montserrat.
En definitiva, una bona sortida en BTT, sense gaires pretensions i que serveix per variar una mica la tònica de tantes curses. De fet, en diferents articles que he llegit sobre la preparació d'una marató, es recomana sempre dedicar una sessió a practicar altres esports aeròbics, com aquest. Tot plegat, si voleu veure el recorregut que hem fet des del Pont de Vilomara, cliqueu a la icona i us sortirà.
En definitiva, una bona sortida en BTT, sense gaires pretensions i que serveix per variar una mica la tònica de tantes curses. De fet, en diferents articles que he llegit sobre la preparació d'una marató, es recomana sempre dedicar una sessió a practicar altres esports aeròbics, com aquest. Tot plegat, si voleu veure el recorregut que hem fet des del Pont de Vilomara, cliqueu a la icona i us sortirà.
Aprofito per fer una correcció que m'ha comentat el col.lega Frans. No vam resseguir la vall del Flequer sinó una altra de veïna, la de la Riera Casanova, segons el mapa de l'editorial Alpina.
ResponEliminaPer la seva banda, l'alçada del Puig Gili és de 612 m. segons el mapa comarcal, mentre que a l'Alpina és de 623 (aquesta dada coincideix amb la del GPS).