Marató de TV3: curses solidàries

Aquest cap de setmana comença el nostre particular rally de curses per aquest mes de desembre. I res millor que dues de consecutives en poc més de 12 hores de diferència. Com es diu en aquests casos, "si no vols caldo, dues cullerades". Efectivament, demà dissabte toca la milla nocturna de Sant Vicenç de Castellet i el diumenge la Cursa del Gall de Sant Fruitós de Bages i per tant, no ens haurem de moure gaire lluny de Manresa. Val a dir que ambdues curses són organitzades per col.laborar amb la Marató de TV3, dedicada enguany a les malalties minoritàries. Si entreu al seu Web veureu que per tota la geografia catalana es faran unes 900 activitats populars i que des de la primera edició -l'any 1992- fins la de l'any passat, s'han recaptat gairebé 82 milions €. El gran salt quantitatiu es va donar l'any 2004, assolint-se el rècord de diners (8,7 M€) i d'aleshores ençà, les xifres es mouen entre els 6,9 M i 7,8 M€. Per tant, esperem que aquesta tendència no decaigui i que un cop més, la Marató demostri que és la més potent que organitza una televisió a l'Estat espanyol. Per a que després vinguin amb el tòpic de sempre tan repetit, i alhora fals, que els catalans som del puny tancat. Potser més aviat és que procurem ser curosos amb els diners que se'n van a fora (allò de la "solidaritat interterritorial") però que quan es tracta de situacions com les tractades a les Maratons, som d'allò més solidaris amb la gent afectada.

Per cert, just ahir rebem una carta en què se'ns diu que el número de telefon que surt imprès a la revista "Món Marató" és erroni i que el correcte és aquest que teniu aquí reproduït. Així doncs, us convido a trucar i fer una donació que de ben segur, us sentireu millor i molta gent anònima us ho agrairà. Qui sap el que ens pot portar el futur i no estaria de més pensar en allò de "avui per tu, demà per mi". Si ja és prou satisfactori ser solidari, potser un se sent encara millor si ho continua sent en temps de crisi.

Pel que fa les dues curses en concret, la de Sant Vicenç de Castellet és tota una incògnita perquè mai he participat en una d'aquesta distància. D'una banda, és prou curta com perquè alguns potser desisteixin de fer-la (allò de que no val la pena prendre's la molèstia per només una estona) però de l'altra, és una opció que mereix la pena "explorar" perquè no hi ha gaires curses com aquesta en el calendari i va bé provar coses noves de tant en tant. Ara bé, la seva distància "obliga" (si ens l'agafem amb una certa seriositat) a córrer d'una forma que no hi estem acostumats, amb un ritme ràpid durant no gaire estona. Fa uns dies, fent les nostres càbales amb el Frans, dèiem que estaria bé marcar un registre al voltant d'uns 6', la qual cosa suposaria fer un temps de pas inferior als 4'/km. Perquè us en feu una idea: en algunes curses de 10 km. els quilòmetres inicials els hem fet en poc més de 4' i fins i tot, a la de Manresa del passat octubre, el primer el vam fer a uns 3':55". I això tenint en compte que suposadament no dones el màxim perquè després te'n queden uns quants més, de quilòmetres. Però és clar, vés a saber si serem capaços de mantenir aquest ritme durant els 1.609 m. de la cursa. Penseu que el rècord nacional en aquesta distància el té encara (és el més antic de l'atletisme espanyol) en José Luís González, amb 3:47:79. Seva és la frase que deia que en una prova com la milla, s'ha de competir amb el cap i a la darrera recta, amb el cor. Jo de cap no en tinc gaire i de cor, el just perquè em càpiga a la meva caixa toràcica.

Pel que fa a la cursa del diumenge, ja en vaig parlar fa unes quantes setmanes en publicar un escrit sobre dues de noves que naixien al Bages, la de Navarcles i aquesta de Sant Fruitós de Bages. És qualificada de "muntanya", té un desnivell acumulat de 300 m. (per una distància de 10 km.) i si mireu el seu perfil veureu que el recorregut és una mena de trenca-cames, amb constants pujades i baixades (i una al 9è km. en què potser farà falta una corda i tot). D'aquesta no faig cap previsió perquè havent corregut el dia anterior, vés a saber com em respondran les cames. És per això que de cap de les maneres me la penso agafar com altres curses i ja em veig a venir que, des del principi, m'imposaré un ritme més aviat suau. Al cap i a la fi, se suposa que el més important és la participació per a la Marató de TV3 i la resta passa a un segon pla. No voldria que en Cuní (el presentador d'aquesta edició) hagués de fer una connexió en directe a Sant Fruitós perquè li hagi arribat una notícia de darrera hora d'un corredor que se l'han hagut d'endur en ambulància. Dit i fet, ja veurem com van.

I a tot això, què més s'hi pot fer a més de córrer? Doncs bé, la veritat és que ben poca cosa (i que no se m'ofengui ningú) com de fet passa a bona part de la resta del Bages. Totes dues es troben a prop de Manresa, s'hi pot arribar amb molta facilitat perquè estan molt ben comunicades però dins els seus termes municipals no tenen gaires recursos turístics d'aquells que, per si mateixos, mereixin que ens hi acostem. Si de cas poden treure una mica de profit de la seva localització propera a sengles Parcs Naturals; en el cas de Sant Vicenç tant al de Montserrat com al de Sant Llorenç del Munt mentre que Sant Fruitós també a aquest darrer. De Sant Vicenç de Castellet no diré ara res perquè ja vaig fer alguna referència amb motiu de la Cursa de Vallhonesta (el mes d'abril); pel que fa a Sant Fruitós val la pena esmentar una de les "joies" turístiques de la comarca, com és el monestir de Sant Benet de Bages. Després de molt de temps deixat de la ma de Déu (mai millor dit) i de dir i repetir que alguna cosa s'hi havia de fer, no va ser fins l'any 2000 que s'inicià una nova etapa amb la seva adquisició per part de la Fundació de Caixa Manresa (que ara se'ns està fusionant).

En aquest enllaç teniu una breu explicació de tot el que s'hi ha fet i els objectius que persegueix la Fundació, sota el paraigües de l'anomenat "Món Sant Benet". A tall de resum diré que a més de la restauració del monestir, s'hi ha construït un hotel i el reconegut cuiner català Ferran Adrià hi ha desembarcat amb la seva Fundació Alícia, un centre de recerca dedicat a la innovació tecnològica en cuina, la difusió del patrimoni agroalimentari i gastronòmic i la bona alimentació. Per això, tant hi podeu fer una estada com un àpat en alguns dels tres restaurants que hi ha al complex, fins i tot un guardonat amb una estrella Michelin (L'Angle, amb el xef Jordi Cruz).

I si voleu, després podeu fer baixar el menjar anant a un altre local que està molt a prop però sense tant prestigi, tot i que és força freqüentat les nits dels caps de setmana. És un d'aquells establiments amb llums de neó a l'exterior i senyoretes que fumen a l'interior que volen que les convidis a una copa i que si et descuides, et buiden la cartera i l'honra. De fet, al seu inici ja era un hotel (crec que de la cadena Husa) i venia a pal.liar el dèficit d'habitacions hoteleres que hi havia a la comarca. Ara, aquestes hi continuen sent-hi però sospito que el tipus de client ha canviat.