Premi per a Marathon Man: innocentada!!

Després d'uns dies ruminat quina innocentada publicar al blog i de no ser beneït per una intuïció "divina", o de no tenir els coneixements i eines per fer fer-la possible (per exemple, una portada de diari convenientment retocada), vaig estar a punt de deixar-ho estar. Al cap i a la fi, i pel que he llegit en diferents mitjans, sembla ser que les notícies falses a mode d'innocentades van de baixa i de fet, ahir vaig llegir les portades d'alguns diaris (en paper) i no vaig saber veure'n cap, la qual cosa indicaria que, o bé realment no en publicaren o jo sóc tan passerell que em crec tot. Però com "quién la sigue la consigue" al final em va venir la idea de publicar l'escrit d'ahir sobre els "Premis Bitácoras 2009" i que feia temps que estava disponible l'opció per fer les vostres votacions. Ara bé, ja m'agradaria que aquest blog hagués estat guardonat amb un dels seus premis, en qualsevol de les categories previstes. Però com és obvi, no ha estat realment així.

Si llegiu les bases del concurs, us adonareu d'alguns aspectes que ja feien sospitar i que us detallo tot seguit:

• A principis de novembre es comunicava la llista dels blogs finalistes i per tant, no hagués tingut molt sentit que esperés tant de temps a fer pública la meva hipotètica elecció.
• A mitjans del mateix mes va tenir lloc a Sevilla la cerimònia de lliurament de premis als blogs guanyadors, en el context de la celebració de l'anomenat "Evento Blog España". Com abans, no seria gaire lògic haver esperat un mes i mig a compartir amb vosaltres aquesta bona notícia. No ho creieu?
  
• Dins les categories considerades, no n'hi havia cap al millor blog en llengua no castellana. En aquest sentit tinc molt clar que el fet d'escriure en català pot ser una barrera perquè el meu arribi a més gent, però no és aquesta una qüestió que em tregui la son.
• I per últim, afegeixo que després de fer una ullada als blogs premiats i molts altres durant tot aquest temps que m'ha donat per aquesta experiència "blogaire", reconec que encara em queda molt a fer si vull que el meu tingui una mínima possibilitat de ser reconegut. Però bé, tampoc ho fem per això.

Tot plegat, que agraeixo els comentaris i altres missatges (de felicitació) que he rebut i espero que la gent "afectada" s'ho prengui com el que és, una petita broma innocent sense cap mala intenció al darrere. En aquests temps de crisi és bo agafar-se les coses amb un somriure i com es diu en aquest casos, "no em ric DE vosaltres sinó que ric AMB vosaltres", que és molt diferent.