divendres, 29 de gener del 2010

A per l'or líquid! Les Borges Blanques

Aquest diumenge ja el tenim reservat per passar el dia a les Borges Blanques, la capital comarcal de les Garrigues. Aprofitant que s'hi celebra la XIII Fira de l'Oli de Qualitat Verge Extra (no penseu que em moc del sofà per qualsevol oli, no!), participaré a la Cursa de l'Oli, en la seva 7ª edició. Val a dir que aquesta és d'aquelles curses que li he posat l'ull a sobre de fa temps ja que en tinc bones referències de diferents fonts. Per tant, en faré cas i farem una tirada un pèl llarga en cotxe per gaudir d'ambdós esdeveniments. Val a dir que la cursa deu tenir el seu bon nom perquè des de mitjans de mes les inscripcions estan exhaurides, superant les 600.

D'altra banda, potser hauré de rectificar després però la impressió que en tinc ara mateix és que, tret d'aquest nombre relativament elevat de corredors, em recorda a algunes de les curses ja fetes per diferents motius: així, podem pensar en la de Puigverd de Lleida (pel seu perfil) o Agramunt (per coincidir amb una altra fira), a part que en tots tres casos la distància és la mateixa. De fet, si ens fixem en el perfil veurem que és molt semblant en ambdues curses, amb un desnivell que és d'aquells que de "lunes a martes, no te apartes" i si de cas, el pendent és un pèl més accentuat a Puigverd i més suau a les Borges. Però bé, quan l'hagi suat ja us ho confirmaré.

A part d'això, la cursa és una bona oportunitat per visitar una ciutat on no hi he estat mai i que suposo poques vegades més visitaré de nou. Em cau una mica lluny i la veritat és que tampoc la conec gaire -com tampoc la resta de la comarca. Segurament deu ser d'aquelles terres anònimes per a molta gent i que només se n'adona que existeix quan sent a parlar del que deu ser el seu recurs més conegut, l'oli. De fet, si mirem xifres de l'Anuari Econòmic Comarcal que edita cada any la Caixa de Catalunya, estem parlant de la comarca on el pes del sector agrícola dins el PIB comarcal és el més elevat del país (gaire un 20%). A més, sense ser la comarca amb menys població, tampoc és que haguéssim de conviure amb un gran nombre de veïns (uns 20.500), dels quals gairebé 6.000 a la capital. De fet, mirant un mapa de la comarca me n'adono que a part d'aquesta, l'altre municipi que em resulta familiar és Arbeca, per allò de les olives arbequines (boníssimes!!). Si recordeu, un dels escrits del mes de desembre feia referència a les IGP i DOP catalanes, sent-ne una la de l'oli de les Garrigues que inclou part de la comarca més alguns municipis del Segrià i l'Urgell. Doncs bé, sapigueu que per a l'elaboració de l'oli d'oliva verge extra de la DOP s'utilitza només oliva arbequina d'alta qualitat i collida directament de l'arbre. Jo, que sóc un devorador de les olives (com el Coco de Barri Sèsam ho és de les galetes) no podria treballar-hi perquè el negoci em seria ruïnós. Això sí, seria un pagès arruïnat però amb la panxa contenta. Si voleu més informació d'aquesta DOP, entreu en aquest enllaç. I si visiteu la comarca no teniu excusa per no comprar-ne perquè ho podeu fer a les 27 cooperatives que hi ha escampades per la DOP.

Si a més us va el rotllo cultural, i aprofitant que hi sou, podeu passejar pels carrerons del nucli antic d'Arbeca i visitar també les restes del seu antic castell. Molt a la vora, els amants de l'arqueologia poden gaudir d'un dels conjunts més importants de Catalunya, la fortalesa dels Vilars, construïda pels ibers ilergets (més informació en aquest enllaç). També a prop no us podeu perdre el castell de La Floresta i per suposat, la capital, les Borges Blanques i la seva Fira de l'Oli. Si feu una ullada al seu programa d'activitats n'hi ha algunes de destacades, com per exemple, l'agermanament de la DOP Vedella del Pirineu amb la de l'oli de les Garrigues, una xerrada sobre l'extracció de pedra a la comarca (activitat abans molt més estesa però ara en declivi), cates de vi i tastos (ja sabem que allà on hi ha menjar i beure s'aplega molta gent) i una altra que m'ha cridat l'atenció perquè desconeixia la seva existència: la signatura del conveni per l'IGP del "Pa de ronyó". Ara, no deu ser gaire desconegut perquè té una entrada a la Wikipèdia i fins i tot un club d'admiradors al Facebook. És ben bé que avui dia, si no estàs en aquesta xarxa social, no existeixes.

Felicitats a un col.lega virtual de curses

Ja ho té això de la blogosfera i el món de les curses populars, que contactes amb gent que tenen la mateixa afició que tu, que comparteix el mateix interès o inquietud per fer públic les nostres modestes proeses atlètiques i que acabes coneixent, no personalment sinó a través dels respectius blogs. Així, amb alguns dels autors dels blogs que tinc enllaçats intercanviem missatges, ens fem consultes i mantenim una certa relació a distància. Reconec que jo no sóc gaire destre per fer noves amistats i potser, per mi, el blog és una eina que m'ajuda a superar aquest defecte meu. Bé, com diu la dita catalana, "qui no té un all té una ceba".

Doncs bé, dic tot això perquè vull aportar el meu petitó granet de sorra i destacar un blog d'un altre corredor que ha merescut l'atenció de la revista "Planeta Running" en el seu darrer número (el 22). Reconec que no coneixia aquesta revista però això no vol dir res perquè tampoc controlo totes les que es poden trobar en un quiosc i que tractin del món de les curses. En aquest enllaç podeu llegir l'article que li dedica al company Ernest Crespo (a qui no conec en persona, però) i que en certa forma té una trajectòria una mica semblant a la meva. No ho dic pels problemes de lesions i de qualitat de líquid seminal que reconeix l'Ernest en l'entrevista (per sort jo me'n salvo, de moment!). Més aviat és per aspectes com la pèrdua de pes que li va suposar el començar a córrer, per haver debutat en una mitja marató (jo a la de Sitges), per tenir una millor marca als 10 kms. semblant a la meva i perquè el nostre repte més important i immediat és acabar la marató de Barcelona (amb una certa dignitat). Ell s'ha proposat també baixar de l'1h:35 a la propera Mitja de Granollers que enguany jo no correré (més que res perquè els dorsals fa temps que estan exhaurits).

De ben segur que si segueix amb aquesta evolució i ganes, la marca està al seu abast. Per cert, també la meva més sincera enhorabona pel seu "embaràs". A veure si quan li arribi la nova criatura, anirà de cul i no precisament per córrer!!

dijous, 28 de gener del 2010

Curses per al mes de febrer

Estem a les acaballes del gener i hem de començar a pensar en les possibles opcions per al mes de febrer i com ja he dit en aquests casos, el que segueix a continuació és tan sols una previsió i com a tal, susceptible d'introduir-hi canvis varis. I més encara quan se suposa que a principis de març correré la que ha de ser la meva primera marató (vés a saber si l'última), la qual cosa vol dir -seguint les veus molt més experimentades que la meva- que es recomana no esprémer gaire el cos no sigui que em quedi fos a les primeres de canvi pels carrers del cap i casal de Catalunya. Per tant, no compto que aquest proper febrer faci més de dues curses (com ve sent habitual) i ja aviso que les que pugui fer me les prendré com uns entrenaments una mica competitius, amb un altre esperit. Perquè ens en feu una idea, sapigueu que hores d'ara encara no m'hi he inscrit a cap. Dit això, les curses que m'han cridat més l'atenció són les següents:
  • La 2ª Cursa 10 Qms. de Montbrió del Camp el diumenge 7 de febrer. De fet, per al primer cap de setmana no he trobat cap altra cursa que m'hagi cridat molt l'atenció, llevat de la prestigiosa Mitja Marató de Granollers que suposo que, tard o d'hora, correré. El que passa és que si es vol fer s'ha d'estar al cas perquè els dorsals s'exhaureixen així que s'obre el període d'inscripció. Si acabo fent la cursa de Montbrió encara tindré excusa per fer una visita al conegut Hotel Termes Montbrió, on es va rodar la sèrie de TV3 "Dones d'aigua" emesa els anys 1997-1998.
  • La Mitja Marató de Barcelona el diumenge 14. Pot ser aquesta una bona opció per fer una cursa relativament llarga tres setmanes abans de la marató i descansar després fins que arribi el moment. El que passa és que repetir dues curses (a quina més dura!) en poc temps i al mateix lloc potser és una mica avorrit.
  • La Mitja Marató de Balaguer el diumenge 21. Si no s'acaba fent la Mitja de Barcelona, aquesta pot ser també una altra opció a tenir present. El que em fa por, però, és que sigui massa poc temps abans de la Marató.
Tot plegat, no compto fer les tres propostes tant pel que deia abans de no córrer massa quilòmetres abans de la Marató, com també perquè no crec que sigui gaire bo fer dues mitges en només una setmana de diferència. El que sí tenim força clar el "Team" és que no vindria malament fer-ne una abans de la sencera. A veure quina acaba caient. Tot i això, l'oferta del mes de febrer tampoc és que m'acabi de convèncer gaire. Ara bé, hi ha altres opcions que valen la pena de tenir en compte; així, tenim la 3ª Cursa Popular de Puigverd de Lleida (però ja la vam fer l'any passat i coincideix amb la mitja de Barcelona), la Mitja Marató de Gavà (una de les més prestigioses del circuit català i que coincideix amb la de Balaguer) o la Mitja Marató de Cambrils el darrer diumenge de mes (el que passa és que és molt poc abans de la Marató, malgrat que també hi ha l'opció de fer la cursa de 10 kms.).

Com veieu, el proper mes de febrer no té gaires opcions i potser per casualitat, apunten gairebé totes elles cap a la distància de la Mitja. Total, si hem d'acabar fent la Marató les curses de 10 kms. ja se'ns deuran quedar massa curtes. Seré bocamoll!!

dilluns, 25 de gener del 2010

Preparant la Marató: la Marxa del Terme

En vistes que no tenia cap cursa programada i que els meus dos companys estan encara per terres africanes fent de les seves, ahir diumenge vaig decidir participar a la Marxa del Terme de Sant Fruitós de Bages, tenint en compte que està molt a prop de casa i que de cara a la marató de BCN no em vindria pas malament. Dit i fet, per les característiques del recorregut de la marxa crec que ha estat un bon test inicial per al que em pugui trobar pels carrers de la ciutat comtal, tant per distància com perfil. Així, vaig optar pel recorregut llarg (de 26 km.) i no pel curt (18,5) doncs em volia provar en una distància més gran que la mitja marató i veure com responien les cames i el cap. A la vegada, el perfil, sense ser del tot pla, tampoc tenia grans desnivells com perquè no sigui considerada una marxa força planera. Si voleu veure el recorregut amb més detall, cliqueu sobre la imatge.

Per suposat, suposo que ja haureu deduït que la meva participació no va ser caminant sinó corrent. I pel que vaig veure no vaig ser l'únic en tenir aquesta pensada ja que un cop arribat a la meta els pocs que encara hi érem teníem tota la pinta de corredors, més que de caminadors. Però anem per parts. A les 8:30h inicio la meva cursa particular -la marxa començava a les 8:00h- i al cap de poc temps me n'adono que no ha estat la millor elecció ja que uns quants quilòmetres abans del primer control, em topo amb la gran massa de caminadors que coincideix amb un tram on el camí és estret i és del tot impossible continuar corrent. Així doncs, no tinc més remei que unir-me a ells. Suposo que els corredors que ja podien estar al cas d'aquest fet devien sortir abans. Després d'aquest control puc fer la resta del recorregut corrent per la qual cosa dels 26 km. totals, diria que un parell els vaig fer caminant, que tampoc està malament per variar i anar escalfar.

Continuo la meva cursa particular i vaig passant els controls un rere l'altre gairebé sense aturar-me, només el just per fer un glop i un cafetonet ràpid (poc després del segon en una parada podríem dir que "sorpresa"). Suposo que això d'esmorzar un bon entrepà de botifarra i continuar corrent no és gaire saludable per l'estómac, per la qual cosa els controls estan més pensats per als caminadors que no pas els corredors com jo. No em veig aturant-me a la vora del camí i traient tot el menjar. Ni és sa ni estètic. Total, que pensant que l'entrepà ja me l'engraparia a l'arribada segueixo al meu ritme i a partir del km. 15 començo a enxampar altres corredors que, dedueixo, devien haver sortit abans que jo. Confesso que això em fa sentir bé i m'envalento pensant que vaig bé (si més no, millor que altres) i apa, anar-hi fent. Curiosament, quan enfilo el tram final i arribo a l'entrada de Sant Fruitós (en concret al nucli de Sagrera) les cames deixen de respondre com ho estaven fent i es com si haguessin fet una desconnexió total. Així que faig els darrers 2 km. tot xino-xano. Al final, inverteixo poc més de 2:30h. Val a dir que no havia fet cap previsió de temps; només volia comprovar les meves "sensacions" en una distància que no havia fet mai i a un ritme que suposo s'acostarà bastant al que hauré de mantenir a la marató. I l'experiència crec que ha valgut la pena ja que malgrat que avui em trobo amb les cames una mica baldades, tinc ganes de repetir-la.

Per cert, he de dir que la marxa ha estat molt ben organitzada en tots els seus aspectes: el recorregut perfectament marcat i sense donar peu a possibles confusions de quin camí seguir i per on anar; els controls molt ben assortits (malgrat no aprofitar totes les seves "possibilitats"), els punts de perill (per cruïlles amb carreteres) ben senyalitzats i amb un policia local al cas, etc. És a dir, que si busqueu una cosa un pèl diferent a les curses "convencionals" i provar-vos sense haver de mirar el cronòmetre, aquesta és una bona opció.

dijous, 21 de gener del 2010

Han fet el cim!

Potser us estareu demanant el motiu del títol d'aquest escrit, que què m'estic empatollant. Doncs resulta que fa una setmana els meus dos col.legues de curses se'n van anar a fer, com qui no vol la cosa, una expedició al Kilimanjaro, el mític sostre del continent africà. I fa un parell de dies que ens han comunicat que ja han fet el cim sense gaires imprevistos. De fet, durant les darreres setmanes el Frans i el Xavi ja s'estaven entrenant per aquest repte, fent sortides de muntanya per provar-se, provar també el material, adaptar-se a les alçades, marxes diürnes i nocturnes, etc. De fet, la que vam fer no fa gaires setmanes amb raquetes de neu formava part d'aquest pla. I pel que sembla, no els ha anat gens malament, tot i que no conec gaire els detalls de l'aventura. Ara, segons ens informen, estan gaudint d'uns merescuts dies de descans i esperem que no es desfasin en les celebracions, no sigui que els hagin d'expulsar i tornar a casa abans d'hora. A veure si ara resultarà que desbancaran al famós Jesús Calleja i faran el seu propi programa de desafiaments extrems (per cert, si accediu al seu blog trobareu aquesta crònica del seu ascens al pic africà). Si mes no, ells han tingut la sort de veure les restes de les glaceres que encara romanen a la muntanya; a les fotos es veu perfectament com estan en regressió per causa del canvi climàtic i a aquest pas, en poc temps més el títol d'una de les pel.lícules d'aventures més mítiques -Les neus del Kilimanjaro, amb Gregory Peck i Ava Gardner- ja passarà a ser història definitivament.

Bé, dit això, faig aquest escrit per donar la meva més sincera enhorabona al Frans i al Xavi per aquesta proesa. Al seu moment jo també em vaig plantejar d'anar-hi però en aquesta època del curs acadèmic, tinc massa focs encesos que no puc deixar d'apagar ni tampoc delegar en segones persones. Diguem que els tinc una sana i saludable enveja. I mentrestant jo continuo corrent; ja vaig anar sol a Blanes, aquest proper diumenge faré també sol una caminada a Sant Fruitós de Bages i tampoc m'acompanyaran a la cursa de l'Oli a les Borges Blanques. Només faltaria que ara s'aficionin massa a les expedicions de muntanya i em deixin sol en les curses.

dimecres, 20 de gener del 2010

Segon test: solucions

Passats uns dies publico les solucions del segon test que relaciona la Geografia amb el turisme i les curses que he fet. En aquest cas recordo que els indrets fan referència a algunes comarques de la demarcació de Barcelona. Són les següents:
  1. Si visiteu aquesta vila et pots sentir com un antic miner, fer un àpat en un castell on el prestigiós director de cinema Orson Wells va rodar part d'una pel.lícula i si la futura legislació catalana ho permet, encara podràs veure un Correbou. La ciutat és Cardona i la pel.lícula és Campanades a mitja nit.
  2. En una raconada del Bages hi ha 3 poblets ara força més coneguts que abans per motius turístics i de segona residència, i que van donar peu a una dita per fer referència a com de diferent es devia viure abans. Es tracta de Mura, Talamanca i un tercer. El poblet és Rocafort i la dita diu el següent: "Mura, Talamanca i Rocafort, tres pobles de mala mort". Recordeu que en algun moment hem rumiat la possibilitat d'organitzar una cursa per aquestes contrades (no descartada) i que ben a prop (al Pont de Vilomara) se'n fa una altra (de 10 km.) que té força acceptació.
  3. Encara que força desconegut (fins i tot per als propis habitants), Manresa té un vincle amb un sant bastant important per haver-hi fet una estada certament perllongada, i que després va fundar una important ordre religiosa. El sant és Ignasi de Loiola i l'ordre la dels Jesuïtes. Recordeu que a la capital del Bages he participat dues vegades a la seva cursa atlètica.
  4. Seguim amb aquesta vena "santoral", prop de Manresa hi ha un monestir recentment reconvertit a un complex turístic i gastronòmic, encapçalat per un cuiner famós parodiat abans al Polònia i que té cognom d'emperador romà. El monastir és Sant Benet de Bages i el cuiner el mediàtic Ferran Adrià. El centre es troba al municipi de Sant Fruitós de Bages (ja veieu que anem de Sant en Sant) on he fet una de les meves darreres curses i participaré també a la seva Marxa del terme d'aquest proper diumenge.
  5. Prop de l'Ametlla de Merola teniu l'oportunitat de visitar un dels pocs exemples d'antiga colònia tèxtil reconvertida en museu i si aprofiteu aquest proper cap de setmana (15 al 17 de gener) podreu gaudir al municipi del costat de la festa major d'hivern, amb un acte que destaca per sobra la resta i que té un nom prou "pornogràfic" (en castellà). El museu és Can Vidal i l'acte festiu la "Corrida". En aquest municipi encara no he participat a cap cursa però no ho descarto en un futur, ja que crec que se'n fa una organitzada pels bombers i també una duatló.
  6. Al seu moment una coneguda tarotista va donar a conèixer al gran públic una determinada muntanya pels temes de bruixeria i esoterisme, tot i que sempre ho ha sigut per motius més "profans". Si la pugeu haureu de decidir per quin cantó fer-ho. La muntanya és el Pedraforca i el personatge l'Aramís Fuster. Si repasseu els escrits trobareu un parell que inclouen aquesta muntanyota com a teló de fons (una sortida en BTT i fa poc una altra amb raquetes de neu).
  7. A aquesta vila marinera podeu arribar-hi en cotxe si participeu en un ral.li d'època, després banyar-vos en alguna platja envoltat de cossos llustrosos (sovint masculins) i a finals de l'any passat, fer una passejada pels seus carrers al més estil zombie en el marc d'un mundialment conegut festival. La ciutat és Sitges i el Festival el de Cinema Fantàstic de Catalunya. Recordeu que aquí vaig debutar en el món de les curses populars participant en la seva Mitja Marató.
  8. En aquesta mateixa ciutat podeu visitar un museu amb un nom curiós, barreja de refugi i de ferro forjat, i tastar un plat de molta anomenada, també a altres indrets del voltant, que fins i tot ha donat nom a una ruta. El museu és Can Ferrat i el plat la Xatonada.
  9. Canviem de ciutat i ens desplacem a una altra on l'hoquei patins té molta tradició (de fet el seu equip és un dels potents a nivell nacional), però no tanta com una antiga activitat industrial que ara s'ha museïtzat. La ciutat és Igualada i el museu el de la Pell. A la capital de l'Anoia va ser on vaig córrer una de les meves curses de 10 km. més ràpida.
  10. Finalment, i per concloure el test, la cirereta del pastís, la pregunta que va per nota: al nord de la comarca d'on és capital la ciutat de la pregunta anterior, es conrea un producte gastronòmic petitó i rodonet que és una especialitat local i està tramitant l'obtenció del segell de qualitat d'"Indicació Geogràfica Protegida". El producte és el cigronet de l'Alt Anoia.
Les fotos que incloïa l'enunciat del test eren una panoràmica del Castell de Cardona, el retrat de Sant Ignasi de Loiola i una sala del museu de Can Ferrat (Sitges). I per cert, sobre la pregunta de què hi feia la caràtula de la pel.lícula Ratatouille, la resposta és que si esteu al cas de les pel.lícules de Disney Pixar, el cuiner Ferran Adrià va assessorar en la traducció d'alguns termes culinaris i a la versió en castellà va donar veu a un dels seus personatges (en concret un estirat crític de cuina d'aquells que poden enfonsar un restaurant amb només una sola paraula negativa d'un plat). A més, la rata protagonista de la història -Remy- pronuncia al principi de la pel.lícula una frase d'en Ferran: "Menjar bé, cuida la salut i alimenta l'ànima".

dilluns, 18 de gener del 2010

Blanes: no estic "murt" del tot!

Com ja vaig anunciar, aquest diumenge he participat a la Cursa Marimurtra de Blanes de la qual ja en tenia bones referències i que després de veure com ha anat tot plegat, no m'ha decebut en res, tant a nivell personal com també organitzatiu. Anem per parts i detallem una mica la crònica del cap de setmana. Per no haver de matinar molt el mateix diumenge i ser puntual a la sortida, jo i la Sílvia vam optar per fer una miniescapada i pernoctar a Lloret, en un hotel de la cadena Don Juan. Com devia ser un dels pocs oberts en aquesta època de l'any, no hi havia gaires més alternatives (la veritat és que tampoc les vam mirar) i diguem que per passar una nit no és mala opció però qui em conegui deduirà que no m'hi trobarà passant unes vacances. És un edifici mastodòntic amb habitacions a tort i a dret, gent per tot arreu (no em vull imaginar l'escena en plena temporada d'estiu), una cuina self-service que no passaria el tall de gent més sibarita que jo, unes habitacions en què has de demanar a recepció el comandament a distància de la TV previ pagament d'una fiança (potser una mesura perquè no els robin?) i el que més em va cridar l'atenció: sense una trista làmpada a la tauleta de nit per poder llegir sense haver de tenir encesos tots els llums. Per cert, els horaris del restaurant adaptats als clients més habituals en temporada baixa: els jubilats de l'IMSERSO. Més que un hotel allò semblava un geriàtric i jo i la Sílvia simples infermers. Això sí, feia goig veure'ls després ballant a la sala de festes. Més d'una clavícula s'haurà sortit de lloc aquella nit de lloc i més d'un haurà hagut d'anar corrent a la farmaciola per prendre's una pastilla per la pressió. Que consti que no me'n enfoto perquè vés a saber d'aquí unes quantes dècades si hi tornarem però en un pla més sedentari!

L'endemà esmorzem ben d'hora i fem via cap a Blanes, que està a tocar de Lloret. El dia es presenta núvol (de fet, va ploure a la nit) però sense amenaça de pluja, i ja de bones a primeres veiem que la cursa pot presentar un molt bon nivell organitzatiu; la sortida i l'arribada perfectament tancades al públic, un bon grapat de voluntaris (després també els veuríem durant el recorregut escampats per les cruïlles dels camins), el lloc de recollida dels dorsals, les dutxes i vestuaris al pavelló municipal, ben a prop, etc. Diguem que la cosa pintava bé d'entrada. S'acosta l'hora de la sortida i es guarda un minut de silenci per les víctimes del terratrèmol d'Haití (un gest molt d'agrair). Un cop en marxa veig que les cames van responent bé; de fet, tan bé que quan arribo al 5è km. porto sense adonar-me 20' gairebé justos, és a dir, millor fins i tot que a la cursa de Sant Silvestre de Berga quan se suposa que en aquesta corria pensant en fer-ho més ràpid per la seva curta distància. Aleshores decideixo alentir el ritme de cara als 15 quilòmetres restants, no sigui que després tingui un defalliment. És per això que a la meitat de cursa el pas ja ha pujat a uns 4':25"/km. Però tot i així, les sensacions (torna a sortir aquesta paraula) són bones. A partir de l'11è km. el recorregut comença a pujar, amb trams força costeruts i uns altres de pujada i baixada.

Com ja sabeu que les pujades no són el meu fort, m'ho prenc amb calma esperant el darrer quart per iniciar la baixada. Comença aquesta i vaig mirant de tant en tant el cronòmetre i em proposo el "repte" de baixar de l'1h:34' sense haver de prémer gaire més. Al final, però, no és possible i em quedo a les portes ja que creuo la meta amb 13 segons de més i ocupant la posició 274 d'un total de 841 corredors (vegeu-ne la classificació). Per tant, em puc donar per molt satisfet tenint en compte que les meves expectatives eren una mica més "modestes". De fet, i ja posats a especular, crec que si la cursa hagués fet 1 quilòmetre més (per allò de la mitja marató) i amb el ritme que duia al darrer quart, hagués millorat la marca de les mitges de Sitges i Salou. És més, i sense voler fer-me el mil homes, crec que amb un perfil més planer m'hauria situat al voltant dels 1h:35'. Però tant se val, estic content perquè les cames em van respondre força bé i en acabar no vaig tenir cap molèstia important. Així doncs, i "jugant" una mica amb el nom de la cursa, no estic "murt" del tot i encara puc fer un paper més que digne a les curses.

Després, veiem que l'organització segueix mantenint un molt nivell, tant sigui per recollir la bossa del corredor, l'entrepà i begudes, la samarreta, com el sorteig dels obsequis per als corredors premiats. Fins i tot, mireu si són "esplèndids" els Fondistes de Blanes (club organitzador) que a més de la samarreta, la bossa incloïa una tovallola. Per cert, millor que la de l'hotel de Lloret.

divendres, 15 de gener del 2010

Preparant la cursa de Blanes

Aquest proper diumenge anem a Blanes per participar a la XXIIª cursa Mar i Murtra, la primera de la temporada en terres gironines. I sembla que serem una bona pila de gent perquè el Web de la cursa ja avisa que les inscripcions estan tancades, havent-se arribat al màxim permès de 1.000 corredors. Si al final es confirma aquest nombre, serà una de les curses més multitudinàries en què hauré participat i la tendència no ha fet més que créixer als darrers anys, ja que al 2006 es fregaven els 700 inscrits i l'edició de l'any passat gairebé van ser 800 els corredors arribats a meta.

De la cursa m'agradaria comentar varis aspectes previs; primer, em crida molt l'atenció que la seva distància sigui 20 km. i no s'arribi a la d'una mitja marató per 1 km. i escaig. No conec el motiu d'aquest fet (no compto que costés gaire allargar la cursa pels carrers de Blanes fins arribar-hi) però vaja ... tampoc deixarem de veure-la com una mitja. Segon, si el seu perfil fos planer m'aventuraria a fer una predicció del temps que podria assolir i com no estic en un estat de forma extraordinari, ja em conformaria amb aturar el cronòmetre al voltant dels lh:38'-1:40' (si fa o no fa com a les altres mitges que he fet fins ara). Ara bé, si feu una ullada al seu perfil veureu que entre el 9è i 15è km. la cosa s'enfila a una alçada d'uns 150 m. Si el gràfic i la descripció del Web són correctes el perfil és sostingut i alhora suau però ... Per tant, me'n guardo de fer una previsió temporal i potser faig cas del que es diu al Web i m'agafo la cursa com una preparació de cara a la Marató de Barcelona. I per últim, agrada bastant que es corri per la vora del mar, del riu Tordera, horts, boscos, camins estrets i més amples, els carrers de la ciutat, etc. És a dir, una combinació de terra i asfalt i de paratges variats. En aquest foto aèria es distingeixen el passeig marítim, les platges de Blanes i S'Abanell i en primer pla la Punta de Sa Palomera o en altres paraules, bona part de l'únic tram d'asfalt que inclou la cursa.

Val a dir que la cursa ens dóna un pretext per fer una breu escapada de cap de setmana i tot i la possibilitat de fer nit a la mateixa Blanes, ens hem decidit per la veïna Lloret. D'aquesta manera farem un breu sojorn en un indret on no ens veureu mai fent de turista i que sovint esmento a les meves classes com un exemple -n'hi ha molts més escampats per tot el litoral espanyol- de com al seu moment, el creixement turístic ha estat de tot menys ordenat i planificat. De fet, en l'àmbit docent aquesta vila va donar origen a l'expressió "Lloretització" per referir-se, curt i ras, a nuclis que han viscut un espectacular "boom" turístic fa unes dècades, on el turisme és un monopoli econòmic i els turistes que hi venen no són, justament, d'aquells que ofereixen una bona imatge. De fet, i seguint amb el tema de les expressions, també es parla de Lloret com d'un lloc on fer un turisme de les 6 "S" (sun, sand, sea, sexe, sangria i siesta). I malgrat que no cal generalitzar, de ben segur una gran part de l'oferta respon a aquest paràmetre. "De aquellos polvos vienen estos lodos". Per cert, perquè vegeu la difusió del fenomen, també sentireu expressions semblants com ara "Balearització", "Calvianització", "Marbellització" o "Torremolinització". Només imaginant visualment com són aquestes ciutats ja us en podeu fer una idea.

Per tant, un cop acabi la cursa potser dedicarem la resta de la jornada a una visita al recurs turístic més conegut de Blanes, com és el Jardí Botànic Marimurtra, parada obligatòria per als amants de la botànica ja que en un espai d'unes 4 ha. es poden veure unes 3.000 espècies vives de plantes de climes subtropical, temperat i mediterrani. De fet, el nom de la cursa ve de la "Murtra", que és un arbust emblemàtic de la cultura mediterrània, associat a moltes tradicions i costums, sent el seu hàbitat els marges dels torrents, tàlvegs i vessants ombrívols. Ara bé, si hi aneu al juliol, a més de calor i xafogor, podreu gaudir d'un dels millors espectacles pirotècnics d'Europa, com és el Concurs Internacional de focs d'artifici de la Costa Brava, capaç d'aplegar més de 150.000 persones diàriament. I si aquest diumenge fa bo i ens envalentonem, potser farem nudisme a la platja del delta de la Tordera, un riuet de poc més de 60 km. d'allargada que neix al Montseny i que fa de límit entre els municipis de Blanes i Malgrat de Mar.

Per cert, aquest diumenge també es fan les curses de Moià i Torà (ja fetes l'any passat) i la Mitja de Terrassa (que potser ens la guardarem per al 2011). I és que al final faltaran dies per córrer totes les curses que agraden.

dimarts, 12 de gener del 2010

Geografia, turisme i curses: segon test

Si recordeu bé, a principis de desembre de l'any passat ja us vaig publicar un primer test perquè poguéssiu demostrar el vostre domini de geografia catalana (allò que diríem "cultura general") fent servir com a "esquer" o pretext algunes de les curses en què he participat i les comarques per on he hagut de moure'm. Ja sabeu que per motius professionals em dedico a la docència en temes relacionats amb el turisme, la geografia i cartografia i per tant, el prendre'm seriosament això de les curses em dóna la possibilitat de conèixer indrets en què, o bé no hi he estat mai, o bé els conec només de referència.

Doncs bé, com devia prometre en l'anterior test us en publico un segon per si us de ve de gust respondre'l. En aquest cas són 10 preguntes tot i que originalment n'incloïa 25 per escollir l'opció correcta (de 4 possibles) i que aquí he cregut oportú retallar-lo una mica i modificar el seu redactat perquè tot plegat no sigui massa llarg (sapigueu que la font original és una prova distribuïda entre estudiants universitaris de la titulació de Turisme a la UAB de fa uns quants anys, amb l'objectiu de saber el seu domini de coneixements de geografia catalana). Al final qui sap si això segueix endavant, aquest blog de curses populars s'acabarà reconvertint en un altre més orientat cap als tests d'intel.ligència, exàmens virtuals, proves d'accés a concursos en televisió, etc.

Una pista: en aquest cas les preguntes fan referència a unes quantes comarques de Barcelona per he corregut i són les següents:
  1. Si visiteu aquesta vila et pots sentir com un antic miner, fer un àpat en un castell on el prestigiós director de cinema Orson Wells va rodar part d'una pel.lícula i si la futura legislació catalana ho permet, encara podràs veure un Correbou. La ciutat és (...) i la pel.lícula (...).
  2. En una raconada del Bages hi ha 3 poblets ara força més coneguts que abans per motius turístics i de segona residència, i que van donar peu a una dita per fer referència a com de diferent es devia viure abans. Es tracta de Mura, Talamanca i un tercer. El poblet és (...) i la dita (...).
  3. Encara que força desconegut (fins i tot per als propis habitants), Manresa té un vincle amb un sant bastant important per haver-hi fet una estada certament perllongada, i que després va fundar una important ordre religiosa. El sant és (...) i l'ordre (...).
  4. Seguim amb aquesta vena "santoral", prop de Manresa hi ha un monestir recentment reconvertit a un complex turístic i gastronòmic, encapçalat per un cuiner famós parodiat abans al Polònia i que té cognom d'emperador romà. El monastir és (...) i el cuiner (...).
  5. Prop de l'Ametlla de Merola teniu l'oportunitat de visitar un dels pocs exemples d'antiga colònia tèxtil reconvertida en museu i si aprofiteu aquest proper cap de setmana (15 al 17 de gener) podreu gaudir al municipi del costat de la festa major d'hivern, amb un acte que destaca per sobra la resta i que té un nom prou "pornogràfic" (en castellà). El museu és (...) l'acte festiu la (...).
  6. Al seu moment una coneguda tarotista va donar a conèixer al gran públic una determinada muntanya pels temes de bruixeria i esoterisme, tot i que sempre ho ha sigut per motius més "profans". Si la pugeu haureu de decidir per quin cantó fer-ho. La muntanya és (...) i el personatge (...).
  7. A aquesta vila marinera podeu arribar-hi en cotxe si participeu en un ral.li d'època, després banyar-vos en alguna platja envoltat de cossos llustrosos (sovint masculins) i a finals de l'any passat, fer una passejada pels seus carrers al més estil zombie en el marc d'un mundialment conegut festival. La ciutat és (...) i el festival (...).
  8. En aquesta mateixa ciutat podeu visitar un museu amb un nom curiós, barreja de refugi i de ferro forjat, i tastar un plat de molta anomenada, també a altres indrets del voltant, que fins i tot ha donat nom a una ruta. El museu és (...) i el plat (...).
  9. Canviem de ciutat i ens desplacem a una altra on l'hoquei patins té molta tradició (de fet el seu equip és un dels potents a nivell nacional), però no tanta com una antiga activitat industrial que ara s'ha museïtzat. La ciutat és (...) i el museu (...).
  10. Finalment, i per concloure el test, la cirereta del pastís, la pregunta que va per nota: al nord de la comarca d'on és capital la ciutat de la pregunta anterior, es conrea un producte gastronòmic petitó i rodonet que és una especialitat local i està tramitant l'obtenció del segell de qualitat d'"Indicació Geogràfica Protegida". El producte és el (...).
Vinga, com us deia abans si us ve de gust fer-lo, millor i em sentiré prou satisfet. Una altra pista: teniu una imatge amb 4 fotografies que fan referència a 4 de les preguntes; per cert, què hi fa la caràtula d'una pel.lícula? Aquells que rebeu el post automàticament als vostres comptes de correu electrònic agrairia que si responeu el test, incloguéssiu les respostes com a comentaris per tal de compartir-les amb la resta de gent. Gràcies per endavant.

dijous, 7 de gener del 2010

Marathon Man a Twitter

D'ençà un temps, quan em trobo pel carrer persones amb les quals he perdut el contacte que per motius diversos havíem tingut abans, em demanen si estic al Facebook per així mantenir-nos al dia. I quan els responc que sí però també que no hi entro gairebé mai, em posen unes cares com dient "de què vas?", "no estàs al dia". La veritat és que m'estic adonant que jo i les noves tecnologies anem a velocitats diferents, jo a la del segle XX (de vegades fins i tot diria que a la del XIX) i aquestes a la de l'actual. No sé si això respon més que aviat a una qüestió d'edat (tampoc és que estigui ara mateix fent cua per entrar a una llar de jubilats), de "rebel·lia" per no voler endinsar-me en tot un món que trobo molt "impersonal" i excessivament tecnificat (això passat a l'àmbit educatiu al qual pertanyo vol dir que passem de formar idiotes analògics a uns altres de digitals), de por a perdre part de la meva intimitat o, simplement, el risc a caure en una dependència de la qual després no me'n pugui estar. I això em passa també amb els mòbils i altres gadgets semblant, els videojocs, etc. En general, que em miro de reüll i a una certa distància qualsevol innovació tecnològica o aparell que s'hagi de carregar amb l'ordinador i que tingui més d'un determinat nombre de tecles. No sé si la dita "més val boig conegut que savi per conèixer" podria aplicar-se a aquesta qüestió però crec que s'entén el que vull dir.

Tot i així, com també em considero una persona de ment oberta no tanco l'orella al que passa al meu voltant i després de rumiar-m'ho, he decidit fer un "experiment" (potser d'aquells amb gasosa) i entrar en això que s'ha anomenat Web 2.0. Aquesta vindria a ser com la segona generació del desenvolupament de la tecnologia Web, basada ara en les comunitats d'usuaris i serveis com els wikis i blogs (sense ser-ne conscient jo ja estaria "experimentant") i les xarxes virtuals (tipus Facebook, MySpace, Twiter o Tuenty) que fomenten la col.laboració i un intercanvi ràpid d'informació entre els seus membres; de fet, el Web 2.0 també rep el nom de "Xarxa social" per aquest enfocament col.laboratiu per la qual cosa sovint es diu que és més aviat, una actitud i no tant una tecnologia. Perquè ens en fem una idea (i jo el primer), aquest enllaç porta a un mapa visual (deu ser el nom modern per allò que sempre s'ha dit "esquema" o gràfic") dels principals conceptes que sovint s'associen al Web 2.0; per la seva banda, aquest article capturat de la Wikipedia (un altre exemple d'això que estem tractant) en parla amb un cert detall (està en anglès però com som en un món global, suposo que no heu de tenir problemes per entendre'l, oi?). Ara, que si voleu una molt bona frase a la qual ens podríem subscriures molts de nosaltres, aquesta del Web de Tecnorantes, que sobre el Web 2.0 diu: "es como el porno. No podría definirlo, pero lo reconozco en cuanto lo veo".

Es diu també que el ciberespai posiciona una persona, empresa, producte, idees i pensaments, etc. i per tant, que avui dia no té sentit que certes professions i activitats no estiguin presents a la Xarxa (p. ex. què en podem dir de la proliferació de polítics, sobretot en campanya electoral?). En certa forma, Internet ens facilita la creació i gestió de la nostra pròpia identitat, ens dóna a conèixer a la resta de gent. Una altra cosa és el grau de privacitat que un està disposat a perdre. Malgrat no ens ho sembli, la participació aparentment gratuïta al Web 2.0 també té un preu. Tot plegat, com deia abans he decidit de fer una prova i m'he "ficat" al Twiter, un servei de microblogging que permet generar missatges d'un nombre màxim de caràcters (crec que uns 140) de respostes a la pregunta "Què estàs fent?" i subscriure's també als fluxos de missatges d'altres usuaris. Ve a ser una eina per mantenir contacte amb els col.legues, saber què estan fent o difondre notícies de darrera hora. En el fons, m'ho agafo com una eina més de les diverses que hi ha avui dia per donar a conèixer els continguts del blog, i que la gent que hi estigui interessada, conegui les meves "peripècies" atlètiques amb un altre mitjà. Ja veurem com va. Potser seré jo el primer en cansar-me'n i arraconar aquest "experiment".

Clar que també hi ha la versió contrària a aquest fenomen, és a dir l'anomenat "Suicidi 2.0" com la millor manera de recuperar les veritables relacions personals, allunyades de la virtualitat que ens ve donada per aquestes comunitats. Potser que vagi reservant-me la soga per si arriba el moment que decideixo de suïcidar-me virtualment.

Joan Carles Llurdés wants to keep up with you on Twitter

Twitter connects you with everything you want to know, right now. Short bursts of information are readily available from news organizations, corporate entities, politicians, celebrities, local businesses - even your close friends and family. Also, if you have something to share with the world, Twitter makes it super easy. To join for free, click the link below. http://twitter.com/i/79fef624b2bf5968c2ed062915bde1040c51635c

Thanks,

@twitter

dimecres, 6 de gener del 2010

Per què corro? Per la por al Rei negre!

Remenant per calaixos plens de fotografies familiars antigues he trobat aquesta que us ajunto i que demostra el que ni jo mateix sospitava. Les meves ganes de córrer (o millor dit, de "sortir corrent") no són pas relativament noves i fruit d'allò que podríem dir "la crisi dels 40, sinó que he descobert que es remunten a la meva més tendra infantesa. I si no, com s'explica que a la diada de Reis, el dia més assenyalat de l'any per a qualsevol nen en plenes facultats mentals, el dia que pares i fills esperen amb delit, uns per fer regals i els altres per desembolicar-los amb la boca oberta de bat a bat per veure què els hi hauran portat Ses Majestats d'Orient, jo vulgui fugir com un condemnat de mort amb la cara plena de llàgrimes? Potser és que en Baltasar, tot cofoi amb les seves vestimentes reials i amb un maquillatge tan fidel a la tradició d'un rei negre, em feia por? Penseu que en aquesta foto jo devia tenir 3-4 anys i que estem parlant de finals dels anys 60s i per tant, a Manresa, capital provinciana com la que més, no estàvem gens acostumats a veure persones de pell fosca, llevat de l'americà de torn que jugava a l'equip de bàsquet de la ciutat (quasi sempre era d'aquesta nacionalitat i si era negre, encara més!).

Fixeu-vos en la foto com ja estic a punt d'escapolir-me del Rei malgrat que aquest em té ben subjectat per la cintura amb el seu braç. No recordo si al final ho vaig aconseguir o en Baltasar no em va deixar anar fins que em va donar el regal. Ara bé, i enllaçant això amb el pretext d'aquest escrit, qui sap si després vaig fugir corrent i em devien recollir vés a saber on! Potser aquesta va ser la meva primera cursa sense ser-ne conscient i després, les ganes de córrer hi continuaren sent dins meu però "hivernades", a l'espera que es tornessin a desvetllar. I han hagut de passar 40 anys! Sort que ara Manresa és una ciutat més cosmopolita i ja estem acostumats a veure pel carrer més gent de moltes diverses procedències, i que els jugadors no nacionals del seu equip de bàsquet venen de més països. Això vol dir que quan veig pel carrer una persona amb la pell fosca ja no surto corrent cames ajudeu-me!

Per cert, l'altre noi que m'acompanyava és el meu germà i com és més gran suposo que això ja no li devia venir de nou. La seva cara de traquil.litat més absoluta ho diu tot i fixeu-vos com de valent devia ser per portar pantalons curts en ple mes de gener, amb el fred que fa a Manresa en aquesta època de l'any. Sospito, però, que era el costum d'abans, això sí, acompanyats de mitjons llargs. Res, que us aprofiti el Tortell de Reis tant com el que m'acabo de menjar fa una estona. Ah! i sapigueu que m'ha tocat el rei. Potser serà això un bon senyal per a les properes curses?

"Vet aquí el Tortell de Reis. Ocultes en el seu interior hi ha algunes sorpreses ... Diu la tradició que qui trobi la fava pagarà tan boníssimes postres. En canvi, qui trobi el Rei serà coronat amb gran alegria davant de tots els comensals".

dimarts, 5 de gener del 2010

Fent raquetes de neu pel Cadí-Moixeró

Atesa la poca oferta de curses per aquest primer cap de setmana de l'any, el passat diumenge el "Team" va optar per una activitat del tot diferent però a la vegada complementària -o així ho pensem- en la nostra preparació atlètica. Tanmateix, va servir també perquè en Frans i en Xavi provessin part del material de muntanya adquirit darrerament, per a un futur repte del qual suposo que us en parlaré més endavant. Així, vam fer una travessa amb raquetes de neu per part de la Serra del Cadí-Moixeró aprofitant que hi havia certs gruixos de neu que ho permetien. Dit i fet, sortim de Manresa a les 7:15h en direcció al pàrquing del Mirador de Gresolet (1.645 m.) i que no s'ha de confondre amb el refugi del mateix nom que està a l'altra banda de la riera de Gresolet, i cap a les 8:45h comencem la nostra ruta seguint la traça del PC R-124 fins el Collell (1.845 m.) i el Coll de Bassotes (1.860 m.). De fet, aquest tram inicial ja ens el coneixem perquè si recupereu els escrits de l'agost en veureu un d'inici de mes descrivint una sortida en BTT feta amb el Frans, el dia abans de la cursa de Bagà, i de la qual vaig tornar a casa amb les cames una mica baldades.

Sense abandonar el PR C-124 ens encaminem en direcció al conegut Pas dels Gosolans i en arribar més o menys a la cota dels 2.000 m. d'altitud, veiem que ja ens podem calçar les raquetes tot i que després descobrirem que ens les haurem de traure perquè en algunes zones la neu és escassa i/o se l'emportada el vent. No és qüestió de fer malbé les raquetes fent-ne un ús per al qual no han estat dissenyades. Anem pujant i en arribar a l'alçada de Prat Llong (a uns 2.200 m.) ens plantegem si provar d'arribar al Pic de Costa Cabirolera o optar per una altra alternativa. Val a dir que l'objectiu inicial de la sortida era, justament, l'ascensió a aquest cim per, d'aquesta manera, fer el sostre de la província de Barcelona (amb poc més de 2.600 m.). Ara bé, el fet de no tenir gaire temps disponible per fer la ruta programada -les obligacions familiars manen- i l'empitjorament de les condicions meteorològiques ens van desaconsellar de seguir endavant. Al cap i a la fi, haver-ho fet hagués suposat baixar fins el Cortal dels Cortils (un refugi no guardat) i tornar a pujar (bé pel Pas del Cabirol, bé pel Pas de la Roca Plana), amb la qual cosa la dificultat i la duresa s'haguessin multiplicat. Òbviament, la fotografia adjunta no correspon a la nostra sortida -doncs ja podeu imaginar que falta un element tan bàsic com és la neu- sinó que l'he trobada al Web, i correspondria a la panoràmica del Comabona vista des del Cabirolera. Per cert, si voleu veure el llistat de tots els cims comarcals, aquí teniu l'enllaç al Web del Club Excursionista Pirenaic amb informació més detallada.

Així doncs, optem per una alternativa més còmoda i curta. D'estant Prat Llong no deixem el PR C-124 i carenem per la Serra Pedragosa fins el Clot Palomar, on el deixem per pujar primer al Puig de la Font Tordera (2.526 m.) i després al Comabona (2.554 m.). De tornada, no ens compliquem la vida i ho fem pel mateix camí. En total, les dades dels GPS donen una durada de gairebé 7h:15' i una distància total de poc més de 23 km. dels quals calculo que quasi la meitat amb les raquetes als peus. En definitiva, una sortida molt gratificant perquè ens ha permès fer una activitat no gens habitual a les nostres agendes per uns indrets de muntanya que són, realment, fantàstics. Llàstima que al migdia el cel es va ennuvolar i ens va impedir de gaudir d'unes vistes paisatgístiques d'aquelles que se'n comenten sovint i en trobes fotos arreu (el Pedraforca a la cara sud i la Cerdanya a la nord.) De fet, buscant informació pel Web t'adones que hi ha un fotimer d'entrades amb la descripció d'aquesta mateixa ruta i d'altres per la zona. Per exemple, aquí en teniu un parell d'exemples (1 i 2) dels nombrosos que he trobat. Si cliqueu a la imatge del mapa el podreu veure ampliat amb més detall i en aquest altre enllaç un mapa molt més general de la Serra del Cadí-Moixeró amb la descripció d'unes quantes rutes per fer a peu i en BTT (per cert, fixeu-vos en el títol d'aquestes darreres i digueu-me si això de "VTT" és correcte o se m'escapa alguna cosa).

Dir també que l'endemà em vaig llevar amb les cames de nou, un pèl carregades. Sembla que això de fer sortides pel Berguedà no els va gaire bé. Per això m'agafo aquests primers dies de la setmana de descans, sense sortir a córrer i a més, plou a Manresa. De totes formes, com l'experiència ha estat prou satisfactòria no descarto fer més sortides com aquesta més endavant, sempre i quan el temps ho permeti, hi hagi encara neu i en el calendari de curses hi trobem un forat (i sinó ja ens el farem). Per si de cas, podem estudiar altres zones on fer més rutes i qui sap si d'aquí un temps, si l'activitat ens agrada d'allò més, canviem les curses a peu per les curses amb raquetes.

Apa doncs, que gaudiu de la cavalcada de Reis d'avui (tot i que em temo que a molts indrets quedarà una mica aigualida) i que us portin molts regals i també una mica de carbó que de ben segur, alguna malifeta haureu fet.

dilluns, 4 de gener del 2010

Berga: beneïts per Sant Silvestre

Amb una mica de retard publico l'escrit corresponent a la cursa de Sant Silvestre del passat 31 de desembre de l'any passat. Això sona molt llunyà però no ho és tant; i és que aquests dies en què enllaces gairebé un festiu rere l'altre no donen gaires oportunitats (ni ganes) per posar-se davant l'ordinador a fer de cronista. Com a darrera cursa de l'any, i sent d'una distància a la qual no estic acostumat (de fet, és la primera "oficial" de 5 km.) vaig anar a l'expectativa de veure com aniria, en el ben entès que tampoc era qüestió de fer la gran marca de l'any, justament quan aquest estava a les seves acaballes, i que es tractava d'una cursa més aviat lúdica, en què l'esperit competitiu quedava en un segon pla. En aquest sentit, només calia veure les disfresses d'alguns corredors i el barret de Pare Noel que et donaven en recollir el dorsal per pensar que el millor era prendre-s'ho amb una mica de calma.

Doncs bé, amb aquesta calma vaig tenir l'honor de fer de "llebre" del meu nebot Octavi, un noi que d'aquí pocs mesos farà ja els 17 anys (renoi, com passa el temps!) i que s'estrenava en el món de les curses populars. Si bé està en bona forma perquè de fa temps que juga a futbol ja li vaig fer saber que no és mateix córrer per un camp que fer-ho per un circuit urbà, i a un ritme sostingut i viu durant 20-30 minuts. Amb aquesta premissa -i amb els pertinents barrets- vam prendre la sortida, juntament amb uns 360 corredors més, i la cursa va anar prou bé. Teníem al cap de fer un temps al voltant dels 21', que voldria dir un ritme d'uns 4':12" per quilòmetre; i tot i que al final vam aturar el cronòmetre amb mig minut més, no ens en podem sentir decebuts perquè les sensacions van ser força bones. De fet, estic convençut que d'haver pogut sortir més ràpids ens hi haguéssim acostat més a l'objectiu, però durant els primers centenars de metres va ser molt complicat perquè havíem d'anar esquivant els corredors que anaven davant nostre a un ritme més lent. I ja sabem que en aquesta primera part de les curses amb un nombre important de gent, aquestes maniobres impliquen un cert risc d'entrebancar-se i fotre's de morros. Això sí, un cop col.locats en una posició còmoda, el nostre ritme va ser constant, relativament ràpid i el balanç entre corredors avançats i que ens anaven avançant era favorable a nosaltres.

Al final, fins i tot l'Octavi va tenir la "gosadia" de fer un esprint i deixar-me enrere. I és que el jovent d'avui dia ja no respecta res! Ara esperem que quan les seves obligacions futbolístiques l'hi permetin, s'animi a fer més curses. Qui sap si ha nascut una estrella de l'atletisme i d'aquí d'un temps n'haurem de parlar més sovint. Tot plegat, que vam creuar la meta en les posicions 109 i 110, la qual cosa vindria a confirmar allò que deia abans de les bones sensacions. Per mi acabar dins el primer tercil s'ajusta al que busco en les curses en què hi participo i per a ell, no està gens malament com a estrena. A la foto em podeu veure amb l'obsequi de l'ampolla de cava (molt idoni per al sopar de cap d'any de després) i una medalla a mode de recordatori (segurament l'única que "guanyaré" en les meves curses). En definitiva, una manera diferent d'acabar l'any encara que no gaire original, per dos motius: primer, perquè amb 363 corredors aquesta ha estat l'edició més nombrosa de les deu Sant Silvestre celebrades a Berga (i pensar que a la del 2002 "només" hi van córrer 68 persones); i segon, perquè com deia fa uns dies en l'escrit previ a la cursa, segurament estem parlant de la cursa més popular de les que es fan i es desfan arreu. A Catalunya he comptat més d'una vintena i a la resta de l'Estat ni m'ho imagino.

Si voleu, podeu llegir-ne una breu crònica del diari Regió 7 publicada fa un parell de dies i si us ve més de gust de veure'n el recorregut, aquí el teniu reproduït.

View Interactive Map on MapMyRun.com

divendres, 1 de gener del 2010

2n balanç de curses: la cloenda del 2009

Inauguro el 2010 amb aquest escrit a mode de resum de les curses que he fet als darrers mesos. De fet, si recordeu a finals del mes de juliol ja vaig fer un primer balanç de les curses fetes abans de l'aturada de l'agost. Per tant, entre ambdós escrits tindrem ja una idea força fidedigna de com ha anat el que ha estat el meu primer any de participació en curses. Dit això, comptant l'única que vaig fer a l'agost (a Bagà) i la del darrer dia de l'any (a Berga) -curiosament ambdues al Berguedà- aquests cinc mesos he participat en 12 curses (no tinc en compte la frustrada de Súria) de les quals us ofereixo tot seguit unes quantes dades a mode de curiositat, seguint l'esquema de l'anterior:
  • Pel que fa a la distància, tenim una mitja marató, set curses de 10 km, una més de 13,5 km, altres dues de menys de 10 km i una darrera d'1 milla. En total, poc més de 120 km. i que equivalen poc menys de 3 maratons. Tot i així, i com ja s'ha anunciat, la intenció és fer-ne una en els propers mesos.
  • Si ens fixem en el seu perfil, tenim dues que podrien considerar-se de muntanya (la dels volcans d'Olot i la del Gall a Sant Fruitós de Bages) mentre que la resta presenta un perfil molt més suau, amb desnivells assumibles i algunes gairebé planes.
  • En termes geogràfics, tenim les quatre províncies representades i les curses es reparteixen per Barcelona (7), Lleida (3) i Girona i Tarragona (una cadascuna). Per comarques, destaquen el Bages (amb 4), Berguedà (3) i les 5 restants es reparteixen per la Segarra, Garrotxa, Urgell, Pla d'Urgell i Tarragonès. Ho podeu veure amb més detall al mapa corresponent.
  • Quant als meus resultats, si mirem les classificacions tenim que les pitjors han estat Salou (vaig ser superat pel 54% de corredors), Cervera i Bagà (51% i 47%). Per contra, la millor ha estat Ivars d'Urgell (només em van avançar el 27% de tots els corredors), Sant Vicenç de Castellet i Berga (30%). Ara bé, mentre en el primer balanç destacava que a la majoria de les curses m'havia classificat dins el primer tercil aproximadament, en aquesta segona part de l'any la cosa no ha anat tan bé ja que em situo, en bona part, al voltant del 42%.
  • Donant per fet que amb uns quants corredors haurem coincidit en més d'una cursa, he compartit gambades amb unes 4.260 persones que repartits entre les 12 curses, surt una mitjana d'unes 355 per cursa. Això reafirma la postura de fugir sempre de les curses multitudinàries i de fet només les de Salou, Manresa i Santpedor han superat de llarg aquest valor. En sentit contrari destaquen les de Bagà i Sant Vicenç de Castellet, que s'han mogut al voltant del centenar de persones.
  • Aquestes 17 curses m'han suposat una despesa de 115 EUR i un preu mitjà d'inscripció de 9,5 EUR. A canvi, m'he fet amb unes quantes samarretes (m'agraden sobretot la de l'Ametlla de Merola, Manresa i Salou) i un parell de motxilles.