Fent bici pel Berguedà: quina enveja del Tour!

Aquest proppassat divendres, i aprofitant que teníem prou temps, el Frans i jo vam fer una sortida en bici pels voltants del Massís del Pedraforca. Confesso que em feia gràcia perquè ja feia temps que no m'acostava per aquesta zona, paisatgísticament tan emblemàtica a Catalunya (i ja no parlo dels anys i anys que fa que no hi pujo). En principi, la ruta programada no havia de ser tan dura com realment va ser-ho (per mi) i d'aquí que a la tarda, un cop ja a casa, tingués les cames una mica carregades i dubtés de la viabilitat de córrer l'endemà mateix a Bagà. Més d'una vegada ja he dit que això de la BTT no està fet ben bé per mi i que a l'igual que les curses de muntanya, quan és el moment d'atacar pujades amb un desnivell "respectable", el cos em recorda que ja no està per a segons quins esforços. I jo, que encara conservo una mica de lucidesa mental, li en dono la raó. Per tant, quan crec que ha arribat el moment de baixar de la bici, no tinc cap mena de mirament i ... apa, descavalco. I no negaré que això m'emprenyi molt ja que se suposa que hauria d'anar sobre la bicicleta, no pas al seu costat (o sota!).

Cap a les 9:30h sortim de la plaça de Saldes (a uns 1.200 m. d'altitud) i ja enfilem la carretera que mena al mirador, des d'on es té una panoràmica impressionant de les diferents serres i pics veïns -Serra Cabirolera, Comabona, el Moixeró, les Penyes Altes, etc. Si a més a més, el dia acompanya i no hi ha cap núvol que entorpeixi la vista, doncs no es pot demanar més. Ben mirat, ja només per gaudir d'aquestes vistes l'esforç val la pena. Del mirador estant, agafem la pista que ens porta al lloc més alt del nostre recorregut, el Coll del Torn (1.918 m.), després de deixar enrere el Collell i el Coll de les Bassotes; i aquí comença un dels premis de la jornada, és a dir, la baixada fins el Coll de la Bauma (1.577 m.). Arribats a aquest punt, ens plantegem si continuar fins a Gisclareny o anar directament a Gresolet ja de tornada cap a Saldes. Envalentonats, optem per la primera opció per adonar-nos després que potser ha estat un error. Teníem l'esperança d'agafar des de Gisclareny alguna pista que ens portés a Gresolet sense haver de tornar pel mateix camí (és a dir, desfer part del camí que havíem fet baixant). El mapa no ens en mostra cap, però, i a més vam adonar-nos que Gisclareny deu ser una mena de poblet "fantasma" perquè no hi corria cap ànima a qui demanar. Sort en vam tenir de poder aturar un cotxe i que el conductor fos de la zona i ens confirmés el que ja sospitàvem: que l'opció més fàcil i segura és desfer part de la ruta i arribar-nos al Coll de Bauma. Aggg!!! Hi havia, però, una alternativa que després vam descartar: un corriol que des del Coll de la Bena ens portava al Molí de Can Ferrer. Ara bé, és preferible arribar mig morts de cansament que no morts del tot després de despenyar-t'hi i que t'hagin de recollir a trossos.

Apa doncs, continuem pujant i descavalco un parell de vegades per breus atacs de rampa a la cama dreta. És en aquest moment que, encara amb el record fresc del darrer Tour de França, em trec el barret davant els corredors i de l'esforç que han de fer ja tan sols per acabar-lo. És cert que són professionals i que se suposa cobren per això però quan dia rere dia estan sobre la bicicleta tantes hores, a ple mes de juliol, pujant ports de muntanya tan durs com mítics, no deixo de sentir certa admiració i enveja sana. Estic convençut que deu ser dels esports més durs que hi ha. I pensar que jo amb una simple muntanyota de res ja trec la llengua quan ells la deuen pujar com qui va a passejar amb el gos! Finalment, arribem per segon cop al Coll de la Bena i veiem l'esforç recompensat per un altre premi, la baixada per la zona ombrívola de la Fageda de Gresolet. Al Santuari homònim parem per fer una beguda i ens hi estem una bona estona parlant de plantes amb la dona que en deu tenir cura.

Enfilem la part final de la ruta baixant per la pista que va a parar a la carretera que ens ha de portar a Saldes. Aquest darrer tram també se'm fa difícil i decideixo de nou baixar de la bici un parell de vegades però estic animat pel que ha de ser el tercer premi de la jornada, el de cloenda: un bon àpat en algun bar o restauant del poble. Dels tres que tenim controlats, un és tancat, l'altre només ofereix entrepans i poca cosa més i decidim de provar un tercer, anomenat Can Carinyena. Doncs bé, dir que va ser la millor manera de fer un àpat ràpid i fotre el camp; un menú molt limitat i un menjar molt pobre. Malgrat que no era un preu excessiu, sí que la relació qualitat-preu deixava bastant que desitjar. Per fer-vos una idea, no vam fer ni cafè! Tot i aquest decensís, la jornada va estar molt bé i com deia abans, només per gaudir del paisatge l'esforç esmerçat ha estat profitós.

Finalment, si voleu veure un plànol del nostre recorregut, teniu aquesta imatge que he extret d'aquest enllaç. Forma part d'un mapa d'una ruta des de la vila de Bagà i que acaba justament a Gisclareny. Els números que s'indiquen coincideixen amb algunes de les nostres parades. A veure si el Frans em passa les fotos que vam fer i en penjo unes quantes.

Postdata: ja tinc les fotos! No són d'una qualitat excel.lent perquè estan fetes amb un mòbil. Però menys és res. Si les voleu veure, aquí teniu l'enllaç.