dimecres, 26 d’agost de 2009

De BTT per la Vall de Sau-Collsacabra

Amb una mica de retard, us publico la crònica de la darrera sortida feta en BTT, que es remunta al dimecres de la setmana passada. És que estic exhaurint els darrers dies de vacances i no tinc gaires ganes de connectar-me. Aquesta vegada ha estat per la Vall del pantà de Sau i part del Collsacabra, encara que com explicaré més endavant el recorregut fet no ha estat l'inicialment previst. I és que malgrat disposar de tecnologia GPS, mapes, etc. la gent també es perd! De nou vam ser 5 els integrants de l'expedició però no els mateixos de l'anterior a la Cerdanya i val a dir que, sense desmerèixer ningú, en aquesta hi havia qualitat. Efectivament, dels tres "rocafortins" que ens van acompanyar a mi i el Frans, hi havia dos nois que si un tibava, l'altre encara més; d'una banda, un que competeix en triatlons (que em disculpi però no recordo el seu nom) i el segon que ho fa en proves de BTT i sembla ser que dins la seva categoria és un "crack" (es diu Adrià Martí i corre amb l'equip "Ambisist Btt team"). I si tenim en compte que els altres dos també li donen d'allò més als pedals, ja podeu suposar que era jo qui sempre mantenia una prudent distància (per darrera, és clar). Està vist que malgrat donar-me satisfaccions i oportunitats de conèixer paratges fantàstics, el món de la BTT m'ha agafat una mica "granadet" i no puc arribar a determinats nivells d'exigència que per a altra gent -més habituada i preparada- no suposen un esforç excessiu. Però bé, tot sigui per no estar aturat i caure en la monotonia del "soffing".

Pel que fa a la ruta en concret, vam deixar el cotxe a Sant Romà de Sau quan l'inici "oficial"era l'hostal-restaurant situat després del pont que travessa el pantà de Sau. I aquí és on cometem l'errada que va condicionar la resta de la jornada ja que ens vam despistar i en lloc de trencar justa a la dreta per agafar la pista del GR-2-2 que ens havia de portar al Coll del Pendís, ho vam fer una mica més endavant per anar a petar directament al GR-2. La idea inicial era pujar a l'esmentat Coll i després baixar al pantà de Susqueda i vorejar-lo fins arribar al del Sau i d'aquí tornar a Sant Romà. Aquesta errada, però, ens va obligar a salvar els 300 metres de desnivell (dels 560 als 860 aprox.) dels Cingles de Tavertet, amb un pendent i un camí no apte ni per a les cabres més agosarades, amb la qual cosa ja podeu imaginar que no vam tenir més remei que arrossegar la bici amb nosaltres; i encara sort que quan estàvem discutint si tornar enrere o continuar sense saber del cert com arribar a Tavertet, vam trobar una parella que coneixia el terreny i ens va aconsellar que al punt on ens trobàvem, era preferible continuar pel mateix camí. Dit i fet, després d'uns quants esforços més arribem al capdamunt de la cinglera i a la pista -ara sí!!- que ens porta a Tavertet. I val a dir que aquesta "excursioneta" va valdre la pena ja que vam poder gaudir d'unes panoràmiques impressionants, que per molta fotografia que se n'hagi vist, no és el mateix. I sobretot en un dia com aquest, amb un sol enlluernador i sense cap núvol que enterbolís la vista.

Després continuem pujant pel GR-2 fins al nucli de Rupit, un d'aquells pobles amb "encant" i que vam trobar ple de turistes i excursionistes, encara que sospito que nosaltres érem dels pocs que s'hi van arribar en bicicleta. Ens hi vam estar una estona per descansar i menjar (renoi com s'afartaven aquests dos nois de pastes i brioixeria!). Des d'aquí enfilem el camí de tornada pel GR-2-2 que inicialment havíem d'haver agafat. Passem de llarg l'església de Sant Joan de Fàbregues i el Salt de Sallent i en arribar a un desviament cap al Coll de Pendís ens sorgeix el dubte (bé, no pas a tots) de si agafar-lo i baixar fins al pantà de Susqueda, o tirar pel dret. Al final, el sentit comú s'imposa tenint en compte l'hora que era, la calor que ja feia i el fet que aquesta volta hagués suposat una bona quilometrada de més i canviar el dinar pel berenar. Finalment, i després de patir la darrera pujada des del pantà de Sau a Sant Romà, aconseguim seure a taula al restaurant Can Morilla (terme municipal de Vilanova de Sau).

Per cert, el millor d'aquest és comprovar com la gastronomia catalana conserva encara postres que ja havia donat per perduts, com és el típic "pijama". Encara recordo la cara dels dos més joves en veure'l doncs no en tenien ni idea del que era. Jo em vaig contenir i vaig optar per un senzill pastís de crocant al whisky (no conduïa el cotxe).

En aquest fragment del mapa que amablement ens van donar al quiosc d'informació turística de Rupit podeu veure marcat en línia vermella discontínua el recorregut dels GR-2 i GR-2-2. I de fotografies nostres no us en puc ensenyar cap perquè qui les va fer (l'Adrià Martí) no deu haver pensat encara en passar-nos-les. Deu tenir altres coses al cap!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada