Corrent pel Berguedà: cursa a Bagà

Ahir dissabte va ser el torn de la darrera cursa de la temporada (quantes vegades he dit això?). La veritat és que com deia en el primer "post" de Bagà, si s'hagués fet en diumenge ja no estaria escrivint això perquè estic convençut que no hi hagués anat. I tot i així tampoc les tenia totes perquè després de la pallissa en bici del divendres, les cames estaven una mica agarrotades. Entre això i que el meu cos ja està del tot espremut després de tanta cursa (17), confesso que vam anar (aquesta vegada vaig córrer sol però m'hi va acompanyar la Sílvia) amb el dubte de si finalment sortiria o no. I efectivament, vaig prendre la sortida però amb un esperit gens competitiu, com dirien alguns, a "trotar". Però és que tampoc podia fer gaire més perquè les cames no em responien com havia esperat. La cursa (en la seva XVIIIª edició) era de 8,5 km. (una distància perfectament factible) amb una pujada a l'ermita de Sant Joan de l'Avellanet d'1,5 km. aprox. realment dura. De fet, es podria dir que els 150 m. de desnivell especificats al Web de la cursa es devien acumular només en aquest tram i fins i tot, se'm va passar pel cap de deixar-ho estar i retirar-me abans de petar del tot (i això poc abans de les vacances). Però la deessa de la fortuna em va somriure ja que quan ja havia fet el tram més dur i em començava a sentir millor, vaig creuar-me amb el cotxe escombra i aleshores vaig pensar que no em caldria pujar-hi. Val a dir que des del punt de retorn que era l'ermita (a la meitat de la cursa) la meva posició es va mantenir invariable i vaig compartir els darrers quilòmetres amb un grupet de 3 corredors més. Al final, vaig marcar un temps de 42':25" (ja veieu que no és cap meravella) però hores d'ara no sé encara la meva classificació final donat que els resultats encara no s'han pulicat al Web de l'entitat organitzadora (Amics de l'Atletisme de Bagà).

Respecte a la cursa en general, dir que com d'altres que he tingut la sort de participar-hi, es tracta d'una prova molt familiar ja que també hi havia curses per a diferents categories d'edat i com la sortida és la mateixa per a tothom, en molts casos veies pares, mares i fills corrent de costat. No hi havia tampoc xip (per a què?), el recorregut de la prova dibuixat a mà, un bon esmorçar, etc. (vegeu-ne les fotografies). En definitiva, un ambient molt acollidor i una bona cloenda de la meva minitemporada atlètica. Ara toca descansar durant l'agost i el setembre ja veurem: planificar noves curses, repetir-ne d'altres, potser preparar una marató, etc.

No em prenc la molèstia de reproduir-vos l'itinerari de la cursa amb el programa habitual que ja he utilitzat en altres "posts" anteriors. Com veieu en una de les fotografies, el dibuix fet per l'organització ja és prou il.lustratiu. I si voleu veure unes quantes fotografies més, cliqueu en aquest enllaç.