Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Bell-lloc d'Urgell. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Bell-lloc d'Urgell. Mostrar tots els missatges

dijous, 9 de juny del 2011

Bell-lloc d'Urgell: una bona cursa rural

Aquest proper diumenge se celebra la III Cursa Popular de Bell-lloc d'Urgell. No és que en parli perquè tingui previst de participar-hi sinó que escric aquesta breu entrada tan sols amb l'objectiu de fer-ne una mica de promoció, que bé s'ho mereix. Enguany no ha entrat en els meus plans perquè vindria d'haver fet la cursa de Cantonigròs i la setmana següent tocaria la dels Templers de Lleida, amb la qual cosa serien tres caps de setmana seguits, i amb la possibilitat que siguin quatre perquè hi ha força números que el darrer cap de setmana faci també la cursa de Bagà. Per tant, deixarem per a un altre any repetir la nostra presència en aquesta petita vila de la comarca del Pla d'Urgell; de fet, l'única cursa que he repetit des que porto participant-hi (inicis del 2009) és la mitja marató de Tàrrega, mentre que en aquesta altra en concret he estat "només" a les seves primeres dues edicions. I com aquesta serà la tercera, crec que això fa que en pugui parlar amb una mica de coneixement i que aquesta entrada tingui un cert sentit.

Es tracta d'una cursa encara molt jove, que intenta fer-se un forat en un context tan competitiu com l'actual, en què l'oferta cada cop és més alta, alhora que també la demanda. Les seves principals virtuds són, entre altres, les següents: es fa per un entorn rural, envoltat de camps de conreu (ja ho té això la comarca) i per tant, els que busqueu córrer per un indret de muntanya, aquesta no és la vostra. També s'ha de destacar la voluntat que hi ha hagut de resoldre defectes menors detectats en edicions anteriors (p. ex. canvi d'hora per evitar una excessiva calor, posar dos punts d'avituallament, etc.). Un tercer aspecte a favor és el lloc on se celebra, la Pineda, que concentra bona part de la logística necessària per als corredors (tret de les dutxes que es troben al pavelló poliesportiu). A més a més, és idònia per aquella gent a qui li agradin les curses amb no massa gent ja que repassant les dades de les dues edicions fetes fins ara, trobem que van ser 171 corredors el 2009 i 220 l'any passat. En el moment d'escriure aquestes línies (matí del dijous 9) n'hi ha 191 d'inscrits per aquest diumenge, i tot i que el reglament diu que el termini finalitzava ahir, veig que l'aplicatiu informàtic encara roman obert i per tant, no seria estrany que l'allarguessin uns quants dies més. Potser no s'arribarà al màxim de 350 que indica el reglament però segur que la gent que hi vagi s'ho passarà bé, siguin els que siguin.

En definitiva, i per no estendre'm més, una cursa del tot recomanable si es busca una opció popular, agradable, ben organitzada, sense gaires pretensions i amb ganes que la gent vulgui tornar-hi. De ben segur que jo ho faré però a desgrat meu, no serà aquest diumenge. Per acabar, i si us ve de gust, aquí us deixo les cròniques de les meves curses del 2009 i 2010. Temps era temps.

dilluns, 14 de juny del 2010

Bell-lloc d'Urgell: bones sensacions

Ahir vaig fer la cursa de Bell-lloc d'Urgell, un municipi rural al costat de Mollerussa. És una de les poques que he repetit respecte les de l'any passat, i amb motiu, perquè és d'aquelles que dóna gust de fer si t'agrada córrer entre camps de fruiters (això ja ho té aquesta comarca), per pistes sense cap dificultat afegida, amb no gaire gent (ahir érem unes 220 persones), un ambient familiar assegurat i, sobretot, amb ganes de millorar alguns aspectes per fer-nos més còmode la nostra participació. Ja avançava en l'escrit previ a la cursa (del passat dimecres) que un d'aquests aspectes es referia a evitar, en la mesura del possible, la calorada que vam patir l'any passat. Acceptant que no es pot intervenir en les condicions meteorològiques (que se sàpiga!) però si mitigar les seves conseqüències, l'organització va creure oportú avançar l'hora (a les 9:30h) i posar més punts d'avituallament (de només un a dos d'aigua i un tercer d'esponges molles). I si a més a més el temps acompanya -doncs ahir estava ennuvolat i no feia gaire calor- ja podeu deduir que aquest doble centenar de persones va fer una cursa més bona que ara fa un any. Prova d'això són les marques assolides i en general, la rebaixa de tothom.

Anem a pams. De nou corro sol doncs cap altre membre del "Team" ha pogut (o volgut) venir. Ja m'adono abans d'arribar-hi que el temps no serà el de l'any passat i és més, tampoc les tinc totes per si plou. Però posats a escollir entre extrems, millor córrer sota la pluja que fer-ho amb molta calor. M'adono que m'he oblidat el cronòmetre i que no tindré cap referència del ritme de cursa, per la qual cosa hauré de guiar-me per allò que diuen, les "sensacions". De totes formes, però, intueixo que no em sortirà una bona cursa perquè ja he dit més d'una vegada que en aquests moments, no estic gaire ben entrenat com per fer certes proeses atlètiques. Tot i així prenc la sortida a veure-les venir. Aviat, però, agafo un ritme força còmode i sostingut, seguint ara una "llebre", ara una altra, i malgrat no dur rellotge m'adono que al contrari del que intuïa, acabaré la cursa millor del que preveia, tret que al darrer tram (amb un cert pendent) tingui un defalliment. Van caient els quilòmetres al sarró i a partir de la meitat de cursa, agafo una posició que més o menys mantinc fins el final. És més, fins i tot em permeto el luxe de prémer l'accelerador al darrer quilòmetre de tant bé que em sentia i qui sap que hagués passat d'haver-ho fet abans. Creuo la meta molt satisfet perquè al cap i a la fi, si no em proposo fites molt complicades d'assolir, m'adono que encara tinc un nivell prou digne com per poder mantenir-me al peu del canó. Fent us d'una de les més famoses frases del president sortint del Barça, diríem allò de "al loro, que no estamos tan mal". Ara faltarà veure quant de temps em durarà aquesta impressió; com sigui només fins la propera cursa me l'hauré d'empassar amb patates!

Tot plegat, si feu una ullada a la classificació veureu que he baixat del minut 44 per un únic segon. Reconec que no és com per llençar coets però suposa una millora de gairebé 4 minuts si ho comparem amb el temps de l'any passat. I encara més si les meves expectatives inicials eren un pèl més discretes. Això sí, diria que a l'edició anterior tothom s'hi va deixar uns quants minuts pel camí a causa de la calor i alhora, crec també que aquesta és una cursa en què si un s'ho proposa, es pot aconseguir una bona marca. Malgrat que la meva posició final ha estat la núm. 77, front la 64 de l'any passat, és un pèl millor si tenim en compte el nombre total de corredors (ahir 220 i 171 fa dotze mesos). Potser aquesta bona cursa respon al fet que vaig córrer amb la samarreta de la primera edició i va fer de talismà!

És possible que em deixi portar per aquesta bona sensació però cada cop tinc més clar que les curses que es fan a les terres de Lleida tenen, en general, un no sé què d'especial, diguem-li un bon rotllo, una bona organització, un cert feeling, etc. Prova d'això és que aquest proper diumenge se celebra a la ciutat de Lleida la coneguda Cursa dels Templers, amb el propòsit d'arribar a la xifra del miler de corredors. Doncs bé, fa dies que han hagut de tancar inscripcions per haver-hi arribat. Tampoc és que tingués previst fer-la però no dubto que tard o d'hora la repetiré.

Per acabar, si voleu llegir la meva "pàjara" de l'any passat a Bell-lloc, us deixo l'enllaç:

dimecres, 9 de juny del 2010

Bell-lloc d'Urgell: repetirem enguany!

Ens acostem a la meitat de mes i anirem per la segona cursa, amb la previsió que abans que acabi en faci una altra que al seu moment se'm va passar per alt i que pensava es faria més tard (la de Callús). Quan fa uns quants dies vaig fer l'escrit corresponent a les curses d'aquest mes deia que per aquest dissabte vinent hi ha la d'Abrera i com alternativa, la de Bell-lloc d'Urgell l'endemà. Doncs bé, com la primera opció no és que m'atregui gaire i en canvi sí més la segona, he aprofitat una trobada familiar a Lleida per optar per la darrera. Amb aquesta decisió trenco una vegada més -ja vaig fer-ho amb la Mitja de Tàrrega- el criteri que em vaig fixar al principi de temporada de no repetir, en la mesura del possible, cap cursa feta l'any passat doncs, afortunadament, el calendari n'està ben farcit com per triar i remenar.

Si feu una ullada a la crònica de fa un any veureu que la deixava bastant bé, tant per l'ambient com pel seu recorregut, el lloc, etc. i que això, però, no excloïa que hi havia alguns aspectes que al meu parer, caldria millorar. En aquell moment no és que jo tingués encara un gran bagatge de curses fetes -i per tant, referents amb qui comparar- però ara sí o, si més no, el meu currículum s'ha ampliat una mica més. Per tant, crec que ara puc opinar amb més coneixement. De fet, no és més que aplicar una mica de sentit comú a certs aspectes organitzatius que no compto siguin gaire difícils de resoldre. I sense voler insinuar una relació directa entre la meva crònica i la preparació de la cursa d'enguany -res més lluny de la meva intenció de semblar tan prepotent!- si accediu al web, ja es diu que s'ha procurat millorar les "petites incidències" que s'haguessin pogut cometre. Això es refereix a tres aspectes: avançar l'hora d'inici (a les 9:30h), posar dos llocs d'avituallament (en comptes d'un) i retallar els 280 m. que excedien dels 10 km. Sobre això últim, tinc el dubte de per on s'ha aplicat la tisorada ja que comparant el recorregut d'ambdues edicions no he estat capaç de veure-hi cap canvi. Però bé, ja ho comprovarem.

Un altre canvi, i important per aquella gent que encara vulgui apuntar-s'hi, és que segons m'ha xiulat un ocellet les inscripcions per Internet romandran obertes fins el proper divendres, tot i que al web es diu que es tancarien avui. A més a més, es podran fer també el mateix dia de la cursa i sense que el preu variï (fins que s'exhaureixin els dorsals). L'ocellet també m'ha enviat una foto de la samarreta tècnica inclosa a la bossa d'obsequis; no sembla pas que estigui gens malament i me'n demanaré una talla M doncs ja se sap que al pot petit hi ha la bona confitura.

El que no ha canviat -i no cal perquè és un encert- és el centre neuràlgic de la cursa com és la Pineda municipal, un indret a les afores del poble que és una zona d'esbarjo per a tota la gent dels voltants, preparat per cuinar, fer barbacoes, etc. i que disposa d'aigua corrent i serveis. De fet, com està plantat amb pins i xipresos, deu ser l'únic indret ombrívol de tota aquella raconada. El seu origen es remunta al 1947 quan molt a prop del pont del Subcanal que hi ha en el camí de Torregrossa, s'inaugurava el que llavors era el nou dipòsit que serviria per aprovisionar d'aigua el poble. D'altra banda, també és manté invariable el caràcter solidari de la cursa; si l'edició del 2009 es centrava en la lluita contra les desigualtats de classe i gènere, els fons que es recaptin amb la d'enguany aniran destinats a l'entitat "Una gota, un somriure", que construeix un pou al poblet de Sare Koke (a Gàmbia). Si voleu més informació cliqueu en aquest enllaç (pp. 24 i 25). Qui sap si després us animeu i agafeu el primer bitllet d'avió per tornar sent uns autèntics saurís.

Això sí, per molt bona voluntat i encert que esmerci l'organització de la cursa ja us dic que gaires més coses a fer a Bell-lloc i resta de comarca ... ¡como que no! No descobreixo res de nou si dic que aquestes contrades són un veritable "oasi turístic" perquè és ben bé que hi ha poc per veure o fer que sigui realment conegut. Les coses són com són. Això sí, ningú pot negar que aquesta és terra que mima la seva cuina tradicional i prova d'això és la iniciativa de promocionar certs productes i plats típics, especialment l'anomenada "Tupina" que en poques paraules, consisteix en guardar bocins de carn de porc cuits i confitats en oli o llard dins un tupí o àmfora (permeteu que ara em passi a les files dels vegetarians!). També podeu tastar l'olla barrejada, el seu codonyat i sense que hagi de faltar a cap taula, els cargols a la llauna. Així doncs, que us aprofiti i ens veiem a Bell-lloc d'Urgell. Per cert, si fa bo no us deixeu el banyador.

Potser t'interessa llegir aquesta crònica:

diumenge, 28 de juny del 2009

Bell-lloc d'Urgell: quina calorada!

Ahir va ser el torn de la cursa de Bell-lloc d'Urgell, la primera organitzada per l'Ajuntament d'aquest petit nucli (poc més de 2.400 hab.) proper a Mollerussa. Les expectatives del que m'hi trobaria s'han complet del tot, és a dir, un molt bon ambient -d'aquells que fan que la cursa sigui "popular"- una bona organització, un molt bon punt de trobada i, sobretot, una gran calorada. En primer lloc, una cursa amb no gaire gent inscrita (unes 170 persones) que en absolut, però, la desmereix. Suposo que en això hi té a veure que sigui la primera i que el calendari ja està molt atapeït com per poder fer-se un forat amb facilitat, a més que l'època de l'any tampoc ajuda gaire (com avançaré després). Segon, un ambient agradable amb gent de les contrades (només calia parar l'orella per sentir l'accent lleidatà) i de fet, les samarretes que més han sovintejat han estat les dels Km0 (aquests no fallen mai), els Templers, Tàrrega o Mollerussa. I en tercer lloc, i pel que fa a la cursa en concret, ha transcorregut tota per camins rurals entre camps fruiters (ja ho tenen això aquestes terres), amb un recorregut d'un perfil relativament pla i pel que es comenta en algun fòrum, amb els punts quilomètrics mil.limètricament ben marcats. I el que segurament ha estat el millor de tot, el punt de trobada a la Pineda Municipal que pel que he vist, és una zona d'esbarjo amb berenadors, barbacoes, lavabos i sobretot, ombra!! (veieu-ne la foto)

Tot i que la meva valoració és molt positiva, això no treu que tingui algun aspecte a millorar de cara a properes edicions que, n'estic convençut, tindran lloc. I el que diré no és més que un reflex dels comentaris que se sentia entre els corredors un cop acabada la cursa. Primer aspecte: no sé si a finals de juny i en terres de calor és molt idoni iniciar una cursa a les 10:00h i no estaria de més rumiar la possibilitat de fer-ho abans (p. ex. les 9:30h als Templers i 9:00h a Vilanova de Bellpuig). Segon, i relacionat amb això, si ja es preveu una gran calorada - les previsions meteorològiques ja feia dies que ho anaven dient- fora recomanable posar dos punts d'avituallament d'aigua en comptes d'un. Molts corredors ho haurien agraït i de fet, un s'ha desmaiat durant la cursa i se l'han hagut d'endur amb ambulància. I el tercer aspecte, la localització de les dutxes a les piscines municipals no feia gaire còmode prendre'n una ja que entre la Pineda i el poble hi ha una distància d'uns 2 km. (això sí, l'entrada era gratuïta per als corredors).

I si us demaneu com m'ha anat, doncs dir-vos que el meu paper ha estat discret. Estem a les acaballes de la temporada i les cames ja no tenen esma per a gaires més esforços. Com altres curses, els primers 4-5 quilòmetres relativament bé, a un ritme de 4':20" però després no he pogut mantenir aquest ritme, sobretot els darrers dos que eren de pujada, sense un gran desnivell però sí sostingut, i amb la calor s'ha fet més dura (si m'he de refiar del termòmetre del cotxe diria que hem corregut amb una temperatura d'uns 27-28º). De fet, si mireu la classificació us adonareu que el guanyador tampoc és que hagi fet un temps fantàstic, sense voler treure-li mèrit, i això em fa pensar que o bé no hi han vingut els millors corredors que acostumen a ser en aquestes curses o aquests també han patit els efectes de la calor. També és cert que a diferència d'altres, a Bell-lloc no s'ha vist el contingent habitual de corredors magrebins, que sempre copen els primers llocs. Pel que fa a mi, he marcat un temps discret de 47':52" i arribat en el lloc 64 (d'un total de 171 corredors). Com veieu, res com per llençar-hi coets. Si voleu veure el recorregut de la cursa, cliqueu a la icona de sempre:

View Interactive Map on MapMyRun.com

I per acabar, deixeu-me fer una breu reflexió al voltant de l'objectiu de la cursa. Com el seu nom indica, i reprodueixo d'una notícia publicada al diari electrònic Vilaweb, aquesta cursa pretén reduir les desigualtats, tant de gènere com de classe, i la injustícia social, així com afavorir la integració de les persones immigrades i la seva convivència mitjançant l’activitat esportiva. Em sembla molt bé aquesta iniciativa i que entitats i ajuntaments ens ho recordin de tant en tant. Diria que la majoria de nosaltres (jo inclòs), sense ser insolidaris, de vegades sens passa per alt que malgrat els problemes que podem tenir -i més ara en aquest context de crisi econòmica- hi ha molta més gent que ho passa pitjor, i el que encara ho és més, que està molt malament des de fa molt més temps, és a dir, que des que venen al món estan condemnats a passar-les magre sense cap opció a millorar. Ara bé, la primera desigualtat a resoldre seria la de la participació de la dona en aquestes curses populars, atès que el nombre de corredores és molt menor en comparació al dels homes. Per exemple, si ens fixem a les darreres curses que he ressenyat en aquest blog, tenim que a Bell-lloc hi han participat 24 dones (d'un total de 171 persones inscrites), a Lleida 118 (sobre 750), a Vilanova de Bellpuig 26 (sobre 222) o a la mitja marató de Tàrrega només 17 (sobre 171). Sospito que tot plegat, aquesta baixa participació femenina deu respondre a una qüestió més aviat cultural que no pas a una altra cosa, i de la mateixa manera que sembla que hi ha estudis universitaris més "masculins" o "femenins", potser també podríem afirmar que córrer és un esport més aviat masculí (si més no entès en aquest vessant de curses populars). Evidentment no pretenc amb això generar polèmica allà on no crec que hi hagi, només deixar constància de les xifres.

Per cert, un darrer apunt sobre aquesta qüestió: el "Consejo Superior de Deportes" del govern espanyol va presentar el passat 29 de gener d'enguany l'anomenat "Manifest per a la igualtat i participació de la dona a l'esport". Si en voleu més informació, aquí teniu l'enllaç. I per a què veieu que hi ha iniciatives per incentivar la participació de la dona en les curses, aquí en teniu un exemple: a la mitja marató d'Almansa (Albacete) d'aquest passat mes de maig es va regalar un parell de sabates a totes les dones que acabessin la prova i també als 150 primers homes. Si mireu la classificació, hi van participar 363 dones per 3.412 homes. I si us demaneu el motiu del regal de les sabates és perqué aquesta ciutat és un gran centre productor de calçat.