Ivars d'Urgell: molt bon rotllo!!

Ahir vam córrer la Iª Volta a l'estany d'Ivars d'Urgell i les bones expectatives inicials que teníem pel que fa al tipus de cursa i l'ambient que ens trobaríem crec que s'han complet amb escreix. Per concretar una mica més, l'organització ha estat impecable i per ser la primera edició el llistó està ara molt amunt, tot i que veient com ha anat no els costarà gaire de mantenir-lo o fins i tot, pujar-lo. No voldria pifiar-la però no recordo en cap altra cursa que hagi fet -si més no de les recents- que hi hagués tants voluntaris com ahir per tot arreu: al lloc de reunió, a les cruïlles dels camins, a l'arribada, etc. Això confirma un cop més -segons el meu parer- que quan es tracta d'un poble petit la seva gent s'implica molt més, s'afavoreix un caliu molt familiar i tot plegat fa que t'hi sentis molt a gust i amb ganes de tornar-hi. És més, vam tenir l'oportunitat de parlar amb dos jubilats que ens van explicar com veien això d'haver reomplert l'estany (fins i tot un va anar a casa seva per ensenyar-nos un llibre de fotografies antigues); la veritat és que l'opinió era més aviat crítica però deixant de banda aquest aspecte sens dubte que és molt enriquidor sentir veus com aquestes ja que per l'edat que devien tenir, segur que havien vist (i potser viscut) l'estany abans del seu dessecament, tot el període de transformació en terres de conreu i la seva etapa actual.

Un altre aspecte a favor de la molt bona feina de l'organització és que en cap moment va haver-hi confusió amb l'altra cursa que es feia simultàniament (de 5 km.) ja que aquesta sortia d'un altre punt i ja s'ho va manegar bé per portar els seus corredors en autobús. En definitiva, gairebé 450 participants (100 per a aquesta darrera) que donen fe del ressò previ que ha tingut la cursa. Estic del tot convençut que si la cosa no s'estronca, per a l'edició del 2010 hauran d'augmentar el nombre d'inscripcions si l'organització no vol deixar molta gent amb un pam de nassos. A més, estava previst que el cotxe-escombra per als corredors retirats fos un carro tirat per cavalls però segons m'han comunicat al fòrum de corredors.cat, no va ser possible per un problema familiar del seu propietari (esperem que no sigui greu). En lloc d'això, el director de la cursa va fer aquesta mateixa funció amb un quad. En definitiva, que altres curses amb més tradició i "fama" tindrien algunes aspectes a millorar i no estaria de més que s'emmirallessin en aquesta. L'únic aspecte a ressenyar en contra però que fregaria més aviat l'anècdota, és que vam haver d'esperar una bona estona per veure les classificacions finals ja que sembla ser que aquell dia la impressora havia decidit fer la guitza. Tant se val perquè no és aquesta una qüestió que trenqui la closca a molts corredors, i mensy si saps que després les podràs consultar per Internet. I si l'espera es fa menjant una bona botifarra i assaborint un bon vinet del porró ... doncs sempre és més agradable.

Pel que fa a la nostra participació, dir que sense fer una proesa atlètica crec que ens en vam sortir prou bé. Tant jo com el Frans hem baixat dels 46' (la cursa feia 10,3 km.) mentre que el Xavi no ha arribat gaire més tard (vegeu-ne la classificació). Les "sensacions" (perdoneu per aquest to un pèl "pedant") han estat molt bones, si més no per mi. A diferència d'altres curses en què al tram final havia d'afluixar una mica perquè ja anava tocat, en aquesta he mantingut un ritme més o menys constant al voltant dels 4:20/km. i això ha fet que fins i tot em pogués permetre el "luxe" de fer un esprint final. Tot plegat, que de gairebé 350 corredors hem arribat en les posicions núm. 95, 96 i 131 respectivament. Com va dir una vegada aquell president d'un club de futbol amb aspiracions polítiques, el cognom del qual comença per "Lap" i acaba en "orta", "al loro que no estamos tan mal".

Després de la cursa encara vam tenir una estona per fer una passejada per l'estany i contemplar des d'un refugi, part de la seva fauna aèria: ànecs, fotges i alguna altra espècie que ara mateix se m'escapa perquè -si més no jo- no tinc gaire idea del món dels ocells (més aviat, diguem que no sóc aficionat als documentals d'animals de La 2 i del C-33 que fan a la sobretaula diàriament). En aquesta imatge podeu veure (espero que bé!) l'evolució de l'estany dels anys 1950 i 2004 (dessecat), 2006 (en procés de reompliment) i 2008 (ja del tot reomplert). I per acabar la jornada, un bon àpat al Restaurant Catalunya, a Vilagrassa, que ja coneixíem d'haver-hi anat després de córrer la mitja marató de Tàrrega el passat mes de maig. Si us moveu per la zona i us van els cargols a la llauna, no us podeu perdre els que hi cuinen. Us llepareu els dits.

Abans que me n'oblidi, si voleu veure quin ha estat el recorregut de la cursa cliqueu en la icona del programa i us apareixerà a la pantalla. De fet, la cursa ha estat, efectivament, una volta a l'estany i tampoc ha enganyat ningú quant a la seva distància "oficial".