Primera marató: primer canvi

Amb aquest escrit inicio el que espero sigui una sèrie més àmplia de reflexions i comentaris del que ha de ser la meva primera marató. En certa forma, si al final aquesta acaba sent realitat podríem dir que el títol d'aquest blog ja tindrà raó de ser -allò que diuen que el nom fa la cosa- donat que de moment no sóc encara un maratonià (potser que canviï el nom pel de "Half marathon man"). En primer lloc, si les previsions a uns quants mesos vista no canvien i no fem tard en la inscripció, canviarem l'escenari del nostre debut en aquesta distància; en un escrit anterior reconeixia la nostra intenció de debutar a Empúries (el mes de maig), tant per una qüestió de disposar de prou temps de preparació, per la zona com també pel fet que és d'aquelles que no apleguen molta gent. Ara bé, uns quants missatges rebuts d'altres blocaires que ens anem seguint mútuament ens ho han desaconsellat. Sembla ser que per les característiques del seu recorregut no és la més adient per iniciar-s'hi ja que pot coincidir amb un dia de tramuntana, inclou trams on pots córrer en solitari molta estona, etc.

Per això hem decidit canviar-la per la de Barcelona i aquesta decisió implica que passem del maig al març, amb la qual cosa caldrà avançar el nostre "planning" (¿?) de preparació, alhora que compartirem els carrers de la ciutat comtal amb una corrua de gent que, com diu l'himne del Liverpool, "you never walk alone". Des d'aquest punt de vista, segur que no serà res comparable a la cursa de l'Empordà.

Amb el nombre de curses que previsiblement haurem acumulat fins que arribi el moment, hom podria pensar que fer el salt a la marató no ha de ser gaire difícil. De fet, potser al seu moment vam ser massa agosarats però cal recordar que la nostra primera (en el cas del Frans la segona) cursa "oficial" va ser una mitja marató (a Sitges) i ens en vam sortir prou bé. Dic això perquè llegeixes articles sobre el tema i sempre es recomana que abans de córre'n una cal tenir un bon bagatge previ en curses de 10 km. I veient com ha anat la nostra evolució, diria que hem fet el procés invers. Doncs bé, si pensem que entre una i altra modalitat hi ha el doble de distància, aquesta mateixa premissa podria ser aplicada a fer el salt de la mitja a la marató (sencera). La primera acostuma a ser l'avantsala a la segona i com més se'n facin sabrem millor quin podrà ser el nostre objectiu final a la marató. Tot i així, aquesta és d'aquelles paraules que fan respecte (no diria "por") ja que és una prova que requereix una certa preparació exigent si després no es vol patir (literalment). Al cap i a la fi, aquesta distància és la que tinc de casa fins a la feina i fins ara no ho havia vist amb aquests altres ulls.

I parlant d'objectiu ... suposo que per tractar-se de la primera caldrà ser modestos i desitjar, tan sols, acabar-la amb prou forces i ganes com per voler-ne fer una altra, sense que importi gens el temps aconseguit. De totes formes, i per fer-nos una idea, segons els entesos si es té una marca de dues hores en una mitja, no cal ni plantejar-se cap altra cosa per a una marató que acabar-la, i sempre per sobre de les 4h:30''; si la marca és d'1h:45' ens podríem plantejar de baixar de les 3h:50'. Només si s'ha aconseguit vàries vegades baixar de les 1h.35' és possible somniar amb trencar la barrera més desitjada dels corredors com és baixar de les 3h en una marató. I això si s'ha seguit un estricte pla de treball d'uns quants mesos que, de cap de les maneres, garanteix aquest resultat final. Pensem que al llarg d'una carrera d'aquesta distància i durada poden aparèixer factors -alguns no controlables pel mateix corredor- que ho impedeixin (problemes musculars, perfil del recorregut, nervis i concentració, mala planificació, el temps atmosfèric, etc.). Tant se val, de fet en alguna conversa sobre el tema mantinguda amb el Frans ja ha sortit més d'una vegada aquesta qüestió del temps òptim per al nostre debut, i tots dos hem coincidit que si tenim un dia bo podem intentar baixar de les 4h. Us imagineu la quantitat de coses que es poden fer durant tota aquesta estona? I més un diumenge!!

Bé, per acabar aquest primer escrit, i com vaig llegir en un dels blogs que segueixo de corredors maratonians, les instruccions per fer una marató són aquestes: primera, començar a córrer. No hi ha segona instrucció. Una veritat de la bona! S'accepten i s'agrairan consells que ens ajudin a tirar endavant aquest repte. Seguirem.